24 de novembre de 2013
El Frare Gros es la roca més alta de la regió dels
Frares Encantats i la segona de tot el macís a 1.132 metres sobre el nivell del mar. Es una roca pionera en l'escalada a la nostra terra que fou ascendida per primer cop l'any 1921 per Lluís Estasen i dos companys més, J. Cintes i J. Sallares. Tres anys després, el mateix Lluís Estasen, aquest cop acompanyat per J. Vila i J. Puntes, pujarem per primer cop per la seva aresta sud, escalada de més compromís per aquells anys. Era el 16 de març de 1924.
L'escalada d'aquest monòlit, encara que curta per la seva vessant sud, no ens deixarà indiferents degut a que només trobarem expansions a la primera reunió i al cim. La resta es equipada amb claus molt vells i tindrem que aguditzar l'enguiny per autoprotegir-nos amb friends, ponts de roca i sabines. A peu de via trobarem la típica inscripció en color blau de que es una "via blava" però no trobarem cap parabolt. Per arribar al peu de via tenim una bona aproximació, entre un hora i un hora i mitja. Això ho podrem fer, be pel Coll de les Portelles o be des de Coll de Port. Tant per un lloc com per l'altre tindrem que seguir el camí anomenat
Alta Ruta dels Frares, que en alguns llocs, es equipat amb passamans per la seva relativa dificultat.
Feia molts anys que no pujava aquesta via, son d'aquells itineraris que resten oblidats per la seva poca dificultat, que no bellesa, i amb dies tant freds i de vent com avui, conviden a caminar per la part alta de la muntanya i gaudir d'una escalada com ho feren els seus primers conqueridors.
1er llarg: IV, III i IV, tres pitons en 40 metres
Remuntarem una evident llastra pujant per la placa de l'esquerra, amb roca no gaire bona, on trobarem un primer pitó. Seguim fins una sabina i continuem escalant de la mateixa manera. Trobarem un altre pitó. De seguit arribarem a un arbust molt gros i un parell de metres més a munt trobarem dos pitons. això era l'antiga reunió. Fem un petit pas a l'esquerra que en pocs metres ens deixarà en un indret on la paret a perdut molta verticalitat i a terra trobarem la reunió.
2on llarg: III, IV i III, dos pitons i un pont de pedra en 30 metres
Sortim de la reunió per terreny molt fàcil fins la fissura horitzontal que ratlla el gran desplom. Pintat a la roca (acte vandàlic sense cap sentit) trobarem una marca enorme de color blau on hi han dos pitons. D'aqui, flanquegem a l'esquerra fins donar la volta al gran desplom i amb un pas aeri, passem a l'altre vessant de la roca. Arribem a una cornisa petita on hi ha una sabina. L'ultim pas que tenim que remuntar es un petit diedre on podrem emplaçar un bon friend mitjà i una mica més amunt trobarem un còdol encastat a la fissura on llaçarem una baga i en poca estona arribarem al cim. Mirador privilegiat de la regió dels Frares Encantats, de Les Agulles i dels Ecos. Baxarem de la roca amb un sols ràpel de 30 metres justos per la cara est fins la canal herbrada i en dos minuts serem un altre cop al peu de via.
Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera
 |
| El Frare Gros des de el contrafort |
 |
| Començant el primer llarg |
 |
| El flanqueig del segon llarg |
 |
| Un xic "garratibats" de fred ens fem la típica foto |
 |
| Buscant el ràpel per baixar |
El Frare Gros es la roca més alta de la regió dels Frares Encantats i la segona de tot el macís a 1.132 metres sobre el nivell del mar. Es una roca pionera en l'escalada a la nostra terra que fou ascendida per primer cop l'any 1921 per Lluís Estasen i dos companys més, J. Cintes i J. Sallares. Tres anys després, el mateix Lluís Estasen, aquest cop acompanyat per J. Vila i J. Puntes, pujarem per primer cop per la seva aresta sud, escalada de més compromís per aquells anys. Era el 16 de març de 1924.
Menuda joya,siempre encuentras vías de autentico valor felicidades
ResponEliminaSuga
Aquesta via l'he trobat molt maca encara que, amb la roca a controlar, pitons d'època i un vent i fred de coll..ns ha fet que fos bastant curtidora i ja tenim uns quants anyets (però no gaires eh?) je je je
ResponEliminaQuimet
Molt xules aquestes escalades que feu, les meves felicitacions per això i per com us ho passeu.
ResponEliminaUna abraçada.
Una via blava "de tapadillo"... interessant.
ResponEliminaMe l'apunto. Sé de una que li agradarà (sobretot si no fa vent!).
Enhorabona, amics!
Ei Joan
ResponEliminaLa via blava puja per la cara Oest, amb un bon pati a sota.
Salut i a escalar
Joan, emsembla que la confons amb la via blava del Bisbe, que aquesta si que puja per la cara oest i es diu "Lo somni de Sant Joan". Si llegeixes be la piulada a poeu de via de l'Aresta Brucs hi ha pintat amb blau el començament de la via.
EliminaBona escalada , aquesta la tinc pendent, la regio on vau estar preciosa, aveure si recupero el peu que fa dos setmanes hem vaig lesionar i tornem a kdar.
ResponEliminaMiquel Haro
Hola Miquel, recuperat i quedem!
EliminaBona via i bon fred! vau triar un lloc poc arrecerat...però val la pena el lloc i l'excursió.
ResponEliminaA data d'avui (estiu 2020), la reunió d'espits ja no hi és. Sembla que fa temps que algú la va retirar.
ResponElimina