dilluns, 20 de maig de 2013

Esperó Blocaire a la Codolosa

19 de maig de 2013
La Codolosa, que podríem dir de la Codolosa... be, no es un dels llocs que més m'encissen de Montserrat en que l'entorn, no es dels mes bonics que podem trobar, però també per la massificació i el predomini de vies amb poc espai vital al seu voltant. Ultimanent hi ha una cantitat desmesurada de vies on, si el que busquem es tranquilitat, no serà el lloc més adient que estrany es el dia que no hagi anat en que m'he trobat com a hora punta del metro i avui no es un dia diferent, però com a tot, sempre se li pot treure un bon partit. Com deia la meva mare: tanto sirve para un roto como para un descosido.
Quedo amb en Joan Marc que te el "monu" d'escalar i amb en Joaquim i la intenció d'avui es anar cap el Serrat de l'Albarda, tranquilitat i poca massificació, tot el contrari de la codolosa però esmorçant a Collbató ja veiem que la cosa no pinta gaire be i decidim per unanimitat, caminar poc i escapatòria ràpida per si cauen llamps i trons... i aigua! Arribant a la paret de la codolosa ja veiem el plan, es cas es que la maquineta de "su turno" ja no dona més torns i ens dirigim a l'extrem oriental de la pared on només hi ha quatre persones donant unes nocions d'assegurament a la via ALIMERA i ens fiquem a la via ESPERÓ BLOCAIRE. Jo ja l'he fet amb el mateix aperturista, en Joan Baraldés, farà uns mesos i així provaré el segon llarg de primer que en va agradar força.

1er llarg: III, IV i III tres parabolts de 8mm en uns 30 metres.
No ens costarà gaire trobar el peu de via, es la que hi ha més a la dreta de la via de les Cabres i de l'Alimera. Comencem per la dreta a cercar el primer parabolt una mica lluny però amb facilitat anem pujant per una mena d'esperò tombat fins que un tram descompost ens porta a la gran feixa que ralla el primer terç d'aquesta pared. Escalada tranquil·la amb roca a controlar en algun punt. Reunió molt còmoda en la feixa de dos parabolts de 10 mm units per una corda.

2on llarg: IV, V, V+, IV+ i IV quatre parabolts de 8mm i un clau en uns 30 metres.
Sortim amb facilitat de la reunió per enfilar-nos per un esperó vertical i molt marcat. La roca es de molta qualitat i cantelluda. En el segon parabolt comença la dificultat. Tot seguit trobem un pitó i si prestem atenció i anem tranquils gaudirem de valent podent fer tot aquest tram en lliure. Arribem a un altre parabolt i només ens queda un pas difícil per sortir i fer els ultims metres del llarg amb una dificultat més moderada, això si, amb poques assegurances fins la reunió on podrem posar un parell de friends en forats i fissures. Muntem reunió en un petit replà prou còmode.

3er llarg IV, i IV+ cinc parabolts en uns 25 metres.
Aquest llarg, encara que la seva visió no es gaire engrescadora, ens sorprendrà. De dificultat moderada, tindrem que prestar atenció a la roca, sobre tot a la placa de l'ultim tram, que la veritat està força trencada. Un cop superada la placa la reunió la tenim molt a la dreta en l'unic lloc de roca bona per poder muntar-la.

Ja som tots tres al final de la via i ara be la maniobra del ràpel. Col.locat en un lloc prou incòmode, però el millor per poder fer-ho,  muntarem un ràpel de 55 metres fins la primera reunió (ull amb les pedres al baixar, dons tot es molt trencat, però molt, no es broma) i d'aqui un altre de 30 metres fins el peu de via. Sort que la qüantitat inimaginable de cordades que tenim al nostre voltant estan prou amunt i no els i toca cap de les pedres que involuntàriament cauen. Realment, no es agradable aquest ràpel

Be, el temps se'ns ha aguantat, no a plogut i hem passat una bona estona amb els companys i ara toca anar al Bar Muntanya a Collbató i regalar-nos amb un bon "vermut" i de pas, veure com guanya la cursa de Moto GP en Dani Pedrosa i cap a casa que hi falta gent!!!

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria, Joan Marc Griñan i Joan Prunera
En Joaquim començant el primer llarg
Au, vinga, vinga, que hi falta gent!!!
En Joan Marc al bon segon llarg
El tercer llarg, que malgrat tot, sorprent
Els tres "Calimeros", delinqüents de l'inutil

4 comentaris:

  1. Almenys vau escalar Joan! que amb aquest temps tan camviant la cosa està difícil! i sí el ràpel és molt crític ja que passa per una zona molt trencada...

    ResponElimina
  2. Ei Joan,
    El darrer rapel em sembla recordar que és de més de 30m !! si vas amb una corda de 60m diria que no arribes al terra i has de desgrimpar alguns metres.
    Salut i a escalar

    ResponElimina
  3. La via, en general, m'ha agradat força.

    La dificultat de la primera tirada consisteix en controlar la roca.

    La segona tirada, es de 10.

    La tercera està prou bé fins l'últim tram que està bastant descompost.

    La ubicació de la ultima reunió és bastant incomoda però realment està en l'únic lloc que no es desfà la roca.

    El ràpel és millor fer-lo aprofitant els ràpels de les vies del costat, Alimera o la De les Cabres, ja que és bastant perillós per el gran risc de caiguda de pedres o millor dit roques!!.

    Salut

    Quimet

    ResponElimina
  4. confirmem que el rapel passa per un tros molt descompost. Aquest Diumenge, baixant s'ens va despendre una llastra que Déu ni do si ens agarra. Cal anar amb compte.
    Una salutació. Lo Piolet.

    ResponElimina

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.