dijous, 30 de gener del 2025

CRESTA DE VALL-LLONGA. El Solsonès

 

La Cresta de Vall-llonga, és una via d'aquelles per "col.leccionistes". En general, te dos llargs intressants, el restant es tot de tràmit i un darrer llarg amb força ambient, però curt.

Per accedir a la via, sortirem de Solsona per la C462 que va a Sant Llorenç de Morunys passant per la presa de la Llosa del Cavall  i en el Km 19, en un revol a la dreta, trobarem una entrada a una pista i una explanada on deixar el vehicle. Caminarem per la carretera i travesarem un túnel amb conta. Passarem un viaducte i a la entrada del proper túnel, a la dreta  comença la nostra via. Tant sols travessarem el guarda-rail i pujarem uns metres a la base de l'esperò.

1r llarg: IV+, IV i III+, 4 parabolts i un pitó en 30 metres
Comencem pujant en vertical fins a un ressalt. L'escalada és vertcial amb bons còdols però em de vigilar la roca. A l'últim tram, trobarem un pitó i un cop superat, la dificultat decau i muntarem la reunió d'un espit i un parabolt.

2n llarg: II, III i II, neta i uns 50/55 metres
Sortim de la reunió en vertical per terreny fàcil pero un xic trencat. Podrem col.ocar algún friend i llaçar alguna sabina. La reunió la muntarem una ferma sabina al capdemunt de la cresta.

3r llarg: caminant amb passos de II i uns 60/70 metres
Llarg de tràmit el que vorejarem una mena d'agulla llarga per la dreta tot caminant en un principi i després, fent un petit flanqueix amb roca a controlar, fins a arribar a un coll als peus de la cresta. Reunió en uns boix al terra.

4t llarg: IV, V, IV+ i IV, una sabina llaçada un pont de roca, un pitó i un parabolt en 30 metres
Ens enfilem vers una llastra on llaçarem una sabina i ens colocarem en la llastra. Podem empotrar una cama i un braç o pujar en diedre fins un parabolt, Esl passos son difícils. Després seguirem un xic per l'esquerra on hi ha un pitó que es mou i seguim recte fins a un arbre, on muntem la reunió.

5è llarg: I i II en uns 80/90 metres
Aquest llarg també és de tràmit. Nosaltres l'hem fet amb tres parts muntant reunions en arbres i boixos. Despres de caminar una estona a la dreta pujarem per una canal i una petita placa i arribarem a una cresta. Tenim que fixar-nos que al terra hi ha un parabolt que es la reunió. També es pot fer en "ensamble", tot depent del que volguem fer.

6è llarg: III i IV, un parabolt i uns 15 metres
De la reunió escalem una aresta esmolada fins a un agulla on hi ha un parabolt. Son els darrers metres de la via. Amb passos vertcials i mot aeris superem l'agulla i arribem al cim de la cresta. Hi ha un parabolt al terra que seria la reunió. Tambe podem caminar uns cinc metres endavant i muntar la reunió d'una sabina on estarem més còmodes.

El descens el farem desgrimpant a un segon cim que tenim devant. Un cop haurem desgrimpat aquest segon cim, baixarem lleugerament per la dreta i tornat a l'esquerra. Farem valer "el raro instinto del hombre blanco" i baixarem per una canal entre arbustos que ens menarà a un coll. D'aquí seguirem baixant per l'esquerra vorejant la paret. Trobarem alguna fita i en poc menys de tres quarts d'hora ja serem un altre cop a la carretera.

Via curiosa, amb roca que va d'aceptable a dolenta i amb unes vistes espectaculars de l'entorn i del embassament i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Víctor Alvà i Joan Prunera



1 comentari:

  1. Aquestes crestes són ben divertides i amb bon paisatge, gràcies per comentar-la Joan.

    ResponElimina

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.