divendres, 28 de setembre de 2012

Esperó Remacha, via normal

22 de setembre de 2012
Feia temps que no venia a escalar per la Noguera i vàrem pensar que seria bona idea anar a fer la normal de l'Esperó Remacha. Aproximació pràcticament inexistent, bona roca i verticalitat garantida... l'única pega, la calor!
Aparquem el cotxe molt a prop de la via i ens vestim de "romanus" a peu de carretera i per sort hi ha gent a una via nova que em sembla que es diu Diablillos i un munt de gent a l'Esperó sud de la Paret de l'Os on trobem al Xavier, un seguidor del blog. Fem petar una mica la xarrada i ens posem a la feina. Jo la normal ja l'he fet fa molt de temps, quan havien spits, si mal no recordo i ara estic mentalitzat a fer el segon llarg de primer a veure com pinta la cosa.

1er llarg IV+ i IV 6 parabolts en 30 metres
Comencem just al punt on hi ha la placa commemorativa que li dona nom a la roca. Pugem per placa, un xic pol.lida per el pas de les cordades, on trobarem parabolts emplaçats en els passos compromesos. La reunió la fem en una llastra enganxada a la paret, còmodament.
Comença en Joaquim i s'enfila a la placa/esquela que hi ha a peu de via i que li dona nom a la roca i els primers passos se li travessen. La roca es molt polida pels pas de les cordades i li costa una mica trobar el pas. Poc a poc va pujant i trobant els parabolts que ens indiquen al camí. L'escalada es plaent on pugem per blocs i ressalts fins arribar a una gran llastra enganxada a la paret. La passem per la seva esquerra per entrar a la còmoda reunió en flanqueig.

2on llarg  V/V+, IV i III 6 parabolts en 25 metres
Llarg vertical i mantingut on antigament havien passos d'artificial. Surto de la reunió en tendència a la dreta amb un pas atlètic protegit per un parabolt. Segueixo per diedre fins que un desplom ens barra els pas i clarament faig un pas a la dreta. Aquí teinc el pas més difícil. No ho veig clar i poso un estrep que no el faig servir, crec que m'ha donat moral! Puc cercar unes bones fissures que tinc més amunt i que hem duran a la dreta fins un altre parabolt. D'aquí, recte a munt, trobo més parabolts que segueixen recte però la nostra via gira cap a l'esquera de cop i fent uns passos amb flanqueig molt verticals arribo fàcilment a la segona reunió en un replà força còmode. Tiradeta vertical i mantinguda que m'ha fet suar.

3er llarg IV i IV+ 7 parabolts en 35 metres
Surt en Joaquim de la reunió per l'esquerra fins una mena de reunió amb cadenes per seguir recte a munt a cercar dos parabolts més. Després fem un llarg flanqueig fàcil a la dreta fins una anella d'un pitó. Seguim tot recte amunt fins un arbust on trobem un parabolt i després pugem per una mena de canal fins un replà on trobem el pas més difícil de la tirada. Es un petit desplom assegurant per dos parabolts i ja som al final de la via

Be ja som al final de la via i com que fa un sol de justícia decidim que per avui ja tenim prou. La baixada la fem des de el coll entre la Paret de l'Os i l'Esperó fins una pista que ens dura en un quart d'ora a la carretera. Un cop de retorn al cotxe llencem tota la ferralla dins del maleter i marxem com ànima que s'emporta el dimoni a l'únic bar/restaurant de Sant Llorenç a fer un mos i remullar les nostres seques goles... i fins la propera!!!

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera 
El ,primer llarg
La primera reunió desde el segon llarg
Estic una mica "pillat" en aquest pas
En Joaquim al flanqueig del segon llarg
Començant el tercer llarg
Foto-cim
L'amic Xavier al tercer llarg de l'Esperó sud

5 comentaris:

  1. Bona escalada,
    Ara toca la Diablillos.

    salut i a tibar

    ResponElimina
  2. Sort que la via no va seguir la tònica de l'inici ja que feia cangueli veure com brillava la roca del polida que estava.

    La segona tirada bastant exigent.

    Vàrem passar molta calor i no parava de dir-li a en Joan "Joan, t'escopiria però no tinc amb que" jua jua jua.

    De totes maneres, vaig gaudir de la via.

    Quimet

    ResponElimina
  3. Ei companys. Fer la Remacha sempre te un punt d'aventura, pero sempre et treu d'una posible porra. Una abraçada.
    LO SERGI

    ResponElimina
  4. Bona via aquesta, em sembla que encara no l'he feta i em sembla que és per la pulimenta que té i als companys no els mola i ells ja l'han feta...

    ResponElimina
  5. Holaaaaa Joan, soc el Xavier que surt a la cronica...ostia quina gracia surto i tot !! ja fa temps que ens varem trobar a l'esperó Sud, vosaltres estaveu a la Remacha, com passa el temps. Tens un blog de p.m. Avui com que pinta malament el temps he dedicat un temps a repassar els blogs d'escalada. Forta abraçada i molta muntanya !!!

    ResponElimina

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.