11.02.2012
Cuntinuem amb temps (molt) fret, anticiclònic i sense ploure... Panorama engrescador, com la política d'aquet... pais, i per aquest dissabte, en Joaquim i jo, ens decidim, despres de pensar i pensar a on anar que ens toqui el sol i no bufi gaire el vent, anar a Frares, a la Cua del Bacallà, altramen anomenada, Salvat Papasseit, que imagino, el nom, dedicat al poeta de la Barceloneta. Tot baixant del cotxe a Can Massana, com es habitual últimament, fa molt de fret. Carreguem trastos i cap a Freres seguin el cami de les Portelles. La major part del camí, es tot nevat i amb gel, i tenim que anar amb comte amb les relliscades. Arribats a la Font de l'Esllavissada, hi ha una llenga de gel que surt de la font, pujem amb cura, dons la via comença en una cornisa, a uns metres de terra on trobem la reunió.
1er llarg, A0e, V+, V i IV 8 expansions i uns 35 metres
Estant a la reunió, el parabolt el trobo uns tres metres a la dreta i força a munt. La roca no es de gaire qüalitat i molt vertical però els parabolts son bastant a prop. Porto els estreps però faig tres pasos en A0e sense gaires problemes, el difícil, és el que be ara. Veig un parabolt amb un maion força lluny. Em desenganxo del seguru i pujo amb presa molt petita i vertical... bufff, arribo al parabolt! Miro a munt i no veig res... si! un parabolt, a "canpistraus"... som-hi. Vaig fent, sempre amb cura de la roca dons hi han trams que no es gaire bona. Fa sol i fins hi tot tinc calor. Arribo a la R1 als peus d'una xemeneia on trobo un parell de parabolts.
2on llarg, IV i IV+ 6 expansions i uns 30 metres
Ara surtirà en Joaquim. Es una Xemeneia d'uns 15 metres no molt estreta on es veuen dos parabolts, un a pocs metres de la R1 i l'altre, sembla ser que al final. Tenim un problema, pujem amb les motxilles i ens molestaran. Optem per penjar-les d'una baga al talabard i així tindrem l'esquena lliure. El Joaquim va pujant en "remonage" fins que el perdo de vista i al poc crida que ja es a la R2. M'he quedat gelat a la reunió, dons passa el vent i no em toca el sol.
3er llarg, V,/A0, IV i III 4 expansions i uns 30 metres
Arribo a la reunió completament gelat i mentre em "bufu" els dits encaro el tercer llarg, que com imaginava, no toca el sol. Trobo un pas explosiu un xic desplomat pero amb pressa generosa i assegurat per un parabolt. La resta es una gran placa inclinada amb petits ressalts prou fàcils. El problema es que tinc les mans gelades! Arribo a la R3 en un replà força bo i a la meva dreta veig els dos parabolts de l'ultim llarg. Podria empalmar-los dons deuen ser uns 10 o 15 metres, però, estic tocat de mans... Faré reunió.
4t llarg, IV, 2 expansions i uns 10 metres
Com en Joaquim arriba "calentet" fa l'últim llarg, que sortosament toca el sol i es curt. arribem al cim i contemplem el paissatge, a ponent els Frares i a llevant els Ecos amb tots el camins nevats. Fem foto cimera i la baixada la fem seguint la carena vers el Nord fins un coll i a la nostra esquerra baixem una canal entre la Cua del Bacallà i l'Agulla del Rei que ens deixarà, en poca estona al camí que porta al Coll de Porc. Baixem per la vessant Nord fins a Can Massana i cap a casa que avui ja hem tingut prou.
Via "disfrutona" i variada en un entorn molt sol.litar,i on tant sols hem trobat gent que passa cami del refugi o a Coll de Port
Cuntinuem amb temps (molt) fret, anticiclònic i sense ploure... Panorama engrescador, com la política d'aquet... pais, i per aquest dissabte, en Joaquim i jo, ens decidim, despres de pensar i pensar a on anar que ens toqui el sol i no bufi gaire el vent, anar a Frares, a la Cua del Bacallà, altramen anomenada, Salvat Papasseit, que imagino, el nom, dedicat al poeta de la Barceloneta. Tot baixant del cotxe a Can Massana, com es habitual últimament, fa molt de fret. Carreguem trastos i cap a Freres seguin el cami de les Portelles. La major part del camí, es tot nevat i amb gel, i tenim que anar amb comte amb les relliscades. Arribats a la Font de l'Esllavissada, hi ha una llenga de gel que surt de la font, pujem amb cura, dons la via comença en una cornisa, a uns metres de terra on trobem la reunió.
