dimarts, 29 d’octubre de 2013

Via Rodamóns de bosc a la Paret de la Rufa (Alt Urgell)

27 d'octubre de 2013

Aquest estiu ja la vàrem abandonar per ser massa inconscients i voler escalar a 37º de temperatura. Ara amb la arribada de la tardor, que no es que faci massa fred, ens disposem a tornar a afrontar el repte. Teníem que ser dos cordades però a ultima hora l'Eric Promio no va poder venir i tindrem que fer una cordada de tres, en Joaquim, en Jordi-Joan i jo. La via es troba semi-equipada amb cinc espits, ponts de roca i un clau, però dona molt de joc a la auto-protecció.

Sortint de Coll de Nargó i anant per la C-1313, trobarem un desviament a la dreta. Es la L-401 que porta al Coll de Boix. Seguint aquesta carretera, al poc, a l'esquerra trobem un trencall que diu, Canelles i abans d'arribar al poble, trobarem a l'esquerra una explanada on deixar el vehicle, just davant tenim la Roca Narieda Sud. D'aquí, baixem per una pista fins al riu. El creuem i enfilem a munt, tot a la dreta seguint algunes fites, fins un espès bosc. Amb intuïció, dons no hi ha camí marcat, el creuem fins arribar als peus d'una tartera de mal caminar. La remuntem i un cop al final de la tartera, tenim la paret de la Rufa davant nostre i ja podem intuir la via. Per arribar al peu de via tindrem que grimpar per una canal polida pel pas de l'aigua fins una petita terrassa on hi ha una gran alzina i d'aqui ja podem veure els primers ponts de roca de la via. 50 minuts d'aproximació.

1er llarg: III, IV, IV+ i IV, tres ponts de roca en 50 metres
Comencem per plaques inclinades fins un ressalt on podrem protegir-lo amb un friend gros. Seguim igualment per placa tombada fins un altre ressalt, aquest mes seriós i protegit per un pont de roca. Seguirem per un esperó herbós fins que un desplom ens barra el pas i on trobarem un altre pont de roca. A l'esquerra del pont trobarem la reunió de tres espits.

2on llarg: IV+, V+, III, IV i III, dos espits en 50 metres
Sortim en direcció al sostre que ens barra el pas i podem emplaçar un bon friend en una fissura, flanquegem a l'esquerra a cercar un espit amb un pas molt fi. Ara progressem en bavaresa fins superar el diedre. Seguim fàcilment per un esperó, un pel trencat, fins els peus d'una placa llissa i fissurada, on trobem al seus peus, un espit. La placa la trobem des-equipada però, malgrat tot, podem posar "caxarrets" al gust. Superada la placa, ens dirigim en diagonal fins un desplom, que el passarem per l'esquerra, i tot seguit per unes plaques arribarem a la còmoda reunió de dos espits en una bona cornisa.

3er llarg: IV+,IV, V i IV+, dos espits en 50 metres
Aquest llarg es vertical i amb molt bon canto. sortim de la reunió caminant fins unes plaques verticals i lleugerament a la dreta de la reunió. Anem progressant, sempre amb bon canto, i trobarem dos espits en el primer tram del llarg, on sempre podrem afegir alguna cosa més. Un cop superat això arribarem a una feixa. ens dirigirem per placa fins un ressalt amb bones fissures. Aquest es la part més difícil del llarg, dons el tindrem que auto-protegir nosaltres. En altres ressenyes marquen dos pitons però ja no hi son. Sempre buscant la part més lògica per on pujar arribarem a la reunió un xic penjada però prou còmoda de dos espits.

4t llarg: III, V i IV, un pitó en uns 40 metres
Ara la via es decanta a l'esquerra. Sortim de la reunió per terrenys trencat però fàcil fins que la paret es posa vertical. Superem aquest part força difícil, fins un pitó. Tindrem que superar el pitó i tot seguit fer un pas difícil a l'esquerra per seguir per un llarg flanqueig divertit on podrem assegurar-nos amb tres savines molt bones que trobarem. Al poc arribarem a una bona cornisa on muntarem la reunió de tes espits.

