6 de juliol de 2013
Fa uns quants anys, tants com onze, vaig fer per primer cop la Xemeneia TORRAS-NUBIOLA a la Paret de Sant Jeroni i en la aproximació em vaig fixar amb la seva xemeneia veïna, la NUBIOLA-TORRAS. Es podia veure, i de fet semblava que era més difícil, que la que anàvem a fer i vaig pensar que ja aniria un altre dia. Veien una última "piulada" al blog dels escalatroncs d'aquesta via em va picar la curiositat d'acostar-me i pel fet de tenir informació de primera mà. Anirem com de costum en Joaquim i jo i a ultima hora s'apunta en Joan Pera que ell tampoc la ha fet mai. Fa molta calor i anar en aquesta banda de la muntanya es una bona opció per que no ens doni de ple el sol.
Per arribar, ens dirigim a Sant Cecília i prenem el camí de l'Arrel fins el desviament on remuntarem amb forta pujada el camí de la Font del Llum fins arribar al Coll de Mig Dia. D'aquest punt davallem vers el S fins trobar, a la nostra esquerra, les marques grogues que porten al Cim de Sant Jeroni. continuem amunt per les marques grogues i en un punt on travessem una torrentera i uns cent metres abans d'arribar a la Pilota, remuntem penosament aquesta canal fins en punt on trobem una corda fixe, Pugem fins el final de l'esperò on trobem la feixa de la base de la Paret NO de Sant Jeroni. Amb cura seguim la feixa i en poc menys de deu minuts arribem a peu de la xemeneia. L'aproximació es dura, però he preferit anar pel Coll de Migdia que pel camí de Sant Jeroni, dons amb la "calitja" que cau i el sol que fa no es gaire recomanable.
1r llarg: III i IV-, un doble burí, una soca molt gran seca, una savina i un pont de roca en uns 30 metes
Començem amb facilitat, fins que la xemeneia es posa vertical i anem progressant amb tècnica d'oposició prou còmode. A la poca estona, trobarem una doble expansió de burins. Seguim amb "remonage" fins que una gran soca seca ens barra el pas. Llaçem una baga i la superem. Ara l'escalada es més fàcil i podem llaçar una savina. Continuem i la la xemeneia es fa més estreta i en veiem obligants a encastar-nos. Estem totalment dins una cova. La roca es bruta i relliscosa per una mena de pols que hi ha i dos o tres metes abans d'arribar a la reunió trobem un pont de roca. La reunió es en un còdol, mes o menys gran que hi ha al terra i còmodament muntem la reunió de quatre burins.
2n llarg: IV i IV+, tres burins, dos ponts de roca i un clau en uns 30 metres
Sortim de la reunió en "remonage"a cercar la llum a la nostra esquerra, pujant en diagonal fins arribar al primer burí. Seguim amb la mateixa tècnica ara a munt. Anirem trobant punts d'assegurança fins que el sostre de la llastra en barra el pas. Aprofitant una cornissa molt bona que tenim als peus, ens dirigim cara a la"timba" per superar el sostre. Aquí trobem un pitó molt rovellat que ens assegura el pas. Seguim aprofitant uns còdols fantàstics que trobem a la paret i amb tècnica d'oposició guanyem el final de la llastra on muntem la reunió molt còmoda.
3r llarg IV+, III i II neta en 20 metes
Aquest llarg es curt però depenent per on l'ataquem serà molt fàcil o prou difícil. Sortim pel mig de la reunió amb passos fins al principi i després es van suavitzant fins que gairebé caminem i en un petit ressalt trobem la reunió. Si ho volem ,és fàcil podem sortir per la nostre dreta, per una cornissa i anant a cercar el punt més feble i inclinat de la paret. Amb dues maneres no trobarem cap expansió fins la reunió. D'aquí anem grimpant amb molta facilitat fins les pilones que hi han al cim de la Miranda de Sant Jeroni, punt culminant alt de tot el macís de la Muntanya de Montserrat.
Xemeneia més difícil que la seva veïna, encara que més curta, però amb l'al·licient que es una més difícil i te un segon llarg amb molt d'ambient. Per baixar, dons hem deixat les motxilles a peu de xemeneia, baixarem per la canal més propera que tenim baixant del cim fins que trobem un arbre amb un parell de bagues i un maillon. Primer farem un ràpel d'uns 50 metres fins una instal.lació de tres espits i desprès un altre ràpel de 50 metres més fins el peu de la feixa. anirem a buscar les motxilles i reprendrem el camí de tornada a Santa Cecília.
Be, una via nova de les clàssiques per la "cole" que em quedava per fer. Anem baixant tots tres explicant "batalletes" d'altres èpoques, així la baixada no es fa tan dura i a remullar-ho amb unes birres al Bar La Roca de Monistrol.
Escalada realitzada per:
Joan Pera, Joaquim Llòria i Joan Prunera
Per arribar, ens dirigim a Sant Cecília i prenem el camí de l'Arrel fins el desviament on remuntarem amb forta pujada el camí de la Font del Llum fins arribar al Coll de Mig Dia. D'aquest punt davallem vers el S fins trobar, a la nostra esquerra, les marques grogues que porten al Cim de Sant Jeroni. continuem amunt per les marques grogues i en un punt on travessem una torrentera i uns cent metres abans d'arribar a la Pilota, remuntem penosament aquesta canal fins en punt on trobem una corda fixe, Pugem fins el final de l'esperò on trobem la feixa de la base de la Paret NO de Sant Jeroni. Amb cura seguim la feixa i en poc menys de deu minuts arribem a peu de la xemeneia. L'aproximació es dura, però he preferit anar pel Coll de Migdia que pel camí de Sant Jeroni, dons amb la "calitja" que cau i el sol que fa no es gaire recomanable.
