20 d'octubre de 2013
Després de molt temps, torno a retrobar-me amb el Joan Casado i quedem el diumenge per fer una grimpadeta. La primera idea era fer una altre via, però les circumstàcies van fer que cambiesim d'estratègia. Esmorzant al poble del Bruc, anàvem buscant plans "B"... alguna cosa no massa difícil i a ser possible, llarga. Sense tenir gaire cosa decidida i depenent del temps, dons era força núvol, marxem cap el camí dels Francesos a fer l'Aresta Brucs de la Cajoleta. De cop em va venir a la memòria una via que vaig fer fa anys amb el meu recordat amic Balbino López. La via Nautilus a la cara sud del Montgròs. Via llarga i de grau fàcil, el cas es que aquell cop, la vàrem fer amb molta boira i no recordo gaire be les reunions i l'itinerari amb certesa... i sense ressenya que poder consultar. Al company li sembla be i ens decidim per això. Deixarem que la intuïció aflori pels nostres "porus"i donarem pas al "raro instinto del hombre blanco" per trobar la via, les reunions i les assegurances, que no recordo si hi han moltes, poques o cap...
Es una via senzilla, on predomina la paret inclinada, però te un cert aire salvatge, on podrem gaudir de la solitud de la muntanya, fer forces metres i llarga aproximació. Tant sols ens costarà trobar els primers parabolts i sobre tot, posar els mosquetons, dons el forat de les plaquetes es petit i en uns quants no entraran, obligant-nos a fer "malabarismes" o be posar un cordino. Via per a "incondicionals" del macís. Farem l'entrada de la via Kronos degut a que la pròpia via Nautilus, el primer llarg, té setanta metres i portem cordes de seixanta.
Ens dirigim cap a Can Jorba i un cop passada la masia en un punt on podem deixar el vehicle prenem el Camí dels Francesos fins el Coll de l'Ajeguda. D'aquí devallem fins el Torrent de Migdia i un cop ens trobem al torrent ens dirigim al sud uns metres fins trobar unes marques grogues que ens portaran al camí dels Naps de Dalt. Sempre seguint les marques grogues i per terreny dolent ens dirigirem a la cara sud del Montgròs i un cop arribem a la paret seguirem a l'esquerra fins trobar la canal que separa el Montgròs de la Rampa de l'Esfinx. En aquest punt, a la dreta comença la via.
1er llarg: IV, IV+ i IV i sis expansions en 55 metres
Situats a l'extrem esquerra de la parat i tocant molt a prop la canal tenim davant nostre una paret prou vertical. ens costarà una mica trobar el primer i segon parabolts, però un cop localitzats, ens enfilarem fins un petit ressalt on es troba la dificultat màxima del primer llarg. Superat això seguirem en vertical, ara la paret perd verticalitat i el grau es fa més suau, fins arribar a una petita cornisa on trobarem la primera reunió.
2on llarg: II i III i tres expansions en uns 50 metres
Sortim de la reunió amb molt poca dificultat dons la paret s'inclina molt. Al poc, trobarem una reunió amb dos parabolts (es la primera reunió de la Nautilus de 70 metres) i seguirem a munt fins un altre ressalt, també molt fàcil i de seguit arribarem a una reunió de dos espits en un lloc que pràcticament arribarem caminant.
3er llarg: I, neta d'expansions i uns 50 metres
Llarg de transició molt fàcil on només emprarem les cames per pujar lleugerament a l'esquerra fins el gran desplom i cova on hi ha el bosc. en aquest punt farem reunió sense necessitat de lligar-nos.
4t llarg: caminant
Seguirem tot caminant a l'esquerra a buscar la paret del Montgròs. Travessarem el bosc i farem un petit flanqueix per la roca sense cap dificultat fins arribar a la canal que separa la Rampa de l'Esfinx amb el Montgròs i als peus de la roca trobarem la reunió de dos parabolts.
5è llarg: IV, unes 8 expansions en 55 metres
Davant nostre tenim una paret immensa, inclinada i amb petits ressalts. Només tenim que escalar a plaer i si ens fixem be, trobarem les expansions sense gaire problema. Llarg divertit i sense complicacions.
6è llarg: II, neta d'expansions en uns 40 metres
Sortirem de la reunió per la nostra dreta, per plaques inclinades molt fàcils, fins arribar als desploms finals del Montgròs, en direcció a una feixeta d'arbres on trobarem la reunió de dos parabolts.
7è llarg: V, IV i III tres expansions en uns 20 metres
De la reunió estant ens fiquem a dins dels bosquet on trobarem el primer parabolt del llarg. Es el pas més difícil de la via. Vertical, però de presa molt bona, se'ns farà molt curt, dons la dificultat està concentrada en un parell de metres. Si no podem, amb A0e el resoldrem sense cap problema. De mica en mica perdem verticalitat i si volem podem anar a la dreta en uns arbustos i fer la reunió final.
Per baixar, farem l'habitual en aquests casos, baixarem per la normal del Montgròs fins el torrent de Migdia i d'aquí al Coll de l'Ajeguda i un altre cop on em deixat el cotxe... tenim una bona estona de baixada.
Via sense cap pretensió que la de passar una bona estona i escalar en un dels llocs més feréstecs i solitaris en el bell mig de la muntanya de Montserrat.
