Via RODAMÓNS DE BOSC a la Paret de la Rufa (Alt Urgell)

27 d'octubre de 2013

Aquest estiu ja la vàrem abandonar per ser massa inconscients i voler escalar a 37º de temperatura. Ara amb la arribada de la tardor, que no es que faci massa fred, ens disposem a tornar a afrontar el repte. Teníem que ser dos cordades però a ultima hora l'Eric Promio no va poder venir i tindrem que fer una cordada de tres, en Joaquim, en Jordi-Joan i jo. La via es troba semi-equipada amb cinc espits, ponts de roca i un clau, però dona molt de joc a la auto-protecció.

Sortint de Coll de Nargó i anant per la C-1313, trobarem un desviament a la dreta. Es la L-401 que porta al Coll de Boix. Seguint aquesta carretera, al poc, a l'esquerra trobem un trencall que diu, Canelles i abans d'arribar al poble, trobarem a l'esquerra una explanada on deixar el vehicle, just davant tenim la Roca Narieda Sud. D'aquí, baixem per una pista fins al riu. El creuem i enfilem a munt, tot a la dreta seguint algunes fites, fins un espès bosc. Amb intuïció, dons no hi ha camí marcat, el creuem fins arribar als peus d'una tartera de mal caminar. La remuntem i un cop al final de la tartera, tenim la paret de la Rufa davant nostre i ja podem intuir la via. Per arribar al peu de via tindrem que grimpar per una canal polida pel pas de l'aigua fins una petita terrassa on hi ha una gran alzina i d'aqui ja podem veure els primers ponts de roca de la via. 50 minuts d'aproximació.

1er llarg: III, IV, IV+ i IV, tres ponts de roca en 50 metres
Comencem per plaques inclinades fins un ressalt on podrem protegir-lo amb un friend gros. Seguim igualment per placa tombada fins un altre ressalt, aquest mes seriós i protegit per un pont de roca. Seguirem per un esperó herbós fins que un desplom ens barra el pas i on trobarem un altre pont de roca. A l'esquerra del pont trobarem la reunió de tres espits.

2on llarg: IV+, V+, III, IV i III, dos espits en 50 metres
Sortim en direcció al sostre que ens barra el pas i podem emplaçar un bon friend en una fissura, flanquegem a l'esquerra a cercar un espit amb un pas molt fi. Ara progressem en bavaresa fins superar el diedre. Seguim fàcilment per un esperó, un pel trencat, fins els peus d'una placa llissa i fissurada, on trobem al seus peus, un espit. La placa la trobem des-equipada però, malgrat tot, podem posar "caxarrets" al gust. Superada la placa, ens dirigim en diagonal fins un desplom, que el passarem per l'esquerra, i tot seguit per unes plaques arribarem a la còmoda reunió de dos espits en una bona cornisa.

3er llarg: IV+,IV, V i IV+, dos espits en 50 metres
Aquest llarg es vertical i amb molt bon canto. sortim de la reunió caminant fins unes plaques verticals i lleugerament a la dreta de la reunió. Anem progressant, sempre amb bon canto, i trobarem dos espits en el primer tram del llarg, on sempre podrem afegir alguna cosa més. Un cop superat això arribarem a una feixa. ens dirigirem per placa fins un ressalt amb bones fissures. Aquest es la part més difícil del llarg, dons el tindrem que auto-protegir nosaltres. En altres ressenyes marquen dos pitons però ja no hi son. Sempre buscant la part més lògica per on pujar arribarem a la reunió un xic penjada però prou còmoda de dos espits.

4t llarg: III, V i IV, un pitó en uns 40 metres
Ara la via es decanta a l'esquerra. Sortim de la reunió per terrenys trencat però fàcil fins que la paret es posa vertical. Superem aquest part força difícil, fins un pitó. Tindrem que superar el pitó i tot seguit fer un pas difícil a l'esquerra per seguir per un llarg flanqueig divertit on podrem assegurar-nos amb tres savines molt bones que trobarem. Al poc arribarem a una bona cornisa on muntarem la reunió de tes espits.

