ARESTA NORD a la Miranda dels Aurons. Els Ecos de Montserrat

1 de novembre de 1714 / 2014

A Montserrat hi ha infinitat "mirandes", Miranda de les Boïgues, Miranda dels Ossos, Miranda del Príncep, i així fins gaire be vint i una més. Miranda vol dir mirador i aurons un tipus d'arbre caducifoli això poder es de les poques coses que tenim els humans, que li donem nom a les coses per poder determinar-les.
L'activitat d'avui podríem dir que es com una... "arqueologia Motserratina". Des de l'extrem occidental de la muntanya, mirant a llevant, podem veure aquest conjunt de roques altívoles, al bell mig de la nostre estimada muntanya. Son força lluny i sempre les he vist sense interessar-me gaire en voler pujar-les, poder per que son tant lluny no son gaire populars. Aquest any, a principis de gener, se'n va passar pel cap ascendir la Miranda dels Aurons en solitari però un fort vent que bufava al coll, em va fer desistir de la idea que portava. Aquest diumenge ja no tenia res pensat, dons tant sols podia sortir el dissabte i a ultima hora, em truca l'amic Vicens per anar a escalar... que podem fer que, sigui senzill, tot pensant en ell? i em va venir al cap aquest compte pendent. L'aproximació es llarga, ben be un hora i mitja i la veritat encara estem un pel "tocats" de la setmana passada al Pedraforca, però es que som uns "ganes" sense remei!!!

Arribem al poble del Bruc i esmorzem al bar de sempre i tenim el plaer de trobar-nos al Lete i a l'Albert. El Lete es un dels que em va recollir de terra quan vaig tenir l'acciden a la Pirenaic de la Mòmia. La fem petar una estona, ens acomiadem i marxem cap a Can Massana. Predrem el camí per la cara nord fins a Coll de Porc. Un cop al coll seguim el camí de les Comes, al Montgrós i tot junts quan som al Collet del Miracle, caminem una trentena de metres i a la nostre esquerra trobem unes marques blaves que seguirem tota l'estona fins arribar prop del conjunt de roques del nostre distí. El camí, te trams un pol difícils, entre grimpades i flanquejos però res més important que alguna grimpadeta de I i II grau. Quan portem una mig hora des de el Collet del Miracle arribarem a una bona explana i davant nostre veurem la Roca dels Aurons i la Miranda i entre mig del bosc arribarem a una canal que ens portarà a l'estreta bretxa de les dues roques. Aquí comença la nostre escalada, senzilla però no mancada d'aventura.

1er llarg: IV i III+, neta d'expansions i un 25 metres.
Del coll estant, atacarem la paret amb lleugera tendència a l'esquerra, a la timba fins situar-nos a plena aresta nord.  La roca es típica de la cara nord, freda i llisa però franca. Es un tram vertical on no podem emplaçar cap assegurança fins arribar a un petit ressalt on ensumant una mica podrem trobar un forat per un friend. Seguim,ara no tant vertical fins un altre ressalt un pel trencat i a la nostre esquerra podem trobar un altre forat per un friend. Això i algun merlet duptos, es el que podrem posar. Mica en mica la paret per molta dificultat fins arribar a una reunió amb cadena i dos espits rovellats.

2on llarg: II i I, neta d'assegurances i uns 30 metres
Llarg molt inclinat i fàcil que ens permet d'arribar en aquest espléndit mirador d'aquesta regió de Montserrat. Cim situat a 1.177 metres d'alçada on podrem admirar des de les roques dels Ecos fins tota la part occidental de la muntanya.

Per baixar la millor opció en desfer desgrimpant el segon llarg i untar un ràpel des de la reunió i ja serem a peu de via en un moment. Com nosaltres volíem més aventura em baixat pel ràpel de la cara sud entre el coll de la pròpia Miranda i la roca de l'enganxada i després baixar pe la canal del nostre davant mirant al nord. Mala idea, no us la recomano. Canal molt terrosa i de final incert i trencat però l'aventura es l'aventura. Hem aprofitat per pujar l'enganxada.

No tinc dades dels primers que l'ascendiren, si algú te informació sempre serà ben rebuda i un altre via nova per la cole.

