dimecres, 28 d’octubre de 2020

Aresta de Corbera. Cinglera dels Esqueis. Espinalbet

Dissabte 26 de setembre de 2020

Aquest cop tornem a la Serra de Corbera, en el terme municipal d'Espinalbet a provar un parell de vies que ens van quedar pendents de l'últim cop. En Dídac i jo probarem l'Aresta de Corbera i l'Agus i el Chus, la Del Solstre i que va a parar a la mateixa reunió.
Des de Berga, prendrem la carretera que va al Rasos de Peguera i quan arribem al trencall que diu Espinalbet, el prenem. Seguim la pista asfaltada fins el Santuari de Corbera. Arribats al santuari, podem deixar el vehícle a quí maeix o si no, seguirem un 400 o 500 metres i passarem pel costat de la cinglera i el podrem deixar un centenar de metres més endavant en lloc adient, tot i que son petits.

1r llarg: IV, IV+, V+, IV+, II i IV, parabolts i uns 30 metres
Separades escassament un parell de metres una de l'altre, comencem la via superant uns blocs un pél instables fins a entrar en una bona placa. amb passos fins, deixem aquesta i entrem de ple en un diedre que el podrem protegir al gust, malgrat que hi ha expansions, però amb certa distància. Tet seguit, escalarem per terreny trencat i herbós, fins una placa final no gaure difícil fins a arribar a la reunió/ràpel.

2n llarg: IV, II, IV, IV+,V i IV+, parabolts i uns 30 metres
Sortim en diagonal a l'esquerra molt facilment a cercar una mena d'esperó (parabolts visibles). Superat a quest, anirem flanqueig ascendent a cercar tot una sèrie de plaques i ressalts molt divertits d'escalar fins arribar a la reunió final.
El descens el farem amb dos ràpels d'una trentena de metres.
Tot acabada l'Aresta, canviarem de cordada i en Dídac i el Chus faran la Escaladors Bucòlics i l'Agus i jo , la Joan Francesc. Val a dir que sota la meva opinió, no val la pena d'escalar-la
Escalada realitzada per: Dídac García i Joan Prunera, amb els companys Chus i Agus

Primer llarg abans d'entrar a la placa

Començant el segon llarg
Els ressalts del segon llarg

1 comentari:

  1. Enhorabona companys, la Joan Francesc és potser la pitjor de totes, però és la roca que hi ha, molt trencada que la desmereix, ja que l'entrada és prou maca.

    ResponSuprimeix

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.