Bivac al cim del Grà de Fajol Gran, 2.706 m

28 i 29 d'agost de 2012

El Gra de Fajol Gran des de el Refugi d'Ull de Ter

Bivac es refereix a la pràctica de dormir al ras, be en un ascens d'escalada, per força major, per un accident o per el plaer de dormir amb els estels per sostre, com es el cas. Però per fer aquesta pràctica s'ha d'anar preparat i equipat i quan tens una edat, amb molta moral i paciència, per fer-ho en condicions una mica humanes. Un bon sac de plomes una funda bivac i una màrfega per que el terra no sigui tan dur, son primordials per poder fer-ho en condicions una mica humanes i així, anant passant les hores fins que despunta el sol i els ossos ja diuen que prou.

Tot just fa un any que dipositàrem les cendres del nostre amic Balbino al cim del Gra de Fajol i vaig dir que propera-ment faria un bivac en aquest cim. En queden pocs dies de vacances i puc aprofitar per fer realitat aquesta petita promesa. Fa molt de temps que no faig un bivac en un cim o a la muntanya (que ni sigui en tenda, clar) però amb una mica d'esforç els puc recordar tots... i que carai!! ja no soc tant jove com abans però es qüestió de paciència i deixar passar les hores entre dormida i dormida.
Arribo a Ripoll i el temps empitjora per moments. A Sant Joan de les Abadesses plou i quan arribo a Camprodon, diluvia! Engrescador. Estant a Camprodon passant l'estona, sembla que el temps va millorant de mica en mica i decideixo reprendre el camí fins a Setcases on ja no plou i al fons es veuen clarianes. Vaig preparat per passar la nit, inclús si plou, però no en fa gens de gràcia. Arribo al refugi d'Ull de Ter i amb un detall que agraeixo molt del guarda, m'escalfa un plat de botifarra amb seques que porto i tot sopat em disposo a pujar el cim.
Surto del refugi a dos quarts de nou del vespre i sembla ser que surt la lluna tot i que hi han molts núvols. Quan arribo al coll de la Marrana, el lleuger vent dispersa la boira i tot queda clar i amb una lluna quasi plena. Ara em queda pujar la part mes dura de l'ascenció al cim. Arribo a les deu de la nit en punt i em disposo a muntar el bivac en un lloc prou adient i a ser possible amb poques pedres. A quarts d'once ja estic "ensobrat" i disposat a passar la nit entre, volta a la dreta i volta a l'esquerra i panxa en l'aire... i així passen les hores fins que a quarts de sis del matí decideixo llevar-me. Assegut en una pedra del cim contemplo una de les meravelles mes grans de la muntanya: veure sortir el sol des de un cim. No te preu, et reconforta, et calenta l'ànima i sembla que tota la incomoditat de la nit no hagi existit i veien com el son inunda de color les muntanyes desapareixen tots el mals d'aquest món. Es una experiència realment enriquidora.
El temps no està molt "catòlic" i no tinc clar si baixar directament al cotxe i marxar o fer algun cim més. Després "d'omplir el pap" les coses es veuen diferents i al lluny veig el Pic de Pastuira que no l'he pujat mai i crec que en unes dues hores puc arribar. Surto del cim a les 7.30 hores i a les 8.45 h. arribo al cim. Fa fred i el termòmetre marca 9º. Contemplo el paisatge i la cantitat d'isards que hi ha al meu voltant (realment hi han molts!) i faig el camí de tornada i a les 11.00 h. arribo al cotxe.
 Tenia ganes de fer aquesta sortida, poder per recordar els bivacs que havia fet amb el Balbino durant tant anys i també per sentir-me una mica més a prop d'ell... mentre el cos aguanti procuraré fer-ho un cop l'any. El Proper cop que pugi, posaré una placa metal.lica.

