dissabte, 12 de desembre de 2009

Via Original a l'Esperó Sud de la Paret de l'Os



6.12.2009

Miran el Blog de l'amic Joan Asin vem veure ressenyada la via J. E. Farreny i que em va semblar assequible, tant per la dificultat com per els "segurus" el reequipament. Total que convenço al Joaquim i al Joan Marc i a tots tres ens sembla be d'anar-hi. Esmorçem al poble de Bellcaire d'Urgell

Arribem a Sant Llorenç de Mongai molt d'hora i ja sortint del cotxe veiem els desploms i la vertical paret del mig. No se perquè, però no ens va inspirar confiança tal i com es veia la paret, però ens dirigim a peu de via. Començo jo el primer llarg que marca IV+ on hi han tres parabolts i el demès l'has de col.locat tu. El segon llar comença Joan Marc que es A2e i arriba sense gaires ploblemes a la reunió. Quan comença Joaquim ja veiem que no va molt fi amb els estreps. No se perquè però avui no te el dia. Tal com pinta l'assumte decidim baixar. El problema més gros va ser les acrobàcies que va tenir que fer en Joan Marc per baixar i recuperar el materia Be un dia d'aquests que estiguem mes "inspirats, ja tornarem!

Com es d'hora i en Joan Marc s'està fen el "cigarret" per no tenir que perdre el dia, decidim anar a fer la via Original de l'Esperó Sud que tots tres ja la coneixem i son també 120 mts. La via està totalment assegurada amb reunions amb parabolts i només, si es vol, el tercer i quart llatg el podem protegir amb algun tascó o friend.

El primer llarg el faig jo que te un tram de xemeneia bastant maco abans d'arribar a la reunió. Primer puja per una placa de IV fins situar-nos als peus de la xemeneia que està assegurada per dos parabolts. T'empotres una mica i vas reptan per disn la xemeneia fins la sortida on ja veus la còmode reunió. IV, 30 metres i 5 parabolts

El segon el fà en Joan Marc no es sur de la reunio caminant per una mena de feixa fins situarte a sota d'un esperonet vertical. Es una tirada amb un pas finet on la dificultat estriba en pasar de l'esperó a una placa de la dreta i ja sense dificultat arribal a un altre reunió molt còmoda. 25 metres, IV+ i 3 parabolts.

El tercer, que per a mi es el mes dificil i maco, el fa en Joaquim. Pujes primer per l'esperò i despres un petit flanquiex fins una mena de xemeneia per situar-te a sota d'un desplom on hi han un parabolt, un pitó i un altre parabolt. Encares el desplom per la seva esquerra i el superes fent unpas atlètic per situarte al damunt del desplom. Continues per plaques fins arribar a la reunio al costat d'una espectacular xemenia. 30 metres, V, 5 parabolts i un pitó

El quart llarg el faig jo que te una sortida bastant fineta on hi ha un clau. Aquests cop no em surt i em tinc que agafar al pito per per un petit flanqueix per situarme a una mena de xemeneia-placa on hi han dos parabolts per després pujar amb flanqueix on col.loco un friend per seguir fins una cornisa on tinc devan una placa vertical assegurada per un altre parabolt. Només emb queda superar aquesta placa hi arribo a la última reunió. V, IV+, 25 metres i un pito i 3 parabolts.

Ja som els tres a dalt i agafem el caí fins el cotxe, pensant en els "callos" que ens estàn esperan a Bellcaire d'Urgell.

A la fi, no ha estat tan malamente la sortida, tot i l'abandono de la via J. E. Farreny, però el cas es que ens ho hem passat d'alló mes bé amb un dia assolejat i una mica caluros... i fins la propera.

Escalada realitzada per: Joan Marc Guiñan, Joaquim Llòria i Joan Prunera


Arriban a la primera reunió
El tercer llarg
El quart llarg
El final de la via amb l'aigua del pantà a sota

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.