dissabte, 4 de maig de 2013

Via GEDE a la Prenyada

4 de maig de 2013
 
La Prenyada es una roca molt coneguda de la regió de Sant Benet amb vies clàssiques de molt renom i una d'elles, la GEDE, es potser, la més fàcil de totes, amb excepció de la normal. Que sigui la més fàcil no vol dir que sigui fàcil. L'equipament que podem trobar es dels anys 60 i dels 90, tot molt vell i rovellat entre reblons amb plaqueta i sense, i espits. Només trobarem parabolts a l'ultim llarg, que pertanyen a la Gòmez-Xalmet. Nosaltres hem variat una mica el primer llarg, fent-lo en dos parts, una de 15 metres, tot en A1e i l'altre part de 30 metres, en A1e i lliure... coses de la poca pràctica en artificial. Una clàssica que diuen de poc compromís, però escalant amb l'equipament tant vell i rovellat, crec que te una mica de "compromís". Feia molts anys que no escalava aquesta via i encara recordo lo vell que era el material i que cuntinuen sent molt vell!

1er llarg: A1e, tres d'espits i 5 burins, un d'ells sense plaqueta en 15 metres
Per enganxar el primer espit ens ajudarem amb un boix que trobarem a la dreta i amb una mica de perícia seguirem amunt amb passos llargs d'artificial fins dos espits on muntem la reunió penjada.

2on llarg: A1e, V, IV+ i IV, 9 burins vells i dos espits d'una reunió en 30 metres
Sortim de la reunió penjada amb l'agut de quatre o cinc passos d'A1e. No m'he atrevit a fer-lo lliure, tot i semblar possible, però la ferralla tan vella i el risc de patir una caiguda, m'ha fet desistir. Un cop superats els primer metres d'artificial fem un pas en lliure a l'esquerra per situar-nos al capdamunt d'un gran merlet. Aquí ja podem anar en lliure, amb un rocam molt bo i amb tendència a la dreta fin una reunió de dos espits que ens saltarem. D'aquí restaran uns quatre metres fins la reunió original en una bona cornisa.

3er llarg: III+, un cap de burí i dos burins junts  en 20 metres
Sortim de la reunió per l'esquerra per anant ascendim en diagonal per sota el gran sostre característic de la Prenyada fins la reunió situada gairebé a la canal de la via original.

4t llarg: IV, III i II, neta d'assegurances i uns 30 metres
De la reunió, anirem a l'esquerra i en el punt més feble del desplom, atacarem la placa tombada i amb grans còdols fins la reunió comuna amb la via Gòmez-Xalmet.

5è llarg: IV+, IV i III, dos parabolts i un burí en 15 metres
Llarg curt però amb molt bona roca on gaudirem de valent fins el cim de la via.

Per baixar farem un ràpel de 50 metres, d'una sola tirada, per la via normal i tot seguit anirem a Sant Benet a fer petar la xarrada amb l'Ángel, el guarda del refugi. Després, cap a vall a Monistrol a fer un parell de "bocates" de calamars i dos birres i contents cap a casa.

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera
l'A1e del primer llarg
Barallant-me a l'artificial
El segon llarg després dels curt artificial
El Joaquim al segon llarg
El tercer llarg
El divertit quart llarg
L'ultim llarg, comú amb el de la Gòmez-Xalmet
Arribant al cim de la Prenyada
El cim i final de la via
L'equipament habitual de la via

2 comentaris:

  1. Es nota a la primera tirada, que estic una mica rovellat amb l'artificial. Passos llargs, de primers, estirant-me i suant la cansalada per passar el mosquetó per el forat de la xapa.

    Llàstima que a la segona tirada les assegurances estan molt malament i fan por. Al primer tram, hem fet A1/A0 ja que no crec que les assegurances aguantessin una caiguda de primer. Aquesta tirada seria per gaudir-la de debò ja que la roca és molt bona.

    En general, la he gaudit encara que es té d'estar bé de coco.

    Salut

    Quimet

    ResponElimina
  2. Enhorabona per la via, queda apuntada! guapo el merlet eh? sembla que s'hagi d'arrancar....

    ResponElimina

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.