diumenge, 11 de novembre de 2018

Via DEL PERE a l'Agulla Ajaguda. Abella de la Conca

Dissabte 3 de novembre de 2018
Sortint  del poble d'Isona i prenent la carretera a Coll de Nargó veiem la Serra de Carrànima i a l'esquerra del poble d'Abella, la Serra de Monteguida. En aquesta serra, hi ha una mena d'agulla esvelta i allargada que ha estat punt de mira d'un company del centre, en Joan Asín que junt amb una amiga han obert una curta però bonica via. La roca te el nom d'Agulla Ajaguda (?) i es ben visible per la carretera. Abans d'arribar al poble d'Abella prenem el desviament a ma esquerra que ens porta a la Roca Viella i abans que acabi la carretera asfaltada estacionem a l'esquerra en un petit espai. A la reta tenim una pista que puja fins uns camps d'ametllers. L'agulla es del tot visible. Remuntem per l'esquerra traces de camí amb fites que ens portaran en 20 minuts a peu de via de l'Agulla. Pont de roca visible a peu de via.

1r llarg: IV+ i III, dos ponts de roca i uns 25 metres
Comencem a pujar per placa fins un pont de roca i continuem per la mateixa en tendència a l'esquerra fins un altre pont de roca. tot seguit i ara ca a la dreta en escalada molt fàcil fins la reunió emplaçada en una petita plataforma en un bosquet. Llarg no gaire maco a excepció dels primers metres.

2n llarg: IV, IV+, V+ i V, dos pitons i un parabol en uns 30 metres
Sortim de la reunió recte a munt a cercar un clau. Seguim a munt en vertical fins un petit ressalt. Ull amb la roca que es un pel trencada. En el ressalt, flanquegem a la dreta i seguim a munt fins un clau. Continuem reste fins un parabolt que ens situarà al bell mig d'un diedre/bavaresa que el tindrem que protegir. escalem en tècnica de bavaresa prou difícil fins el final del diedre. Remuntem uns parell de metres fàcils i muntem reunió d'un clau i un parabolt en un petit relleix. Diedre mantingut, curt però difícil.

3r llarg: V+, IV+, V, IV+ i IV, dos parabolts i un pont de roca en uns 40 metres
De la reunió sortirem per l'esquerra per placa fins uns ressalt protegit per un parabolt. Passos difícils. Seguim escalant per l'esquerra de la gran placa fins un segon parabolt. Continuem per placa fins un punt on sembla que ens barra el pas uns matolls. Escalem per la dreta en flanqueig ascendent fins un pont de roca i fàcil ment arribarem al final de la placa on muntarem reunió als peus de la cresta final de la via. Llarg més fàcil del que ens pot semblar tot i que els tindrem que protegir prou.

4t llarg: III+, neta i uns 50 metres
Cresta fàcil i aèria on buscarem el tram més fàcil per progressar. Ull amb alguns blocs de pedra. La reunió la podem fer al final de la cresta descendint un metre en el mateix lloc del ràpel.

Pel descens farem un primer ràpel d'uns trenta metres lleugerament a l'esquerra si mirem des de dalt, d'unes grades fàcils fins l'altre instal.alció emplaçada uns metres abans d'una plataforma amb matolls. D'aquí un altre ràpel de vint metres fins els terra. A nosaltres ens va costar una mica esbrinar com trobar el segon ràpel.

Via curiosa on mitja via va per plaques i l'altre per cresta. bona via per practicar l'auto-protecció i via nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Ricard Rofes, Agustín Pérez i Joan Prunera

L'Agulla des de la carretera
El primer llarg
Comencant el diedre del segon llarg
La bavaresa 
El tercer llarg
arribant a la tercera reunió
Començant la cresta cimera
La cresta dels del el cim
Arribant al final de la via

1 comentari:

  1. Amic Joan, m'agrada saber que segeixes amb les teves escalades.
    Una abraçada!

    ResponElimina

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.