Dimecres 1 de maig de 2013
Aquesta agulla la conec des de que vaig començar a escalar, cap enllà el segle passat, i sempre la he tingut arraconada i eclipsada per la seva grandiosa veïna, la enorme roca del Puntal de l'Albarda. Arraconada, dic, perquè la considerava una via molt fàcil i gens mereixedora d'acostar-me. Que equivocat estava!
Ascendida per primer cop l'any 1944 per Panyella i Peire, li van posar el nom de "Aguja sin Nombre", però el nom que des de fa molts anys se la coneix es per Agulla Inclinada. Com ja dic, eclipsada per el Puntal, es una típica Aresta Brucs que no ens deixarà indiferents. La seva escalada de dificultat moderada i cert ambient, amb un primer llarg digne de les millors arestes Brucs i un tercer llarg amb roca a controlar ens farà gaudir d'una bona via clàssica.
Per arribar a la esmentada agulla prendrem el camí de Sant Jeroni sortint des de l'estació superior del funicular de Sant Joan. Fixant-nos be, pel camí i a l'alçada del Cap de Mort, a la nostra esquerra passarem el Cigronet, roca altívola i capritxosa i tot seguit un trencall a la nostre esquerra ens farà davallar per camí poc marcat fins la base de les vies Mas-Guasch i Aresta Ribes del Puntal. Seguirem baixant sense perdre de vista la paret i de seguit arribarem a peu de l'Aresta Brucs de l'Agulla Inclinada.
1r llarg: IV i IV+ cinc assegurances, espits, burins vells i dos parabolts en 40 metres
Començament ajagut però que ràpidament es redreça pujarem amb bona presa petita i cantelluda fins una mena de cornisa petita amb grans còdols. Aquí es possible emplaçar friends mitjants i tascons. Seguirem vertical fins que mica en mica perdem verticalitat i dificultat fins entrar en la reunió en un rellig força còmode.
2n llarg: IV dos parabolts i un espit vell en uns 25 metres
Sortim de la reunió per la nostra dreta on hi ha un còdol enorme. Seguim per l'aresta amb escalada plaent fins que es torna a redreçar. Abans d'entrar a la reunió, a la nostra esquerra hi ha un espit vell una mica separat de la lògica de la via. Antigament no es feia reunió en aquest punt, si no una mica més a munt a l'esquerra en un arbre gruixut de la via Millet.
3r llarg: IV neta d'assegurances
Sortim per l'esquerra de la reunió amb passos fins, en direcció a una gran llastra amenaçadora que tenim a sobre nostre. Aquí podem emplaçar un bon friend. Continuem amb tendència a l'esquerra amb roca a controlar fins una canal-fissura herbada amb sabines on podrem llaçar cordinos. Arribant al cim, trobem un parabolt lligat amb una corda al ràpel del cim, per cert, prou malmès pel pas del temps on nosaltres el reforcem amb un cordino nou.
Per baixar, podem optar per diverses maneres. Nosaltres hem fet la clàssica. Baixem fins el collet del Puntal i l'agulla de vint metres i compte que les cordes queden molt separades del collet i tenim feina feixuga per arribar a la instal.lació. Després, de dos parabolts amb anella, 15 metres fins el terra. L'altre seria, de l'últim parabolt de la via, que es lligat al ràpel del cim, fer un ràpel de 40 metres per la via Millet o rapelar tota la via, deixant bagues i maillons. Per retornar al camí davallarem canal a vall, orientant-nos prou, fins el peu de via i d'aquí a munt fins el camí de Sant Jeroni.
Escalada prou bonica a una agulla, també prou oblidada, que m'ha sorprès gratament i us la recomano de totes, totes.
Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera.
Ascendida per primer cop l'any 1944 per Panyella i Peire, li van posar el nom de "Aguja sin Nombre", però el nom que des de fa molts anys se la coneix es per Agulla Inclinada. Com ja dic, eclipsada per el Puntal, es una típica Aresta Brucs que no ens deixarà indiferents. La seva escalada de dificultat moderada i cert ambient, amb un primer llarg digne de les millors arestes Brucs i un tercer llarg amb roca a controlar ens farà gaudir d'una bona via clàssica.
Per arribar a la esmentada agulla prendrem el camí de Sant Jeroni sortint des de l'estació superior del funicular de Sant Joan. Fixant-nos be, pel camí i a l'alçada del Cap de Mort, a la nostra esquerra passarem el Cigronet, roca altívola i capritxosa i tot seguit un trencall a la nostre esquerra ens farà davallar per camí poc marcat fins la base de les vies Mas-Guasch i Aresta Ribes del Puntal. Seguirem baixant sense perdre de vista la paret i de seguit arribarem a peu de l'Aresta Brucs de l'Agulla Inclinada.
1r llarg: IV i IV+ cinc assegurances, espits, burins vells i dos parabolts en 40 metres
Començament ajagut però que ràpidament es redreça pujarem amb bona presa petita i cantelluda fins una mena de cornisa petita amb grans còdols. Aquí es possible emplaçar friends mitjants i tascons. Seguirem vertical fins que mica en mica perdem verticalitat i dificultat fins entrar en la reunió en un rellig força còmode.
