dissabte, 13 de juny del 2026

Via IGNASI JORBA a la Magdalena Superior. Montserrat

La primera via que vaig fer a la Magdalena Superior va ser la Arenas-Sorolla, popularment anomenada, "Canaletes" . En aquella època em va marcar mot aquesta via i la vaig tornar a repetir el 1986 per intercanviar llargs. Era una vessant d'aquesta roca que em feia molt de respecte, tant com que quan van obrir la la via 98 Octans, al 1985 vaig trigar vint-i-set anys en atrevir-me a escalar-la. El mateix m'ha passat amb la que avui descric. No ha estat fins avui que m'he decidit, val a dir que amb l'estòmag plé de papallones...

La via està generosament equipada amb parabolts, després de ser restaurada ja fa ben bé setze anys, nomes necessitarem 14 cintes per escalar-la i o, un estrep o una cinta "tramposa" per a un parell de passos . La roca és fantàstica, la típica del "Gorros" amb els dos darrers llargs espectaculars, tant per l'ambient com els nombosos còdols que trobarem, l'escalada i la verticalitat, estan garantides. Val a dir que esta molt enganxada a la clàssica "Canaletes". en tot moment podem veure l'equipament tant vell que hi ha, inclós el compartit algún tram dels llargs.
L'aproximacio, és la típica per accedir a totes les vies d'aquesta regió tant popular de Montserrat. Comença uns metres a l'esquerra de la 98 Octans amb un parabolt de color verd a l'alçada del nostre pit.
Ressenya de la 98 Octans 
https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2013/09/via-98-octans-la-magdalena-superior.html

1r llarg: III, III+ i IV, 4/5 parabolts en 45 metres
Iniciem el llarg per un rampa molt llarga en direcció a una bauma allargada que ratlla tota la paret. Aqui trobarem una reunió que ens la saltem. Seguim i seran una trentena de metres bastant fàcils en tendència una mica a l'esquerra on trobarem la reunió de dos parabolts amb anelles.

2n llarg: IV, IV+ i IV i 7/8 parabolts en uns 25 metres
Seguim amb la mateixa tònica que el primer llarg però ara un xic més vertical i amb algún pas mes difícils. Aquest llarg podria ser també de la via "Canalestes" doncs trobarem un clau vell en mig recorregut.

3r llarg: IV, V+/A0 i V+,  12/14 parabolts en 35 metres
Sortim de la reuió facilment pujant en vertical fins que arribem a la base on la paret es torna molt vertical. Aqui comença una escalada prou atlètica amb passos prou difícils, i sempre en tendència a la dreta. Els parabolts ens indiquen el camí. En un punt, els parabolts allunyen una mica i clarament anem a l'esquerra. El darrer pas es de flanc d'uns 3/4 metres ben díficils per entrar a la reunió. Trobarem una bon arbre on antigament feiem la reunió de la via "Canaletas".

4t llarg: V, V+/A0, V i IV+, 7/8 parabolts en 25 metres
Sortim de la reunió fent passos de diedre i aprofitant la llastra que tenim dons aquesta part és de la via "Canaleas". Al poc, ja ens decantem a la dreta en plena paret amb un bon pati a sota nostre. Seguim amb vertical i escalada molt dreta però amb uns còdols bonísims. Arribem a la dreta a sota d'un ressalt. Aquí tenim el pas més difícil del llarg. La qüestió es que des de el parabolt, tenim que arribar a un còdols molt bons però que son difícils d'arribar. Un cop superem aixó, tenim una escalda vertical i magnífica gaire be a tocar amb la via 98 Octans, finalitzem la via. Farem la reunió just abans del cim.
Pel descens, Podem fer un sol ràpel d'una cinquantena de metres per la via normal o amb dos ràpels fraccionats.

Una escalada magnífica, ben assegurada i amb prou ambient on la gaudirem de valent. Li tenia molt de respecte en aquesta via però m'a resultat molt divertida i com se sols dir: "no era tan fiero el león como lo pintant", val ha dir que no ens la han regalt i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustín Perez, Víctor Alvà i Joan Prunera

diumenge, 7 de juny del 2026

Via LA ÚLTIMA DE LA FILA (o darrera) a la Singlera dels Esqueis, Santuari de Corbera

Contra tot pronòstic imaginable... han obert una altre via a la Cinglera dels Esqueis!!! Ja tenia oblidada aquesta zona però m'han convençut per tornar-hi amb l'excusa que els companys han vist que no la tenia al blog. La via es molt encaixonada a poca distancia i no respira, com a molt un parell de metres de la via Nil, en algún tram pots xapar els bolts de la Nil

És una via més com de tantes que hi ha en aquest sector, en la ja molt matxacada cinglera. Roca, diuen, "sanejada" de rocs i boixos tallas sense cap mirament deixant unes puntes que fan una mica de "mala espina" i trams de terra un xic incòmodes.  Via mig equipada amb parabolts i algún clau vell i que si volem, podrem arrodonir amb algún friend de diferent mida. Inscripció a peu de via amb una "UF", suposo per no comfondre-la amb la del Nil

1r llarg: IV i 5 parabolts i uns 25 metres
Començem al costat de la via Nil i pujarem per un marcat esperó on anirem superant petits ressalts i amb algún tramp a vigilar amb la roca. Tobarem una baga amb uns nus una fissura que millor no xapar. Continuem superant resaltets i arribarem a la reunió.

2n llarg: IV, III, IV i II, 4 parabolts en uns 20/25 metres
Sortim per l'esquerra superant un trams vertical i tornem a la dreta. Pugem per una mena de canal amb roca a controlar. Trobarem un parell de parabolts sense xapa (?)  als peuys d'un esperó vertical. Pujarem en X per l'espero i la paret del costat i arribarem a una mena de fixa on hi ha la reunió de la Via Nil. Anirem caminan a l'esquerra i en una feixa trobarem la reuió d'un parabolt i un clau vell.
3r llarg: III, IV+ II i III, 4 parabolts i un clau en uns 25 metres
Sortim caminant per l'esquerra un grapat de metres on trobarrem un boix amb una baga, també un espalleg de parabolt sense xapa. Arribem a un tram de paret vertcial  amb tres parabolts i un clau vell. És la part més dificil de la via. Ara tornem un altr4e cop a la dreta i amb molta facilitat pujarem per unes grades, arribant a la darrera reunió de la via Nil.   
Pel descens ho farem des la darrera reunió i baixant uns trenta metres fins trobar una reunió de la via JF i després un altre ràpel de, mes o menys la mteixa mida, fins a el terra. Ull al recuperar les cordes amb els dos rapels.
Una via més d'aquesta zona sense cap rellevància, només perl fet, en el meu cas, d'un altre via nova a la"cole".
Escalada realitzada per: Agustín Martín, Jesús Rodríguez i Joan Prunera

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.