dimarts, 11 de desembre del 2018

Via QUERALTINA a la Serra de Queralt. Berga

Diumenge 9 de desembre de 2018
La Queraltina es una via de tall clàssic envoltada de vies esportives i tot que semi-equipada en els trams mes difícils i no obligats, ens mostrarà trams exposats on podrem gaudir emplaçant friends i tascons. Son tres llargs de corda, amb un primer, molt vertical i atlètic i els dos darrers substancialment més fàcil però no mancada d'aventura en un terreny que va buscant obrint-se camí entre la vegetació. Les reunions son equipades amb parabolts i amb anella per poder rapelar tota la via. Una bona opció en dies solejats d'hivern.

L'aproximació a la via es ben fàcil i descansada. Prendrem el camí turístic des de el Santuari de Queralt passant pen un gran mirador fins arribar a una gran cinglera on es ple de vies esportives. A tocar del camí, pujarem a una feixa als peus de la paret i una "Q" vermella ens indicarà el peu de la via.

1r llarg: V, V+, V, A0e (6a), uns 9 parabolts i un pont de roca en uns 40 metres
Comencem a pujar en vertical per una mena de fissura molt vertical on trobem dos parabolts seguits. Seguim en la mateixa tònica fins un ressalt difícil on trobem dos parabolts més. Ara la paret sembla que es tomba un xic i pugem per una fissura a equipar. Un cop superada entrem en un altre ressalt molt vertical i amb poca presa on hi han tres parabolts i amb passos d'A0 o 6a (?) arribem a la reunió ben còmoda de dos parabolts. Llarg vertical i atlètic

2n llarg: IV+, V+ i IV+ un pont de roca i 5 parabolts en uns 30 metres
Sortim de la reunió per la dreta caminant i pugem recte a munt fins la paret on trobem un parell de ponts de roca. Continuem fins un ressalt, el pas mes difícil del llarg i assegurat per dos parabolts, que el superem lleugerament per l'esquerra. Continuem a munt fins una fissura vertical a equipar. Després amb passos més fàcils anem progressant fins la reunió. Llarg mes fàcil que l'anterior i en el seu tram final massa assegurat amb parabolts pel meu gust.

3r llarg: V, IV, IV+, V, A0e (6a) i IV  i 6 parabolts en uns 25 metres
Iniciem el llarg fen un pas fi per la dreta fins arribar a un ressalt tipus diedre i continuem amunt fins un esperó vertical i molt fi. Tres parabolts. El primer pas és el més fi de tots no obligat. Continuem en escalada difícil fins que de mica en mica va decaient la dificultat i arribem a la reunió.

Ara sols tenim que fer un petit pas per sortir de la reunió i entrar en el bosc on uns metres mes amunt trobarem un arbre amb el llibre registre i el final de la via

El descens el farem seguint una mena de camí traçat i amb marques vermelles amb la "Q" que caracteritza la via, fins arribar al capdamunt de la cinglera, després resseguin la cresta anirem descendint amb alguns trams ben aeris. en un punt i sempre fixant-nos amb les marques girarem a la dreta i baixarem per grades d'herba i tornant a l'esquerra després. Al final i ja veient el camí tenim que seguir a la dreta per uns matolls i baixar per una curta canal i ja serem al camí de retorn.

Via maca, prou assegurada i també ideal per col.locar assegurances flotants i via nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera


El traçat de la via
La fissura del començament del primer llarg
Arribant al ressalt final del primer llarg
El segon llarg, molt més fàcil del que diu la ressenya original
El company recuperant el segon llarg
El diedre del tercer llarg
La part més difícil del darrer llarg
Ja de reton al camí
La "G" de peu de via i omnipresent en tot el camí del descens

dissabte, 8 de desembre del 2018

Via NORMAL a l'Agulla Inferior del Pas del Príncep

Diumenge 2 de desembre de 2018
Aquesta agulla, sovint passa desapercebuda tot i que la tenim just al mateix pas del Príncep quan anem a coll de Porc o al refugi d'Agulles quan fem la travessa. Sempre m'había mirat però se'n se donar-li importància i un comentari amb el company ens va fer decidir-nos d'escalar-la tot venint de l'agulla d'en Salvat Papasseit.

