dijous, 11 de maig del 2023

L'obsolescència planificada del blog

L'obsolescència planificada és la planificació de la fi de la vida útil d'un producte de manera que aquest es torni obsolet, inservible o que el creador del producte estigui "cremat", com és el meu cas, per diferents raons i que al cap d'un període de temps i durant la fase de disseny, creació, modificació o ús que li dona la gent, no té sentit d'una continuació. L'obsolescència planificada s'utilitza en productes molt variats i estimula en animar els consumidors a comprar de forma artificialment accelerada nous productes, les xarxes van plenes de blogs sobre el món de l'escalada i el meu no és una excepció, millor o pitjor, no soc jo que he de jutjar-ho. El cas és que, per les experiències que tinc, la gent en fa molt bon ús del blog, però un cop fan servir les ressenyes i les explicacions, poc són els que deixen un comentari al blog, per no dir cap, en un sentit crític, d'agraïment o simplement que els ha fet un bon servei. També la meva petita i humil creació, la pengen a les xarxes sense esmentar d'on l'han tret, inclús modificant-la i afegint fotografies. El blog és públic i poden fer l'ús que convingui, per això és gratis, no com les guies, que tenen "copyright", no dir res dels que si els fas un comentari perqué l'han penjat a les xarxes, encara es "reboten". 

Fer entrades al blog, encara que no ho sembli, porta molta feina, dibuixar les ressenyes, recordar els llargs i les assegurances que hi han posades, picar i corregir textos, seleccionar fotografies, ... etc. És més fàcil baixar una ressenya del blog, que valorar una feina, per aquesta raó, no se quan, però el blog s'acosta a la seva fi. No sé quant durarà, el temps ho dirà. Només cal demanar que un cop baixeu les ressenyes, no costaria un comentari d'agraïment o nomenar d'on l'heu extret la informació si la pengeu a les xarxes.

També un agraïment a tots els seguidors, habituals o esporàdics del blog, sense un reconeixement, no té cap sentit la continuació del blog. 


24 comentaris:

  1. Hola Joan. Doncs tens tota la raó. Ens hem trobat un parell de cops per Montserrat i en una de les ocasions et vaig donar les gràcies per la feina que fas. Però que quedi ara per escrit i de forma pública. Algunes de les vies que he fet no m'hauria llençat si no hagués estat per la info tan acurada d'aquest blog.
    Espero que aquest temps de vida del blog no sigui tan poc com deixes entreveure...
    Salut

    ResponElimina
  2. Bon dia Joan.
    Jo soc un dels que a vegades utilitzo les teves ressenyes per comentar una escalada que he fet, i si ho faig és perquè valoro la bona feina que fas al fer-les.
    Disculpa'm per no fer comentaris al teu blog, cada dia em costa més escriure i si et fixes en el meu, veuràs que de lletres cada cop n'hi ha menys.
    Dit tot això et vull dir que el teu blog sempre m'ha resultat una bona font d'informació per la pulcritud de les ressenyes.
    No et desanimis i continua, la teva feina és molt bona.

    Salut i a escalar

    Joan

    ResponElimina
  3. He fet un munt de vies gràcies a les teves piades. Hauries d’estar orgullós de la gran feina feta.
    Ricard Rofes.

    ResponElimina
  4. Bon dia Juan, acabo de llegir aquesta "piada" , i voldria donar-te les gràcies per la feina que fas en aquest blog ,de fet amb la colla que hem anat sortint ens ha servit per motivar nos i de guia per afrontar nous reptes, els teus dibuixos, notes, fotografies ..... són un bon treball .
    I que tinguis present que en sóc plenament conscient de la feina que et porta dur endavant el bolg com has explicat, de totes maneres gràcies de tot cor per participar amb tanta il·lusió

    ResponElimina
  5. Hola Joan , acabo de llegir aquesta "piada" i voldria donar-te les gràcies per. La feina que has fet en aquest blog i del molt que m'han ajudat les teves detallades ressenyes, amb els dibuixos ,explicacions, fotografies... han despertat la curiositat i la motivació per afrontar nous reptes, gracies per fomentar l'ilusio de aquesta conquesta de l'imposible o inutil.
    Salut

