25 d'octubre de 1714 / 2014
Sempre ho he dit: el Pedraforca es la meva muntanya preferida. No es un dels llocs que he escalat més, ni he fet nombroses vies, però cada cop que he pujat per les seves parets, m'he sentit petit i insignificant en tota la magestuositat de les seves parets.
Per fàcil que sigui una via, has de saber llegir l'itinerari, gaire be perdedor en ocasions, sempre mirant al cel per si els núvols ens fan la guitza en una cara nord sempre cambiant, freda i salvatge.
La Estasen es una via pionera, per a molts, la primera escalada moderna a casa nostre, el primer atac pel bell mig de la cara nord ara farà 75 anys. Intento imaginar-me els conqueridors de la via amb l'equipament de la època però això es el menys important, el més important es l'afany d'aventura i coratge que tenien aquella gent en aquells anys... per treure-s el barret!!!
La via Estasen l'he fet ja quatre cops i el que més en desagrada de la via, no es la via, es el descens. La via es una petita joia (o gran, segons ho mirem) pel seu ambient grandiós i pel seu equipament auster. Aquest cop la repetiré amb el Vicens Nin que no està gaire acostumat a escalar grans parets i em toca fer de cap de corda tota l'estona. Com ja he dit la via es desenvolupa en un ambient molt salvatge on tindrem que orientar-nos be per trobar el camí lògic a seguir. Val a dir que ens facilitarà molt la intuïció les "pintades" de color verd que trobem en tot l'itinerari, que no es que m'agradi, més be em desagrada... tot i que algun cop que he dubtat el "grafitti" m'ha ajudat a recordar.
Sortim de refugi i prenem el camí del bosc fins que trobem una gran canal. a l'equerra tenim un corriol que ens duu canal a munt sempre seguint mes o menys fites i marques blanques fins un punt on trobem també pintat a la roca HOMEDES a munt i ESTASEN a la dreta. Anirem orientant-nos amb alguna dificultat sempre tenint la referència de la piràmide de la cara nord i anant travessant cornises i ressalts que en alguns punts seria millor encordar-nos. Un cop ens trobem a la vertical de la Piràmide, a la nostra dreta podrem visualitzar l'agulla del Dit del Riambau, es en aquest punt on ens tenim que dirigir. Pujarem per unes canals un xic difícils fins un altre canal més ample que ens durà al collet entre la pròpia paret i el dit. Aquí comença la nostre via. Existeixen variant de la via original i nosaltres em fet un compendi de totes elles sobre tot a la part final evitant les canals terroses de l'esquerra i pujant pels esperons de més a prop de la canal del Riambau que li donen una mica més de sal i pebre a la escalada.
Descripció de la via:
Des de el coll del dit pugem per un esperó vertical entre diedres i plaques en tres llargs de corda (IV i IV+) fins una cornisa ample on trobem el famós flanqueig a l'esquerra (IV+). després ens dirigim una mica més a l'esquerra per pujar en ensamble uns 100 metres mes o menys (II) per seguir un esperó a la nostra dreta i una llarga aresta a l'esquerra (II, III) fins un collet. Del collet desgrimpem uns metres i pugem per una canal senzilla però trencada (II, III). Superem un ressalt i em reunió. Si continuem per la canal es la via original Estasen. Seguim per la dreta fent un pas de flanc (IV) i continuem flanquejant fins un nínxol als peus d'un diedre vertical i en un pont de roca gran muntem reunió. Seguim pel diedre i uns ressalts amb tendència a la dreta (IV+, IV) fins un replanet. Seguim a munt per canal i ressalts fins pràcticament el cim del Calderer (III, II).
Descens:
Seguirem vers el ponent tota la cresta fins una instal.lacio amb cadenes. Un cop a sota pugem una mica i seguim per carena fins unes altres cadenes. Tot seguit remuntem carena a munt fins el coll entre el Calderer i el Cim Occidental i davallarem fins l'enforcadura i d'aquí amb paciència i bona lletra baixem per la erosionada tartera fins el refugi. Nosaltres en les instal.lacions de les cadenes hem muntat dos ràpels dons la roca era mlt mullada i les cadenes son molt primes i mullades.