Escalada realitzada per: Vicens Nin i Joan Prunera

La Miranda dels Aurons pel camí de les Comes 

Començant el primer llarg de la via 

El Vicens assegurant-me des de la bretxa 

Pujant per l'aresta Nord

Arribant al cim

No hi ha reunió al cim però tampoc es necesaria

Foto-cim amb branca de romaní a la boca

La cara Nord envoltada de boira

Un dels forats on assegurar-nos al primer lalrg 

La reunió i ràpel de la via

Via TOT EL QUE VOLA A LA CASSOLA al Montgròs. Montserrat

Dissabte 23 d'agost de 1714 / 2014

Tot hom es de vacances i jo, aquí "pringat", be, no es que em queixi, millor això que no res i em queda l'al.licient que hi ha algú que també es de vacances, però no surt a fora així que quedem sense tenir cap cosa planejada i tot esmorzant al poble del Bruc li proposo d'anar a fer una excursió ben llarga i escalar la Cajoleta per la via Esquivabolas i empalmar amb la via Tot el que vola, a la cassola. Em diu que la segona ja la ha fet però que no l'importa repetir-la. Jo també he fet la primera però la segona no així que després d'omplir el "pap" marxem per la drecera dels Francesos fins el Torrent de Migdia. La nostra sorpresa es que la via Esquivabolas, la part de dalt es tota mullada i regalima molta aigua. Aquesta nit a Barcelona, i sembla ser que aquí també, a plogut força. Passarem a un plan "B" i pujarem per l'Aresta Brucs o via Blava i llestos.

La ressenya de la via de la Cajoleta la podeu trobar aquí:
http://elcoleccionistadevies.blogspot.com.es/2013/11/aresta-brucs-via-blava-la-cajoleta.html

Un cop feta aquesta primera via ens dirigim tot carenant fins les estribacions dels Plecs del Llibre i el Montgròs i en poc més de vint minuts ens plantem a peu de via. La via comença a la base del primer Pleg (roca nº 218). Ara he descobert que li han posat el nom de Plec de la Martina(?). Comencem la via lleugerament a l'esquerra de la canal on ja comença a redressar la paret.

1er llarg: III, IV i V, tres expansions en uns 25 metres
Pugen recte per seguir pel fil de l'aresta del primer Pleg vers un desplom. Aquí es el pas més difícil del llarg. Aprofitant una petita fissura i en tècnica de diedre superem la dificultat i de seguida arribem a la reunió prou còmoda.

2on llarg: V-, IV i III, sis expansions en uns 40 metres
Sortim per la dreta de la reunió amb passos molt verticals però amb uns cantells "d'escandol" i amb tendència a l'esquerra anem progressant fàcilment fins arribar al cim del Pleg i en una bona sabina muntem la segona reunió.

Del cim del Pleg baixem una mica pel vessant Nord fins una cornisa i després flanquejant fins el coll amb el Montgròs on muntarem la propera reunió també d'un arbre.

3er llarg: IV, V+, IV i III, cinc expansions en uns 45 metres
Sortim de la reunió caminant fins la paret del Montgròs i un cop a la paret ens enlairem en tendència a l'esquerra per una pany de paret ben vertical i amb un parell de passos difícils entrarem en una zona més fàcil i tot seguit ens dirigim  fins una gran llastra on trobarem la propera reunió.

4t llarg: II i III, una expansió en uns 55 metres
Llarg simplement de tràmit, i de poca dificultat on gairebé caminarem més que escalarem. La reunió la aprofitem de la via Blava del Montgròs.

5è llarg: III i IV, dos expansions en uns 30 metres
Llarg per arribar al cim del Montgròs on tindrem que remuntar dos ressalts. També si volem podem sortir per l'esquerra i caminant arribem al cim. A gust del personal.

Be la via no te gaire rellevància, parabolts per no passar "canguel.lo" i una escalada divertida on vas pujant cims i fent un bon desnivell, tant escalant com caminant. Després, la tornada, llarga, llarga, llaaaaarga, però es el que hi ha i un altre via nova per la cole!

