Via Francesc Casanovas i Pera als Plecs del Llibre (Montserrat)

16 de juny de 2013

Mai havia tingut l'oportunitat d'escalar als Plecs del Llibre, degut a que les escalades som molt exigents i requereixen tenir bon grau i "coco" per poder anar sobrat amb grau de V "a pel" per aquestes esveltes arestes. El dimarts rebo un missatge d'en Joan Pera dient-me que si vull anar a fer la Francesc Casanovas dels Plecs i justament el dilluns caminant em torço un peu... te nassos las cosa. Amb en Joan Pera ens vàrem conèixer fa vuit anys en un curs de monitors d'escalada i des del primer moment, va haver "bon rotllo", però mai havien quedat per escalar junts, malgrat els cops que ho vem dir. Renoi, em sabia greu! però el peu manava. El divendres, sortosament ja no em feia tant de mal i per altres circumstàncies el dissabte vaig quedar per escalar i no va ser possible. Quedava la Francesc Casanovas... grau exigent, llarga i aproximació també llarga, m'aguantarà el peu? El truco i li dic que vinc. Serà una escalada on, en Joan Pera, commemorarà els 15 anys que es va obrir la via en memòria del seu cosí i jo, per fi, m'acostaré als tant preuats Plecs del Llibre. També ens acompanyaran l'Àngels i en Vicenç, amics d'en Joan Pera amb la idea de fer la Griviola Bella del Montgrós... deu nidó la via!!!
Quedem al Bar Muntanya de Collbató per esmorçar però sembla que el dia està "lletxot" sembla que plourà d'un moment a l'altre. Prenem els "trastos" i enfilem cap al coll de l'Ajeguda i per sort escampant els núvols i queda un dia esplèndid... però també, molt calurós.
Caminant al darrera d'en Joan Pera, vaig mirant les arestes dels Plecs, mentre començen a despertar-se les papallones de l'estòmac. Quin passatge i quines parets més "acollonidores" vaig pensant. Be, arribem a peu de via i amb les material i els peus de gat posats presenteixo que aquest cop m'arresegaran... "Animo Juanito, que son pocos y cobardes"

1er llarg: IV i IV+ tres espits en 15 metres
Començo jo per no "apalancar-me". El llarg es curt però la roca es prou polida i un xic incòmoda i el sol escanya de valent, però amb tranquilitat arribo a la cornisa de la runió i ja he entrat en matèria.

2on llarg V, 6a, V+ i V uns 10 o 12 espits en 40 metres
Surt en Joan Pera i des de la reunió no es veu tant "fiera" la tiradeta... no us enganyeu, es molt difícil, al menys per mi. Es un llarg tot de placa, amb regletes i preses petites on les assegurances son properes però s'ha d'escalar i samblave que estaven molt lluny. En Joan Pera es va fer tot el llarg sense tocar res, jo, evidentment, un repós a cada espit.

3er llarg V+ (A0e) V i IV+ uns 6 o 7 espits en 35 metres
Aquest llarg el volia fer jo però en Joan Pera no em va deixar... vinc de convidat i faré el que em manin! el pas més difícil de la via es sortir de la reunió. Un pas d'adheréncia i desprès un desplomet ben assegurat que si no el pots fer en lliure o fas en A0e. després, ja més tranquil, va baixant la dificultat fins la reunió.

4t llarg IV i IV+ uns 6 o 7 espits en 40 metres
Li dic que vull fer de primer per que si no, es que no puc fruir de l'escalada, que ara ja vaig calent... i per sort em deixa!!! El llarg es prou tranquil però te les seves coses. Has de pujar a dreta i esquerra buscant el camí més evident. Surts de la reunió amb bona presa no massa vertical per anar redressant-se a mida que vas pujant fins muntar la reunió en un desplom on toca l'ombra que es per on va la via Aresta del Sol

5è llarg V, 6a, V+, V i IV uns 10 espits en 45 metres
Aquest es el llarg que a mi em feia més por però tot el contrari, aquí la presa es boníssima, vertical però molt bona. es un xic més fàcil que el segon llarg. sortim de la reunió per la nostra dreta pel fil mateix de l'esperó fins que a uns 10 metes es posa molt vertical. despès de superar un parell de passos (6a) es torna més humana la cosa i podem gaudir de la roca fins la reunió que en porta al cim d'un dels Plecs. Ara desgrimparem un pleg i un altre més fins el coll dels Plecs i el Montgrós des d'aquí podem veure a l'Àngels i el Vicenç que els hi queden pocs llargs per arribar al cim del Montgrós. a veure si podem ser-hi tots junts a l'hora.

6è llarg: IV+, IV i III tres espits en uns 40 metres
Ara escalarem el Montgrós en dos llargs més de pur tràmit per arribar al cim. Sortim del collet per placa amb un pas finet però de mica en mica va perdent verticalitat fins transformar-se en una rampa immensa fins una reunió en un relleix molt còmode.

7è llarg: II neta i uns 40 metres
Llarg totalment de tràmit, on grimpant molt fàcilment, arribem al bosc penjat de l'avant cim del Montgrós i farem reunió en uns arbres i d'aquí caminat arribarem al cim.

Per sorpresa, al cim del Montgrós em trobo a l'amic Jordi Calabuig que amb un amic han fet l'Aresta Sud o Normal de la Salamandra. Al poc arribem els companys i ens fem la foto plegats. La veritat es que la via m'agradat molt, m¡ho he passat dallò més be, tant sols el segon llarg es un pel massa difícil pel meu grau però me n'he sortit prou be. Es el primer cop que escalava am en Joan Pera i de debò que ha estat un plaer, espero que no sigui la última.

Ara toca la baixada... i ara si que tinc el peu una mica tocat. Poc a poc aniré baixant i en una mica més d'un hora, ja som al cotxe i cap el poble del Bruc a fer les "birretes" de torn. Be, ja m'estrenat als Plecs fent una via nova per la cole i es curiós que fa temps que hem voltava pel coco l'Aresta Arcarons a veure si em portaven de combidat... però la veritat escalant tota l'estona la tenia a la meva dreta i la veritat se m'ha passat les ganes de poder anar a fer-la. Un ha de ser conscient de les pròpies limitacions.

Escalada realitzada per: Joan Pera i Joan Prunera

A peu de via, les impressionants arestes dels Plecs

Els passos de 6a al segon llarg

El quart llarg

El cinquè llarg

El companys a la via del Montgrós

Al cim del Montgrós esperant al companys

Ja som tots quatre a dalt del cim