5è llarg: IV+, V, V+ i V, un espit i quatre ponts de roca en 40 metres
Aquest es el llarg més difícil i compromès. Sortim de la reunió per una cornisa aèria fins un mur vertical amb bon canto on trobarem el primer pont de roca. Seguim en vertical fin un altre pont als peus d'un diedre. Pujarem amb passos de bavaresa fins que veiem un espit al mig de la placa. D'aquí, pujarem amb diagonal fins l'espit. Davant nostre tenim una placa vertical i llisa. Tindrem que fer un flanqueig ascendent aprofitant una fissura horitzontal per les mans i en adherència pel peus i amb passos prou difícils arribar fins un pont de roca en un petit ressalt. Superem el ressalt per placa fina però amb bons forats pels dits. A mitja placa trobarem un altre pont de roca i de seguit arribarem a la reunió penjada amb dos ponts de roca i un espit. Llarg realment difícil i compromès on per poden anar més tranquils el tindrem que acabar de auto-protegir.

6è llarg: IV, IV+ i III+, dos ponts de pedra en 30 metres
Sortirem per la dreta de la reunió i enfilarem per un bon mur vertical i amb molt bon canto fins que va perdent verticalitat acabant en unes plaques tombades molt adherents. La reunió es d'un espit i un pitó cossolà que no entre cap mosquetó.

7è llarg: III, net en 25 metres
Llarg de transició molt fàcil que ens durà al final de la via. De fet, nosaltres aquests dos últims llarg els em empalmat amb un sol dons amb cordes de 60 metres s'arriba sense cap problema.

Molt bona via i ben trobada, amb poquíssimes assegurances fixes, que ens farà gaudir d'una roca de primera, a excepció d'algun tram trencat, i que sap aprofitar els nombrosos ponts de roca naturals. Bona escalada per la auto-protecció, amb cert compromís i que ens ha fet suar de valent en algun troç. Em trigat cinc hores i mitja que per els gaire be tres-cents metres que te i lo lents que som escalant no està gens malament.

Per baixar seguirem per la nostre dreta, anant a buscar unes torres elèctriques que tenim davant nostre. El camí ens manarà fins l'entrada d'una canal força marcada on anirem baixant fins que trobarem unes plaques inclinades llises pel pas de l'aigua. El més assenyat, es fer un ràpel des d'una alzina (trobarem baques) que ne 60 metres ens durà mes a vall del peu de via. Del final de via fins aquí 45 minuts amb ràpel inclòs. Ara desfarem el camí de pujada i en 30 minuts més, arribarem a la carretera.

Un altre via, i de les bones, per la cole.

Escalada realitzada per:
Joaquim Llòria: Llarg 1
Jordi Joan Garcia: Llargs 4, 6 i 7
Joan Prunera: Llargs 2, 3 i 5

