dijous, 7 de febrer del 2019

Via QUERCUS a la Serra de Queralt. Berga

Dissabte 2 de fbrer de 2019
Aquest dissabte no pinta gaire be la metereologia i desprès de sospesar uns quants llocs decidim anar a una via nova que han obert a la serra de Queralt. La via en qüestió esta emplaçada tot just al camí i envoltada de vies esportives. L'itinerari pretén  ser una via llarga hiper-parabolada, gaire be fregant la obscenitat i jo que no sóc dels que es salten parabolts, m'he saltat uns quants. De la via es podria dir moltes coses, menys que es maca. tots els llargs han estat "sanejats" com si d'una obra domèstica es tractes, podant troncs d'arbres i arrancant llastres. La via es molt, però molt fàcil tant pel grau com per la exposició tot i que te dos sortides al final una de ben difícil i una de ben fàcil. La sortida difícil es del tot incongruent donat la dificultat que predomina en tota la via, però en fi, es el que han obert. No es una via que repetiré, això crec...

L'aproximació a la via es ben fàcil i descansada. Prendrem el camí turístic des de el Santuari de Queralt passant per un gran mirador. Tot just ben passat el mirador i gairebé tocant a l'ermita, en una cinglera, trobarem un munt de vies esportives. Per detectar la via entre la munió de parabolts, ens tindrem que fixar amb dos arbres prou ferms que hi han un al costat de l'altre, a pocs metres dels terra. La via va entre aquests dos arbres caracteristics.

1er llarg: IV. IV+, IV i II, 13 parabolts en a 30 metres
Comencem a pujar vers el dos arbres i passem entre mig escalant amb tendència a l'esquerra, la veritat es que no te pèrdua seguin els parabolts, podem "xapar" un i saltar-nos l'altre. Tornem a la dreta i havent superat un petit pas difícil i continuem fins un ressalt on hi ha una cadena de descens, passem d'ella i continuem fins arribar a la reunió a peu pla i caminant. Llarg mes o menys correcte.

2on llarg: I, III i II, tres parabolts del tot innecessaris en uns 35 metres
Clarament veiem per on tenim que caminar pujant per una mena d'esperó on remuntarem dos ressalt i arribarem a la reunió. Llarg sense catalogar.

3er llarg: III, IV, IV i IV 11 parabolts en uns 25 o 30 metres
Sortim de la reunió per una placa ajaguda molt fàcil i farcida de parabolts fins un ressalt vertical i "sanejat", El superem amb cura. dons hi ha alguna llastra dubtosa, i tot seguit ens decantem a l'esquerra i pugem per una mena d'esperó. Arribats a un cornisa pugem l'ultim ressalt fins arribar a una mena de feixa on trobarem la reunió davant nostre. No esta malament el llarg

4t llarg: V, A0 (6a), V+ i IV , 6 parabolts en uns 15 metres
Comencem en un pas de bloc molt dur i un xic desplomat per continuar lleugerament a la dreta fins que arribem a l'a vant cim i muntem la reunió. Llarg massa "burru" per la dificultat de tota la via. Sempre podem sortir per la dreta  que sembla un llarg molt curt i fàcil. A gust del consumidor.

Del final de la via, pugem al cim, que no se el nom, amb, això si, unes vistes ben bones de tota la plana on es Berga. Pel descens, prendrem un corriol poc marcat en el començament però de seguit ben visible que en 10 minuts ens deixara al camí de sota.

Be, una via nova per la cole però que no m'ha fet gens el pes.

Escalada realitzada per: Dídac Garcia, Agustín Pérez i Joan Prunera
Començem la via. Observeu el arbres tallats...
El primer llarg passant entre els dos arbres
Boira pixanera
El segon llarg
El tercer llarg
El company recuperant el tercer llarg
El curt, burru i darrer llarg
El tres pelats de fred 
Escalant a 0,6º C, ja son ganes!!!

3 comentaris:

  1. Ei, la via és molt pitjor del què dius. Només és una manera de pujar al Castell Berguedà grimpant...., tot i que el darrer llarg (curt) em va agradar. A més, la graduació és exagerada, hi ha poc IV i molt III!

    ResponElimina
  2. Independentment del lletja que és, el que no té el perdó de Déu és el fet d'haver serrat alzines per permetre millor pas.

    ResponElimina
  3. Ep, ens hem trobat panells avisant de la prohibició a molts sectors. Totes les vies a la serra de Queralt i voltants, cal avisar o potser retirar les ressenyes? Nosaltres voliem fer la cresta i la Quercus, no es hem volgut exposar a la multa i hem desistit.

    ResponElimina

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.