dijous, 2 de juliol de 2020

Via PAUL McCARTNEY a l'Escut. Els Frares Encantats de Montserrat

Diumenge 28 de juny de 2020
Sempre hi ha alguna que altre via nova que ens fa el pes i sobre tot, en una agulla que encara no havia pujat mai. En el cor de la regió dels Frares Encantats, descobrim una agulla, gairebé, eclipsada per la grandiosa mole de la Monja, és l'Escut. La via que ens toca escalar avui, discorre per la vessant Nord-Estés de la fornada dels germans Masó i amb un itinerari lògic i evident. Arribar pot semblar difícil però res més lluny de la realitat.
Partim del Refugi d'Agulles i ens dirigim a la Canal Ample i la seguim fins a arribar a l'Agulla Sense Nom. A la seva dreta hi ha un sender amb marques blaves que ens portarà a la Nana i el Morro Pla passant per la Mamelluda. Seguim camí amunt i avall fins a arribar a la roca de la Nina i tot just deixem el camí i baixem per una canal amb camí gens marcat. La nostra agulla serà la primera que trobarem quan la canal deixa de ser dreta. Els parabolts del principi són ben visibles.

1r llarg: IV+, V+/ A0e, V i IV, 8 parabolts en uns 30 metres
La roca de començament es plena de molsa però no ens molestarà per arribar a la primera expansió. Amb passos fins i amb cantells contats, anem progressant amb escalada molt fina sempre amb tendència a l'esquerra per passar a la dreta per un petit ressalt tot just a les acaballes del llarg. Reunió còmoda.

2n llarg: III, IV, IV+, III i II, tres parabolts en uns 40 metres
Sortim de la reunió amb facilitat a cercar l'expansió que es força lluny i un cop aquí, escalem lleugerament a l'esquerra fins a una petita feixa amb un arbre i una mica de vegetació. Tot a l'esquerra hi ha una expansió al capdamunt del ressalt. Ull a la roca. Superat ens dirigim al fil d'una aresta que amb un pas aeri ens manarà fins al cim de l'agulla. Els darrers metres són fàcils però un xic trencats.

Pel descens, farem un ràpel d'uns 15/20 metres pel vessant Nord d'un arbre sec i d'unes bagues més o menys bones, que ens portaran al coll entre la pròpia agulla i la Roca de Nadal. 
Via nova i roca nova per la col·lecció i que la podem combinar amb alguna mes de la regió.

Primer llarg, finet, finet...
Recuperant el primer llarg
El segon i darrer llarg
L'Agus, la Nina i jo

2 comentaris:

  1. Enhorabona Joan i companyia! la combinació excursió i escalada queda ben complerta. La primera tirada apreta oi? Aquests Masó tenen bon ull!

    ResponSuprimeix
  2. I tant que apreta, vaig suar per anar d'expansió a expansió i m'agafave fins amb les dents !!!

    ResponSuprimeix

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.