El primer llarg

El pas més difícil del segon llarg

El bonic tercer llarg 

En Jordi Joan arribant a la tercera reunió

Els passos més difícils del quart llarg

El fàcil però espectacular flanqueig del quart llarg

Començant el cinquè llarg

Arribant a la cinquena reunió

El Joaquim a la difícil placa del cinquè llarg

El Joaquim superant el ultims metres del cinquè llarg

Gent maca, que no guapa, del C. E. Àliga

De baixada, fem una foto a la paret que em escalat

I arribada al cotxe, ben caiguda la negre nit

Via NAUTILUS variant d'entrada KRONOS al Montgròs

20 d'octubre de 2013

Després de molt temps, torno a retrobar-me amb el Joan Casado i quedem el diumenge per fer una grimpadeta. La primera idea era fer una altre via, però les circumstàcies van fer que cambiesim d'estratègia. Esmorzant al poble del Bruc, anàvem buscant plans "B"... alguna cosa no massa difícil i a ser possible, llarga. Sense tenir gaire cosa decidida i depenent del temps, dons era força núvol, marxem cap el camí dels Francesos a fer l'Aresta Brucs de la Cajoleta. De cop em va venir a la memòria una via que vaig fer fa anys amb el meu recordat amic Balbino López. La via Nautilus a la cara sud del Montgròs. Via llarga i de grau fàcil, el cas es que aquell cop, la vàrem fer amb molta boira i no recordo gaire be les reunions i l'itinerari amb certesa... i sense ressenya que poder consultar. Al company li sembla be i ens decidim per això. Deixarem que la intuïció aflori pels nostres "porus"i donarem pas al "raro instinto del hombre blanco" per trobar la via, les reunions i les assegurances, que no recordo si hi han moltes, poques o cap...

Es una via senzilla, on predomina la paret inclinada, però te un cert aire salvatge, on podrem gaudir de la solitud de la muntanya, fer forces metres i llarga aproximació. Tant sols ens costarà trobar els primers parabolts i sobre tot, posar els mosquetons, dons el forat de les plaquetes es petit i en uns quants no entraran, obligant-nos a fer "malabarismes" o be posar un cordino. Via per a "incondicionals" del macís. Farem l'entrada de la via Kronos degut a que la pròpia via Nautilus, el primer llarg, té setanta metres i portem cordes de seixanta.

Ens dirigim cap a Can Jorba i un cop passada la masia en un punt on podem deixar el vehicle prenem el Camí dels Francesos fins el Coll de l'Ajeguda. D'aquí devallem fins el Torrent de Migdia i un cop ens trobem al torrent ens dirigim al sud uns metres fins trobar unes marques grogues que ens portaran al camí dels Naps de Dalt. Sempre seguint les marques grogues i per terreny dolent ens dirigirem a la cara sud del Montgròs i un cop arribem a la paret seguirem a l'esquerra fins trobar la canal que separa el Montgròs de la Rampa de l'Esfinx. En aquest punt, a la dreta comença la via.

1er llarg: IV, IV+ i IV i sis expansions en 55 metres
Situats a l'extrem esquerra de la parat i tocant molt a prop la canal tenim davant nostre una paret prou vertical. ens costarà una mica trobar el primer i segon parabolts, però un cop localitzats, ens enfilarem fins un petit ressalt on es troba la dificultat màxima del primer llarg. Superat això seguirem en vertical, ara la paret perd verticalitat i el grau es fa més suau, fins arribar a una petita cornisa on trobarem la primera reunió.

2on llarg: II i III i tres expansions en uns 50 metres
Sortim de la reunió amb molt poca dificultat dons la paret s'inclina molt. Al poc, trobarem una reunió amb dos parabolts (es la primera reunió de la Nautilus de 70 metres) i seguirem a munt fins un altre ressalt, també molt fàcil i de seguit arribarem a una reunió de dos espits en un lloc que pràcticament arribarem caminant.

3er llarg: I, neta d'expansions i uns 50 metres
Llarg de transició molt fàcil on només emprarem les cames per pujar lleugerament a l'esquerra fins el gran desplom i cova on hi ha el bosc. en aquest punt farem reunió sense necessitat de lligar-nos.

4t llarg: caminant
Seguirem tot caminant a l'esquerra a buscar la paret del Montgròs. Travessarem el bosc i farem un petit flanqueix per la roca sense cap dificultat fins arribar a la canal que separa la Rampa de l'Esfinx amb el Montgròs i als peus de la roca trobarem la reunió de dos parabolts.

5è llarg: IV, unes 8 expansions en 55 metres
Davant nostre tenim una paret immensa, inclinada i amb petits ressalts. Només tenim que escalar a plaer i si ens fixem be, trobarem les expansions sense gaire problema. Llarg divertit i sense complicacions.

6è llarg: II, neta d'expansions en uns 40 metres
Sortirem de la reunió per la nostra dreta, per plaques inclinades molt fàcils, fins arribar als desploms finals del Montgròs, en direcció a una feixeta d'arbres on trobarem la reunió de dos parabolts.