Avui ha estat una jornada "durilla". Hem començat a pujar des de el refugi a les 9.00 h. amb un dia clar com hi ha pocs i sobre la 13.00 h la cosa s'ha començat a espatllar fins el punt que els últims seixanta metres els hem fet amb pluja i calamarça i veient un Arc de Sant Martí espectacular. Escalada "durilla", dic, per que em trigat dos hores d'aproximació, sis hores d'escalada i tres hores de baixada arribant al cotxe amb negre nit. Hem mirat amb nostàlgia uns escaladors baixant del Pollegó inferior que saltaven com isards per la tartera i en poc més de mig hora ja eren a baix de tot... ja no tenim els amortidors com fa quinze anys!!!
Escalada realitzada per: Vicens Nin i Joan Prunera
Per fàcil que sigui una via, has de saber llegir l'itinerari, gaire be perdedor en ocasions, sempre mirant al cel per si els núvols ens fan la guitza en una cara nord sempre cambiant, freda i salvatge.
La Estasen es una via pionera, per a molts, la primera escalada moderna a casa nostre, el primer atac pel bell mig de la cara nord ara farà 75 anys. Intento imaginar-me els conqueridors de la via amb l'equipament de la època però això es el menys important, el més important es l'afany d'aventura i coratge que tenien aquella gent en aquells anys... per treure-s el barret!!!
La via Estasen l'he fet ja quatre cops i el que més en desagrada de la via, no es la via, es el descens. La via es una petita joia (o gran, segons ho mirem) pel seu ambient grandiós i pel seu equipament auster. Aquest cop la repetiré amb el Vicens Nin que no està gaire acostumat a escalar grans parets i em toca fer de cap de corda tota l'estona. Com ja he dit la via es desenvolupa en un ambient molt salvatge on tindrem que orientar-nos be per trobar el camí lògic a seguir. Val a dir que ens facilitarà molt la intuïció les "pintades" de color verd que trobem en tot l'itinerari, que no es que m'agradi, més be em desagrada... tot i que algun cop que he dubtat el "grafitti" m'ha ajudat a recordar.
Sortim de refugi i prenem el camí del bosc fins que trobem una gran canal. a l'equerra tenim un corriol que ens duu canal a munt sempre seguint mes o menys fites i marques blanques fins un punt on trobem també pintat a la roca HOMEDES a munt i ESTASEN a la dreta. Anirem orientant-nos amb alguna dificultat sempre tenint la referència de la piràmide de la cara nord i anant travessant cornises i ressalts que en alguns punts seria millor encordar-nos. Un cop ens trobem a la vertical de la Piràmide, a la nostra dreta podrem visualitzar l'agulla del Dit del Riambau, es en aquest punt on ens tenim que dirigir. Pujarem per unes canals un xic difícils fins un altre canal més ample que ens durà al collet entre la pròpia paret i el dit. Aquí comença la nostre via. Existeixen variant de la via original i nosaltres em fet un compendi de totes elles sobre tot a la part final evitant les canals terroses de l'esquerra i pujant pels esperons de més a prop de la canal del Riambau que li donen una mica més de sal i pebre a la escalada.
Descripció de la via:
Des de el coll del dit pugem per un esperó vertical entre diedres i plaques en tres llargs de corda (IV i IV+) fins una cornisa ample on trobem el famós flanqueig a l'esquerra (IV+). després ens dirigim una mica més a l'esquerra per pujar en ensamble uns 100 metres mes o menys (II) per seguir un esperó a la nostra dreta i una llarga aresta a l'esquerra (II, III) fins un collet. Del collet desgrimpem uns metres i pugem per una canal senzilla però trencada (II, III). Superem un ressalt i em reunió. Si continuem per la canal es la via original Estasen. Seguim per la dreta fent un pas de flanc (IV) i continuem flanquejant fins un nínxol als peus d'un diedre vertical i en un pont de roca gran muntem reunió. Seguim pel diedre i uns ressalts amb tendència a la dreta (IV+, IV) fins un replanet. Seguim a munt per canal i ressalts fins pràcticament el cim del Calderer (III, II).