Escalada feta per: Jordi Calabuig i Joan Prunera

El Montgròs i els Plecs del Llibre

El Primer llarg 

Entrant a la primera reunió

El segon llarg 

El tercer llarg 

Arribant al cim del Montgròs 

Després d'una nit de pluja, al final, un dia fantàstic

ARESTA BRUCS (via Blava) a la Cajoleta. (Montserrat)

Seguim amb les vies, anomenades, Blaves. Aquesta roca va ser la primera "via Blava" que vaig fer, sense saber-ho que ho era, fa ja més... no, molt més d'una dècada. Bona excursió per arribar-hi, dia de sol i un xic de vent gelat fa que sigui una via adient per gaudir d'una matinal estirada i d'una escalada de grau molt amable, tot i que el quart llarg, te una mica de "sal i pebre". Per arribar prendrem la pista que surt de Can Jorba a la vinya Nova i en menys de deu minuts arribarem on comença el Camí del Francesos. Amb un hora o menys arribarem al Coll de l'Ajeguda i davallant vers al N, al llit del Torrent de Migdia. Un cop al torrent girarem a l'esquerra i a un vint i cinc metres trobarem les marques groques que porten al Montgrós i en segons, arribarem a peu de via.

1er llarg: II i III, un parabolt en 50 metres
Primer llarg molt suau de dificultat que gaire be podem anar caminant a excepció d'un ressalt i l'entrada a la reunió que la farem en una cornisa al costat d'un arbre.

2on llarg: III, un parabolt i uns 25 metres
Llarg semblant al primer, però una mica més dret, Sortirem per l'esquerra de la reunió per seguir recte a munt a cercar un parabolt que hi ha a mig recorregut i farem reunió en un bon replà.

3er llarg: III i IV, dos parabolts i un burí (antiga reunió) en uns 25 metres
Llarg amable amb una mica més de dificultat, que a mig recorregut, trobarem el que era una antiga reunió. Seguim recte en direcció al característic desplom i en una bona cornisa farem la còmoda tercera reunió.

4t llarg: IV i IV+, sis parabolts i un espit en uns 30 metres
El llarg més compromès de la via encara que molt assegurat en permetrà gaudir de bona roca i d'un bon ambient. El llarg no te pèrdua em de seguir els parabolts pintat de blau, primer en vertical i despres flanquejant per sota el desplom fins un pas "tonto" poc abans d'arribar a una reunió de tres parabolts.

5è llarg: II i net d'expansions en uns 30 metres
Llarg de tràmit que ens serveix per arribar al cim de la Cajoleta, exent de dificultats.

Tot sent una escalada modesta gaudirem de bona roca i de poc compromís però val la pena arribar al seu cim, balcó inigualable del conjunt dels Plecs i del Montgrós i del Coll de Migdia.

Per baixar farem un petit ràpel de 15 metres, situat a la cara nord, un xic per sota del cim i després un altre de uns 50 metres des d'un arbre fins el terra. Desprès del ràpel, baixarem per rampes de roca amb marques grogues que ens durà un altre cop a peu de via.

Tant sols una cosa a dir: que es pinti el peu de via, no estic gaire d'acord, però, mireu, sempre, mes o menys s'ha fet. Que pintin els parabolts de colors, no em sembla be, però... prefereixo que no siguin de cap color. Però que els pintin amb esprai blau quan estan col.locats a la roca i tot quedi fet un "nyap" no m'agrada gens i menys que et trobes a la roca, fletxes de color blau, indicant per on ba la via. Tot plegat, trobo be lo de les vies Blaves però procurem ser una mica més curiosos amb l'entorn, si us plau, que no costa res!!!

Tornem a desfer el camí cap a Can Jorba i anirem al Bar de l'Anna al poble del Bruc a fer un bon moç i una bona birra, que ja toca...