1r llarg: III i IV-, un doble burí, una soca molt gran seca, una savina i un pont de roca en uns 30 metes
Començem amb facilitat, fins que la xemeneia es posa vertical i anem progressant amb tècnica d'oposició prou còmode. A la poca estona, trobarem una doble expansió de burins. Seguim amb "remonage" fins que una gran soca seca ens barra el pas. Llaçem una baga i la superem. Ara l'escalada es més fàcil i podem llaçar una savina. Continuem i la la xemeneia es fa més estreta i en veiem obligants a encastar-nos. Estem totalment dins una cova. La roca es bruta i relliscosa per una mena de pols que hi ha i dos o tres metes abans d'arribar a la reunió trobem un pont de roca. La reunió es en un còdol, mes o menys gran que hi ha al terra i còmodament muntem la reunió de quatre burins.
2n llarg: IV i IV+, tres burins, dos ponts de roca i un clau en uns 30 metres
Sortim de la reunió en "remonage"a cercar la llum a la nostra esquerra, pujant en diagonal fins arribar al primer burí. Seguim amb la mateixa tècnica ara a munt. Anirem trobant punts d'assegurança fins que el sostre de la llastra en barra el pas. Aprofitant una cornissa molt bona que tenim als peus, ens dirigim cara a la"timba" per superar el sostre. Aquí trobem un pitó molt rovellat que ens assegura el pas. Seguim aprofitant uns còdols fantàstics que trobem a la paret i amb tècnica d'oposició guanyem el final de la llastra on muntem la reunió molt còmoda.
3r llarg IV+, III i II neta en 20 metes
Aquest llarg es curt però depenent per on l'ataquem serà molt fàcil o prou difícil. Sortim pel mig de la reunió amb passos fins al principi i després es van suavitzant fins que gairebé caminem i en un petit ressalt trobem la reunió. Si ho volem ,és fàcil podem sortir per la nostre dreta, per una cornissa i anant a cercar el punt més feble i inclinat de la paret. Amb dues maneres no trobarem cap expansió fins la reunió. D'aquí anem grimpant amb molta facilitat fins les pilones que hi han al cim de la Miranda de Sant Jeroni, punt culminant alt de tot el macís de la Muntanya de Montserrat.
Xemeneia més difícil que la seva veïna, encara que més curta, però amb l'al·licient que es una més difícil i te un segon llarg amb molt d'ambient. Per baixar, dons hem deixat les motxilles a peu de xemeneia, baixarem per la canal més propera que tenim baixant del cim fins que trobem un arbre amb un parell de bagues i un maillon. Primer farem un ràpel d'uns 50 metres fins una instal.lació de tres espits i desprès un altre ràpel de 50 metres més fins el peu de la feixa. anirem a buscar les motxilles i reprendrem el camí de tornada a Santa Cecília.
Be, una via nova de les clàssiques per la "cole" que em quedava per fer. Anem baixant tots tres explicant "batalletes" d'altres èpoques, així la baixada no es fa tan dura i a remullar-ho amb unes birres al Bar La Roca de Monistrol.
Escalada realitzada per:
Joan Pera, Joaquim Llòria i Joan Prunera
 |
| Començant el primer llarg de la xemeneia |
 |
| En Joan Pera fent "remonage" |
 |
| Començant el segon llarg i dirigint-nos a la llum |
 |
| Ratpenat despertant-se de la hibernació? |
 |
| L'últim llarg |
 |
| El cim de la Miranda de Sant Jeroni |
joan les fotos i la explicacio en quedat collonudas .Lapropera la Figareta saludos
ResponEliminabona tasca nanos
ResponEliminaA la via no us va tocar el sol però per fer l'aproximació segur que vareu suar la cansalada !!!
ResponEliminaTenim pendent d'anar a Collegats a escalar per la tarda i evitar així el sol !!
Salut i a escalar
Felicitats per la via! llàstima de caminada amb aquesta calor, quina Moral!!
ResponEliminaDoncs, l'aproximació s'ha fet realment pesada però ha valgut la pena. Qui alguna cosa vol alguna cosa li costa.
ResponEliminaLes vistes i l'ambient del segon llarg són espectaculars.
Via imprescindible en el currículum de l'escalador Montserratí
Salut
Quimet
Bones Joan, merci per la ressenya ens ha servit de guia e inspiracio. La canal de baixada te un primer rapel de 40m i el segon 35. Modificaho que no tingui ningu cap ensurt que a nosaltres ens ha tocat improvisar a mitja paret ;)
ResponEliminaNo entenc el que he de modificar, en la explicació ja dic que vem fer dos ràpels de 40 metres (?) que un sigue de 35 m tant se val que posi que es de 40 m (?)
EliminaBones! Us facilito la longitud dels ràpels. Després d'una "pillada", vaig tornar per mesurar-los amb exactitud.
ResponElimina1r ràpel 26 metres
2n ràpel 20 metres
3r ràpel 37 metres
Gràcies pel blog.
Hola. No entenc lo que dius de "pillada". Jo he baixat varius cop per alli i sempre he fet dos ràpels, mes o menys d'una llargada de 40 metres per no anar justos i sincerament no recordo tres rapels... la memòria es feble però per aquesta raò dibuixo una ressenya, Gràcies pel comentari
ResponElimina