Farà gaire be trenta anys que no pujava aquest monòlit, el juliol del 84 i m'han vingut ganes de fer-ho en solitari. Escalada fàcil i curta amb poc compromís per la cantitat d'expansions que ara hi ha, només el fet de sentir-te sol, escalant sense escoltar el company que et va donant corda, val la pena fer-la.
De Can Massana, prenc el camí del refugi i arribat en aquest, continuo el camí fins trobar la Canal Ample. La remunto fins el Portell Estret o Coll d'Agulles i llavors en decanto a l'esquerra per seguir l'alta ruta d'Agulles seguint les marques vermelles. En menys d'un quart d'hora arribo a la base de la Torta i voltant-la per la seva esquerra arribo a peu de via de la normal situada en un balcó abocat a la cara Nord. Feia anys que no passave per aquí. Preparo el material i faré servir una nova tècnica que vaig treure d'internet on aniré assegurant-me amb el Reverso. Tota escalada en solitari, l'assegurament es de fortuna i jo no es que tingui molta experiència amb aquest tipus d'escalada i per això he escollit aquesta escalada, curta i fàcil.
Un sol llarg entre III i IV-, tres parabolts i un espit en 30 metes
Des de peu de via ja puc veure dos parabolts de color blau amb certa distancia entre ells. Cap problema, l'escalada es fàcil, podriem dir que tota es de III+ amb alguns passos esporàdics de IV- i sempre amb tendència a la dreta. A mig camí arribo a una cornissa on hi ha un espit, mes o menys nou, que deu ser d'un altre via que comença més a la dreta (crec que es la Mataró, oberta per Punsola i Serrers al 72). Aquí segueixo recte a munt amb un passet de IV- fins arribar a una gran cornisa on trobo una reunió. Ni cas de la reunió i continuo a munt, ara per roca una mica a controlar i de seguit arribo al cim on hi ha una reunió en una arbust prou ferm. D'aquí repelaré i el reforçaré amb un altre baga i un mallon gros dons la baga que hi ha no done gaire confiança. Això es per que no veig el ràpel, molt a l'esquerra de la via, però que si empraré per rapelar al final de tota la "moguda".
Ara toca rapelar la via i recuperar tot el material i tornar a pujar per la corda fixa. Un cop de nou al cim de l'agulla contemplo el paisatge que tinc davant del ulls. al nord els Pirineus tots nevats. al sud el Baix Llobregat i l'Anoia i al fons de tot la Mediterrània. A ponent tota la regió d'Agulles i a llevant l'imponent Bisbe i el majestuos Montgròs... sol, aire, roca i alzines i la satisfacció d'haber escalat en solitari i només escoltar la meva respiració i els ocells... també, de cops, les motos sorolloses per la carretera que porta al Monestir. Si, tots els somnis tenen un final i tot l'encis i tranquilitat hi ha algú que te'l espatlla...
 |
| La tècnica que he emprat. Accepto crítiques... dels que en saben més que jo, es clar |
 |
| En vermell, des de el peu de via, ja es poden veure els parabolts |
 |
| El peu de via, a mig camí del llarg |
 |
| Mentre pujo, vaig veient els majestuosos Frares Encantats |
 |
| A l'esquerra, que no es veu prou bé, l'andròmina en que m'he assegurat |
 |
| A sota, la gran cornisa on es la reunió que m'he saltat. No fa falta fer reunió |
 |
| Vinga! a pujar un altre cop la via i recuperar el material... |
 |
| Meditant dalt del cim. Que deu estar mirant o pensant el Bisbe? |
 |
| Aquest si que es el ràpel correcte! |
Mira sempre el costat brillant de la vida (Always look on the bright side of life)
Hi ha coses dolentes en la vida que poden tornar-te boig
Unes altres et fan jurar i maleir
Quan mosseguis un os a la vida, no et queixis, només xiula
Això t’ajudarà a fer que les coses millorin
i...sempre mira el costat brillant de la vida...
... sempre mira el costat lluminós de la vida...
Si la vida et sembla una bonica merda és que has oblidat alguna cosa
Riure, somriure i ballar i cantar quan estiguis deprimit
No siguis tan ximple, junta els teus llavis i xiula
i...sempre mira el costat brillant de la vida...
... sempre mira el costat lluminós de la vida...
Perquè la vida és bastant absurda i la mort, la paraula final
Enfronta't al teló amb una reverència
Oblida això del teu pecat i dóna a l'audiència un gran somriure
Gaudeix, al cap i a la fí, és la teva última oportunitat
Així que... mira sempre el costat brillant de la mort
abans d'exhalar el teu últim alè
La vida és una gran merda quan et pares a pensar-ho
La vida és un riure i la mort una broma, és cert...
