Via CAINEJO a la Paret del Grau. Coll de Nargó

Fa temps que la vaig abandonar per que no hi veia clar com arribar a la primera expansió i després de diferents intents, o ven deixar còrrer. Des de les hores, m'habia quedat aquell cuc remenant-me els budells de fer la via i sortosament, he "enganyat" als comapanys per venir. No tenia clar si la podriem escalar però, ens la vem jugar...

Arribats a Coll de Nargó ,ens dirigim a Coll Piquer a la zona d'escalada i aparquem el cotxe, i serà uns vint minut d'aproximació fins el peu de via. La via esta a la part mitja de la paret on les vies son mes curtes. El dia promet, sol i calor. La via és prou difícil, al menys per nosaltres, tens que escalar i de valent entre expansió i expansió i no ho regalent. Hem trobat menys expansions que la ressenya que portavem i no valens els A0, has d'arribar a l'expansió si o si. Han estat 50 metres d'escalada però, que s'ens han fet... eterns!

1r llarg: IV+, V, IV-, V+ i V, 6/7 expansions i uns 28/30 metres
Comencem escalant un tram de roca conglomerada a la vertical de l'expansió que és força a munt. Aixó ho solventarem pujant per l'esquerra i fent un parell de passos de flanc a la dreta. L'expansió propera la tenim a la dreta i pujarem per un tram molt vertical fins asolir una zona mes amable i arribant al peus d'un desplon a sota d'un diedre. Seguim pujant per diedre, trobant bústies d'escàndol però molt atlètic, passos en bavaressa i canalons de roca calcaria que recorden al Naranjo de Bulnes. Els darrers passos son per una placa que ens durà a la còmoda reunió de dos anelles als peus d'un fort ressalt.

2n llarg: V+, V, V i IV, 4 expansions i uns 20/22 metres.
Sortim en vertical atacant una zona amb fissura prou vertical. dos parabolts ens indiquen per on seguir. Son passos dificils que un cop superats, ens portaran a una placa ben maca de roca molt adherent. Després, la dificultat baixa considerablement i només ens quedarà superar un petit ressalt a la dreta i arribar a la reunió final.

Pel descens farem dos rapels d'uns 25 metres cada un, totes les reunions son rapelables.

Via prou difícil pel nostre nivell, bastant obligada però amb una roca exelent, curta però molt intensa, tant que no hem tingut mes ganes d'escalar i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Víctor Alvà. Agustín Perez i Joan Prunera

Via BARBARROJA a la Pedrera Sud del Penyal de Garraf

Un altre via de la pedrera sud el Penyal, que no es que sigue cap merevella, però que et dona una mica de joc. La roca és la que és i trobarem passatges prou interessants, tot i que no son obligats, però fent A0 o amb estreps, ho podrem solventar prou be.

L'aproximació es curta i podrem pujar directament a la via per una canal de pedra solta. Les R1 i R2 amb anella per poder rapelar si ens volem estalviar el darrer tram.

1r llarg: III, IV, A0, V i III, entre 7 i 9 expansions en uns 40 metres
De la R0, pugem en vertical facilment fins que arribem a uns ressalts prou verticals i un xic desplomats. Les expansions son properas i si no tenim grau, fent A0 o amb un estrep pujarem amb certa garantía. La sortida es fineta peró factible per la dreta i tot seguit amb escalada fàcil arribarem a una tartera que ens portara a la reunió.

2n llarg: V, A0, V i IV, entre 10 i 12 expansions en uns 25 metres
Sortim per l'esquerra i pujarem en vertical per atacar una tram molt vertical i amb roca polida. Aqui també les expansion son a tocar i ens deixaran progressar amb certa facititat fent A0. La sortida és prou difícil i un cop superat aixó, anirem més facilment a la reunió.

3r llarg: III i IV i pujar per tartera incomoda, neta i uns 25 metres
Sortim per la dreta  a buscar uns ressalts fàcils i pujarem per una mena de diedre que, un cop superat, entrarem en una tartera de pedra petita i terrosa que ens farà la progressió prou incòmoda. Tot seguit, arribarem a una mena de feixa petita on hi ha un gros pi on podrem muntar la reunió.

4t llarg:  IV- neta i uns 25 metres
Sortim un xic per la dreta i seguirem pujant per grades amb pedra de tot tipus, trencada i bona. Aixó ens porta en vertical i per plaques mes o mensy estables, al final de la via on podrem muntar la reunió d'un pi petit.  Aquests dos llargs, els podriem fer amb un de sol. No sabem si amb cordes de 50 mts. és factible.

