diumenge, 10 d’octubre de 2010

via Perfil Logaritmic, Cota 422

3.10.2010


La meva ressenya segons jo, amb permis dels germans Masó
 Aquest diumenge, segons les prediccions dels “mentidòlegs” sembla ser que no farà massa bon temps i jo porto tota la setmana amb mal de clavícula (sembla ser que encara no la tinc consolidada i no pinta be la cosa) decidim anar a Montserrat a veure que fem. Decidim fer la via dels germans Masó, que a mi encara em falta a la cole.


Esmorzem a Santa Cecilia, que per cert hi ha un munt de gent i ben acabats ens dirigim al Monestir per pujar ab el funicular. Despres d’uns petits dubtes per trobar el peu de via ja som al principi de la via. D’entrada no sembla una roca maca pero em diu Joaquim que millora bastant.

1er llarg 35 metres V, 5 spits un pot de pedra, un clau i un parell de savines.
Comença Joaquim que ja se la coneix i va fent, costanli una mica el pas mes dificil de la via que per a mi m’ha semblat mes de V però...
Comença vertical fins anar superant tres spits fins el tercer on està el pas clau. Despés amb tendencia a la dreta fin un clau. Aqui la roca no es gaire bona i també es dificil. Després ja s’ageiu fin la reunió.

2òn llarg 40 metres III i IV, 4 spits.
Ara suto jo i d’entrada es veu fàcil fins un desplomet. Abans d’arribar al tram vertical hi ha un spit que no veia desde sota. Ja estic al mitg del “desplomet” que ja no ho es, però el proper seguro el tinc força lluny. Veig una fisureta petita on m’entra un “friend” del 1/2 que m’entr de conya. Enfilo cap a munt fins el proper spit i ja desprès fàcil fins la reunio que te cert ambient.

3er llarg 30 metres IV, 2 spits i un clau.
Em quedat que jo també faria aquest llarg que per cert sembla dificil pero la roca es molt bona. Surto recte de la reunió pujant emb pasos semiverticlas fins cercar el primer spit. em sembla més fàcil del que posa la ressenya... cuntinio fins un desplomet que a la fi tampoc ho es on hi ha un clau. el supero amb facilitat i ja estic quasi al final de l’agulla on faig una reunió en una savina.

4t llarg 15 metres V i un spit
Aquest llarg es de tràmit, dons la roca no es gaire maca i has de superar escasament deu metres protegits amb un spit. Aquest “minillarg” el farà en Joaquim. Consisteix en pujar per una placa de III fins una repisa on hi ha un spit, fer un “pas burru” i recte a munt. Joaquim obta per flanquejar un pel a l’esquerra de l’spit i ja hi es a dalt. Jo, com vaig de segòn, el faig pel mig, com ja dic, amb un “pas burru”.

Ja som a dalt, que segons la ressenya, es la cota 422. La baixada la fem amb un rapel d’uns 20 o 25 metres fins a peu pla on llavors baixe’m fins una canal que tot seguit la remuntem i que ens porta fins la cara W del Gorro Frigi.

Via distreta i amb cert ambient per pssar un matí divertit amb un primer llarg certament sorprenent per la dificultat. Una mes per la cole.

Un altre bona via dels, sempre prolífics, germans Masó.


 La segona reunió i arribant a la mateixa

El tram vertical del segon llarg  


Encarant el tercer llarg


 El tercer llarg i la reunió
El pas "burru" de l'últim llarg

1 comentari:

  1. Bona via Joan! i a seguir augmentant la col.lecció, aquestes vies dels Masó són sempre interessants i divertides, celebro que tot i que encara no estiguis al centxcent vagis tibant-li.

    ResponElimina

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.