Descens:
Seguirem vers el ponent tota la cresta fins una instal.lacio amb cadenes. Un cop a sota pugem una mica i seguim per carena fins unes altres cadenes. Tot seguit remuntem carena a munt fins el coll entre el Calderer i el Cim Occidental i davallarem fins l'enforcadura i d'aquí amb paciència i bona lletra baixem per la erosionada tartera fins el refugi. Nosaltres en les instal.lacions de les cadenes hem muntat dos ràpels dons la roca era mlt mullada i les cadenes son molt primes i mullades.
Avui ha estat una jornada "durilla". Hem començat a pujar des de el refugi a les 9.00 h. amb un dia clar com hi ha pocs i sobre la 13.00 h la cosa s'ha començat a espatllar fins el punt que els últims seixanta metres els hem fet amb pluja i calamarça i veient un Arc de Sant Martí espectacular. Escalada "durilla", dic, per que em trigat dos hores d'aproximació, sis hores d'escalada i tres hores de baixada arribant al cotxe amb negre nit. Hem mirat amb nostàlgia uns escaladors baixant del Pollegó inferior que saltaven com isards per la tartera i en poc més de mig hora ja eren a baix de tot... ja no tenim els amortidors com fa quinze anys!!!
Escalada realitzada per: Vicens Nin i Joan Prunera
 |
| La cara nord ens espera... |
 |
| La primera reunió |
 |
| El primer llarg |
 |
| El tercer llarg |
 |
| El Vicens a la segona reunió |
 |
| El flanqueig del quart llarg |
 |
| El Vicens sortint del flanqueig |
 |
| La Serra del Cadí i el Comabona al fons |
 |
| Pujant a l'ensamble |
 |
| La part mitja de la paret |
 |
| Flanquejant per la cresta |
 |
| El 9è llarg. Una canal ben trencada! |
 |
| El diedre de l'11è llarg. Es pot veure la fletxa verda a sota |
 |
| Aqui ja ens enganxa la pluja |
 |
| Arribada al cim |
 |
| Estem esgotats... i encara falta la baixada!!! |
 |
| L'arc de Sant Martí des de el cim del Calderer |
 |
| Un dels dos ràpels que vàrem fer |
 |
| Baixant per la cresta fins el coll |
 |
| L'espectre al bell mig de l'enforcadura |
 |
| Ultimes llums al cel, baixant per la tartera |
 |
| Negre nit caminat pel bosc camí del refugi |
 |
| I final de trajecte |
Caram!
ResponEliminaEls que escalàvem a finals dels 60 i primers dels 70 baixàvem per un itinerari secret tipus Indiana Jones a peu, sense cadenes ni rappels...
quan pugui en penjaré els detalls.
Enhorabona per aquesta gran clàssica!
Enhorabona Joan ! una escalada que mai deixa indiferent, l'entorn, el clima, jo també l'he repetit vàries vegades i sempre n'he sortit satisfet.
ResponEliminaBones Joan,
ResponEliminaVaig llegint moltes ressenyes del teu blog, i d'aquesta via es la que mes em va agradar. No obstant vam trobar un pito (bastant nou entre la R5 I R6 i 3 pitons a la placa de 3rdel llarg seguent, que si apareixen a la ressenya de antxipavil).
També important dir que el descens han eliminat totes les cadenes, segueixen les marques però no hi ha cadenes, hi ha algún pas per mi almenys exposat per baixar, que es podria resoldre abandonant alguna baga i maillon, tot i que algún lloc es obligatori desgrimpar amb cura.
Me'n alegro que t'agrades la via... de totes maneres no entenc ben be el que dius del tercer llarg. Ala ressenya que dibuixo, al tercer llarg, hi han tres pitons(?). Pitons nous es poden anar troban per aquestes parets, no e gens extranys. Salut i tàpia
Elimina