La via no te cap misteri, un sol llarg d'una trentena de metres, un clau i una sabina per assegurar-nos i una dificultat moderada, farà que gaudim perdent tant sols en mig hora en escalar la seva cara nord. Venint del refugi i arribant al pas del Príncep la tenim davant mateix, a la nostra dreta.

Comencem a escalar per un tram un xic vertical i amb la roca típica de la cara nord fin arribar a un ressalt on trobarem un pitó que podrem reforçar amb un friend si volem. Superem per l'esquerra del pitó el petit ressalt fen l'únic pas difícil de l'escalada. continuem fàcilment fins un altre ressalt on trobarem una bona sabina on assegurar-nos i un cop superem el ressalt fàcilment arribem al cim. Trobarem la reunió al terra de dos espits grossos. Més amunt hi ha el que seria antigament la reunió i el ràpel d'unes arrels i un filferro ja molt malmesos pel pas dels temps.

Per baixar de l'agulla, tant sols un ràpel de 25 metres per la mateixa via ens deixarà un altre cop als peus del camí.

Escalada nostàlgica i senzilla i no mancada d'una petita exposició que la podem combinar després de fer una bona escalada i nova via per la cole.

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

El conjunt de roques venint de Coll de Porc

Arribant on es el pitó
Darrers metres de la via
Últims rajos de sol al cim de l'agulla

dimecres, 5 de desembre del 2018

Via W. AMADEUS MOZART a l'Agulla d'en Salvat Papasseit. Frares Encantats

Diumenge 2 de desembre de 2018
Fa unes setmanes en van ensenyar la ressenya d'aquesta via i la veritat es que tant el grau com el recorregut no en van fer el pes. Per circumstàncies, aquest diumenge anem a fer-la, tot i que l'Agus ja la ha fet, no l'importa repetir-la i així intercanviarà els llargs. Si mirem la ressenya original i veien el grau penses que la via serà "bufar i fer ampolles", doncs tot el contrari, a tots els llargs a excepció del segon, l'he posat mig o un grau mes a tot, d'acord, d'acord, el grau es mol personal...

Per accedir a la via podem anar pel Coll de Poc per la cara nord, o be pel camí d'Agulles venint des de el refugi. Ja des de el coll del Pas del Príncep, podem veure part de la roca i la reva aresta sud i un cop arribem als peus de l'aresta, seguirem per l'esquerra per una mena de canaleta fin una clariana del bosc i flanquejant a la dreta per roca inclinada (trobarem un parabolt al mig) ens acostarem a la base de la cara sud-oest i muntarem reunió en un arbre als peus d'un diedre inclinat a l'esquerra.

1r llarg: V, IV+ i III, 6 parabolts i uns 40 metres
Per fer els primers passos, ens enfilarem a l'arbre de la reunió i cercarem el primer parabolt. Continuem a munt amb tendència a l'esquerra pujant per la llastra, ull amb la roca. Seguim així amb mes o menys bona roca fins que ens obliga a pujar per placa, Ara la roca es molt bona. Amb passos fins, de mica en mica va perdent dificultat. En un replà a la dreta hi ha la reunió de l'aresta Brucs amb tres burins. La reunió la muntarem un s metes mes amunt en un lloc tombat i de dos parabolts. Llarg prou bonic

2n llarg: II i III+. 4 parabolts i uns 45 metres
Aquest llarg es molt fàcil i podríem dir de transició. Escalarem practicament caminant sempre amb tendència a l'esquerra fins uns ressalt on el superarem en vertical i després a l''esquerra per entrar a la reunió. Pel camí trobarem 4 parabolts. llarg senzill i de tràmit.