Escalada realitzada per: Félix Garcia i Joan Prunera

Des de el Coll de l'Ajeguda, el Motgrós, el Plecs i la Cajoleta

El primer llarg

El segon llarg 

El Félix al tercer llarg

Començant el quart llarg

El félix treien el cap desde el quart llarg

El "conqueridors de l'inutil"

Via NAUTILUS variant d'entrada KRONOS al Montgròs

20 d'octubre de 2013

Després de molt temps, torno a retrobar-me amb el Joan Casado i quedem el diumenge per fer una grimpadeta. La primera idea era fer una altre via, però les circumstàcies van fer que cambiesim d'estratègia. Esmorzant al poble del Bruc, anàvem buscant plans "B"... alguna cosa no massa difícil i a ser possible, llarga. Sense tenir gaire cosa decidida i depenent del temps, dons era força núvol, marxem cap el camí dels Francesos a fer l'Aresta Brucs de la Cajoleta. De cop em va venir a la memòria una via que vaig fer fa anys amb el meu recordat amic Balbino López. La via Nautilus a la cara sud del Montgròs. Via llarga i de grau fàcil, el cas es que aquell cop, la vàrem fer amb molta boira i no recordo gaire be les reunions i l'itinerari amb certesa... i sense ressenya que poder consultar. Al company li sembla be i ens decidim per això. Deixarem que la intuïció aflori pels nostres "porus"i donarem pas al "raro instinto del hombre blanco" per trobar la via, les reunions i les assegurances, que no recordo si hi han moltes, poques o cap...

Es una via senzilla, on predomina la paret inclinada, però te un cert aire salvatge, on podrem gaudir de la solitud de la muntanya, fer forces metres i llarga aproximació. Tant sols ens costarà trobar els primers parabolts i sobre tot, posar els mosquetons, dons el forat de les plaquetes es petit i en uns quants no entraran, obligant-nos a fer "malabarismes" o be posar un cordino. Via per a "incondicionals" del macís. Farem l'entrada de la via Kronos degut a que la pròpia via Nautilus, el primer llarg, té setanta metres i portem cordes de seixanta.

Ens dirigim cap a Can Jorba i un cop passada la masia en un punt on podem deixar el vehicle prenem el Camí dels Francesos fins el Coll de l'Ajeguda. D'aquí devallem fins el Torrent de Migdia i un cop ens trobem al torrent ens dirigim al sud uns metres fins trobar unes marques grogues que ens portaran al camí dels Naps de Dalt. Sempre seguint les marques grogues i per terreny dolent ens dirigirem a la cara sud del Montgròs i un cop arribem a la paret seguirem a l'esquerra fins trobar la canal que separa el Montgròs de la Rampa de l'Esfinx. En aquest punt, a la dreta comença la via.

1er llarg: IV, IV+ i IV i sis expansions en 55 metres
Situats a l'extrem esquerra de la parat i tocant molt a prop la canal tenim davant nostre una paret prou vertical. ens costarà una mica trobar el primer i segon parabolts, però un cop localitzats, ens enfilarem fins un petit ressalt on es troba la dificultat màxima del primer llarg. Superat això seguirem en vertical, ara la paret perd verticalitat i el grau es fa més suau, fins arribar a una petita cornisa on trobarem la primera reunió.

2on llarg: II i III i tres expansions en uns 50 metres
Sortim de la reunió amb molt poca dificultat dons la paret s'inclina molt. Al poc, trobarem una reunió amb dos parabolts (es la primera reunió de la Nautilus de 70 metres) i seguirem a munt fins un altre ressalt, també molt fàcil i de seguit arribarem a una reunió de dos espits en un lloc que pràcticament arribarem caminant.

3er llarg: I, neta d'expansions i uns 50 metres
Llarg de transició molt fàcil on només emprarem les cames per pujar lleugerament a l'esquerra fins el gran desplom i cova on hi ha el bosc. en aquest punt farem reunió sense necessitat de lligar-nos.

4t llarg: caminant
Seguirem tot caminant a l'esquerra a buscar la paret del Montgròs. Travessarem el bosc i farem un petit flanqueix per la roca sense cap dificultat fins arribar a la canal que separa la Rampa de l'Esfinx amb el Montgròs i als peus de la roca trobarem la reunió de dos parabolts.

5è llarg: IV, unes 8 expansions en 55 metres
Davant nostre tenim una paret immensa, inclinada i amb petits ressalts. Només tenim que escalar a plaer i si ens fixem be, trobarem les expansions sense gaire problema. Llarg divertit i sense complicacions.

6è llarg: II, neta d'expansions en uns 40 metres
Sortirem de la reunió per la nostra dreta, per plaques inclinades molt fàcils, fins arribar als desploms finals del Montgròs, en direcció a una feixeta d'arbres on trobarem la reunió de dos parabolts.