7è llarg: V, IV i III tres expansions en uns 20 metres
De la reunió estant ens fiquem a dins dels bosquet on trobarem el primer parabolt del llarg. Es el pas més difícil de la via. Vertical, però de presa molt bona, se'ns farà molt curt, dons la dificultat està concentrada en un parell de metres. Si no podem, amb A0e el resoldrem sense cap problema. De mica en mica perdem verticalitat i si volem podem anar a la dreta en uns arbustos i fer la reunió final.

Per baixar, farem l'habitual en aquests casos, baixarem per la normal del Montgròs fins el torrent de Migdia i d'aquí al Coll de l'Ajeguda i un altre cop on em deixat el cotxe... tenim una bona estona de baixada.

Via sense cap pretensió que la de passar una bona estona i escalar en un dels llocs més feréstecs i solitaris en el bell mig de la muntanya de Montserrat.

Escalada realitzada per: Joan Casado i Joan Prunera

Els primer metres del primer llarg

El company a la part inclinada del primer llarg

El fàcil segon llarg

Dins la gran cova del desplom

El divertit cinquè llarg

I un friend que no vaig poder aguantar-me de encaixar-lo en un forat

Per no perdre la costum, ens fem una foto al final de la via

Via NORMAL a la Salamandra, (Montserrat)

La Salamandra es una altívola roca situada a la regió central de Montserrat, els Ecos. Te una llarga aresta sud, de dificultat prou moderada, però de certa bellesa per l'ambient grandiós que la rodeja. Els Ecos, els Plecs, el Montgros i la paret nord-oest de Sant Jeroni. Un paisatge feréstec, unit a una escalada llarga i prou fàcil, fan d'aquesta roca una bona opció pels que s'inicien en via llarga poc assegurada.
Farà uns quinze anys una sèrie de "veterans", com en Joan Cerdà. Enric Sales, Agustí Ventura, Francesc Guillamon o Joan Nubiola entre d'altres, van decidir equipar una sèrie de vies d'una dificultat que no sobrepases el IVº de dificultat en roques bastant populars. Tots tenien entre 50, 60 i 70 anys i a les hores tots eren actius escaladors. A tots aquests equipaments, se'ls va anomenar "vies blaves" i segons els meus càlculs, hi han unes vuit vies d'aquest tipus al macís de Montserrat.

Per arribar a la Salamandra, sortirem de Santa Cecília i prendrem els camí que puja per la canal del Llum. Forta pujada, que en 3/4 d'hora en deixarà al Portell de Migdia. Davallem per la vessant oposada (sud) per on em pujat i al cap de poc a la nostra dreta trobarem el camí de pujada al Montgros i en vint minuts arribarem a una mena de coll ample on tenim davant nostre el Montgros i a la nostre dreta la llarga aresta de la Salamandra.

1er llarg: II i III-, sense cap assegurança en uns 55 metres
Podem pujar fins la primera reunió amb les cordes a l'esquena, dons es molt fàcil i arrampat i només trobarem una mica de dificultat uns metres abans d'arribar al pedestal on hi ha un arbre i muntar la primera reunió.

2on llarg: II i III, dos parabolts i un espit vell en 40 metres
De la reunió sortim amb tendència a la dreta a cercar el bell mig de l'aresta. Anirem escalant amb facilitat on si ens fixem be trobarem les assegurances sense cap problema i muntarem la reunió en un relleix prou còmode.

3er llarg: IV, III+ i III, tres parabolts en uns 35 metres
Sortim per l'esquerra, una mica a "contrapèl", dons no es la lògica per on tindríem que anar, fins un parabolt. D'aquí, recte a munt superant un petit ressalt. Després fàcilment, fins sota d'un amenaçador sostre on muntarem la tercera reunió.

