ESPERÓ DELS RECORDS, Muntanya de Sant Salvador, Camarasa

Mirant blogs, em vaig fixar en una via per la zona de Camarasa i que fa uns 26 anys que és oberta i jo no la coneixia. Així doncs, "enganyo" al company i ens dirigim a Camarasa. D'aquesta zona, fa anys vaig fer una via d'esportiva a les Crestes del Conill, no tornant mai mes i fara uns tres anys vaig escalar la via J.R. 

Per accedir a l'indret, prendrem la pista que surt a la dreta, tot passant el pont de la carretera que va a Sant Llorenç de Montgai. A l'explanada dixarem el vehicle i prendrem un camí planer a la dreta que ens dirigeix a les Crestes del Conill. En un punt remuntem pista a munt passant per una mena de construcció on ja veiem l'esperó que anem a escalar. Passarem pel costat d'una ferrata i seguirem camí poc marcat amb algunes fites en direcció l'esperó. Quan arribem als peus d'aquest, veurem una fita. Aquí desgrimprarem un troç i arribarem als peus de l'esperó. L'unic parabolt de la via es ben visible. En total d'aproximació, serà una mig hora. 

Val a dir que portavem dues ressenyes i que no ens van servir de res. La via només està equipat (és una manera de dir-ho) el primer llarg, tota la resta, és una mica "campi qui pugui". i  amb les explicacions dels blogs, no vem treure "l'agua clara". El descens, és un altre historia. Ès la meva ressenya, qualsevol semblança amb altres ressenyes, és pura coincidència.

1r llarg: III, IV+ i IV, dos ponts de roca un parabolt i un clau en uns 45/50 metres.
Començem per placa en tendència a l'esquerra  cercar el pont de roca i en vertical ens dirigim al parabolt amb passos prou fins on arribarem a una mena de feixa. A la dreta tenim un diedre que escalarem fins trobar un pitó i de seguit arribarem a una bona cornissa, on dos parabolts ens indiquen la reunió.

2n llarg: IV, II i III, neta i uns 45/50 metres..
Començem per la dreta pujant una placa tombada i seguirem pujant molt fàcilment entre roca i matolls. Arribem a un lloc on tenim un bloc de pedra al costat d'una bretxa. Seguim pujant mirant de trobar el cami més evident entre matolls fins a la base de l'esperò on muntarem una reunió, be en uns arbustos o llaçant un cordino gran en algun blog.

3r llarg: IV, IV+ i III, neta i uns 30 metres.

Aqui, les ressenyes que portem no deixen clar per on anar, i el meu "raro instinto del hombre blanco", em diu de tirar recte. Remuntem per uns blocs fins a un petit ressalt amb pedra trencada als peus, superem el ressalt i fem un flanqueig a la dreta per continuar per l'esperó i arribant als peus d'una mena de diedre, muntem reunió amb tascons i friends.

4t llarg: IV, IV+ i III, neta i uns 30 metres.
Ens enfilem pel diedre amb ressalts i escalem en vertical. Es un tram d'escalada prou atlètica pero divertida. Arribem a una plataforma on a l'esquerra, tenim una mena de llastra enganxada a un gran bloc de pedra. En enfilem al capdemunt de la llastra i superem el bloc de pedra. Arribarem a una petita plataforma herbosa i devant nostre tenim una reunió amb dos parabolts amb anella, poder es la reunió d'alguna via d'esportiva.

5è llarg: III , II i III, neta i uns 40 metres.

El darrer llarg és pel fil cimer de l'esperó, d'escalada molt fàcil i amb trams aeris que ens durà al cim de l'esperó i final de la via

Del cim baixarem pocs metres en direcció al coll i a la nostre dreta trobarem un arbust amb unes bagues i un maion. Farem un ràpel d'uns 20 metres mes o menys, primer per paret i després entre arbustos. Un cop fet el ràpel tindrem que remuntar per l'esquerra entre matolls i sense camí fins un petit coll que ve d'una cresta paralela a la nostre via. Des d'aquest mena de coll, baixarem sense camí i entre matolls fins un punt on anirem baixant en diagonal a la dreta per la base de la paret, ara amb poca vegetació i més còmodament. Arribarem a la part alta les Crestes del Conill i llavors seguirem camí poc marcat fins arribar gaire be al peu de la via i d'aquí, desfarem el camí fins el parquin. Entre 3/4 i un hora de baixada bastant penosa.

Via només recmanable per a "col.leccionistes" i via nova per la "cole". Mes que "esperó dels recors", jo diria dels mals recors...

Escalada realitzada per: Carles Marqués i Joan Prunera