3r llarg: III+, IV i IV+, 6 parabolts en uns 35 metres
Sortim vers l'esquerra a sota de la gran bola i flanquegem. De sopte veiem que els parabolts van cap a baix i fen un flanqueig descendent bastant fi, continuem en horitzontal tot seguint els parabolts i després en vertical a unt fins sota una paret vertical on muntem la reunió. Llarg curiós amb un flanqueig fi.

4t llarg: Iv, A0e, V, IV+ i III en uns 25 o 30 metres
Sortim de la reunió per la dreta a cercar un parabolt i després en vertical amb tres passos d'A0e. Hi han uns grans "bolos" per sortir en lliure difícil. Continuem en lliure fi i vertical fins que va decaient la dificultat fins arribar a un mena de fissura en diagonal i tot just al final, a l'esquerra trobarem la reunió.

La via no te gaire, per no dir res, d'ambient. Un tant rebuscada però que troba una línia prou divertida, això si, crec que no es deu repetir gaire doncs ens han saltat uns quants còdols en la via i a mi un en especial al darrer llarg que gaire be en fa fer un senyor vol. De totes maneres, una via nova mes per la cole.

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

El primer llarg 
El segon llarg 
El tercer lalrg 
El curios flanqueig del trcer llarg 
Els passos d'A0e del darrer llarg 
El cim de l'agulla amb la Cua del Bacallà al derrera

dilluns, 12 de novembre del 2018

Via STEPHANIE a la Saca Gran 30 anys després. Regió d'Agulles

Dissabte 10 de novembre de 2018

Trenta anys han passat des de que vaig fer per primer cop aquesta via un desembre de 1988 i repetida un parell més de cops mes, en els 90'. Recordo els espit nous de trinca i el grau molt inferior del que he trobat ara. O tot ho trobava més fàcil  abans o ara tot es més difícil... millor no pensar i mirar d'escalar fent servir tots el mitjans possibles per sortir-me be del compromís com per exemple els estreps i reposant com a un desesperat a les assegurances, tot i que ara fan por de lo velles que son!!!

La via segueix el mateix traçat que l'Aresta Brucs però més directe i no tant sinuosa amb uns primers metres del primer llarg força difícils i fins i un darrer llarg de 6a no obligat que es por fer en Ae. La via necessita una bona restauració doncs les plaquetes dels espits estan molt velles i rovellades.

Per accedir a l'Agulla, partirem des de el coll de les Portelles ascendint al nord, el camí marcar amb marques vermelles. Camí ascendent, pel qual passarem pels costat d'agulles com la Pelada, les Savines, els Merlets. Entre la Peluda i els Merlets, trobarem una corda fixe on pujarem fins la base de l'Agulla del Cap de Munt. Seguim les marques vermelles quedant a la part alta de la zona on ja es visible la Saca Gran i per camí mes o menys planer arribarem al la base de l'agulla.

1r llarg: IV, V+, V i IV, cinc espits en uns 30 metres
comencem al costat de l'aresta Brucs pujant directe fins la primera expansió. Tot seguit i en tendència a l'esquerra, amb passos força fins, cercarem la segona expansió. Després la dificultat decau però amb la distancia dels espits, ens obliga a estar atents. La reunió es un pel penjada i de tres espits vells.

2n llarg: IV+ i IV, quatre espits en uns 25 metres, a cercar el segon que es força lluny. tot seguit escalem en vertical vers una llastra que tenim a la dreta i amb escalada mes suau amb bona roca arribarem a la reunió uns metres a l'esquerra de l'Aresta Brucs

3r llarg: IV. A0/V+, Ae i IV sis espits en uns 20 metres
Sortim de la reunió fàcilment fins arribar al mur vertical de davant nostre. Els primers passos son molt difícils però no obligats i un cop a la tercera expansió trobem un fort ressalt que amb tres passos d'Ae, els podem solventar. La sortida en lliure no es gaire difícils i de seguit arribarem a la reunió de dalt el cim.