4t llarg: IV, III, IV+ i III, un parabolt en 35 metres
Ens enlairem de la reunió per l'esquerra on podrem posar algun friend a la fissura de la llastra fins una sabina on podrem llaçar una bona baga. Seguirem per terreny descompost i terròs fins situar-nos al cim de la llastra. Davant nostre tenim una paret vertical i prou trencada assegurada per un parabolts. El pas el graduo de IV+, no per la dificultat, si no per l'estat de la roca. Un cop Superada aquesta dificultat arribem fàcilment a un bon i còmoda replà on muntarem la quarta reunió.

5è llarg: III+ un parabolt en uns 20 metres
Davant nostre tenim l'ultim ressalt de la via, seguint la mateixa tònica del quart llarg, on la roca no es de prou qualitat. Sortim amb facilitat de la reunió fins la vertical, on trobem un parabolts, seguim recte per terreny trencat i de seguit arribem al cim de l'agulla on muntem reunio en un parabolt i un espit que hi ha al terra.

Per baixarem decidit que la millor opció es rapelar tota la via, tot i que les reunions hi anella els parabolts estan posats de forma que fan palanca i això no es del meu gust, es el que hi ha. Amb dos ràpels, un del cim fins a la tercera reunió de 50 metres i d'aquí, a l'arbre de la primera reunió amb 60 metres. Desprès podem des-grimpar o be fer un altre ràpel  fin el terra.

Bonica escalada, amb un ambient salvatge i solitari, tant sols trencat pels crits dels excursionistes (turistes) que des de els miradors de Sant Jeroni, trenquen l'harmonia dels corbs i les gralles que volen i criden pels cims de Montserrat.

Escalada realitzada per: Félix Garcia i Joan Prunera

El segon llarg

El Félix al segon llarg

Encarant el curt i trencat ultim llarg

El Félix arribant al cim 

El "Titoflix" al cim de la Salamandra

El Félix, un "veterà" de l'escalada i jo, orgullós d'estar al seu costat

Les cireres de bosc, típiques en aquesta època a Montserrat...

... i una troballa, excepcional, una serp prenent el sol al quart llarg de la via

Via ORIGINAL al Trencabarrals, Regió de Tebas, Montserrat

Diumenge 6 d'octubre de 2013

Oberta unes semanes abans que la primera a la Mòmia i pels mateixos membres de Centre Excursionista de la Comarca del Bagues (CECB), la via Original del Trencabarrals, el "Trenca" pels amics, es una bona clàsica que no ens deixarà indiferents. Sortim de Sant Benet i marxem cap a la ermita de Santa Anna i d'aquí fins el camí cap a les Gorres i en mig hora ens plantem a peu de la cara oest del "Trenca". Portem una ressenya extreta d'internet però mirant-la be, no la recordo així, doncs la vaig escalar per primr cop l'any 1986, fa gaire bé vint-i-set anys. Aquell dia vaig portar alper primer cop a escalar el meu germà. No la recordo amb aquest grau i no vaig tenir cap problema. Be dons, ens posem mans a la feina. Per trobar el peu de via, en el revol del camí, passada la desplomada cara oest del Trenca, baixem una mica per la canal i en el punt meés lògic comencem l'escalada.

1r llarg: IV, III, IV i III un espit en uns 30 metres
En enlairem per terreny fàcil però una mica trencat fins una cornisa fàcil i d'aquí a l'esquerra a buscar l'aresta nord de l'agulla. en aquest punt trobarem unes burinades matxacades i un espit molt vell. Seguirem recte amb petites ziga-zagues sempre buscant el tram més lògic. Podrem llaçar algun merlet i emplaçar algun friend o tascó. Fàcilment arribarem a la reunió de la via Sonata in Blue, on aprofitarem i farem reunió còmodament.

