divendres, 29 de novembre de 2013

Aresta Brucs (via Blava) a la Cajoleta. (Montserrat)


Seguim amb les vies, anomenades, Blaves. Aquesta roca va ser la primera "via Blava" que vaig fer, sense saber-ho que ho era, fa ja més... no, molt més d'una dècada. Bona excursió per arribar-hi, dia de sol i un xic de vent gelat fa que sigui una via adient per gaudir d'una matinal estirada i d'una escalada de grau molt amable, tot i que el quart llarg, te una mica de "sal i pebre". Per arribar prendrem la pista que surt de Can Jorba a la vinya Nova i en menys de deu minuts arribarem on comença el Camí del Francesos. Amb un hora o menys arribarem al Coll de l'Ajeguda i davallant vers al N, al llit del Torrent de Migdia. Un cop al torrent girarem a l'esquerra i a un vint i cinc metres trobarem les marques groques que porten al Montgrós i en segons, arribarem a peu de via.

1er llarg: II i III, un parabolt en 50 metres
Primer llarg molt suau de dificultat que gaire be podem anar caminant a excepció d'un ressalt i l'entrada a la reunió que la farem en una cornisa al costat d'un arbre.

2on llarg: III, un parabolt i uns 25 metres
Llarg semblant al primer, però una mica més dret, Sortirem per l'esquerra de la reunió per seguir recte a munt a cercar un parabolt que hi ha a mig recorregut i farem reunió en un bon replà.

3er llarg: III i IV, dos parabolts i un burí (antiga reunió) en uns 25 metres
Llarg amable amb una mica més de dificultat, que a mig recorregut, trobarem el que era una antiga reunió. Seguim recte en direcció al característic desplom i en una bona cornisa farem la còmoda tercera reunió.

4t llarg: IV i IV+, sis parabolts i un espit en uns 30 metres
El llarg més compromès de la via encara que molt assegurat en permetrà gaudir de bona roca i d'un bon ambient. El llarg no te pèrdua em de seguir els parabolts pintat de blau, primer en vertical i despres flanquejant per sota el desplom fins un pas "tonto" poc abans d'arribar a una reunió de tres parabolts.

5è llarg: II i net d'expansions en uns 30 metres
Llarg de tràmit que ens serveix per arribar al cim de la Cajoleta, exent de dificultats.

Tot sent una escalada modesta gaudirem de bona roca i de poc compromís però val la pena arribar al seu cim, balcó inigualable del conjunt dels Plecs i del Montgrós i del Coll de Migdia.

Per baixar farem un petit ràpel de 15 metres, situat a la cara nord, un xic per sota del cim i després un altre de uns 50 metres des d'un arbre fins el terra. Desprès del ràpel, baixarem per rampes de roca amb marques grogues que ens durà un altre cop a peu de via.

Tant sols una cosa a dir: que es pinti el peu de via, no estic gaire d'acord, però, mireu, sempre, mes o menys s'ha fet. Que pintin els parabolts de colors, no em sembla be, però... prefereixo que no siguin de cap color. Però que els pintin amb esprai blau quan estan col.locats a la roca i tot quedi fet un "nyap" no m'agrada gens i menys que et trobes a la roca, fletxes de color blau, indicant per on ba la via. Tot plegat, trobo be lo de les vies Blaves però procurem ser una mica més curiosos amb l'entorn, si us plau, que no costa res!!!

Tornem a desfer el camí cap a Can Jorba i anirem al Bar de l'Anna al poble del Bruc a fer un bon moç i una bona birra, que ja toca...

Escalada realitzada per: Félix Garcia i Joan Prunera

Des de el Coll de l'Ajeguda, el Motgrós, el Plecs i la Cajoleta
El primer llarg
El segon llarg 
El Félix al tercer llarg
Començant el quart llarg
El félix treien el cap desde el quart llarg
El "conqueridors de l'inutil"

2 comentaris:

  1. Esta vía también me gusto en su día , haber si algún día la repito
    saludos suga

    ResponElimina
  2. Una bona via sí senyor, recordo fent-la fa molts anys que al tram de IV ens va adelantar un paio sense cordes...aleshores vaig al.lucinar!

    ResponElimina

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.