dilluns, 6 de juliol de 2015

Anglada-Eli, variant CADE al Camell dels Ecos. Montserrat

Diumenge 5 de juliol de 2015
Grau de dificultat segons el meu criteri
El primer cop que vaig veure aquesta via va ser l'any 1982 ressenyada a la nova guia de Roques, parets i agulles de Montserrat. Era una via, no massa llarga i de grau assequible però ubicada massa lluny i per aquells anys desconeixia molt la regió dels Ecos. Van tenir que passar trenta un anys per que em fixes de nou en aquesta via. Va ser arribant al cim de l'Albarda Castellana que vàrem veure una cordada arribant al Cap del Camell i ràpidament vaig posar en marxa els "motors de recerca" d'aquella via que estàvem veient. Amb la perspectiva dels anys, em pregunto com habia deixat escapar el plaer d'escalar aquesta petita joia de l'escalada clàssica a Montserrat. Veient el Camell dels Ecos des de el camí que puja al coll de Migdia, es veu impresionant, començant arrampada i de seguit redreçar-se a la verticalitat perfecta. L'escalada d'aquesta aresta no ens deixarà indiferents, amb un traçat lògic, impresionant per les vistes i un equipament, gaire be inexistent, tindrem que llegir la roca per trobar el camí correcte amanit amb prou exposició però mai amb dificultat extrema. L'aproximació es molt llarga, fregant les dos hores de pujada fins el coll del Camell amb l'Eco Superior, malgrat tot, l'escalada i l'ambient que respirarem, s'ho val.

També aclarir que al contrari del que he vits en les ressenyes de la via per internet, realment la gent el que fa es la variant de sortida CADE. La original Anglada-Eli va més a la dreta. Això ho podem veure clarament fent el tercer llarg si mirem a la nostre dreta la renglera de burins molt vells per on va la via original.

Sortirem de Santa Cecília i prendrem el camí que puja al Coll de Migdia. tot seguit davallem uns meres i a la nostre dreta comença la canal dels Micos amb algun tram equipat. Pujant per l'esmentada canal la tindrem que remuntat tota fins dalt arribant a un coll entre l'Eco Superior i el Camell i a les hores baixarem la canal per la cara oposada a la que hem pujat. Es bastant penosa de baixar pels còdols i terra que hi ha. El començament de la via el farem una mica al nostre entendre. Hi ha algun punt que trobarem fàcil encaramar-nos a la roca però mai baixarem fins el final de la canal. Nosaltres hem començat en un punt prou fàcil però de roca delicada que després millora de cop. En total son entre 1 hora 45 minuts o dos hores, depenent de lo cansats que pugem.

1er llarg: III+, net d'assegurances i uns 30 metres depenent d'on comencem
ens enfilem a la roca en un punt prou fàcil per poder accedir al bell mig de l'aresta. L'escalada, un cop a l'aresta esdevé senzilla però exposada amb la roca de molt bona qualitat i cantelluda. Podrem emplaçar un parell de bons merlets i ensumant molt, algun que altre foradet per un friend petit. La reunió visible abans d'arribar la farem de tres burins i un parabolt vell. Llarg que es el preludi d'una bona escalada.

2on llarg: III+, IV, IV+ i III, un únic burí en uns 40 metres
Continuem recte fins que la paret es posa vertical però sempre amb molts bons còdols. Anirem buscant el millor camí fins arribar a un petit replà on hi ha una burí amb plaqueta. Penso que no es un espit, mes aviat un burí amb forma d'espit. Seguirem en vertical i després amb tendència a l'esquerra fins un ressalt amb un còdols fantàstic per llaçar un bon merlet. La dificultat baixa i arribem a una zona on hi ha una petita sabina i una fissura i tot seguit en flanqueig a l'esquerra arribem a la segona reunió molt còmoda. Llarg superb.

3er llarg: III, IV, IV- i IV, net d'assegurances ens uns 25 metres
Ens dirigim a un diedre en aparènça fàcil. Pujarem per placa i anirem posant algun pont de roca, tricam, tascó o friend al gust. en les ressenyes que portem marquen un pitó. No hi es, al menys nosaltres no em vist cap. Arriba un punt que el diedre s'acabe i ens barra una cornisa amb un mur molt vertical. Des d'aquí podem veure a la dreta les burinades de la via original. Ataquem el mur per l'esquerra superant el ressalt i fent uns passos de flanqueig per una cornisa molt aèria fins que es fa més ample i al terra trobem tres burinades on muntem la reunió. Llarg senzill però que te la seva gràcia.

4t llarg: V-, A1e i III, sis burinades ens uns 30 metres
Del balconet abocat al vuit on tenim muntada la reunió flanquegem a la dreta per on veníem de la tercera tirada i en el punt més feble fem un pas difícil per superar el ressalt. Podem posar alguna cosa en una mena de fissura/forat (?) abans de fer el pas i tot seguit flanquegem a l'esquerra fins cercar el primer de les sis burinades (molt velles totes) del curt artificial. Quan podem sortir en lliure, fàcilment escalem a l'esquerra i en una bona fissura podem emplaçar algun aparell i fàcilment arribem a la reunió de dos parabolts. Llarg aeri i "adrenalínic" per l'estat dels burins però bonic, dons ens portarà al cim del cap del Camell caminant sense cap problema.

Vistes esplèndides a tot el nostre voltant, la paret de Sant Jeroni, La altiva Atalaia, la paret Nord dels Ecos, la curiosa agulla Lluís Estasen, no podem fer altre cosa que seure i admirar el paisatge.

Pel descens davallem uns metres en sentit Oest on trobarem una instal.lació de ràpel i en 20 m. serem al coll entre ell cap del Camell i la gepa. Aprofitarem que som aquí dalt per escalar la seixantena de metres de l'aresta de la Gepa. Escalada senzilla de II i III. Del cim farem un ràpel vertical d'uns 20 metres i ja serem al coll entre l'Eco Superior i el Camell i ja podem fer la tornada pel mateix lloc que em fet l'aproximació.

Aventura assegurada amb una escalada de grau moderat/senzill però amb un alt contingut "expo" i via nova per la cole. ara toca fer un refrigeri amb el company per que, ben be, ens ho mereixem que fa un calor infernal!!!

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera
Ressenya de la Guia d'Ecos 
El Camell, altívol dirigint-nos al coll de Migdia 
El primer llarg 
En Ricard desmuntant el llarg 
El preciós segon llarg
El tercer llarg
"balconet" amb vistes
L'artificial del darrer llarg
Darrers metres de la via
Foto-cim

1 comentari:

  1. Ei Joan ! una bona via en un racó ben amagat, no la coneixia, gràcies per trèure-la a la llum.

    ResponElimina

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.