7è llarg: V, IV i III tres expansions en uns 20 metres
De la reunió estant ens fiquem a dins dels bosquet on trobarem el primer parabolt del llarg. Es el pas més difícil de la via. Vertical, però de presa molt bona, se'ns farà molt curt, dons la dificultat està concentrada en un parell de metres. Si no podem, amb A0e el resoldrem sense cap problema. De mica en mica perdem verticalitat i si volem podem anar a la dreta en uns arbustos i fer la reunió final.

Per baixar, farem l'habitual en aquests casos, baixarem per la normal del Montgròs fins el torrent de Migdia i d'aquí al Coll de l'Ajeguda i un altre cop on em deixat el cotxe... tenim una bona estona de baixada.

Via sense cap pretensió que la de passar una bona estona i escalar en un dels llocs més feréstecs i solitaris en el bell mig de la muntanya de Montserrat.

Escalada realitzada per: Joan Casado i Joan Prunera

Els primer metres del primer llarg

El company a la part inclinada del primer llarg

El fàcil segon llarg

Dins la gran cova del desplom

El divertit cinquè llarg

I un friend que no vaig poder aguantar-me de encaixar-lo en un forat

Per no perdre la costum, ens fem una foto al final de la via

Via NORMAL a la Salamandra, (Montserrat)

La Salamandra es una altívola roca situada a la regió central de Montserrat, els Ecos. Te una llarga aresta sud, de dificultat prou moderada, però de certa bellesa per l'ambient grandiós que la rodeja. Els Ecos, els Plecs, el Montgros i la paret nord-oest de Sant Jeroni. Un paisatge feréstec, unit a una escalada llarga i prou fàcil, fan d'aquesta roca una bona opció pels que s'inicien en via llarga poc assegurada.
Farà uns quinze anys una sèrie de "veterans", com en Joan Cerdà. Enric Sales, Agustí Ventura, Francesc Guillamon o Joan Nubiola entre d'altres, van decidir equipar una sèrie de vies d'una dificultat que no sobrepases el IVº de dificultat en roques bastant populars. Tots tenien entre 50, 60 i 70 anys i a les hores tots eren actius escaladors. A tots aquests equipaments, se'ls va anomenar "vies blaves" i segons els meus càlculs, hi han unes vuit vies d'aquest tipus al macís de Montserrat.

Per arribar a la Salamandra, sortirem de Santa Cecília i prendrem els camí que puja per la canal del Llum. Forta pujada, que en 3/4 d'hora en deixarà al Portell de Migdia. Davallem per la vessant oposada (sud) per on em pujat i al cap de poc a la nostra dreta trobarem el camí de pujada al Montgros i en vint minuts arribarem a una mena de coll ample on tenim davant nostre el Montgros i a la nostre dreta la llarga aresta de la Salamandra.

1er llarg: II i III-, sense cap assegurança en uns 55 metres
Podem pujar fins la primera reunió amb les cordes a l'esquena, dons es molt fàcil i arrampat i només trobarem una mica de dificultat uns metres abans d'arribar al pedestal on hi ha un arbre i muntar la primera reunió.

2on llarg: II i III, dos parabolts i un espit vell en 40 metres
De la reunió sortim amb tendència a la dreta a cercar el bell mig de l'aresta. Anirem escalant amb facilitat on si ens fixem be trobarem les assegurances sense cap problema i muntarem la reunió en un relleix prou còmode.

3er llarg: IV, III+ i III, tres parabolts en uns 35 metres
Sortim per l'esquerra, una mica a "contrapèl", dons no es la lògica per on tindríem que anar, fins un parabolt. D'aquí, recte a munt superant un petit ressalt. Després fàcilment, fins sota d'un amenaçador sostre on muntarem la tercera reunió.

4t llarg: IV, III, IV+ i III, un parabolt en 35 metres
Ens enlairem de la reunió per l'esquerra on podrem posar algun friend a la fissura de la llastra fins una sabina on podrem llaçar una bona baga. Seguirem per terreny descompost i terròs fins situar-nos al cim de la llastra. Davant nostre tenim una paret vertical i prou trencada assegurada per un parabolts. El pas el graduo de IV+, no per la dificultat, si no per l'estat de la roca. Un cop Superada aquesta dificultat arribem fàcilment a un bon i còmoda replà on muntarem la quarta reunió.