2n llarg: IV, V, IV i III tres pitons, un espit, una sabina i un pont de roca en uns 30 metres
Sortim de la reunió cap a l'esquerra fins una fissura bastant trencada on hi ha un pitó i mig metre a munt un espit. La paret es molt vertical i fins i tot, un pel desplomada. No recordo això de cap manera. Des de l'espit ens enlairem fins un còdol gros, però que te mala pinta. Agafats al còdol sense fer gaire força ens permet arribar a una sabina gruixuda on llaçarem una bona baga. Amunt tenim una fissura on anirem trobant dos claus més i podrem emplaçar un parell de friends ben bons. Pujant en oposició amb un peu a cada paret el llarg es fa "durillu" dons es V i l'has d'acabar auto-protegint si volem anar més tranquils. Un cop s'acaba el diedre podem llaçar un bon pont de roca i entrar a la canal herbosa on antigament es feia reunió. Seguim ara per l'esperó de roca on podem veure uns parabolts que hi han a l'esquerra. Deuen ser d'un altre via. Passo dels parabolts a excepció de l'ultim que ja es a tocar al cim de la via.

Aquest llarg m'ha fer suar de valent. Investigant i amb l'ajuda d'un amic he esbrinat que aques llarg es de la via original no la normal que va per l'esquerra i feia reunió a la típica berruga, que es com la vaig fer el primer cop. Aquesta via es per on van pujar els primer escaladors l'any 35, un mateix 6 d'octubre igual que avui. Quina casualitat! En el llibre/guia GORROS del Luichy, que narra la segona ascensió, el febrer de 1941 feta per J. Ferrera i R. Estrems o explica amb molt detall. Escalada magnífica que per mi ha estat oblidada durant anys i ben be s'ho val el calificatiu.

Escalades realitzadesper: Joaquim Llòria i Joan Prunera

En Joaquim arribant al cim del Trenca

El cim

Començant el ràpel que es molt aeri!

A la meitat del ràpel ja no toques paret...

Via CERDÀ-POKORSKI a la Roca de Sant Salvador. Trobada a Sant Benet pels menbres del C. E. Àliga

28 de setembre de 2013

 Com ja va sent habitual, cada dos mesos, fem una trobada col.lectiva dels membres del Centre Excursionista Àliga que encara estem en actiu o semi-actius, i poder beure'ns els "bigotis", xerrar una estona de temps pretèrits i poder escalar tots plegats passant una bona estona de dissabte. La concentració que toca aquest cop es el "santuari de l'escalada dels 80' a Montserrat. Sant Benet. La cosa es un xic "peluda", per que a Sant Benet no hi han coses molt assequibles per alguns "pardillus" com jo i tindrem que seleccionar alguna via assequible per una jornada... com ho diria? una mica distesa i gaudir de la roca sense massa compromís.

Hem quedat a quarts de deu a la font de la plaça on començen les conegudissimes escales a Sant Benet. De mica en mica, anem arribant i ens anem saludant i preguntant: vosaltres on aneu, i tu que faràs, coi, nosaltres també hi anem! Uns aniran a Gorros per que lo de Sant Benet, poder els hi està gran i uns altres encara som una mica inconscients i pujarem plegats les escales "ditxoses". Arribats a Sant Benet preparem les cordades i les escollides en majoria seran les roques de la Prenyada i l'Elefant. Som una bona colla i tots estem sobre els cinquanta passats de llarg però amb la mateixa il.lusió com fa trenta anys.

La via que em escollit en Joaquim i jo es la Cerdà-Pokorski de la roca de Sant Salvador (l'Elefant) i també en acompanyara el germà del Joaquim, en Vicenç que fa temps que no escala i es l'excusa per poder veure els antics companys de l'ESTAE, i no serem els únics en anar a fer la via. Quan arribem a peu de via ja hi son en Min, Cañete i un altre company que no m'enrecordo el nom. Al darrere nostre també s'afegiran l'Agus i en Jesus (http://eltercergradista.wordpress.com/). Farem cua, que de totes maneres, no tenim gens de presa. La via ja la coneixem i jo ja l'he vet un parell de cops. Es de grau assequible però costa veure les expansions dons son prou velles. Tenim un dia molt rúfol i lleig donç tot es ple de boira humida i fa molta xafogor. Esperem que no plogui i el temps ens permeti escalar.

