dimecres, 22 de febrer de 2012

La Pastereta, via Petit Four

18.02.2012
Fa temps que tenia arraconada la via que va obrir l'amic Joan Asín i això no es molt just, però sempre la deixavem... per un altre dia! Total que en Guillem, per variar, ens esperona a tot "escalador mediocre" per "e-mail" per veure qui pot sortir a fer una matinal de dissabte. Serem una colla, entre gent de la UEC de Sants i del C E Àliga, cinc. En Guillem, el Víctor, el Raimon, el Joaquim i jo. La conversa a dins del cotxe es: que fem, on anem? En Guillem, a dins el cotxe, te una carpeta plena, però plena de ressenyes i diu que en el bar, esmorzant, ja decidirem. Per l'autopista, arribant a Collbató, veig de refiló el Serrat de la Pastereta... i se m'encén la llum! Podriem anar a fer la Petit Four? Dit i fet. Acabats d'omplir el pap, ens dirigim a la via. No portem ressenya però la tinc molt present a la memòria i crec que son dos llarg, l'ultim molt difícil.

Farem dos cordades, els de la UEC al devant i el de l'Àliga al darrera. Ara explicaré la nostra experiència.

1er llarg IV+ i IV quatre parabolts i una savina i 35 metres
Comença en Joaquim per una petita rampa fins situar-se al devant d'un desplom on tenim una savina amb una baga. El llarg es veu força dret i amb els bolts molt separats. Aquest pas de la savina es molt "burru", Tens que superar-te de la baga o de la savina i "fotli cap a munt". Tot segit, en tendència a la dreta, trobem el primer parabolt. La roca es de molt bona qualitat i el llarg ja no es veu tan ferotge. Només arribant a la reunió, (on ens espren els companys) la roca es bastant bruta degut, crec, que està molt aprop d'una canal.

2on llarg V+ A0e V i IV sis parabolts i uns 35 metres
Quan arribo a la R, en Víctor ja es al final de la via i m'èstic una estona mirant com pujen en Guillem i en Raimon i la veritat, no es que vagin molt sobrats! Em fa l'efecte que serà "dureta" la tirada. Be, tenint una distància de seguretat començo. Per arribar al primer parabolt ja et costa el seu, i els seguents igual. Mig en lliure i mig en A0e arribo, crec que al terce bolt i aqui comença el ball. No puc arribar-hi al proper. Les preses bones son molt a munt. Trec l'estrep. No em serveix de res! Em pillo del "fifi" a la xapa i trec cul en fora. Carai, la presa que imaginave no es bona! Com puc (no se encara com) poso un peu a primers i enganxo una presa petita... ui, ui, ui... m'ha anat d'un pel!! Es dur això, supero el pas tremolant i suant i arribo a una còmoda plataforma terrosa on em diuen els companys que un pel més amunt hi ha un parabolt. Com que encara en fan figa les cames (i els braços) poso un friend en una llastra i tot seguit segueixo amb passets finets fins que mimba la dificultat i arribo a la reunió on els companys ja monten el rappel. Asseguro al Joaquim i de seguit, ja som tots cinc a la reunió.

Baixem per la mateixa via, que amb cordes de 60 metresk, s'arriba al terra sense cap problema... i ara, per unanimitat, ho remullarem amb unes "birres" a Collbató. Renoi, quina via per haber-la obert en sol.litari l'amic Joan Asin, sobre tot el segon llarg. He vist en alguns blogs que li donen 6a al segon llarg... jo, com soc d'un altre planeta, no se el que es això...

Demà, en Joaquim i jo tornem a Montserrat, a pujar el Montgros amb una colla de gent. Bes per on, serà un diumenge "xiruqueru" i que si surt be, tindrà sorpresa final. Au, una altre via per la cole.

En Guillem, capdevanter de cordades
En Joaquim al primer llarg
En Joaquim arribant a la R1
En Víctor en plena feina del segon llarg
Jo, trampejant com puc, els pasos més durs del segon llarg
En el tramp final de l'ultim larg

6 comentaris:

  1. La primera tirada, passat el pas burro de la savina, és molt disfruton. Es pot complementar les assegurances amb algun friend.

    La segona tirada, a part de ser mes durilla i tècnica, hi han dos parabolts que allarguen massa per nosaltres els mortals que no s'ens donen gaire bé els 6a-b-c, 7a-b-c, 8a-b-c, 9a-b-c, ...a-b-c.

    De totes maneres, em va agradar bastant.

    Quimet

    ResponElimina
  2. Felicitats Joan! la Petit Four no és gens fàcil, aquest segon llarg demana tibar fort i de presa petita, curta però que t'omple, el dia que la vam anar a fer uns companys fèien la Pacho Hidalgo que també és prou maca.

    ResponElimina
  3. Ei company una via petita però intensa eh?, és poden reforçar les assegurances amb aliens verd, groc, vermell i un friend mitja. Enhorabona per la col·lectiva...bona colla.

    ResponElimina
  4. Bona escalada Joan,
    A la segona tirada no hi regalen res !!
    Salut i a tibar

    ResponElimina
  5. Si que demana tibar-hi fort. La Pacho Hidalgo ja m'ho plantejaré algun dia, sembla prou dificil. Joan A. vaja "tela marinera" obrir la via en solitari!!!
    Gracies a tots pels comentaris

    ResponElimina
  6. Hola Joan, veig que vas fen escaledes molt maques i tu ambs els teus amics ho passeu d'alló més be.
    Faras un foradet a la teva agenda per vindre a sopar amb al Club?

    Una abraçada.

    ResponElimina

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.