Parada al Refugi per sopar

Surto del Refugi a les 21.30 h. i ja surt la lluna

Cami del coll de la Marrana plé de núbols

Autofotografia de la pujada al cim

La Creu del cim. Son les 22.00 h

Fica't a dins del sac em preparo per passar la nit del "lloro". Son 2/4 d'once

El sol vol sortir pel darrera dels núvols. Son les 6.00 h

Contemplo la sortida del sol des de dins del sac

Vinga! fora del sac i a contemplar aquesta meravella

El sol sortint per damunt del Canigó

El sol quan inunda pel matí de color taronja les muntanyes

El Canigó a l'esquerra i el Costabona a la dreta i en mig, la creu

El Pic de Pastuira proper destí

La vall de Coma de Vaca des de la collada de la Coma de l'Orri

El Pic de Pastuira de 2.689 m

Els cims de la Coma de l'Orri en primer terme i el Pic de l'Infern al fons

El Gra de Fajol i el Bastiment al fons a l'esquerra

Fita del cim del Pic de Pastuira

Via ESCALADA VIRTUAL a la Cara de Mico

26 d'agost de 2012

Després de tres setmanes de vacances on hem pogut alternar, muntanya... platja, platja, platja i més platja, anant per l'autopista de tornada cap a Barcelona, rebo un "msm" del Guillem, dient-me, si demà vaig a escalar.  Carai, es que no se dir que no! Li proposo anar a la via nova que ha obert i hem diu, que a quina de les tres... es una màquina aquest home!!! En decanto per a la que en un principi tenia pensada, la Escalada virtual doncs abans de les vacances no la vaig poder fer. Sembla que es "forteta" la via, però com es habitual en ell, està cosida a parabolts.
Les vies que obre, susciten tota mena de opinions, de les menys respectuoses a les més agraïdes, es el preu que s'ha de pagar quan obres aquest tipus de via. A mi, particular ment m'agradat força tot i que l'ultim llarg es una mica forçat però trobar nous itineraris que esdevinguen "clàssics" a Montserrat es prou difícil. Dic "clàssics" però també podria dir, "populars" per la raó que les fa gent de molts tipus; joves amb poca idea del que es l'escalada i no tant joves que el que volen (volem) es, simplement, divertiment amb el mínim risc i gaudir del que sempre han fet i ara no volen assumir un risc massa important. En fi, que "pa gustos, colores"
La via en qüestió ja la ha repetit un parell de cops però com diu ell: no m'importa, mentre petem la xarrada al bar i rient plegats a les reunions, ja m'està be. I amb aquesta filosofia, arribem a peu de via. Em cedirà, segons ells els llargs més "disfrutons"

1r llarg V A0e IV+ i IV en 30 metres i uns 12 parabolts
Surto jo i la roca es de primera, vertical i cantelluda, només un pas se m'atravessa i tinc que fer un A0e. Continua vertical fins que comença a inclinar-se un pel i esdevé una escalada plaent fins la reunió.

2n llarg IV en 25 metres i 7 parabolts
Surt en Guillem i es la continuació del primer llarg. Escalada plaent amb un flanqueig a la dreta al final del llarg per entrar a la reunió als peus d'un mur molt vertical. L'entrada a la reunió es una mica incòmode per la cornisa de terra que hi ha.

3r llarg 25 metres V i IV i 10 parabolts
Aquest llarg, molt ben trobat per a mi, comença molt vertical i amb molt bona roca i si prestem atenció als passos per escaladors "mediocres" com jo, ens pot sortir tot en lliure! Es un llarg per gaudir amb passos verticals i fent petites ziga-zagues per cercar el partabolt. Encara que sense risc, tens que escalar entre bolt i bolt. Llarg molt maco.