1er llarg, A0e, V+, V i IV 8 expansions i uns 35 metres
Estant a la reunió, el parabolt el trobo uns tres metres a la dreta i força a munt. La roca no es de gaire qüalitat i molt vertical però els parabolts son bastant a prop. Porto els estreps però faig tres pasos en A0e sense gaires problemes, el difícil, és el que be ara. Veig un parabolt amb un maion força lluny. Em desenganxo del seguru i pujo amb presa molt petita i vertical... bufff, arribo al parabolt! Miro a munt i no veig res... si! un parabolt, a "canpistraus"... som-hi. Vaig fent, sempre amb cura de la roca dons hi han trams que no es gaire bona. Fa sol i fins hi tot tinc calor. Arribo a la R1 als peus d'una xemeneia on trobo un parell de parabolts.
2on llarg, IV i IV+ 6 expansions i uns 30 metres
Ara surtirà en Joaquim. Es una Xemeneia d'uns 15 metres no molt estreta on es veuen dos parabolts, un a pocs metres de la R1 i l'altre, sembla ser que al final. Tenim un problema, pujem amb les motxilles i ens molestaran. Optem per penjar-les d'una baga al talabard i així tindrem l'esquena lliure. El Joaquim va pujant en "remonage" fins que el perdo de vista i al poc crida que ja es a la R2. M'he quedat gelat a la reunió, dons passa el vent i no em toca el sol.
3er llarg, V,/A0, IV i III 4 expansions i uns 30 metres
Arribo a la reunió completament gelat i mentre em "bufu" els dits encaro el tercer llarg, que com imaginava, no toca el sol. Trobo un pas explosiu un xic desplomat pero amb pressa generosa i assegurat per un parabolt. La resta es una gran placa inclinada amb petits ressalts prou fàcils. El problema es que tinc les mans gelades! Arribo a la R3 en un replà força bo i a la meva dreta veig els dos parabolts de l'ultim llarg. Podria empalmar-los dons deuen ser uns 10 o 15 metres, però, estic tocat de mans... Faré reunió.
4t llarg, IV, 2 expansions i uns 10 metres
Com en Joaquim arriba "calentet" fa l'últim llarg, que sortosament toca el sol i es curt. arribem al cim i contemplem el paissatge, a ponent els Frares i a llevant els Ecos amb tots el camins nevats. Fem foto cimera i la baixada la fem seguint la carena vers el Nord fins un coll i a la nostra esquerra baixem una canal entre la Cua del Bacallà i l'Agulla del Rei que ens deixarà, en poca estona al camí que porta al Coll de Porc. Baixem per la vessant Nord fins a Can Massana i cap a casa que avui ja hem tingut prou.
Via "disfrutona" i variada en un entorn molt sol.litar,i on tant sols hem trobat gent que passa cami del refugi o a Coll de Port
Primer llarg, despres del tres passos d'A0e |
Xemeneia del segon llarg |
Tercer llarg, aqui ja no toca el sol! |
Gel incrustat en una presa al tercer llarg |
El Joaquim arribant a la tercera reunió |
El Joaquim fent el curt i últim quart llarg |
Sort del Sol que escalfa! |
Com sempre, foto de la cordada al cim de la via |
Amb la caminada que hi ha fins a peu de via deurieu arribar calents malgrat el fred! Enhorabona!
ResponElimina...us vaig veure...i quin valor!fotia fred de debo!(jo al final no vaig escalar)bona via! salut.
ResponEliminaUna vía que subí hace algún tiempo pero que me dejo un buen gusto, sobre todo la primera tirada que se las trae
ResponEliminaEspero repetirla otra vez
Enhorabuena por la vía el día y la compañía
Suga
Bona escalada Joan,
ResponEliminaAquesta fa temps que la tinc a la llista.
Deu ser que estem mes bojos que una cabra trepadora marciana.
ResponElimina¡¡ESTO ES UN INFIERNO, NO ME SIENTO LAS PIERNAS!!, NI LOS PIES!!, NI LOS DEDOS DE LAS MANOS!!, NI ...
Ho vàrem passar molt bé a pesar del fred.
Quimet
Hola Joan, avui he fet aquesta via i rellegint el teu post veig que dius que el primer parabolt sortint de la primera reunió és a l'esquerra, i és a la dreta. Deu n'hi do amb la vieta!
ResponElimina