dijous, 5 de desembre del 2013

Via GEDE a la Gorra Frigia, variant de sortida per la via Blava (Montserrat)

Dimecres 4 de desemere de 2013
Avui toca un altre via Blava i aquest cop amb un "bateig" d'escalada. L'ultim cop que la vaig fer va ser el desembre passat i aquest cop porto un amic que res te a veure amb el mon de l'escalada o la muntanya; es aficionat al Ping-Pong, però l'he convençut a penjar-se de les característiques roques montserratines, molt be, per cert, no ha tingut cap problema escalant i després d'unes petites lliçons magistral de com assegurar i desmuntar reunions a superat amb un "notable" la seva primera escalada. Aquesta via fa molts anys que periòdicament m'agrada fer-la amb gent que no escala gaire o que te el nivell baix i encara que fàcil es una via molt lògica. Fa molt temps la van convertir amb "via Blava" evitant l'ultim llarg per la dreta amb una dificultat molt fàcil. Sempre havia començat des de l'ermita però aquest cop he anat des de sota del tot, on realment comença la via. Del que es ara al que hi ha ressenyat al llibre 2/Regió de Tebes i Tebaida de Rodes i Labraña hi ha una mica de diferències però mai he sabut si son reals. La qüestió es que va així la via. La primera reunió no hi es, l'han "petat" però podrem fer reunió en un únic parabolt que trobarem a l'esquerra. Tota la resta la podeu veure a la piulada de fa un any a: http://elcoleccionistadevies.blogspot.com.es/2013/01/via-gede-variant-blava-al-gorro-frigi.html

Per baixar, ens em trobat que el passamà del principi no hi es. Com hi ha una instal.alció de ràpel he cregut necessari muntat un parell de ràpel dons el company no està habituat a les "desgrimpades", que per cert, la roca es molt polida pel pas de la gent. Després, si que hi ha el cable per baixar, però també he cregut millor fer el segon ràpel. La resta es com era fa uns anys, amb cable i cadena per arribar al coll del Gorro amb la Magdalena, abans que espatllessin la via Estasen o Normal per ascendir al Gorro Frigi.

Com anècdota explicaré que el primer cop que vaig pujar el Gorro Frigi, per baixar, es "desgrimpave tota la via normal. No havia cap cable, ni passamà, ni cadena de cap mena, tant sols "desgrimpavem a pel". Seria el correcte si no fos per lo malmesa que es la roca que sembla un mirall de lo polida que es pel pas de la gent. Això, al meu parer, es que porta muntat una... "via ferrada" en un lloc on mai es tindria que haver instal.lat. Si algú, com sembla ser, està disposat a esmenar-ho, que ho fes amb tota cura, si us plau...

Escalada realitzada per: Jordi Fernandez i Joan Prunera

En Jordi al segón llarg
En Jordi, totalment adaptat a la roca montserratina
Arribant a la tercera reunió
Amb tota naturalitat assegurant-me al quart llarg
Un dia anticiclònic
Admirant el paissatge
Primera via d'escalada i cim de Montserrat

6 comentaris:

  1. ...el puliment de la roca es per culpa de la ferrata,millor fer ràpel.

    ResponElimina
  2. Tota la vida s'ha baixat per la via normal, ja ho he descrit en la piulada. També hi han les instalacions per rapelar (2 rapels). No crec necessari muntar rapels per un altre lloc. qui vulgui, que rapeli i qui no, que desgrimpi, així de senzill.
    Una forta encaixada de mans a tots!

    ResponElimina
  3. Hola Joan, a les fotos m'ha semblat que el company va encordat a una cola corda, és així?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jaume. Si vaig portar només una corda. Es de 10,5. Via fàcil i donat que ell no habia escalat mai, vaig creure que millor anar només amb una corda.

      Elimina
  4. Fer una aquesta escalada amb un amic ha sigut una experiència molt guapa que no oblidaré. El día va sortí rodó, sol, escalada, rapel, ferrata i passeig per la montanya.
    Aixó enganxa molt.
    Gràcies Joan

    ResponElimina

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.