Via DE LES TIETES al Cingle del Pla de Corbera. Espinalbet

 Dissabte 4 de gener de 2025

Avui essent la primera via de l'any, tastarem una de les darreres vies obertes en aquesta, ja molt saturada paret, la via de les Tietes, podriem dir que és una variant de la via Iaius.

Per accedir a la via deixarem el vehicle uns cent metres abans d'arribar al Santuari on tenim una pista que baixa en poca estona a uns prats. En un punt, la pista es divideix en dues, prenem la de l'esquerra i arribarem al prat. Remuntem pel bosc i unes fites ens portaran a la canal de baixada per accedir a les vies. En un principi, per accedir als peus de via, es rapelava la via que voliem fer, però ara ja han obert un camí per la costeruda canal que tenim a la dreta de la paret mirant a vall i que ens deixà en poca estona a una mena de torrentera i a un petit replà obert entre arbres. Un cop abans d'arribar al replà, tenim una desviació a l'esquerra que ens portarà a les vies, Aresta d'Espinalvet, Diedre de Corbera, Iaius i Placa de la Llum, i la via de les Tietes, que es la que ens toca escalar. Si deguim el camí, escrit a la roca ens indica la via dels Pollets. Pel que em vist ens les reunions està el nom escrit de les vies.

En origen, la via consta de quatre llargs, sent el primer comú amb la dels Iaius, nosaltres no hem fet reunió i ens hem saltat la primera, quedant un llarg, val la redundància, més llarg i més rodó. A partir de la reunió que no hem fet, totes les "xapes" dels parabolts, son pintades de verd. La via comença al final d'una canal amb un peu de via prou incomoda. En el primer parabolt hi ha el nom de la via, Iaius.

1r llarg: V, IV+, IV i V, 14 punts d'assegurances entre parabolts i sabines en 30 metres exactes
Comencem per placa molt fina i humida i anem pujan en vertical, la roca sembla trencadissa peró es prou bona, tot i que hem d'anar amb comte. Arribem a un punt on hi ha dos parabolts de reunó. Ara seguim en escalada ascendent a la dreta per plaques més fines però tot molt assegurat fins a fer un pas de flanqueig a la dreta ajudant-nos d'un arbre que fa "nyigui-nyogui i entrem a la reunió.

2n llarg: IV, V i IV+ , 9 punts d'assegurances entre parabolts i sabines i 30 metres
Sortim per l'esquerra amb escalada vertical seguint els parabolts, però molt franca. En un punt, la via es decanta a l'esquerra per uns trams de placa en adherència per continuar en vertical i fent un darrer flanqueig a la dreta per entrar a la reunió.

3r llarg: V, IV, III i II, 4 punts d'assegurançes entre parabolts i sabines i uns 30 metres
Sortim per l'esquerra a cercar una placa vertical i fina, si flanquegem més a l'esquerra, no es tant difícil. Després seguim ja tota l'estona amb poca dificultat superant un parell de ressalts fàcils i arribem a la reunió i final de la via.

El descens el farem caminant per un camí molt evidint que ens portarà un altre cop als prats de sota l'ermita de Corbera.

Via molt recomanable, tot i estant bastant bruta de terra per l'exaustiva neteja d'arbustos que ha patit la paret. També massa a tocar de la seva veïna, Placa de la Llum, però ràpida i divertida amb passos força bonics, a destacar el segon llarg (el nostre) i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Víctor Alvà, Agustín Pérez. i Joan Prunera