5è llarg: III+ un parabolt en uns 20 metres
Davant nostre tenim l'ultim ressalt de la via, seguint la mateixa tònica del quart llarg, on la roca no es de prou qualitat. Sortim amb facilitat de la reunió fins la vertical, on trobem un parabolts, seguim recte per terreny trencat i de seguit arribem al cim de l'agulla on muntem reunio en un parabolt i un espit que hi ha al terra.

Per baixarem decidit que la millor opció es rapelar tota la via, tot i que les reunions hi anella els parabolts estan posats de forma que fan palanca i això no es del meu gust, es el que hi ha. Amb dos ràpels, un del cim fins a la tercera reunió de 50 metres i d'aquí, a l'arbre de la primera reunió amb 60 metres. Desprès podem des-grimpar o be fer un altre ràpel  fin el terra.

Bonica escalada, amb un ambient salvatge i solitari, tant sols trencat pels crits dels excursionistes (turistes) que des de els miradors de Sant Jeroni, trenquen l'harmonia dels corbs i les gralles que volen i criden pels cims de Montserrat.

Escalada realitzada per: Félix Garcia i Joan Prunera

El segon llarg

El Félix al segon llarg

Encarant el curt i trencat ultim llarg

El Félix arribant al cim 

El "Titoflix" al cim de la Salamandra

El Félix, un "veterà" de l'escalada i jo, orgullós d'estar al seu costat

Les cireres de bosc, típiques en aquesta època a Montserrat...

... i una troballa, excepcional, una serp prenent el sol al quart llarg de la via

Via Francesc Casanovas i Pera als Plecs del Llibre (Montserrat)

16 de juny de 2013

Mai havia tingut l'oportunitat d'escalar als Plecs del Llibre, degut a que les escalades som molt exigents i requereixen tenir bon grau i "coco" per poder anar sobrat amb grau de V "a pel" per aquestes esveltes arestes. El dimarts rebo un missatge d'en Joan Pera dient-me que si vull anar a fer la Francesc Casanovas dels Plecs i justament el dilluns caminant em torço un peu... te nassos las cosa. Amb en Joan Pera ens vàrem conèixer fa vuit anys en un curs de monitors d'escalada i des del primer moment, va haver "bon rotllo", però mai havien quedat per escalar junts, malgrat els cops que ho vem dir. Renoi, em sabia greu! però el peu manava. El divendres, sortosament ja no em feia tant de mal i per altres circumstàncies el dissabte vaig quedar per escalar i no va ser possible. Quedava la Francesc Casanovas... grau exigent, llarga i aproximació també llarga, m'aguantarà el peu? El truco i li dic que vinc. Serà una escalada on, en Joan Pera, commemorarà els 15 anys que es va obrir la via en memòria del seu cosí i jo, per fi, m'acostaré als tant preuats Plecs del Llibre. També ens acompanyaran l'Àngels i en Vicenç, amics d'en Joan Pera amb la idea de fer la Griviola Bella del Montgrós... deu nidó la via!!!
Quedem al Bar Muntanya de Collbató per esmorçar però sembla que el dia està "lletxot" sembla que plourà d'un moment a l'altre. Prenem els "trastos" i enfilem cap al coll de l'Ajeguda i per sort escampant els núvols i queda un dia esplèndid... però també, molt calurós.
Caminant al darrera d'en Joan Pera, vaig mirant les arestes dels Plecs, mentre començen a despertar-se les papallones de l'estòmac. Quin passatge i quines parets més "acollonidores" vaig pensant. Be, arribem a peu de via i amb les material i els peus de gat posats presenteixo que aquest cop m'arresegaran... "Animo Juanito, que son pocos y cobardes"

1er llarg: IV i IV+ tres espits en 15 metres
Començo jo per no "apalancar-me". El llarg es curt però la roca es prou polida i un xic incòmoda i el sol escanya de valent, però amb tranquilitat arribo a la cornisa de la runió i ja he entrat en matèria.

