dissabte, 6 de juny de 2015

Segona frustració a la Primavera Marciana

Diumenge 24 de maig de 2015
Aquesta via la vaig fer un 24 d'octubre de 1998 al poc que la van obrir i em va agradar moltissim. Al cap de dos anys, el 12 de març del 2000, la vaig tornar a repetir i al 2011 vaig voler tornar a fer-la però sortia d'una operació de clavícula degut a un accident "motociclístic" però les meves ànsies de tornar a escalar i cer vies va podem més que la meva condició física i vaig fer "llufa" als cinc primer passos del, gairebé sostre, del tercer llarg. No podia ni respirar i vaig tenir que abandonar dos cintes per que no havia nassos a recuperar-les. Vaig pensar que ja no tenia condició, ni física ni tècnica per fer sostres... però com la "cabra tira pal monte"  aquest cop m'engrecat jo sol se'n se pensar amb el "compi" i li proposo de tornar-hi. El Joaquim es com les putes (amb tot el respecte), no sap dir que no i cap enllà que ens plantem.

Estic eufòric i el primer llarg, exceptuant els dos primers passos que els faig en A1e, tot el demés amb surt perfecte, xalant de valent. el segon llarg més senzill però no fàcil, el Joaquim al resolt  be i ens acostem al fort desplom del tercer llarg. Jo estic motivat a tope i començo a ballar damunt dels estreps. Es molt pronunciat el desplom i gairebé un sostre, m'està costant però de mica en mica vaig progressant fins que esdevé vertical i ja tinc l'asumpte coll a vall ,arribant a la reunió eufòric. Ho he aconseguit, no estic tant malament!!! penso pels meus interiors.

Tot d'una en be un pensament de cop... El Joaquim pujarà...? si, no? Recupero corda i el company comença. Jo no el puc veure dons els desplom es molt pronunciat i es molt en dins. Noto que va pujant i tot d'una fa estona que no es mou i crida: no puc!!! Els meus somnis s'esbaeixen com aigua entre les mans. no, no, no, collons!!! Ens costa molt comunicar-nos, dons noi ens sentim. Després de ben be mig hora, puc baixar-lo fins a la reunió i em preparo per rapelar el llarg i recuperar tot el material que he anat deixant en la progressió. el problema està en arribar al sostre i recupera el material. Estic "petat" i amb tant mala sort que el "fifi" s'enganxa entre l'escaló i la baga de l'estrep i jo penjat no puc alliberar-me, No tinc forces i opto per treure la navalla i tallar la baga de l'estrep i així poder arribar a la reunió. Les dos cintes que queden les podem recuperar sense cap problema i jo petat assegut a la reunió.

Optem més que abandonar la via, sortir per la via Dori fins el cim. Frustrats i vençuts arribem al cim i emprenem en camí de tornada, malgrat tot ens ho prenem be i anem explicant anècdotes o "batalletes d'abuelo cebolleta" que dic jo.

El món de la muntanya i l'escalada te això, hi han cop que toques el cel i hi han moments que caus en les tenebres. Com diu una cançó d'en Serrat: he pujat  on la neu crema, he caigut al sot. Demaneu-me el que vulgueu que en tinc de tot... Un altre cop serà.
El primer llarg 
el segon llarg 
El terrible i malït desplom 
El desplom... no saps la que tespera, xaval!!!

Hem fet llufa, però tant se val...

6 comentaris:

  1. Ei companys! ja hi tornareu, segur! ànims al Quim i enhorabona a tú per superar-te en aquest artifo. Suposo que el joaquim anava amb fi-fi que sense és per esconyar-se...almenys els que no dominem l'artifo.
    La navalla, aquell estri que sovint oblidem....

    ResponElimina
    Respostes
    1. El Joaquim diu que ja no fa cap desplom mes... i si que portave "fifi" però, NI POR ESAS!!! Jo sempre porto una navalla, no es per tallar-me les venes, eh? jejejejejeje

      Elimina
  2. A vore si menjeu mes espinacs i foteu menos "panxing". Si no, deixeu els sostres que mal de coll i de cap. Anim

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo ja menjo espinacs, el Joaquim em fa l'efecte que no... jejejejejeje

      Elimina
  3. tothom te un dia que t'agafa la " perla" i gripes.
    Les pedres i les vies sempre estan iguals ( imperterrites), nosaltres com la materia anem canvian d'estat.

    Salut.

    ResponElimina
  4. Cal saber a on tenim els nostres limits, i per saber-ho, cal provar-ho.
    Estic segur que hi tornaràs a fer-la !!
    Salut i a escalar

    ResponElimina

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.