Veuràs com tot és una farsa
Fes-los riure mentre te’n vas
Recorda que l'últim riure serà per tu
i...sempre mira el costat brillant de la vida...
... sempre mira el costat lluminós de la vida...
Hola Joan, una experiència íntima això d'escalar sol en una raconada tan bella; la Torta és molt maca, una via en que s'aprecia el saber fer dels que la van pujar primer...sobre el tema del Reverso a veure que t'en díuen que d'això ni idea.
ResponEliminaSense ànim de ser crític ni pedant nomes intentant donar una opinió que tampoc vull que sigui considerada docent, m’agradaria fer-te pensar en un parell d'aspectes.
ResponElimina1) El reverso, el atc guide o qualsevol altre aparell semblant, segur que aguanten una caiguda escalant en solitari, però.... es pensat que passaria si en la caiguda piquessis fort amb el trasto en qüestió contra la paret? , ES POT ARRIBAR A TRENCAR. Per aquets motiu els asseguradors per anar en solitari (no ni ha cap homologat a Europa) son catxarros voluminosos i sobredimensionats, estan dissenyats per a mes a mes d’aturar una caiguda no esberlar-se amb un mes que possible impacte a la paret.
2) Si com es el cas, i es veu a les fotos, fas un nus lligant la corda a cada punt de seguro sempre tindràs caigudes de factor 2.
3) Facis servir el sistema que facis servir per anar en solitari has de duplicar la seguretat per fer-la redundant, per exemple un bucle de corda de 4 o 5 metres lligat al talabard amb un mosquetó o maillo gran de seguretat.
Si vols un dia queden per comentar i cambiar impresions.
Salutacions.
Antoni Aymamí
Hola Toni. Acepto qualsevol crítica venint de gent que en sap mes que jo. Tot això que dius ja ho tinc en consideració, per això la via que vaig escollir es molt fàcil i un grau que "no puc caure" (però per si de cas, vaig emb corda, per que no se sap mai) . També portave un mosqueto amb un nus de redundància lligat a l'arnés. Sempre es pot aprendre una mica més i estaria encantat que quedesim i em donesis unes quantes lliçons, magistrals.
EliminaUna forta encaixada, Toni
Jo no escalaria mai en solitari amb el reverso. Aquest dispositiu que molta gent utilitza per assegurar al 1r de cordada, no és un dispositiu autòmàtic i si cau el primer de cordada tu l'has d'aguantar amb la ma, molta gent que no portava guants s'han cremat les mans intentant aguantar un saque del primer. Imaginat el reverso funcionant com està en el dibuix, com diu el Toni cada caiguda és un factor dos.
ResponEliminaAvui dia hi ha alguns dispositius que estan ideats per escalar en solitari, a més estan provats. Quan estas en un pas complicat i vas sol, si a sobre t'has de distreure pensant si l'artilugi t'aguantarà o no, bufff quina grima.
Felicitats les escalades en solitari són un altre mon que t'exigeix el millor de tu.
Si no vaig errat, tal com està funcionant, el reverso està en mode automàtic (el que fem servir per assegurar al segon de corda). L'aturada en aquest mode és a base de fregament de corda contra corda, cosa que no és gens recomanable, especialment si tens caigudes de factor 2! Per anar ocasionalment en solitari jo he fet servir el sum de faders, amb nus de seguretat als 5 metres aprox.
EliminaHola,
ResponEliminafeta també aquesta setmana en solitari. Per fer-la en solitari, una corda de 60m és un pèl justa per fer-ho en un sol llarg.
Ressenya perfecte. Gràcies.
Salut i muntanya.
fcesc.
Hola, doncs a mi amb una corda de 60 de 10,5 em va arribar be. La via son 30 metres o menys i el rapel de 25... vaig tenir mes que suficient amb una corda per pujar, recuperar el material i baixar (?)
ResponEliminaEl sistema que has triat funciona perfectament. L'únic que em fa tremolar és la tensió extra que has afegit. Si tens la mala sort que el mosquetó del coll no s'empotra amb el reverso quan ha de fer-ho, adeu Andreu.
ResponEliminaBuenu... d'això ja fa 11 enys i no ho he tronat a provar, de fet no he tornat a fer cap mes escalada en solitari. He anat provant diferents coses sense estar massa convençut i sempre triant viens molt fàcil pel meu nivell. Gràcies pel cometari
Elimina