2on llarg V, 6a, V+ i V uns 10 o 12 espits en 40 metres
Surt en Joan Pera i des de la reunió no es veu tant "fiera" la tiradeta... no us enganyeu, es molt difícil, al menys per mi. Es un llarg tot de placa, amb regletes i preses petites on les assegurances son properes però s'ha d'escalar i samblave que estaven molt lluny. En Joan Pera es va fer tot el llarg sense tocar res, jo, evidentment, un repós a cada espit.

3er llarg V+ (A0e) V i IV+ uns 6 o 7 espits en 35 metres
Aquest llarg el volia fer jo però en Joan Pera no em va deixar... vinc de convidat i faré el que em manin! el pas més difícil de la via es sortir de la reunió. Un pas d'adheréncia i desprès un desplomet ben assegurat que si no el pots fer en lliure o fas en A0e. després, ja més tranquil, va baixant la dificultat fins la reunió.

4t llarg IV i IV+ uns 6 o 7 espits en 40 metres
Li dic que vull fer de primer per que si no, es que no puc fruir de l'escalada, que ara ja vaig calent... i per sort em deixa!!! El llarg es prou tranquil però te les seves coses. Has de pujar a dreta i esquerra buscant el camí més evident. Surts de la reunió amb bona presa no massa vertical per anar redressant-se a mida que vas pujant fins muntar la reunió en un desplom on toca l'ombra que es per on va la via Aresta del Sol

5è llarg V, 6a, V+, V i IV uns 10 espits en 45 metres
Aquest es el llarg que a mi em feia més por però tot el contrari, aquí la presa es boníssima, vertical però molt bona. es un xic més fàcil que el segon llarg. sortim de la reunió per la nostra dreta pel fil mateix de l'esperó fins que a uns 10 metes es posa molt vertical. despès de superar un parell de passos (6a) es torna més humana la cosa i podem gaudir de la roca fins la reunió que en porta al cim d'un dels Plecs. Ara desgrimparem un pleg i un altre més fins el coll dels Plecs i el Montgrós des d'aquí podem veure a l'Àngels i el Vicenç que els hi queden pocs llargs per arribar al cim del Montgrós. a veure si podem ser-hi tots junts a l'hora.

6è llarg: IV+, IV i III tres espits en uns 40 metres
Ara escalarem el Montgrós en dos llargs més de pur tràmit per arribar al cim. Sortim del collet per placa amb un pas finet però de mica en mica va perdent verticalitat fins transformar-se en una rampa immensa fins una reunió en un relleix molt còmode.

7è llarg: II neta i uns 40 metres
Llarg totalment de tràmit, on grimpant molt fàcilment, arribem al bosc penjat de l'avant cim del Montgrós i farem reunió en uns arbres i d'aquí caminat arribarem al cim.

Per sorpresa, al cim del Montgrós em trobo a l'amic Jordi Calabuig que amb un amic han fet l'Aresta Sud o Normal de la Salamandra. Al poc arribem els companys i ens fem la foto plegats. La veritat es que la via m'agradat molt, m¡ho he passat dallò més be, tant sols el segon llarg es un pel massa difícil pel meu grau però me n'he sortit prou be. Es el primer cop que escalava am en Joan Pera i de debò que ha estat un plaer, espero que no sigui la última.

Ara toca la baixada... i ara si que tinc el peu una mica tocat. Poc a poc aniré baixant i en una mica més d'un hora, ja som al cotxe i cap el poble del Bruc a fer les "birretes" de torn. Be, ja m'estrenat als Plecs fent una via nova per la cole i es curiós que fa temps que hem voltava pel coco l'Aresta Arcarons a veure si em portaven de combidat... però la veritat escalant tota l'estona la tenia a la meva dreta i la veritat se m'ha passat les ganes de poder anar a fer-la. Un ha de ser conscient de les pròpies limitacions.

Escalada realitzada per: Joan Pera i Joan Prunera

A peu de via, les impressionants arestes dels Plecs

Els passos de 6a al segon llarg

El quart llarg

El cinquè llarg

El companys a la via del Montgrós

Al cim del Montgrós esperant al companys

Ja som tots quatre a dalt del cim