4t llarg 30 metres IV IV+ A1e (dos passos) i IV i 12 parabolts
Surts de la reunió per on no hi ha lògica, però es que per la lògica, ja hi han dos vies i com que "l'Oncle" es molt "cabut"... Ens enfilem per una canal terrosa i de roca un pel (bastant) trencada on ens podem ajudar, si volem, d'una corda fixe. Continuem per dintre la canal, ara de roca, fins anar a buscar l'esperó on la roca es més bona del que sembla. Vertical i no gaire difícil, l'esperó ens portà a una plataforma balmada on, si volem, podem sortir a l'esquerra per la via Infidel o per la dreta per la via Terestel. En guillem continua per la seva via amb un parell de passos molt "burrus" que es fan en A1e amb una sortida en lliure molt, però que molt trencada i ja som a dalt del cim. Per a mi la millor opció es sortir per la dreta sense més contemplacions ni complicacions.

Ja som a dalt del cim i la via m'agradat força tot i que tenia ganes "d'acaronar" la roca i qualsevol via m'hagés esta be, la via a pagat la pena. Ara, amb rapidesa cap a casa que la "Vuelta ciclista a España" passa per Monistrol i tallen la carretera i tindrem que fer un desviament cap a el poble del Bruc per tornar a casa. Resumint que ha estat una "arrampicare divertente" molt recomanable per una matinal montserratina.

Escalada realitzada per: Guillem Arias i Joan Prunera 

En Guillem al primer llarg

El segon llarg

El flanqueig del segon llarg

Començant el tercer llarg

Es força vertical però amb el mínim risc!!!

En guillem arribant a la tercera reunió

En Guillem a l'esperó de l'ultim llarg

L'antipàtica sortida de l'A1e per arribar al cim

i... l'arrampicare divertente è finita!!!

El Mont Perdut 3.355 metres per la via normal

10.08.2012

Ja som de vacances i amb la crisis que hi ha decidim no "tirar de beta" i quedar-nos a la península i combinar les vacances entre la muntanya i la platja. Per augmentar el "currículum" de tres mils que te la Cristina la convenço per fer la (dura) pujada al cim del Mont Perdut així coneixerà una cara diferent del Pirineu. Els Plans no surten com jo voldria, doncs no hi ha lloc en el refugi fins el dia 20 o 25 (això diuen al Refugi de Goriz) Una de les opcions es Sortir a les 7.00 h del matí del poble de Nerín i agafar un autocar que et deixa al abaixador de Ciarracils a horta i mitja del refugi i tot seguit fer l'ascenció al cim i baixar de nou al baixador on l'autocar et recull a les 20.00 h... no li convenç la opció i a mi tampoc dons la baixada es força dura. A la fi, optem per carregar tenda i sacs pujar per la pista fins a Cuello Arenas i dormir en tenda als voltants del refugi.

El Mont Perdut, en aragonès Mont Perdito, és el massís calcari més alt dels Pirineus i el seu pic de més altura és el Mont Perdut amb 3.355 m. El massís de Mont Perdut, conegut per Las Tres Sorores, en aragonès As Tres Serols, el componen els pics de: Mont Perdut amb 3.355 metres, El Cilindre amb 3.328 metres i el Pic d'Anyiscle de 3.263 metres que també se'l coneix amb el nom de Soum de Ramond. Tots tres cims pertanyen al Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut, A la cara nord del Mont Perdut encara es troba una de les poques glaceres que queden al Pirineu en franc retrocés. Es una glacera dividida en dos en un desnivell d'uns 800 metres

Primer dia
Sortim del càmping Ordesa als voltants de les 12 del migdia amb les motxilles fetes i arribem a Nerín prop de la una on dinem uns entrepans de truita en un bar i acabat això ja estem disposats per la faxuga pujada per la pista. Fa un sol de justícia però la feina es la feina. Encara no portem un hora de camí i veig que puja un "tot terreny"... que carai! fem dit. Ens para i ens pregunta que a on anem. Al Cuello Arenas per anar al refugi, li dic jo. Em diu que ens pot deixar més amunt on deixen els autocars. Dit i fet, jo pujo al darrera on hi ha un pastor alemany enorme que treu baba per la boca com un descosit. Li agraïm moltissim l'ajuda i ens disposem a reprendre el camí ver el refugi. en ho prenem amb calma, que com dic, fa molta calor i anem admirant la Vall d'Ordesa des de la Serra Custodia. a les 17.00 h arribem al refugi i reservem per sopar i esmorçar i en bon punt ja hem sopat anem a plantar la tenda i a dormir que demà ens espera una "dura jornada"

