1 de novembre de 1714 / 2014
A Montserrat hi ha infinitat "mirandes", Miranda de les Boïgues, Miranda dels Ossos, Miranda del Príncep, i així fins gaire be vint i una més. Miranda vol dir mirador i aurons un tipus d'arbre caducifoli això poder es de les poques coses que tenim els humans, que li donem nom a les coses per poder determinar-les.
L'activitat d'avui podríem dir que es com una... "arqueologia Motserratina". Des de l'extrem occidental de la muntanya, mirant a llevant, podem veure aquest conjunt de roques altívoles, al bell mig de la nostre estimada muntanya. Son força lluny i sempre les he vist sense interessar-me gaire en voler pujar-les, poder per que son tant lluny no son gaire populars. Aquest any, a principis de gener, se'n va passar pel cap ascendir la
Miranda dels Aurons en solitari però un fort vent que bufava al coll, em va fer desistir de la idea que portava. Aquest diumenge ja no tenia res pensat, dons tant sols podia sortir el dissabte i a ultima hora, em truca l'amic Vicens per anar a escalar... que podem fer que, sigui senzill, tot pensant en ell? i em va venir al cap aquest compte pendent. L'aproximació es llarga, ben be un hora i mitja i la veritat encara estem un pel "tocats" de la setmana passada al Pedraforca, però es que som uns "ganes" sense remei!!!
Arribem al poble del Bruc i esmorzem al bar de sempre i tenim el plaer de trobar-nos al Lete i a l'Albert. El Lete es un dels que em va recollir de terra quan vaig tenir l'acciden a la Pirenaic de la Mòmia. La fem petar una estona, ens acomiadem i marxem cap a Can Massana. Predrem el camí per la cara nord fins a Coll de Porc. Un cop al coll seguim el camí de les Comes, al Montgrós i tot junts quan som al Collet del Miracle, caminem una trentena de metres i a la nostre esquerra trobem unes marques blaves que seguirem tota l'estona fins arribar prop del conjunt de roques del nostre distí. El camí, te trams un pol difícils, entre grimpades i flanquejos però res més important que alguna grimpadeta de I i II grau. Quan portem una mig hora des de el Collet del Miracle arribarem a una bona explana i davant nostre veurem la Roca dels Aurons i la Miranda i entre mig del bosc arribarem a una canal que ens portarà a l'estreta bretxa de les dues roques. Aquí comença la nostre escalada, senzilla però no mancada d'aventura.
1er llarg: IV i III+, neta d'expansions i un 25 metres.
Del coll estant, atacarem la paret amb lleugera tendència a l'esquerra, a la timba fins situar-nos a plena aresta nord. La roca es típica de la cara nord, freda i llisa però franca. Es un tram vertical on no podem emplaçar cap assegurança fins arribar a un petit ressalt on ensumant una mica podrem trobar un forat per un friend. Seguim,ara no tant vertical fins un altre ressalt un pel trencat i a la nostre esquerra podem trobar un altre forat per un friend. Això i algun merlet duptos, es el que podrem posar. Mica en mica la paret per molta dificultat fins arribar a una reunió amb cadena i dos espits rovellats.
2on llarg: II i I, neta d'assegurances i uns 30 metres
Llarg molt inclinat i fàcil que ens permet d'arribar en aquest espléndit mirador d'aquesta regió de Montserrat. Cim situat a 1.177 metres d'alçada on podrem admirar des de les roques dels Ecos fins tota la part occidental de la muntanya.
Per baixar la millor opció en desfer desgrimpant el segon llarg i untar un ràpel des de la reunió i ja serem a peu de via en un moment. Com nosaltres volíem més aventura em baixat pel ràpel de la cara sud entre el coll de la pròpia Miranda i la roca de l'enganxada i després baixar pe la canal del nostre davant mirant al nord. Mala idea, no us la recomano. Canal molt terrosa i de final incert i trencat però l'aventura es l'aventura. Hem aprofitat per pujar l'enganxada.
No tinc dades dels primers que l'ascendiren, si algú te informació sempre serà ben rebuda i un altre via nova per la cole.
Escalada realitzada per: Vicens Nin i Joan Prunera
 |
| La Miranda dels Aurons pel camí de les Comes |
 |
| Començant el primer llarg de la via |
 |
| El Vicens assegurant-me des de la bretxa |
 |
| Pujant per l'aresta Nord |
 |
| Arribant al cim |
 |
| No hi ha reunió al cim però tampoc es necesaria |
 |
| Foto-cim amb branca de romaní a la boca |
 |
| La cara Nord envoltada de boira |
 |
| Un dels forats on assegurar-nos al primer lalrg |
 |
| La reunió i ràpel de la via |
A Montserrat hi ha infinitat "mirandes", Miranda de les Boïgues, Miranda dels Ossos, Miranda del Príncep, i així fins gaire be vint i una més. Miranda vol dir mirador i aurons un tipus d'arbre caducifoli això poder es de les poques coses que tenim els humans, que li donem nom a les coses per poder determinar-les.
Ep Joan, una via ben maca, modesta en grau però gran en bellesa i solitud, me l'apunto.
ResponEliminaEi, Jaume, si es molt fàcil però "no te caigas" al primer tram, eh...
EliminaLa data 1 de Novembre de 1714 quin significat té? Què vas escalar alguna via. Salutacions Manolo.
ResponEliminaLo de la data 1714 es una cosa personal, mes que res es per rememorar els 300 anys d'invasió i dominació borbònica al nostre petit pais. (Si t'hi fixes be, surt atotes les capçeleres d'aquest any al blog. Llàstima que només et quedis amb una simple data i no amb l'escalada, però així son les coses...
EliminaSalutacions Joan.
P.D. Evidentment que no vaig escalar alguna via el 1714
Joan molt be aixo de Xapar les branques de l'arbre, pero no se si aguantaríen gaire, si mes no la de la branqueta.
ResponEliminaFelicitats per la vía.
Marià
Hola Marià. A quina branqueta et refereixes? No vem llaçar cap branqueta en tota la via (?)
Elimina