dilluns, 27 d’agost de 2012

El Mont Perdut 3.355 metres per la via normal

10.08.2012

Ja som de vacances i amb la crisis que hi ha decidim no "tirar de beta" i quedar-nos a la península i combinar les vacances entre la muntanya i la platja. Per augmentar el "currículum" de tres mils que te la Cristina la convenço per fer la (dura) pujada al cim del Mont Perdut així coneixerà una cara diferent del Pirineu. Els Plans no surten com jo voldria, doncs no hi ha lloc en el refugi fins el dia 20 o 25 (això diuen al Refugi de Goriz) Una de les opcions es Sortir a les 7.00 h del matí del poble de Nerín i agafar un autocar que et deixa al abaixador de Ciarracils a horta i mitja del refugi i tot seguit fer l'ascenció al cim i baixar de nou al baixador on l'autocar et recull a les 20.00 h... no li convenç la opció i a mi tampoc dons la baixada es força dura. A la fi, optem per carregar tenda i sacs pujar per la pista fins a Cuello Arenas i dormir en tenda als voltants del refugi.

El Mont Perdut, en aragonès Mont Perdito, és el massís calcari més alt dels Pirineus i el seu pic de més altura és el Mont Perdut amb 3.355 m. El massís de Mont Perdut, conegut per Las Tres Sorores, en aragonès As Tres Serols, el componen els pics de: Mont Perdut amb 3.355 metres, El Cilindre amb 3.328 metres i el Pic d'Anyiscle de 3.263 metres que també se'l coneix amb el nom de Soum de Ramond. Tots tres cims pertanyen al Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut, A la cara nord del Mont Perdut encara es troba una de les poques glaceres que queden al Pirineu en franc retrocés. Es una glacera dividida en dos en un desnivell d'uns 800 metres

Primer dia
Sortim del càmping Ordesa als voltants de les 12 del migdia amb les motxilles fetes i arribem a Nerín prop de la una on dinem uns entrepans de truita en un bar i acabat això ja estem disposats per la faxuga pujada per la pista. Fa un sol de justícia però la feina es la feina. Encara no portem un hora de camí i veig que puja un "tot terreny"... que carai! fem dit. Ens para i ens pregunta que a on anem. Al Cuello Arenas per anar al refugi, li dic jo. Em diu que ens pot deixar més amunt on deixen els autocars. Dit i fet, jo pujo al darrera on hi ha un pastor alemany enorme que treu baba per la boca com un descosit. Li agraïm moltissim l'ajuda i ens disposem a reprendre el camí ver el refugi. en ho prenem amb calma, que com dic, fa molta calor i anem admirant la Vall d'Ordesa des de la Serra Custodia. a les 17.00 h arribem al refugi i reservem per sopar i esmorçar i en bon punt ja hem sopat anem a plantar la tenda i a dormir que demà ens espera una "dura jornada"

Les Tres Sorores des de la Brecha de Arazas
La Vall d'Ordesa des de la Sierra custodia camí del refugi de Góriz
Posta de sol al refugi

Amb la tenda plantada ens disposem a dormir. son 2/4 de deu
Segon dia
Sona el despertador. Son las 6.00 h del matí. Desmuntem tenda i anem a esmorçar. A les 7.00 h. sortim del refugi i amb pas lent però constant anem seguint les fites que ens portaran al Cuello del cilindro on hi ha el Lago Helado a 2.900 metres. Aquí fem una parada tècnica per descansar i prendre alguna cosa i preparar-nos per la pujada al cim que ara serà més dura. Prenem el camí de pujada, que amb petites ziga-zages, ens porta a un esperó de roca de fàcil grimpada. Un cop superat l'esperó arribem a lo que anomenen "la escupidera" que amb neu s'ha d'anar en compte, doncs al llarg dels anys, s'ha matat bastant gent en aquest punt. Sense neu es una tartera empinada que costa una mica de pujar però en qüestió de mig hora ja arribem a la gran explanada on podem admirar la glacera de la cara N. del Mont Perdut. Ara només resten deu minuts de pujada per ascendir al cim del Mont Perdut. Tot això ho hem fet amb tres hores i mitja. Son les 10.39 h. l'altímetre marca 25 metres menys i tenim 16º de temperatura amb un lleuger ven fred que ens fa abrigar-nos. No està malament el temps que hem trigat, dons les guies diuen que es fa en tres hores. Foto de cim on podem contemplar un paisatge esplèndid del Cilindro, el Taillon, El Pic d'Anyisclo i el Massís del Vignemale a ponent. També podem contemplar la vall d'Ordesa i el Cañon de Añisclo i el refugi, petitissim, al fons. El cim està ple com un ou i va pujant més gent i decidim després d'un quart d'hora, fer la baixada. Hem fet uns 1.200 metres de desnivell i ara tenim que baixar uns 1.700 fins el cuello Arenas on ens recollirà el servei d'autocar del poble de Nerín a les 20.00 h. Ens ho prenem amb calma que tenim temps fins les 8 del vespre. Arribem al cotxe a les 21.00 h. i prenem la carretera a Torla. Dutxeta i sopar a camping i demà toca descans a la piscina. Be, la Cristina ja te un altre tres mil per afegir a la col.lecció de cims.

Son las 7.30 h. del matí i ja es veu el coll del Cilindro
Un pas una mica compromes però amb l'ajuda de les cadenes pujem sense problemes
Encara falta per arribar al coll del Cilindro...
Ja som al coll al peus del lago helado
Vista del Mont Perdut des de el lago helado
De pujada tota l'estona veiem el Cilindro de Marmorés
La Cristina al mig de la tartera
Part final de la tartera
Un últim esforç i ja serem dalt del cim!
Cim del Mont Perdut
El Cilindro i a la seva esquerra el Taillon i al fons el Vignemale
10.39 h de matí i 16º, però l'altímetre no marca be, tindria que ser 3.355!
De baixada, fem una última mirada a la cara nord
La Cristina baixant per la tartera
Dia claríssim i molta claror
Una parada al Cuello Gordo o inferior de Góriz

2 comentaris:

  1. Hola Joan,

    Moltes felicitats a tots dos per l'ascensió.

    És un racó preciós amb unes vistes meravelloses.

    Pel que es veu en les fotos, amb tanta gent, allò hauria de semblar les rambles.

    Molts records per tots dos.

    Quimet

    ResponElimina
  2. Quina maravella de fotos, m'hagues agradat fer aquesta ascensió. Nosaltres vem pujar a principis d'agost al balcó de Pineta i fins el llac Marboré, es un lloc increible, d'una bellessa aspre i contundent, m'encanta tot aquest massis.

    Joan Casado

    ResponElimina

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.