    ResponElimina
  6. Bon dia Joan! Doncs tens tota la raó, jo fa anys que em descarego les teves ressenyes (que són magnífiques!) per al meu arxiu personal, i les faig servir moltes vegades per repetir vies (no les he publicat enlloc), i a tu et pot semblar que la feina que fas és en va i no és així, i em sabria greu que el tanquessis, cosa, d'altra banda, ben lícita. Sovint, per no dir sempre, no som gaire agraïts amb aquesta feina que fas tu i altres persones. Doncs des d'aquí jo t'animo a seguir endevant!!! i si finalment el tanques mil gràcies per la feina feta, seguirem utilitzant les teves ressenyes guardades en futures ascencions!!!

    ResponElimina
  7. Bon dia Joan, gràcies per la feina que fas, les teves resssenyes són molt fiables per a mi i els meus companys d'escalda, d'una banda pel que fa al grau de les vies (qüestió sovint subjectiva) i de l'altra per la indicació del nombre d'assegurances de cada tirada i del lloc on estan posades i també ens van molt bé les explicacions sobre cada tirada i l'aproximació i retorn.

    En definitiva, tant de bo decideixis continuar amb el blog, però en qualsevol cas moltes gràcies!

    ResponElimina
  8. Hola Joan, no et sentis obligat amb això del Blog, fes-lo mentre en tinguis ganes i hi disfrutis fent-lo.
    Com ja veus som molts que et seguim i gaudim de les teves acurades ressenyes.
    Jo amb el meu he deixat de publicar les piulades al moment i les vaig fent a mesura que tinc temps.
    Una abraçada i facis el que facis que sigui perquè estàs molt ocupat escalant !

    ResponElimina
  9. Bona tarda Joan,
    no ens coneixem en persona, i reconec que mai he deixat cap comentari a les teves ressenyes. El cert és que les teves ressenyes són moltes i a mi m'han sigut de gran utilitat.
    Em sap greu dir adéu a un bloc tant consolidat, a través del qual he descobert algunes raconades ben boniques i solitaries, i també d'on he pres com gotes de mel ressenyes montserratines amb 'solera', amb història i al mateix temps amb gran exactitud.
    He compartit amb amics estones molt precioses d'escalada amb una ressenya teva a la butxaca, i potser sense la teva feina no hauria anat a probar 'segons quina agulla', doncs moltes ressenyes indiquen uns graus que a vegades semblen més durs, o sovint no indiquen les assegurances...
    Moltes gràcies per la feina feta!

    ResponElimina
  10. Joan, tens tota la raó, un blog sense comentaris no té cap sentit, sembla que escriguis al desert, porta molta feina i a sobre et copien, que vol dir que agraden les teves fotos o les teves ressenyes, tot i així da "penita" deixar el blog a navegar a la deriva de la xarxa o esborrat del tot. Per un altre banda ja sabem que tot canvia, que arriba un moment que tot s'acaba, que res es per sempre.
    Molts petons!

    ResponElimina
  11. Hola Joan
    Cerco i miro ressenyes d’escalada habitualment abans d’emprendre noves aventures, tot i que el company de cordada a data d’avui el tinc lesionat, i les teves ressenyes sempre m’han agradat molt pel disseny, informació i forma.
    Tens raó que els comentaris, agraïments i reconeixements donen vida al temps que deus dedicar amb passió en aquest mon de l’escalada.
    Sincerament no hi havia parat a pensar en els teus comentaris, crec que tens raó, ho tindre en compte quan faci alguna de les vies proposades en el teu blog, per deixar-hi faré algun comentari al respecte.
    No ens coneixem personalment, tot i que fa temps et vaig demanar via @mail permís per fer servir les teves ressenyes (sense modificar) al meu blog.
    Salutacions cordials

    ResponElimina
  12. Te pido disculpas pues yo soy uno de los muchos que a pesar de llevar muchas veces una de tus reseñas en el bolsillo, nunca te ha agradecido tu labor. Cuando he leído esta entrada se me ha hecho un nudo, y no precisamente en la cuerda.
    Se dice que somos enanos a hombros de gigantes y gracias a tus hombros he conseguido encaramarme por paredes que sin tus reseñas ni me hubiese planteado. Aunque nunca te lo haya dicho, siempre me ha admirado tu capacidad para recordar tan detalladamente las vías que has escalado.
    Me gustaría mucho que reconsiderases el cierre y que tu blog no se perdiese, sería una gran perdida para todos.
    Decidas lo que decidas, muchísimas gracias por todos estos años de ayuda.