La via comença un mica per sota del coll entre la Roca de Sant Salvador i el Fessolet a l'extrem dret de la paret en una petita clariana de bosc. costa una mica veure el començament de la via però amb una mica de "raro instinto del hombre blanco" la trobarem.

1er llarg: III, IV, IV+ i IV, 5 expansions entre burins i espits en uns 40 metres.
Des arbres de peu de via pugem fàcilment a munt, fins un  petit replà on trobem dos expansions velles. tot seguit seguim en tendència a l'esquerra a cercar un espit en bones condicions. Ara seguirem tota l'estona recte a munt on podrem llaçar algun merlet i fixant-nos bé, trobarem les tres expansions que en faltaran per arribar a la reunió de dos espits amb anella i cadena al costat d'uns petits arbres.

2on llarg: IV, IV+ i IV- 3 expansions entre burins i espits en 35 metres
Sortim de la reunió amb passos de flanc a la dreta on podrem llaçar una sabina i més endavant podrem emplaçar un bon friend gros en una fissura horitzontal d'una balma, abans de seguir recte amunt. Situats a la dreta de la balma tenim davant nostre un panys de paret vertical però amb uns còdols d'escàndol que ens ajudaran a progresar amb seguretat . Passats uns tres o quatre metres, seguirem per la nostre esquerra a cercar una expansió. Des d'aquí tot recte a munt amb molt bona pres fins la còmode reunió al peus d'un mur vertical.

3er llarg: III, IV, V- i IV, tres o quatre espits vells en uns 25 metres
Sortim de la reunió amb molta facilitat per la nostre dreta fins un ressalt a peu de la vertical paret que tenim davant nostre.En aquest punt podem llaçar un bon merlet o un tacó a la fissura de sota. Des d'aquí, costa una mica veure per on va la via. Un cop local.litzat el primer espit no te pèrdua. Seguim tot recte, amb presa també d'escàndol i molt vertical, fins que la paret va perdent verticalitat i de seguida arribem a la reunió un metres abans d'arribar al cim de la roca.

Durant l'escalada, com es normal, em anat fent xerinola amb els companys del darrere i del davant i també amb les cordades de la Boy-Roca, una el Joan Asin i el Fèlix Garcia i l'altre el Jordi-Joan i la Montse que han escollit aquesta clàssica i bonica via.

Un cop em acabat d'escalar gaire be tots, alguns arribaran més tard, en disposem a dinar tots plegats a l'esplanada de l'ermita de Sant Benet i entre mos i glop de vi expliquem anècdotes del dia o de la vida mateixa, dons no puc imaginar la xifra que donaria si sumem tots els anys que tenim els que estem reunits.

Una molt bona trobada en que em pogut escalar tots plegats en un indret mític d'aquesta, la nostra estimada muntanya de Montserrat. Esperem que la propera trobada sigui, si no igual, millor que aquesta última.

Salut i bones escalades a tots el companys del C. E. Àliga!!!

Nota: La via que em fet es una variant de la Cerdà-Pokorski. el primer llarg es comú i part del segon. La via original surt per l'esquerra de la reunió i s'ajunte al mig. L'ultim llarg, originàriament també surt per l'esquerra. De totes maneres, aqueta variant es la que es fa mes es diu: El Sastrecillo Valiente i va ser oberta el 1995 per e. Camacho i A. Cugat

El primer llarg

El segon llarg

El Vicenç Llòria al començament del segon llarg

El Vicensç Llòria al final del segon llarg

Arribant a la segona reunió

El tercer i últim llarg

En Vicens Llòria a la part vertical del tercer llarg

Foto del cim

L'amic Fèlix a la Boy-Roca

En Jordi Joan, ben petitet a la Boy-Roca

Preparant-nos per dinar tot plegats

Un altre foto de la trobada