Diumenge 30 de gener de 2011
Seguint el cami que porta a la hermita de Sant Joan i venint de la estació superior del funicular, en poc menys de 15 minuts arribarem al trencall on començen les escales de Jacob per accedir a les Magdalenes. Solts tenim que remuntar pocs escalons i estarem a peu de la roca.
Arribem a peu de via i ja intuim per on anirà. No portem ressenya pero seguirem el “raro instinto del hombre blanco”. Son tres llarg i el segon diu que l’entrada es de 6a. Portem esreps i mirarem de fer trampa.
1r llarg II i III neta 25 mtres.
El llarg no presenta cap dificultat una rampa de III i II ens portara a a reunió que la farem en un bon replà al costat d’un arbre.
2n llarg Ae, V i IV+ un 6 parabots i 25 mtres.
Surto jo i ja de seguit veig que no podré en lliure... i ni amb A0. Trec els estreps però no arribo al tercer parabolt. Aqui tindré que surtir en lliure. Em poso a primers, trec un peu de l’estrep, allargo el braç i quan ja tinc la presa agafada... zaka! volo uns tres metres i en quedo a un de la reunió. El Joaquim em mira amb cara d’espantat i diu estàs be? Sense pensar-m’ho dos cops i en calent, torno a munt. Ara si que ha surtit el pas. Desde la passarel.la de l’antic restaurant mira la gent, penso: quina vergonya! però son turistes, no tenen ni idea del que fem. Ara ja mes tranquil vaig fent el llarg, on has de vigilar, dons no es gens fàcil fin arribar a la reunió. Al poc, arribo a la reunió en un bon replà al costat d’una bauma.
3r llarg IV 6 parabolts i 30 mtres.
Surt Joaquim, encara una mica nervios per l’ensurt del segon llarg però a mida que puja va prenent confiança. Al cap de poc arriba a la reunió on la roca ja s’ajeu bastant i còmodament fa reunió.
4t llarg III un parabolt i 15 metres
Llarg totalment de tràmit on l’unica dificultat es superar un resalt facilícim.
Ja som d’alt del cim i es curiós per que no habia pujat mai al cim d’aquesta roca. Vies esportives pel seu voltan si que n’hi fet però pujar, mai. El rapel el fem pel cantó oposat des d'una savina i com el dia no acompaña, em tingut un ensurt i el braç ara en fa una mica de mal degut a la caiguda, decidim tornar cap a casa.
Un altre via per la “cole”
Ep Joan, com va la convalescencia? espero que aviat ens expliquis noves grimpades amb la clavícula reparada!
ResponEliminaPer cert aquesta Sala-Baqués no la coneixia i me l'apunto.
¡Ay,ay,ay, menos mal que es d'avans, que ja em pensaba: però que hi fa aquet noi pujant convalescent?
ResponEliminaAu, ara a possarse bó i a fer bondat, ja tindrás temps de tornar a fer escalades amb els amcis(semblo una mare, jeje)
Una abraçada i bon cap de setmana!
Això ja deu d'estar quasi superat, ànims que tornar a engegar a la nostra edad sempre costa, però segur que aviat llegirem les teves aventures.
ResponEliminaJo com el Jaume tampoc la coneixia aquesta via.
Salut i ànims
davant de les lesions anims !!! M´apunto la via. Abraçades.
ResponElimina