dijous, 11 de maig del 2023

L'obsolescència planificada del blog

L'obsolescència planificada és la planificació de la fi de la vida útil d'un producte de manera que aquest es torni obsolet, inservible o que el creador del producte estigui "cremat", com és el meu cas, per diferents raons i que al cap d'un període de temps i durant la fase de disseny, creació, modificació o ús que li dona la gent, no té sentit d'una continuació. L'obsolescència planificada s'utilitza en productes molt variats i estimula en animar els consumidors a comprar de forma artificialment accelerada nous productes, les xarxes van plenes de blogs sobre el món de l'escalada i el meu no és una excepció, millor o pitjor, no soc jo que he de jutjar-ho. El cas és que, per les experiències que tinc, la gent en fa molt bon ús del blog, però un cop fan servir les ressenyes i les explicacions, poc són els que deixen un comentari al blog, per no dir cap, en un sentit crític, d'agraïment o simplement que els ha fet un bon servei. També la meva petita i humil creació, la pengen a les xarxes sense esmentar d'on l'han tret, inclús modificant-la i afegint fotografies. El blog és públic i poden fer l'ús que convingui, per això és gratis, no com les guies, que tenen "copyright", no dir res dels que si els fas un comentari perqué l'han penjat a les xarxes, encara es "reboten". 

Fer entrades al blog, encara que no ho sembli, porta molta feina, dibuixar les ressenyes, recordar els llargs i les assegurances que hi han posades, picar i corregir textos, seleccionar fotografies, ... etc. És més fàcil baixar una ressenya del blog, que valorar una feina, per aquesta raó, no se quan, però el blog s'acosta a la seva fi. No sé quant durarà, el temps ho dirà. Només cal demanar que un cop baixeu les ressenyes, no costaria un comentari d'agraïment o nomenar d'on l'heu extret la informació si la pengeu a les xarxes.

També un agraïment a tots els seguidors, habituals o esporàdics del blog, sense un reconeixement, no té cap sentit la continuació del blog. 


dijous, 4 de maig del 2023

Via PALPANT L'INFINIT a la Paret del Devesó. Malanyeu

Diumenge 26 de març de 2023


El recorregut de la via

Aquesta via és a la part esquerra de la paret del Devesó, la part menys agraïda de la zona degut a la molta vegetació que predomina. Tot i això ens depararà una via divertida, d'un grau amable i amb l'alicient de que no està equipada i podrem assegurar-nos amb flotants tota l'estona. La dificultat no supera el IV grau i on només trobarem, ente 3 i 4 pont de roca emplaçats que ens marcaran el camí a seguir. El peu de via te una sageta picada a la paret i unes pedres amb un pal que indicant on comença la via

 

1r. Llarg: IV, IV+ i III, 1 pont de roca i uns 40 metres

Pujarem en vertical fins a un ressalt fissurat on al capdemunt tenim un pont de roca. Seguim per terreny fàcil per l'esquerra i seguirem per un esperò de roca a la dreta, entrant a la reunió en una feixa on muntarem la reunió en un arbre a la vertical d'una placa.


2n llarg: IV+, IV i IV+, 3 ponts de roca i uns 45 metres.

Sortim de la reunió enfilant-nos per la placa a la cerca d'un pont de roca. Superat això entrarem en un aaltre feixa  i pujarem per plaques fissurades on hi ha un pont de roca, sempre en tendència a la dreta fins a un diedre final on trobarem un altre pont i arribarem a la reunió que farem d'un arbre


El descens el farem des del cim baixant per una canal que ens durà a un coll. D'aquí passarem a la vessant nord i anirem baixant per una altre canal fins a arribar a la base de la paret. Seguirem caminant resseguin dita paret que ens portarà a un gran pont de pedra natural i entrarem a la cara sud i d'aqui a peu de via i retornant al poble.