Els descens els farem amb un sol ràpel de 15 metes pel canto oposat a la via, desgrimpant des de el cim uns metres arribant a un coll entre la saca i un contrafort i tot seguit desgrimpant per una canal vertical i arbrada que ens retornara un altre cop al camí de pujada

Via ràpida de fer i que la austeritat de l'equipament ens els dos primers llargs i el fet que estan molt vells ens donarà un plus mes d'aventura a una via de caire esportiu típica dels anys 80'

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera
Arribant a la primera reunió 
El segon llarg 
Començant el darrer llarg
Sortint de la part mes dura del darrer llarg
Bon dia però dalt del cim, un vent molt fred

diumenge, 11 de novembre del 2018

Via DEL PERE a l'Agulla Ajaguda. Abella de la Conca

Dissabte 3 de novembre de 2018
Sortint  del poble d'Isona i prenent la carretera a Coll de Nargó veiem la Serra de Carrànima i a l'esquerra del poble d'Abella, la Serra de Monteguida. En aquesta serra, hi ha una mena d'agulla esvelta i allargada que ha estat punt de mira d'un company del centre, en Joan Asín que junt amb una amiga han obert una curta però bonica via. La roca te el nom d'Agulla Ajaguda (?) i es ben visible per la carretera. Abans d'arribar al poble d'Abella prenem el desviament a ma esquerra que ens porta a la Roca Viella i abans que acabi la carretera asfaltada estacionem a l'esquerra en un petit espai. A la reta tenim una pista que puja fins uns camps d'ametllers. L'agulla es del tot visible. Remuntem per l'esquerra traces de camí amb fites que ens portaran en 20 minuts a peu de via de l'Agulla. Pont de roca visible a peu de via.

1r llarg: IV+ i III, dos ponts de roca i uns 25 metres
Comencem a pujar per placa fins un pont de roca i continuem per la mateixa en tendència a l'esquerra fins un altre pont de roca. tot seguit i ara ca a la dreta en escalada molt fàcil fins la reunió emplaçada en una petita plataforma en un bosquet. Llarg no gaire maco a excepció dels primers metres.

2n llarg: IV, IV+, V+ i V, dos pitons i un parabol en uns 30 metres
Sortim de la reunió recte a munt a cercar un clau. Seguim a munt en vertical fins un petit ressalt. Ull amb la roca que es un pel trencada. En el ressalt, flanquegem a la dreta i seguim a munt fins un clau. Continuem reste fins un parabolt que ens situarà al bell mig d'un diedre/bavaresa que el tindrem que protegir. escalem en tècnica de bavaresa prou difícil fins el final del diedre. Remuntem uns parell de metres fàcils i muntem reunió d'un clau i un parabolt en un petit relleix. Diedre mantingut, curt però difícil.

3r llarg: V+, IV+, V, IV+ i IV, dos parabolts i un pont de roca en uns 40 metres
De la reunió sortirem per l'esquerra per placa fins uns ressalt protegit per un parabolt. Passos difícils. Seguim escalant per l'esquerra de la gran placa fins un segon parabolt. Continuem per placa fins un punt on sembla que ens barra el pas uns matolls. Escalem per la dreta en flanqueig ascendent fins un pont de roca i fàcil ment arribarem al final de la placa on muntarem reunió als peus de la cresta final de la via. Llarg més fàcil del que ens pot semblar tot i que els tindrem que protegir prou.

4t llarg: III+, neta i uns 50 metres
Cresta fàcil i aèria on buscarem el tram més fàcil per progressar. Ull amb alguns blocs de pedra. La reunió la podem fer al final de la cresta descendint un metre en el mateix lloc del ràpel.

Pel descens farem un primer ràpel d'uns trenta metres lleugerament a l'esquerra si mirem des de dalt, d'unes grades fàcils fins l'altre instal.alció emplaçada uns metres abans d'una plataforma amb matolls. D'aquí un altre ràpel de vint metres fins els terra. A nosaltres ens va costar una mica esbrinar com trobar el segon ràpel.

