dissabte, 25 d’abril del 2026

Via BADALONA a la Gorra Frigia, 44 anys després del primer cop

Sense cap dupte, per a mi, la via Badalona de la Gorra Frigia, és la millor escalada d'aquesta zona. Te un traçat espectacular buscant les debilitats de la roca per formar un recorregut d'una lògica aplastant. A hores d'ara, travesada per altres vies, serà insprescindible saber llegir la roca per trobar el cami correcte prescindint de la tentació d'aprofitar seguros d'altres vies. Vertical, exposada, roca excepcional, equipament mínim i intuició per emplaçar friends i merlets, ens farà gaudir d'una escalada allunyada de les aglomeracions de vies veïnes. Diferent en l'equipament original, però no excenta de compromís, a estat restaurada minimament per menbres CEB.

1r llarg III i III+, 2 espits en 40 metres
Començem en la part més tombada del camí tot just on comença la via del Carles, pujant en vertical a una balma allargaçada. A partir d'aquí farem un llarg flanqueig ascendent on trobarem un parell de burinades que ens permetrà arribar a la balma on hi ha la reunió.

2n llarg IV+ i IV 1 parabolt i un espit en uns 20 metres
Sortim de la reunió per l'esquerra a cercar un parabolt nou. Pugem en vertical amb passos fins i amb tendència a l¡esquerra arribarem a la reunió de la via Òpera Prima que aprofitarem. La reunió original era a la dreta i que ara hi ha un buri i un parabolt nou.

3r llarg IV, 1 parabolt i dos espits i uns 30 metres
Sortim flanquejant uns vuit metres a la dreta i a la zona menys desplomada, començem una escalada vertical amb roca de primera on tindrem que fixar-nos en trobar els dos espits del llarg. Superat un petit ressalt, arribarem a la vistosa i enorme llastra. que la superarem per l'esquerra i en poca estona i facilment arribarem a la reuió. 

4t llarg IV, V, IV+ i IV, 3 espits i un parabol en uns 25 metres
Començem per la dreta de la reunió pujant en vertical vers el desplon que tenim damunt nostres, Arribats a part més feble de la dreta del desplom, el superem en escalada molt vertical i ens situem  damunt d'una petita cornissa inclinada i de pedra un tant polida. Fem un parell de passos de flanc a l'esquerra aprofitant uns còdols molt bons que tenim per damunt del cap. Ara en vertical ens dirigim a un altre ressalt on hi ha la reunió de deos parabolts amb anlles.

5è llarg III, IV+ i III, neta però podem aprofitar dos parabolts de la via del Carles i uns 20 metres
Sortim en vertical de la reunió per la dreta i continuem així uns metres i tot seguit flanquegem a la dreta i arribarem a la reunió del forat conegut com "el water".

6è llarg IV, IV- i III, neta però podem aprofitar dos parabolts de la via del Carles i uns 30 metres
Començem per l'esquerra de la reunió i escalem en vertical, sempre amb tendència  a la dreta. superarem un petit ressalt amb un filferro i on podrem posar un friend mitjà. Seguim, ara més fàcilment i arribarem a la reunió on s'hi juntem infinitat de vies,

7è llarg III i II, neta però podem aprofitar parabolts d'altres vies i uns 30/35 metres
Sprtim en vertical en escalada tombada i seguirem una llastra. Al cap demunt girem a l'esquerra i molt facilment arribarem a la creu que corona el cim.

La baixada, com sempre, la farem amb un parell de rapels de 25 i 20 metres per la via normal de la cara sud.

Via molt recomanable pels amants de les clàssiques de IV grau on tindrem que escalar atents a trobar el millor tram per arribar en aquesta popular roca montserratina.

Escalada realitzada per: Agustin Perez i Joan Prunera

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.