    ResponElimina
  13. Hola Joan, moltes gràcies per totes les ressenyes que has penjat, gràcies a elles he anat a provar vies que potser no hauria provat mai. Sempre tinc el bloc com a referència.
    Com diu un comentari de mes amunt penso que no t'has d'obligar a fer res que no tinguis ganes. Sap greu que no es valori la feina que fas, que es molta i bona.
    Ànims i per molts mes anys que duri aquest blog!

    ResponElimina
  14. Penso k tens tota la raó, i em sap molt greu que hagis arribat a pensar a xapar la barraca.
    Si ho fas, els teus seguidors ens quedarem fotuts.
    Ho entenc perfectamen.

    ResponElimina
  15. Tens tota la raó i em sap greu que hagis arribat al pensament de xapar la barraca.
    Tot i entenent-te pèrfectament, els teus seguidors, ens quedarem fotuts.

    ResponElimina
  16. Hola Joan. Tens tota la raó. A vegades no manifestem correctament el bon servei que ens han fet les teves ressenyes. Assumeixo la meva part de la culpa i sí, hem de ser mes agraïts per la bona feina que has fet. Dit aixó, et manifesto el meu agrïment per la teva bona feina feta i per les bones ressenyes molt ben dibuixades i espero que decideixis continuar amb el te blog.

    ResponElimina
  17. Hola Joan, estic d'acord amb el comentari anterior, ets un referent a l'hora de buscar reseñes, sobretot per la gent que anem justos de grau. Tinc el llibre anomenat Metres avall i vaig llegir la teva experiència, que ja la conexia, a la Pirenaic de la Momia.
    Salut i força

    ResponElimina
  18. Tens tot el nostre reconeixement i suport
    Cordada Pili i Ferminet

    ResponElimina
  19. Hola Joan, t'he de agrair tot sincerament per la feina que fas. Consulto les teves ressenyes setmanalment, pel cap baix, si no diàriament en èpoques puntuals de recerca i planificació de sortides, i sempre trobo ressenyes detallades, ben currades i entretingudes. Un altre factor que valoro molt és el fet que tot sigui en català, cosa que em sembla molt correcte. Es a dir que aquest blog forma part tant de la meva desenvolupament com un escalador, com de la meva integració aquí a Catalunya, doncs llavors moltes gràcies ben merescudes.

    ResponElimina
  20. Ànims company, ara que també et tenim sempre present al web del C. E. Àliga!!! a ser possible no tanquiiiis🙏, la teva feina és de molta utilitat, molt bona guia i bons consells.

    Una forta abraçada!!🤗

    Ferran Guillén, C. E. A.

    ResponElimina
  21. Hola Joan, vam coincidir una vegada a Coll Roig, i hem intercanviat algun missatge a Facebook. Moltes gràcies per la feina que has fet fins ara, tens, per mi un dels blogs de referència en quant a ressenyes i jo tambe les he utilitzat per poder fer vies que sense la teva info no se si hagués fet. Facis lo que facis d'aqui en endevant...moltes gràcies i que ho disfrutis. Salut!!

    ResponElimina
  22. Ara estava llegint el llibre Metres Avall, i t'he buscat quan es llegit la teva caiguda a la Momia, he vist la referencia al blog "elcoleccionistadevies", m'he adonat que quan vaig a escalar amb el Joan i Rafel, sovint mirem informació del teu blog. Gràcies per la teva feina. Jo també sé la feina que dona un blog. Salud i Nonstop.

    ResponElimina
  23. Joan, gràcies infinites per aquesta tasca titànica que ens fa la vida més fàcil a tots els que ens agrada aquesta bogeria de l'escalada. La meva màxima és "si el coleccionista no ho ha publicat, no t'hi fiquis!"

    ResponElimina

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.