dilluns, 11 de novembre de 2013

Esperó Ribes-Sabaté al Cilindre. Sant Llorenç de Montgai

9 de novembre de 2013

Vistes de la paret del Cilindre i l'Esperó a la seva dreta
Avui tornem a fer una col.lectiva STAE-ÀLIGA i repetim a Sant Llorenç de Montgai. som una bona colla que ens repartirem per tota la zona i uns aniran a la cresta den Gelis, L'esperó Remacha, l'Esperó Sud de la Pared de l'Os i una munió de gent a la popular paret de la Formiguera. Hi ha per tots els gustos. El Joaquim i jo em escollit l'Esperó Ribes-Sabaté del Cilindre. Una via que ja coneixem però que es molt maca. Amb molt ambient i ben assegurada, la intentarem amb tres llargs de corda i si dona temps farem un altre i si no, a xerrar amb els companys abans de dinar.

1er llarg: IV+, V, V+, V-, IV+, 10 parabolts, un clau i un burí en 50 metres
Llarg vertical i en algun tram, la roca la tindrem que controlar, dons no es molt bona. Podem fer reunió a mig llarg d'un arbre i un parabolt, si volem. A destacar un bonic flanqueig ascendent amb molt d'ambient. La reunió la farem en un petit ninxol de dos partabolts i un espit

2on llarg: IV, V i IV+, 3 parabolts en 25 metres
Llarg de roca molt bona que predomina la placa compacta. Un cop superem els primers 15 metres flaquejarem a l'esquerra amb passos molt aeris fins una reunió molt penjada de dos parabolts.

3er llarg: V, IV i IV+, 4 parabolts en 25 metres
Sortim de la reunió en vertical fins un diedre inclinat, al final del diedre flanquegem a l'esquerra per seguir per un altre diedre més obert i més vertical fins un bloc de pedra pla on trobarem la reunió final de dos parabolts.

La baixada la farem caminant travessant tot el cim del cilindre ver a ponent fins trobar el camí de baixada amb fites i ben marcat fins el barranc de la Formiguera. També, si volem, podem rapelar tota la via amb dos ràpels... en el meu cas, si em puc estalviar el rapelar, millor!

Son les dos de la tarde i arribant al pàrquing de la Formiguera hi han uns quants que ja em acabat d'escalar i decidim anar al poble a fer l'aperitiu mentre arriben les altres cordades i un cop som tots, en apropiem d' una explanada que hi ha a sota la paret sud del Cilindre, on fa un "solet" de meravella, plegats fem el dinar. Bona companyia i bon ambient, ara a esperar la propera col.lectiva.

Escalada realitzada per: Joquim Llòria i Joan Prunera
El primer llarg
L'espectacular travessia del primer llarg
El segon llarg
Començant el darrer llarg
El Joaquim arribant al final de la via
Foto de final de via
Els companys, des de l'Esperó Remacha em van fer una foto
Vistes del poble i de l'embassament de Sant Llorenç
Després de dinar, tots plegats, ens fem una fotografia de record

3 comentaris:

  1. Aquesta via ja la havíem fet el 23 de Febrer de 2008 amb el nostre estimat amic en Balbino.

    Jo recordava que a la primera tirada hi havia un tros difícil per arribar a l'arbre però, en general m'ha semblat més difícil que com jo la recordava.

    la via m'ha agradat força, l'ambient està assegurat amb uns flanqueigs força aeris.

    També ho vàrem passar molt bé amb tota la troupe de la trobada, amb un munt de batalletes i tonteries que ens va fer riure de valent.

    Salut i moscates

    Quimet

    ResponElimina
  2. Veig el teu dibuix i la foto i es clavada.
    De vegades no et deiem el treball tan maco que fas amb aqueste il.lustracions de les escapades.
    Un petonet.

    ResponElimina
  3. Una via molt lògica aquesta, per disfrutar-hi, bona la foto on se us veu a la paret! Quina collassa no?

    ResponElimina

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.