Escalada realitzada per: Joan Casado i Joan Prunera
Es una via senzilla, on predomina la paret inclinada, però te un cert aire salvatge, on podrem gaudir de la solitud de la muntanya, fer forces metres i llarga aproximació. Tant sols ens costarà trobar els primers parabolts i sobre tot, posar els mosquetons, dons el forat de les plaquetes es petit i en uns quants no entraran, obligant-nos a fer "malabarismes" o be posar un cordino. Via per a "incondicionals" del macís. Farem l'entrada de la via Kronos degut a que la pròpia via Nautilus, el primer llarg, té setanta metres i portem cordes de seixanta.
Ens dirigim cap a Can Jorba i un cop passada la masia en un punt on podem deixar el vehicle prenem el Camí dels Francesos fins el Coll de l'Ajeguda. D'aquí devallem fins el Torrent de Migdia i un cop ens trobem al torrent ens dirigim al sud uns metres fins trobar unes marques grogues que ens portaran al camí dels Naps de Dalt. Sempre seguint les marques grogues i per terreny dolent ens dirigirem a la cara sud del Montgròs i un cop arribem a la paret seguirem a l'esquerra fins trobar la canal que separa el Montgròs de la Rampa de l'Esfinx. En aquest punt, a la dreta comença la via.
1er llarg: IV, IV+ i IV i sis expansions en 55 metres
Situats a l'extrem esquerra de la parat i tocant molt a prop la canal tenim davant nostre una paret prou vertical. ens costarà una mica trobar el primer i segon parabolts, però un cop localitzats, ens enfilarem fins un petit ressalt on es troba la dificultat màxima del primer llarg. Superat això seguirem en vertical, ara la paret perd verticalitat i el grau es fa més suau, fins arribar a una petita cornisa on trobarem la primera reunió.
2on llarg: II i III i tres expansions en uns 50 metres
Sortim de la reunió amb molt poca dificultat dons la paret s'inclina molt. Al poc, trobarem una reunió amb dos parabolts (es la primera reunió de la Nautilus de 70 metres) i seguirem a munt fins un altre ressalt, també molt fàcil i de seguit arribarem a una reunió de dos espits en un lloc que pràcticament arribarem caminant.
3er llarg: I, neta d'expansions i uns 50 metres
Llarg de transició molt fàcil on només emprarem les cames per pujar lleugerament a l'esquerra fins el gran desplom i cova on hi ha el bosc. en aquest punt farem reunió sense necessitat de lligar-nos.
4t llarg: caminant
Seguirem tot caminant a l'esquerra a buscar la paret del Montgròs. Travessarem el bosc i farem un petit flanqueix per la roca sense cap dificultat fins arribar a la canal que separa la Rampa de l'Esfinx amb el Montgròs i als peus de la roca trobarem la reunió de dos parabolts.
5è llarg: IV, unes 8 expansions en 55 metres
Davant nostre tenim una paret immensa, inclinada i amb petits ressalts. Només tenim que escalar a plaer i si ens fixem be, trobarem les expansions sense gaire problema. Llarg divertit i sense complicacions.
6è llarg: II, neta d'expansions en uns 40 metres
Sortirem de la reunió per la nostra dreta, per plaques inclinades molt fàcils, fins arribar als desploms finals del Montgròs, en direcció a una feixeta d'arbres on trobarem la reunió de dos parabolts.
7è llarg: V, IV i III tres expansions en uns 20 metres
De la reunió estant ens fiquem a dins dels bosquet on trobarem el primer parabolt del llarg. Es el pas més difícil de la via. Vertical, però de presa molt bona, se'ns farà molt curt, dons la dificultat està concentrada en un parell de metres. Si no podem, amb A0e el resoldrem sense cap problema. De mica en mica perdem verticalitat i si volem podem anar a la dreta en uns arbustos i fer la reunió final.
Per baixar, farem l'habitual en aquests casos, baixarem per la normal del Montgròs fins el torrent de Migdia i d'aquí al Coll de l'Ajeguda i un altre cop on em deixat el cotxe... tenim una bona estona de baixada.
Via sense cap pretensió que la de passar una bona estona i escalar en un dels llocs més feréstecs i solitaris en el bell mig de la muntanya de Montserrat.
Escalada realitzada per: Joan Casado i Joan Prunera
 |
| Els primer metres del primer llarg |
 |
| El company a la part inclinada del primer llarg |
 |
| El fàcil segon llarg |
 |
| Dins la gran cova del desplom |
 |
| El divertit cinquè llarg |
 |
| I un friend que no vaig poder aguantar-me de encaixar-lo en un forat |
 |
| Per no perdre la costum, ens fem una foto al final de la via |
Com no hi enten de llargs i expansions, a mi el que m'agrada es veura la foto del final de la via, tots satisfets!
ResponEliminaUna abraçada.
Aquesta no la tenia present, força metres amb algun pas picantó, me l'apunto, l'entorn incomparable.
ResponEliminaJa ho vaig comentar, mes que una vía es una ascenssió, juas. Una llarga aproximació, una escalada llarga pero amb trams molt fácils, aixó si, força navegació, cal anar al lloro pero no saltarse seguros i la R2 costa un ou trobarla, i la baiaxadeta que t'acabar de deixar tou, un día completet.
ResponElimina