Via curiosa on mitja via va per plaques i l'altre per cresta. bona via per practicar l'auto-protecció i via nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Ricard Rofes, Agustín Pérez i Joan Prunera

L'Agulla des de la carretera
El primer llarg
Comencant el diedre del segon llarg
La bavaresa 
El tercer llarg
arribant a la tercera reunió
Començant la cresta cimera
La cresta dels del el cim
Arribant al final de la via

dimecres, 24 d’octubre del 2018

Via FELISÍN sortint PER JABALI ERRANTE a Peña Predicadera. Sierra de Guara

Divendres 12 d'octubre de 2018

La Peña Predicadera, en terres aragoneses i ubicada a la Sierra de Guara, es com una gran mola solcada de profundes canals per la vessant sur ens farà l'efecte que estem en un món surrealista que no ens deixarà de sorprendre. La roca es conglomerat calcari molt bo i d'infinitat de vies de diversos graus, generalment moderat i amb poca verticalitat però d'un paisatge privilegiat. Pel que he vist i he llegit, les vies van començar a obrir-se a mitjans dels 80' i que ara estan re-equipades com es el cas de la nostre via que sense ser massa díficil podrem gaudir d'una escalada poc exposada i de escàs ambient, però llarga i ràpida.

Per arribar a la zona vindrem per la A-22 de Lleida-Osca fins a on acaba i continuarem per la N-240 fins la desviació a Liesa i Ibieca. Arribarem a un cruament, a la dreta Aguas i a l'esquerra Loporzano, anirem uns 50 metres a l'esquerra i prendrem un altre direcció per un a carretera petita en direcció al pantà de Guara. Seguirem la carretera fins una rotonda seguirem per pista en bon estat fins els pàrquing de la Tejeria. Com a molt caben 8 cotxes. Ja caminant, remuntarem una llarga pista fins una gran explanada on podrem veure la Peña Predicadera. Baixarem per la pista fins un rierol sec i remuntarem per grades i canals fins el cap damunt on arribarem als peus de la Peña Predicadera. En total 3/4 o un hora d'aproximació.

Com marxem un cap de setmana i hem arribat relativament tard ens decidim per una via curta però que podent empalmar-la amb els darrers llarg d'un altre ens dona una bona opció per avui. Ens decidim per la via Felisín originalment de tres llargs que es poden fer en dos i totalment assegurada amb parabolts. Està justament a la dreta de la via Jabalí errante on els parabolts son ben visibles.

1r llarg: IV, IV+ i III, 9 parabolts i uns 30/35 metres
Comencem a pujar per paret no molt vertical amb un rocam de primera i seguin els parabolts arribarem a la reunió que ens saltarem. Superem el ressalt i continuem per paret tombada i fàcil fins un altre reunió i es aquesta on la muntarem.

2n llarg: V, IV, V, IV+ i IV, 7 parabolts en uns 40 metres
Sortim de la reunió fins un bon ressalt i un cop superat escalem més fàcilment fin un altre de les mateixes característiques. Seguim per un esperó fins un diedre curt un xic trencat a la sortida i continuem amunt per placa bona fins muntar la reunió als peus d'una cornisa i d'un bon desplom.

Ara continuarem per la via Jabalí errante.

4t llarg: Ae, V, IV+ i IV 8 parabolts i uns 40 metres
Sortim de la reunió vers l'esquerra per cercar el primer de dos parabolts per fer un Ae (hi han un parell de burins vells que no son necessaris). Fet això, escalem en vertical per un diedre/xemeneia vertical i amb preses molt franques fins sortit del diedre. Continuem per un esperó estret i vertical fins arribar a la reunió als peu d'una gran balma i un fort desplom.

