L'aproximació a la via es ben fàcil i descansada. Prendrem el camí turístic des de el Santuari de Queralt passant pen un gran mirador fins arribar a una gran cinglera on es ple de vies esportives. A tocar del camí, pujarem a una feixa als peus de la paret i una "Q" vermella ens indicarà el peu de la via.
1r llarg: V, V+, V, A0e (6a), uns 9 parabolts i un pont de roca en uns 40 metres
Comencem a pujar en vertical per una mena de fissura molt vertical on trobem dos parabolts seguits. Seguim en la mateixa tònica fins un ressalt difícil on trobem dos parabolts més. Ara la paret sembla que es tomba un xic i pugem per una fissura a equipar. Un cop superada entrem en un altre ressalt molt vertical i amb poca presa on hi han tres parabolts i amb passos d'A0 o 6a (?) arribem a la reunió ben còmoda de dos parabolts. Llarg vertical i atlètic
2n llarg: IV+, V+ i IV+ un pont de roca i 5 parabolts en uns 30 metres
Sortim de la reunió per la dreta caminant i pugem recte a munt fins la paret on trobem un parell de ponts de roca. Continuem fins un ressalt, el pas mes difícil del llarg i assegurat per dos parabolts, que el superem lleugerament per l'esquerra. Continuem a munt fins una fissura vertical a equipar. Després amb passos més fàcils anem progressant fins la reunió. Llarg mes fàcil que l'anterior i en el seu tram final massa assegurat amb parabolts pel meu gust.
3r llarg: V, IV, IV+, V, A0e (6a) i IV i 6 parabolts en uns 25 metres
Iniciem el llarg fen un pas fi per la dreta fins arribar a un ressalt tipus diedre i continuem amunt fins un esperó vertical i molt fi. Tres parabolts. El primer pas és el més fi de tots no obligat. Continuem en escalada difícil fins que de mica en mica va decaient la dificultat i arribem a la reunió.
Ara sols tenim que fer un petit pas per sortir de la reunió i entrar en el bosc on uns metres mes amunt trobarem un arbre amb el llibre registre i el final de la via
El descens el farem seguint una mena de camí traçat i amb marques vermelles amb la "Q" que caracteritza la via, fins arribar al capdamunt de la cinglera, després resseguin la cresta anirem descendint amb alguns trams ben aeris. en un punt i sempre fixant-nos amb les marques girarem a la dreta i baixarem per grades d'herba i tornant a l'esquerra després. Al final i ja veient el camí tenim que seguir a la dreta per uns matolls i baixar per una curta canal i ja serem al camí de retorn.
Via maca, prou assegurada i també ideal per col.locar assegurances flotants i via nova per la "cole"
Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera
 |
| El traçat de la via |
 |
| La fissura del començament del primer llarg |
 |
| Arribant al ressalt final del primer llarg |
 |
| El segon llarg, molt més fàcil del que diu la ressenya original |
 |
| El company recuperant el segon llarg |
 |
| El diedre del tercer llarg |
 |
| La part més difícil del darrer llarg |
 |
| Ja de reton al camí |
 |
| La "G" de peu de via i omnipresent en tot el camí del descens |
Enhorabona! una via ben trobada on la verticalitat de la primera tirada et posa a lloc...quan la vam fer al pas d'entrada a reunió vam trobar els passos molls i va caldre fer A-0.
ResponEliminaJo la vaig trobar seca i vaig fer en A0... i de segon!!!
Elimina