5è llarg: IV+, V, V+ i V, un espit i quatre ponts de roca en 40 metres
Aquest es el llarg més difícil i compromès. Sortim de la reunió per una cornisa aèria fins un mur vertical amb bon canto on trobarem el primer pont de roca. Seguim en vertical fin un altre pont als peus d'un diedre. Pujarem amb passos de bavaresa fins que veiem un espit al mig de la placa. D'aquí, pujarem amb diagonal fins l'espit. Davant nostre tenim una placa vertical i llisa. Tindrem que fer un flanqueig ascendent aprofitant una fissura horitzontal per les mans i en adherència pel peus i amb passos prou difícils arribar fins un pont de roca en un petit ressalt. Superem el ressalt per placa fina però amb bons forats pels dits. A mitja placa trobarem un altre pont de roca i de seguit arribarem a la reunió penjada amb dos ponts de roca i un espit. Llarg realment difícil i compromès on per poden anar més tranquils el tindrem que acabar de auto-protegir.

6è llarg: IV, IV+ i III+, dos ponts de pedra en 30 metres
Sortirem per la dreta de la reunió i enfilarem per un bon mur vertical i amb molt bon canto fins que va perdent verticalitat acabant en unes plaques tombades molt adherents. La reunió es d'un espit i un pitó cossolà que no entre cap mosquetó.

7è llarg: III, net en 25 metres
Llarg de transició molt fàcil que ens durà al final de la via. De fet, nosaltres aquests dos últims llarg els em empalmat amb un sol dons amb cordes de 60 metres s'arriba sense cap problema.

Molt bona via i ben trobada, amb poquíssimes assegurances fixes, que ens farà gaudir d'una roca de primera, a excepció d'algun tram trencat, i que sap aprofitar els nombrosos ponts de roca naturals. Bona escalada per la auto-protecció, amb cert compromís i que ens ha fet suar de valent en algun troç. Em trigat cinc hores i mitja que per els gaire be tres-cents metres que te i lo lents que som escalant no està gens malament.

Per baixar seguirem per la nostre dreta, anant a buscar unes torres elèctriques que tenim davant nostre. El camí ens manarà fins l'entrada d'una canal força marcada on anirem baixant fins que trobarem unes plaques inclinades llises pel pas de l'aigua. El més assenyat, es fer un ràpel des d'una alzina (trobarem baques) que ne 60 metres ens durà mes a vall del peu de via. Del final de via fins aquí 45 minuts amb ràpel inclòs. Ara desfarem el camí de pujada i en 30 minuts més, arribarem a la carretera.

Un altre via, i de les bones, per la cole.

Escalada realitzada per:
Joaquim Llòria: Llarg 1
Jordi Joan Garcia: Llargs 4, 6 i 7
Joan Prunera: Llargs 2, 3 i 5
El primer llarg
El pas més difícil del segon llarg
El bonic tercer llarg 
En Jordi Joan arribant a la tercera reunió
Els passos més difícils del quart llarg
El fàcil però espectacular flanqueig del quart llarg
Començant el cinquè llarg
Arribant a la cinquena reunió
El Joaquim a la difícil placa del cinquè llarg
El Joaquim superant el ultims metres del cinquè llarg
Gent maca, que no guapa, del C. E. Àliga
De baixada, fem una foto a la paret que em escalat
I arribada al cotxe, ben caiguda la negre nit

5 comentaris:

  1. Que bé que han quedat les fotos!
    I quina disfrutada de via! Feia temps que no gaudia tant.. i amb bons amics.

    ResponElimina
  2. LLOC maco,llàstima dels dominguerus que hi ha sopant per els pàrkings....FELICITATS PER LA VIA.

    ResponElimina
  3. De "duminguerus" res de res Paca, va se un plaer el poder xerrar una estona amb tu i l'Armand. Salut, birres i roca!!!

    ResponElimina
  4. Una bona via on disfrutes tot descobrint el recorregut, com dius molt ben trobada.
    També la vam disfrutar molt quan la vam fer.

    ResponElimina
  5. Hem gaudit molt de la via, del lloc i de la companyia.
    Via exigent, amb compromís i recorregut molt ben trobat.

    Salut i moscates

    ResponElimina

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.