Les Tres Sorores des de la Brecha de Arazas

La Vall d'Ordesa des de la Sierra custodia camí del refugi de Góriz

Posta de sol al refugi

Amb la tenda plantada ens disposem a dormir. son 2/4 de deu

Segon dia
Sona el despertador. Son las 6.00 h del matí. Desmuntem tenda i anem a esmorçar. A les 7.00 h. sortim del refugi i amb pas lent però constant anem seguint les fites que ens portaran al Cuello del cilindro on hi ha el Lago Helado a 2.900 metres. Aquí fem una parada tècnica per descansar i prendre alguna cosa i preparar-nos per la pujada al cim que ara serà més dura. Prenem el camí de pujada, que amb petites ziga-zages, ens porta a un esperó de roca de fàcil grimpada. Un cop superat l'esperó arribem a lo que anomenen "la escupidera" que amb neu s'ha d'anar en compte, doncs al llarg dels anys, s'ha matat bastant gent en aquest punt. Sense neu es una tartera empinada que costa una mica de pujar però en qüestió de mig hora ja arribem a la gran explanada on podem admirar la glacera de la cara N. del Mont Perdut. Ara només resten deu minuts de pujada per ascendir al cim del Mont Perdut. Tot això ho hem fet amb tres hores i mitja. Son les 10.39 h. l'altímetre marca 25 metres menys i tenim 16º de temperatura amb un lleuger ven fred que ens fa abrigar-nos. No està malament el temps que hem trigat, dons les guies diuen que es fa en tres hores. Foto de cim on podem contemplar un paisatge esplèndid del Cilindro, el Taillon, El Pic d'Anyisclo i el Massís del Vignemale a ponent. També podem contemplar la vall d'Ordesa i el Cañon de Añisclo i el refugi, petitissim, al fons. El cim està ple com un ou i va pujant més gent i decidim després d'un quart d'hora, fer la baixada. Hem fet uns 1.200 metres de desnivell i ara tenim que baixar uns 1.700 fins el cuello Arenas on ens recollirà el servei d'autocar del poble de Nerín a les 20.00 h. Ens ho prenem amb calma que tenim temps fins les 8 del vespre. Arribem al cotxe a les 21.00 h. i prenem la carretera a Torla. Dutxeta i sopar a camping i demà toca descans a la piscina. Be, la Cristina ja te un altre tres mil per afegir a la col.lecció de cims.

Son las 7.30 h. del matí i ja es veu el coll del Cilindro

Un pas una mica compromes però amb l'ajuda de les cadenes pujem sense problemes

Encara falta per arribar al coll del Cilindro...

Ja som al coll al peus del lago helado

Vista del Mont Perdut des de el lago helado

De pujada tota l'estona veiem el Cilindro de Marmorés

La Cristina al mig de la tartera

Part final de la tartera

Un últim esforç i ja serem dalt del cim!

Cim del Mont Perdut

El Cilindro i a la seva esquerra el Taillon i al fons el Vignemale

10.39 h de matí i 16º, però l'altímetre no marca be, tindria que ser 3.355!

