dimecres, 16 d’octubre de 2013

La Salamandra, via normal (Montserrat)

La Salamandra es una altívola roca situada a la regió central de Montserrat, els Ecos. Te una llarga aresta sud, de dificultat prou moderada, però de certa bellesa per l'ambient grandiós que la rodeja. Els Ecos, els Plecs, el Montgros i la paret nord-oest de Sant Jeroni. Un paisatge feréstec, unit a una escalada llarga i prou fàcil, fan d'aquesta roca una bona opció pels que s'inicien en via llarga poc assegurada.
Farà uns quinze anys una sèrie de "veterans", com en Joan Cerdà. Enric Sales, Agustí Ventura, Francesc Guillamon o Joan Nubiola entre d'altres, van decidir equipar una sèrie de vies d'una dificultat que no sobrepases el IVº de dificultat en roques bastant populars. Tots tenien entre 50, 60 i 70 anys i a les hores tots eren actius escaladors. A tots aquests equipaments, se'ls va anomenar "vies blaves" i segons els meus càlculs, hi han unes vuit vies d'aquest tipus al macís de Montserrat.

Per arribar a la Salamandra, sortirem de Santa Cecília i prendrem els camí que puja per la canal del Llum. Forta pujada, que en 3/4 d'hora en deixarà al Portell de Migdia. Davallem per la vessant oposada (sud) per on em pujat i al cap de poc a la nostra dreta trobarem el camí de pujada al Montgros i en vint minuts arribarem a una mena de coll ample on tenim davant nostre el Montgros i a la nostre dreta la llarga aresta de la Salamandra.

1er llarg: II i III-, sense cap assegurança en uns 55 metres
Podem pujar fins la primera reunió amb les cordes a l'esquena, dons es molt fàcil i arrampat i només trobarem una mica de dificultat uns metres abans d'arribar al pedestal on hi ha un arbre i muntar la primera reunió.

2on llarg: II i III, dos parabolts i un espit vell en 40 metres
De la reunió sortim amb tendència a la dreta a cercar el bell mig de l'aresta. Anirem escalant amb facilitat on si ens fixem be trobarem les assegurances sense cap problema i muntarem la reunió en un relleix prou còmode.

3er llarg: IV, III+ i III, tres parabolts en uns 35 metres
Sortim per l'esquerra, una mica a "contrapèl", dons no es la lògica per on tindríem que anar, fins un parabolt. D'aquí, recte a munt superant un petit ressalt. Després fàcilment, fins sota d'un amenaçador sostre on muntarem la tercera reunió.

4t llarg: IV, III, IV+ i III, un parabolt en 35 metres
Ens enlairem de la reunió per l'esquerra on podrem posar algun friend a la fissura de la llastra fins una sabina on podrem llaçar una bona baga. Seguirem per terreny descompost i terròs fins situar-nos al cim de la llastra. Davant nostre tenim una paret vertical i prou trencada assegurada per un parabolts. El pas el graduo de IV+, no per la dificultat, si no per l'estat de la roca. Un cop Superada aquesta dificultat arribem fàcilment a un bon i còmoda replà on muntarem la quarta reunió.

5è llarg: III+ un parabolt en uns 20 metres
Davant nostre tenim l'ultim ressalt de la via, seguint la mateixa tònica del quart llarg, on la roca no es de prou qualitat. Sortim amb facilitat de la reunió fins la vertical, on trobem un parabolts, seguim recte per terreny trencat i de seguit arribem al cim de l'agulla on muntem reunio en un parabolt i un espit que hi ha al terra.

Per baixarem decidit que la millor opció es rapelar tota la via, tot i que les reunions hi anella els parabolts estan posats de forma que fan palanca i això no es del meu gust, es el que hi ha. Amb dos ràpels, un del cim fins a la tercera reunió de 50 metres i d'aquí, a l'arbre de la primera reunió amb 60 metres. Desprès podem des-grimpar o be fer un altre ràpel  fin el terra.

Bonica escalada, amb un ambient salvatge i solitari, tant sols trencat pels crits dels excursionistes (turistes) que des de els miradors de Sant Jeroni, trenquen l'harmonia dels corbs i les gralles que volen i criden pels cims de Montserrat.

Escalada realitzada per: Félix Garcia i Joan Prunera
El segon llarg
El Félix al segon llarg
Encarant el curt i trencat ultim llarg
El Félix arribant al cim 
El "Titoflix" al cim de la Salamandra
El Félix, un "veterà" de l'escalada i jo, orgullós d'estar al seu costat
Les cireres de bosc, típiques en aquesta època a Montserrat...
... i una troballa, excepcional, una serp prenent el sol al quart llarg de la via



10 comentaris:

  1. Es una maravilla las vías que encuentras de esta lo único que me sobra a mi es el habitante de la cuarta,lo veo y me ......
    Saludos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Nada, nada Agus, es inofensivo. Lo que si, es que estas escalando i te lo encuentras de golpe i... ui!!!

      Elimina
  2. Quin dia l'heu feta?
    El Fèlix t'haurà explicat, Joan, l'aventura del rappel del dia que la vàrem fer ell i jo, no?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, Jordi, ja em va fer "cinc cèntims" de l'aventureta...

      Elimina
  3. És una molt tranquil·la i agradable ascensió.
    A qui cerqui aventura li recomano que faci el rappel des del cim cap a l'esquerra, segons pujes, i amb una sola corda de 50m.
    Si no us mateu, ja ens ho explicareu!

    ResponElimina
  4. Impressionant aquesta serp, jo m'hauria espantat de veure-la tan a prop, no m'agraden gens.
    M'agrada com expliques amb tot detall l'ascens.
    una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Animalooooo!!! si no fa res, pobreta, era prenent el sol sense fer mal aningú, només un petit ensurt de trobar-te-la allí!!!
      Que t'agradi, no vol dir que estigui be... ja voldria poder explicar-ho millor, però es difícil escriure be...

      Elimina
  5. Airosa i esvelta agulla, bastant oblidada malgrat la seva atractiva estètica, potser per l'aproximació
    Naltros no vam trobar cap serp, però teníem per damunt nostre un grupet de cabres amenaçant de soltar algun que altre pedregot .......
    Ens va agrada força
    Una salutació. Lo Piolet.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Millor que sigui oblidada i vingui poca gent, es un indret privilegiat escalar amb ningú al voltant... i ja se sap. lo de les cabres, ens em d'acostumar i portar casc!
      Una forta encaixada. Lo Joan

      Elimina

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.