Via senzilla però agradable de fer, s'ens fara curta i la podrem conbinar amb unaltre de la zona... i nova via per la "cole"


Escalada realitzada per: Agustín Perez i Joan Prunera


Primer llarg

Començant el segon llarg

Foto-finish

Via MEMÒRIA SELECTIVA, 12 anys després, a la Paret de la Formiguera. Sant Llorenç de Montgai

 Diumenge 16 d'abril de 2023

Ja farà uns quants anys que la vaig escalar i no la he tornat a repetir aquesta via. És una de tasntes més que hi han en aquest tram de paret, totes similars en metres i dificultat, però agraïdes si volem escalar amb poc compromirs i un xic de grau clàssic. El peu de via és una mica complicat el poder esbrinar si escollim l'entrada correcta, però no serà cap problema això, tant se val, la qüestió és gaudir de l'escalada.

1r llarg: IV- i III 3 parabolts i 20 metres
A la vista dels parabolts començem a pujar un primer tram un xic dret, després ja es va tombant fins que arribem a la reunió.

2n llarg: V, V+ i V uns 6 parabolts i uns 25 metres
Surtim fàcilment fins arribar a la vertical de la paret i només has de seguir el bolts. Providencialment està plé de foradets i llastretes on entren els dits a "caldo". Pel mig del llarg és la màxima dificultat i seguim amb la mateixa tònica fins a la reunió. 

3r llarg: V i 6 parabolts i 25 metres
Sortim seguin els parabolts i amb dificultat semblant al segon llarg preguessem fins a un ressalt on trobem un xic més de fificultat, deprés, seguim amb un festival de presse molt bones per a les mans i arribem al final de la via.

Pel descens el podem fer per la via normal amb un parell de ràoels que el tenim a l'esquerra mirat paret a vall o si no, pel camí de baixada pel darrera de la paret.

Via divertica i recomanble i que podem convinar-la amb qualsevol  de la zona.

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera

Començant la via

Segon llarg

Tercer llarg

Foto-finish

dimecres, 3 de maig del 2023

Via JUBILATS a La Paret de Devesó. Malanyeu

 Diumenge 2 d'abril de 2023


Una nova via de la fornada Pany-Baraldes, que no aportan res de nou, ens pot sorprendre lleugerament. Busca la part de paret lliure i encaixonada entre les vies FRANCESC SUÑOL i la SAC D'IMPACIÈNCIA. El primer llarg es, sens dupte, el més interessant, tot assegurat amb parabolts i un grau mantigunt en el V i V+. El segon llarg no es massa "agraciat" com sols passar en aquest pany de paret i el tercer, es deixa fer, tenint alguns passos interessant que li donen un final més o menys interessant, en aquest darrer podrem, si ho creiem necessari completar els punts d'assegrament, tot i que no son necessaris.

Pel descens podem seguir la cresta cimera caminant o baixar pels ràpels de la FRANCESC SUÑOL. En resum, una via més d'aquesta, ya més que suficient, explotada paret i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Albert Cazorla, Joan Prunera i amics

diumenge, 23 d’abril del 2023

Via SWEET HOME BUENOS AIRES+VARIANT i MOJITO PAL NENITO i a la Pedrera dreta del Penyal de Garraf

Dimecres 15 de març de 2023

Durant els primers anys que vaig començar a fer escalada, era molt habitual agafar el tren i anar a escalar al Garraf, sobre tot al "Penyó", com l'anomenàvem. Amb els anys, el vaig abandonar per anar al Pic del Martell, doncs s'obria una nova escola per anosaltres a principis de 1980. No va ser fins al final de la dècada dels 90' que viag saber de vies obertes a la pedrera del "Penyó". Sempre m'habia acostat per mirar però mai hem va fer el pes, fins que ara, d'esprés de tants i tants anys he fet dos vies i una variant. Be, no és un lloc agradable, ni per la roca (que és una pedrera) ni per l'entorn, però serveix per passar una mica l'estona d'n matí d'hivern o tarde d'estiu.

Les vies són fàcils de localitzar, que no de seguir, degut a que hi ha moltes assegurances repartides per diferents llocs, parabolts, quimics i espits vells, és una mica anant fent a veure que surt. Ull amb les pedres, recorda una mica el Pedraforca, tenint algún llarg bonic encara que curt i quan la roca es bona. es de fon fiar.

Per baixar podrem fer ràpel des d'alguna reunió amb anelles i si ja no volem fer mes activitat i som a dalt, podrem baixar per tota la carena fins al port un altre cop.