De baixada, fem una última mirada a la cara nord

La Cristina baixant per la tartera

Dia claríssim i molta claror

Una parada al Cuello Gordo o inferior de Góriz

Via BANZO-FONT-MARTINEZ a l'Esperó SW del Pic del Racó Gros

14 i 15 de juliol de 2012

El primer cop que vaig veure aquesta muntanya, que seria pels voltants de l'any 1977 fent la famosa Olla de Núria, en vaig enamorar de la seva aresta S i fins el maig de 1980 no vaig poder cavalcar a sobra d'ella. Amb neu, va ser una experiència brutal. i guardo molt bon record d'aquell dia. Amb el temps i mirant fotos dels Racons, intuïa vies d'escalada pels seus esperons però no tenia dades. En una fotocòpia de la revista Excursionisme, que fa anys que tinc, fa referència a la canal  dels francesos i a la seva esquerra, dibuixat indica una via amb el nom de B-F-M i vaig pensar que aquí havia una via. A la fi, en el Vèrtex nº 206 ve una fitxa amb aquesta via. Com podeu veure a les fotos han tingut que posar-se els astres en conjunció per poder fer la via desprès te tan de tremps. S'ha de tenir paciència que tot arriba en aquesta vida.

Convenço al Vicenç Nin que es de bon conformar i ens dirigim cap a Núria amb intenció de plantar tenda a la Coma dels Racons a sota del Coll de Nou Fonts. Pugem en dos hores exactes i plantem tenda. Hi han molts núvols però segons el "mentidòlegs" demà farà bon temps... però molt vent. Ens aixequem a les set en punt dolorits per culpa del terra tant dur i dient que ja no tenim edat per fer bivacs, que s'està millor als refugis! Travessem tota la Coma dels Racons i descendim per forta pendent i sense perdre molta alçada, per tarteres, arribem a peu de via. Es cara SW i no toca els sol... i bufa vent gelat.

La via te quatre parts ben definides. La primera, amb ressalts i plaques ajagudes amb algun tram d'herba. La segona, les plaques blanques del mig, semblants a un llibre obert, amb un 5è llarg espectacular d'escalada de flanc amb adherència. La tercera més lletja, amb trams de molta herba. I la quarta per un esperó fantàstic amb molt d'ambient d'alta muntanya. La llàstima es tanta herba que et talla una mica el "rotllo".

Per si no teníem prou la tornada no es gents engrescadora. Jo ja la coneixia i tenim que baixar per la cresta S, fins el Pas de Porc i remuntar tot una coma fins dalt del Pic de la Fossa del Gegant. Després tornar al Coll de Nou Creus i baixar al Coll de Nou Fonts, on tenim la tenda. Be, que hi farem, AJO y AGUA... però en bon punt remuntem el Pas de Porc, intueixo a la dreta un coll que està en alçada, per sota del Pic de la Fossa del Gegant, que si no estic equivocat, ens portarà a la Coma dels Racons. En Vicenç i jo no ho pensem gaire i cap a munt i en cosa d'un hora arribem a la tenda. Ens em estalviat com a mínim dos hores de pujada!

Recollim la tenda, ens tornem a carregar com a rucs i en un hora i deu minuts, arribem a Núria per prendre el cremallera de les 16.30 h. fins a Queralbs.

Es una via nova i com a via nova per a un col.lecionista com jo, no es pot perdre, però com diu en Joan Marc: Tengui i no vuelvi! que només per l'aproximació i els sifons de la tornadaaaaaaa... ja hem tingut prou. Però això si, la via te "ambientillo alpinu" Apa, bon estiu i bones escalades amics blogaires!

Camí del Coll de Noufonts

Amb la tenda muntada, a sopar i a dormir

A les 5.30 h. la lluna i dos planetes en conjunció

El primer llarg

En el 5è llarg, al flanqueig de la placa

Arribant a la reunió

El Vicenç començant el 5è llarg

El Vicenç arribant al flanqueig

No es tan difícil com sembla, però... cuidadin cuidadin, no te caigas!

En el terç superior de la via en plé esperó

Aquí el vent bufava de valent

Esperó d'ambient d'alta muntanya

Últim tram de l'esperó

Vistes del Pic de l'Infern i Bastiments

Vistes des de la cresta de la pallissa que ens queda per la tornada

Be, en hora i mitja ja som un altre cop a la tenda. No ha sigut tant dur com creiem

El Pic del Racó Gros des de el Coll de Noufonts