2n llarg: IV dos parabolts i un espit vell en uns 25 metres
Sortim de la reunió per la nostra dreta on hi ha un còdol enorme. Seguim per l'aresta amb escalada plaent fins que es torna a redreçar. Abans d'entrar a la reunió, a la nostra esquerra hi ha un espit vell una mica separat de la lògica de la via. Antigament no es feia reunió en aquest punt, si no una mica més a munt a l'esquerra en un arbre gruixut de la via Millet.
3r llarg: IV neta d'assegurances
Sortim per l'esquerra de la reunió amb passos fins, en direcció a una gran llastra amenaçadora que tenim a sobre nostre. Aquí podem emplaçar un bon friend. Continuem amb tendència a l'esquerra amb roca a controlar fins una canal-fissura herbada amb sabines on podrem llaçar cordinos. Arribant al cim, trobem un parabolt lligat amb una corda al ràpel del cim, per cert, prou malmès pel pas del temps on nosaltres el reforcem amb un cordino nou.
Per baixar, podem optar per diverses maneres. Nosaltres hem fet la clàssica. Baixem fins el collet del Puntal i l'agulla de vint metres i compte que les cordes queden molt separades del collet i tenim feina feixuga per arribar a la instal.lació. Després, de dos parabolts amb anella, 15 metres fins el terra. L'altre seria, de l'últim parabolt de la via, que es lligat al ràpel del cim, fer un ràpel de 40 metres per la via Millet o rapelar tota la via, deixant bagues i maillons. Per retornar al camí davallarem canal a vall, orientant-nos prou, fins el peu de via i d'aquí a munt fins el camí de Sant Jeroni.
Escalada prou bonica a una agulla, també prou oblidada, que m'ha sorprès gratament i us la recomano de totes, totes.
Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera.
 |
| El primer llarg |
 |
| En Joaquim arribant a la primera reunió |
 |
| Començant el segon llarg |
 |
| En Joaquim apropant-se a la segona reunió |
 |
| A mig segon llarg |
 |
| La llastra del tercer llarg |
 |
| El cim de l'Agulla Inclinada |
Gràcies per trobar aquesta bonica via i posar-la al nostre abast!
ResponEliminaVaja, vaja, vau ser vosaltres els de les pedres? Estava als primers passos de la ribas i em vaig dur un ensurt descomunal amb tot el que va passar al costat meu!
ResponEliminaDons no, no erem nosaltres. Era la cordada del devant. Nosaltres no vàrem deixar anar ni una pedra. Ells van rapelar primer i el segon va deixar anar tot un munt de pedres. Ho sento molt si van caure pedres, però nosaltres no vàrem tenir res a veure. Com diuen els castellans "gajes del oficio"
EliminaSalut... tila pels ensurts i casc sobre tot!!!
Bé, és un dels perills, però cal anar amb molta cura, va la vida i el casc no m'hagués servit per a res.
EliminaSalut i bones escalades!
Sempre son bons els consells, però torno a repetir, per si no s'ha entés el segon comentari. No saltres no vàrem llençar cap pedra. Em sap greu que, sense saber-ho, ens diguin que erem nosaltres el que tiravem pedres, quan no ere així.
EliminaBones molimolano, sóc el responsable de tal "lapidació"... lamento molt fer caure tal bloc i que us passes tant aprop, però la sortida extraplomada amb roca de mirar i no tocar no va ajudar malgrat extremar precaucions. No pensava pas tampoc que la vertical del rapel pugues afectar la vostra via... bé per sort nomès ha quedat en ensurt.. espero que puguessiu gaudir d'aquesta fantàstica via malgrat tot! Salut i clàssiques.
EliminaMarsi
Joan, ja havia entès que no havia sigut vosaltres, només et contestava el fet general de llençar pedres com tu ho has fet.
EliminaHola vida, l'aresta ribas tot just comença dintre de la canal on va anar a parar tot i jo feia no res que havia estat més amunt en busca del sol mentre esperava el torn a sortir.
Per sort acabava de començar i estava tot just enredada provant el llarg en lliure de segona quan va passar, però de l'ensurt se'm va afluixar tot i vaig acabar fent alguns A0s, sense ensurt tampoc l'hagués tret tot sense tocar res.
Bé, gràcies a déu va quedar en només un bon ensurt i avui puc estar aquí comentant la jugada, però que ens serveixi a tots plegats d'avís, a mi mateixa que vaig estar asseguda sota el mateix collet la mar de tranquil·la al solet, a partir d'ara m'arrecero encara que em congeli!
Hola Joan,
ResponEliminaSembla una escalada força maca
salut i a esclar
Aquesta via ha estat força bé.
ResponEliminaEncara que la dificultat és moderada, la veritat és que te la seva personalitat.
A l'ultim llarg es té d'anar amb molta precaució ja que està molt trencat.
La gran sorpresa ha estat el ràpel, no apte per cardíacs. La millor opció crec que és fer-lo des de l'últim parabolt per la via Millet.
Salut
Quimet
Una via a tenir en comte, me l'apunto, gràcies per difondre-la Joan.
ResponEliminaAhir vam poder gaudir, malgrat del fort vent i fred, d'aquesta via. Gràcies Joan, per piar i ressenyar aquestes vies tant autèntiques.
ResponElimina