Escalada realitzada per: Agustín Perez i Joan Prunera



dissabte, 18 de març del 2023

Via PUKI-NUKI a la Paret de l'Os, Sant Llorenç de Montgai

 Diumenge 12 de març de 2023

L'altre dia va caure a les meves mans una via que no tenia ni idea que existia, la via PUKI-NUKI a l'extrem esquerra de la Paret de l'Os. La proposo i ens decidim a escalar-la. La via comença en el primer  llarg de la NORMAL que la podrem fer en un sol llarg o amb dos. Després, camines en direcció a l'Agulleta de l'Os i abans d'arribar-hi, ja tenim davant nostre l'esperó de la via. Tot sent una via assegurada, no estarà de menys portar algun que altre tascó o friend variat per arrodonir la protecció. Costa una mica de veure el parabolts, però la via et fa bones sensacions.

1r llarg: IV i III, 3 expansions i uns 15 metres 
Pugem per placa vertical fins que es tomba i arribem a la reunió als peus de la xemeneia. També podem continuar.

2n llarg: IV+, 2 expansions i uns 20 metres
Pugem fàcilment fins a arribar a la xemeneia. Amb passos de "remonage" anem guanyant alçada fins que sortim de l'empotrament i muntem la reunió un xic per sota de la vertical.

Ara fem un canvi de reunió i pujarem caminant en direcció a l'Agulleta de l'Os. En el primer esperó que trobem muntem la reunió d'un arbre.

3r llarg: V, IV, V, IV+, IV i III 7 expansions i uns 40 metres
Ens enfilem en vertical per terreny difícil fins a arribar a una plataforma on comença l'esperó. Amb passos difícils escalem una placa vertical i difícil. Seguim en vertical fins que hem de fer un petit pas de flanc a l'esquerra i continuar pujant per, ara si, l'esperó i sempre amb tendència a l'esquerra. Als trenta metres l'escalada es fa fàcil però amb roca a controlar. Arribem a una plataforma on hi ha un parabolt i muntarem la reunió reforçant-la amb algun friend petit.

4t llarg: IV i II, neta i uns 10/15 metres
Sortim per la dreta de la reunió amb un pas vertical i seguirem per una curta cresta aèria fins al final que muntarem reunió en un arbust. 

El descens serà el mateix que per fer-ho de dalt de la Paret de l'Os

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera amb Dídac i Albert

dimecres, 1 de març del 2023

Via SAVINA WALL a la Paret de la Formiguera tretze anys després. Sant Llorenç de Montgai

Diumenge 26 de febrer de 2023

Tornem a Sant Llorenç de Montgai a fer la via Savina Wall. Només l'he fet un cop i fa tretze anys i ara la repetiré a veure quina diferència hi ha després dels anys, diferència de com escalo, la via deu estar igual.

Començar la via no és massa evident, no per la dificultat, sinó per on realment comença així que començarem per on creiem que és la via, a la dreta de la via la Colà.

1r llarg: IV, III i IV-, 5 expansions i uns 30 metres 
Començar per placa tombada i així anirem fent seguint el parabolts fins a un ressalt amb vegetació a cada costat i arribarem a un bon replà on farem la reunió. 

2n llarg: IV+, V, IV+, 6 expansions i uns 15 metres
Sortim de la reunió en escalada vertical amb bones bústies i regletes fins a un punt on es posa molt vertical. És un pas fi de decisió i que un cop superat arribarem a la reunió.

3r llarg: IV+, V, V+, V, 6  expansions i uns 25 metres
Encetem el llarg en vertical amb passos fins i verticals. Sempre hi ha alguna bústia i regleta per anar progressant. A l'alçada de la savina que dona nom a la via, es concentra la dificultat del llarg. Passos a dreta i esquerra en faran progressar per la placa fins a assolir la reunió i final de la via.

Pel descens podem rapelar la via amb un o dos ràpels o baixar caminant.

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

Comencem a escalar

Curt però vertical seon llarg

Tercer i bon darrer llarg

Arriban al final de la via

Escalant una estona al "Cilindret"

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.