5è llarg: III, IV, IV+ i II, 3 parabolts i uns 40 metres
Sortim de la reunió per situar-nos sota del desplom i seguim per l'esquerra practicament caminant. Seguim flanquejant i fem un pas de gegant per passar d'un cantó a l'altre per superar una canal. Seguim caminant i arribem a un petit mur amb dos parabolts. Amb passos fins superem el muret i continuem per terreny ajagut i molt fàcil fins una única savina on hi ha una baga on muntarem la reunió.

El descens el farem pujant com si anesim al cim però abans ens decantarema l'esquerra i baixant per una canali. Remuntarem un altre llom d'un cim i descendirem a ponent per camí/tartera que ens durà al camí d'aproximació. Un hora en total de retorn.

Altres vies del sector per convinar:

https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2018/06/via-espoon-estarlux-pena-predicadera.html

L'itinerari de la via
El primer llarg
El company recuperant el llarg
La Segona reunió
Arribant a la segona reunió
El llarg de la via Jqbalí errantre
Sortin del curt artificial
El flanqueig del darrer llarg
Demà mes...

divendres, 19 d’octubre del 2018

Via DATE LA VUELTA o ARESTA BRUCS a l'Agulla Reina. Les Agulles de Montserrat

Dissabte 6 d'octubre de 2018
L'Agulla Reina, segons el que he llegit, es una de les últimes agulles que es van escalar i assolida per primer cop per membres de la "Operació Montserrat" l'any 1969. El llibre Montserrat Pam a Pam, dona constància del fet no donant cap referència mes a una Aresta Brucs. La via que ara descric, en el llibre Agulles Regió de Montserrat  d'en Joan Miquel Dalmau, descriu aquesta via com a DATE LA VUELTA, i que ascendeix per una típica aresta Brucs. L'equipament es vell i rovellat i podem trobar un parell de caps de burí sense plaqueta i també aprofitar un parell d'espits de la via Aresta Oblidada.

Típica aresta Brucs de dificultat moderada però exposada i que tindrem que tenir cura de la roca en algun lloc i que no ens deiarxà indiferents el navegar entre el còdols buscant els burils.

Per accedir a la via i partint del refugi, prendrem el camí de la canal de les Bessones i un cop arribem a la Oest de la Bola de la Partió remuntarem la canal que tenim a la nostre dreta fins el peu de l'Aresta de l'Agulla Reina.

1r llarg: II, IV, III, IV i III, un burí i un espit de l'Aresta oblidada en uns 40/45 metres
Comencem a peu d'aresta fins un petit ressalt i continuem per rampa fins que s posa dret on trobarem una burinada. Seguim lleugerament a l'esquerra fins trobar un espit de la via del costat i en poc arribarem a la reunió d'aquesta via.que la aprofitarem. Llarg fàcil però exposat

2n llarg: IV, III, IV, IV+ i III, dos burins sense plaqueta, tres burins i un espit de l'altre via en uns 35/40 metres
Sortim de la reunió cap a la dreta fen un flanqueig, on trobarem un cap de burí. seguim a munt per una part vertical on trobarem un altre burí amb plaqueta. Aquí l'escalada es senzilla però exposada, Abans arribar a la part vertical, trobarem un cap de burí a terra lleugerament a l'esquerra de l'aresta. Tornem a la dreta per encarar la part més vertical però amb còdols generosos. Dos burins ens indican el camí a seguir. A la part final trobarem un pas díficil però aprofitant un espit de la via del costat ens serà més fàcil. Després, la dificultat decau fins assolir el cim de l'agulla i que farem reunió en el curiós merlet que hi ha al seu cim, donant un parell de voltes a la corda.

El descens el farem per la vessant Nord/Oest des de una instal.lació prou vella i fent un ràpel d'una vintena de metres. Caldria reforçar-lo amb algun cordino de més.

Escalada per col.lecionistes, fàcil però exposada, on tindrem que escalar amb cura però que ens donarà molt bones sensacions i una via més per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera
Començant l'aresta 
Arribant al final del segon llarg
El merlet on fem la reunió del cim

La Bola de la Partió com a fons
El ràpel, requereix una restauració urgent

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.