07.01.2012
Quedo amb el Guillem per anar a fer la primera via del nou any i també s'apunta en Joaquim. La meva idea, en un principi, era no caminar gaire i quedar-nos per Collbató, però decidim anar a fer una via que feia molt temps que tenia ganes de fer, la
Caçador de Mamuts, a la Plantació. No tenim ni idea per on està a questa agulla i tindrem que confiar amb el nostre instint.
Prenen el "cavall de ferro" que ens durà a Sant Joan i d'aquí anirem caminant fins el desviament que ens portarà cap a la Serra del Pollegons. Mirant els croquis de la
Guia de la Plantació anem fixant-nos amb la forma de les agulles i no ho tenim gaire clar. Situats devant del Porró, enfilem una canal amunt en direcció al que creiem que podria ser l'Agulla del Barretet. Al cap d'una estona de pujar i pujar, arribem al peu de via... renoi, l'hem trobada a la primera! Son a la vora de les dotze del migdia i la via es curta, 50 metres però força difícils pel nostre nivell... però ben assegurada.
Ens turnarem els llargs, en Guillem el segon i jo el primer.
1er llarg V+ 7 parabolts i un pont de roca i 25 metres
La primera per a mi i ja d'entrada sembla fàcil arribar al primer bolt però, res més lluny de la realitat, al menys per a nosaltres... recte no puc i en veig obligat a pujar una mica a l'esquerra del seguro per poder xapar-lo. Després vas pujant per roca fantàstica i molt agraida fins un ressalt on hi ha un pont de roca i un xic més a munt un altre parabolt. Després, en tendència a la dreta, pujem per bona roca i amb dificultat moderada fins la reunió que la farem en un bon replà als peus d'un diedre.
2on llarg V+ o A0e 5 parabolts i 25 metres
Ara surtirà en Guillem. En aquest llarg la dificultat es més mantinguda, però pots fer trampes més fàcilment. Entrem per un diedre vertical i amb molt bon canto, seguim per placa fins on gran bloc de pedra que si volem el superem en A0e pel mig. Un cop superat, flanquejem a l'esquerra fins una fissura una mica trencada on podem col.locar un friend o tasco i superant-lo, ja som al cim. Bonica agulla on tenim una vista fantàstica del bell mig de Montserrat... proposo fer alguna cosa més però els companys ja estan satisfets i diuen que per avui ja hi ha prou. Jo m'he quedat amb ganes de tibar-hi una mica més... Curta escalada per una aproximació llarga però val la pena pel entorn i la roca de la via.
Ara toca rapelar d'una arrel prou sólida, tot i que fa una mica de "cangel.lo"... en fi, es el que hi ha, i en uns 40 metres ja som al peu de via. Retornem de nou al camí de Sant Jeroni i acompanyem al Guillem, que ell baixa amb el funicular i en Joaquim i jo caminant al Monestir... una agulla nova i una via nova per la cole i cap a casa.
|
El V del principi de la via que tant en va costar de fer... |
|
En Joaquim a mig primer llarg |
|
El Guillem arribant a la primera reunió |
|
Els primers passos del segon llarg |
|
Sense comentaris... |