Via poc obligada amb el dos primers llargs interessants. Els dos darrers trencats i sense equipar que es podrien fer amb un de sol i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustin Perez, Víctor Alvà i Joan Prunera

Via DEL CARLES a la Gorra Frigia, 39 aniversari del primer cop

Afinals dels 70' i principis dels 80', ja habia escalat la Mompart, la Haus-Estrem, la Badalona, la Snoopy, la Òpera Prima i la GEDE, no coneixia cap via més en aquesta roca. Al juny de 1987, en Chufi, m'ensenya una via nova al Gorro, la via del Carles i ens decidim a probar-la. Era la època que ens enteravem d'una nova via i ens faltaven cames per anar-hi. L'he repetit uns quans cop mes i el darrer va ser ara, fara quatorze anys. Ja fa dies que volia reptir-la però si no arribes d'hora, et robes molta cua i avui ens hem decidit i per sort hem arribat els primers.

Val a dir que el grau ja no m'ha semblat igual que fa quatorze anys enrere, però com "el diablo sabe más por viejo que por Diablo"... doncs farem el que podrem.

1r llarg IV, III i V i IV+ i IV,  6 parabolts en 30 metres
Comença vertical i decau una mica la dificultat fins que es posa vertical. Tenim un pas difícil i agreujat per lo pol.lid de la roca. Superat aixó l'escalada es fa plaent, pertical però amb bons còdols.

2n llarg IV, IV+ i IV 6 parabolts i 30 metres
Sortim recte amunt fins on es posa vertical seguin la mateixa tónica que el primer llarg, un pas diflicil pero ben protegit i de mica en mica arribem a la reunió.

3r llarg III, IV+ IV+, Ae (2 passos) o V+ i V, 6 parabolts i 20 metres
Començem facilment fins un petit ressalt i apartir d'aqui, ja es posa molt vertical, gaire be un pel desplomat. Els còdols son bastant polits i ens tira enrere. Aquest cop o solventarem amb una "tramposa", doncs no poto estreps. Després, menys dificil, ens restan tres metres fins a la reunió.

4t llarg IV+ i IV 6 parabolts en uns 40 en uns 35 metres
Sortim per la dreta i anirem pujant i superant petits ressalts de roca fantàstica, la tipica del Gorro, fins a arribar a on se junten, gairebe, totes les vies d'aquesta cara del Gorro.

5è llarg III, IV+, IV i II 3 parabolts en uns 30 metres
Darrer llarg que només te la dificultat d'un curt ressalt que ens porta a la típica creu. Si no, podem seguir per l'esquerra, arribant al cim més facilment.

La baixada, com sempre, la farem amb un parell de rapels de 25 i 20 metres per la via normal de la cara sud.

Com tot, ara, després d'anys de fer una via que la tenia, podriem dir "aburrida" de repetir-la, la tornes a escalar i t'en adones que tot és molt més dificil que abans, fins el punt que et sembla que has fet una via nova.

Escalada realitzada per: Víctor Alvà, Agustin Perez i Joan Prunera

ESPERÓ DELS RECORDS, Muntanya de Sant Salvador, Camarasa

Mirant blogs, em vaig fixar en una via per la zona de Camarasa i que fa uns 26 anys que és oberta i jo no la coneixia. Així doncs, "enganyo" al company i ens dirigim a Camarasa. D'aquesta zona, fa anys vaig fer una via d'esportiva a les Crestes del Conill, no tornant mai mes i fara uns tres anys vaig escalar la via J.R. 

Per accedir a l'indret, prendrem la pista que surt a la dreta, tot passant el pont de la carretera que va a Sant Llorenç de Montgai. A l'explanada dixarem el vehicle i prendrem un camí planer a la dreta que ens dirigeix a les Crestes del Conill. En un punt remuntem pista a munt passant per una mena de construcció on ja veiem l'esperó que anem a escalar. Passarem pel costat d'una ferrata i seguirem camí poc marcat amb algunes fites en direcció l'esperó. Quan arribem als peus d'aquest, veurem una fita. Aquí desgrimprarem un troç i arribarem als peus de l'esperó. L'unic parabolt de la via es ben visible. En total d'aproximació, serà una mig hora. 

Val a dir que portavem dues ressenyes i que no ens van servir de res. La via només està equipat (és una manera de dir-ho) el primer llarg, tota la resta, és una mica "campi qui pugui". i  amb les explicacions dels blogs, no vem treure "l'agua clara". El descens, és un altre historia. Ès la meva ressenya, qualsevol semblança amb altres ressenyes, és pura coincidència.

1r llarg: III, IV+ i IV, dos ponts de roca un parabolt i un clau en uns 45/50 metres.
Començem per placa en tendència a l'esquerra  cercar el pont de roca i en vertical ens dirigim al parabolt amb passos prou fins on arribarem a una mena de feixa. A la dreta tenim un diedre que escalarem fins trobar un pitó i de seguit arribarem a una bona cornissa, on dos parabolts ens indiquen la reunió.

2n llarg: IV, II i III, neta i uns 45/50 metres.
Començem per la dreta pujant una placa tombada i seguirem pujant molt fàcilment entre roca i matolls. Arribem a un lloc on tenim un bloc de pedra al costat d'una bretxa. Seguim pujant mirant de trobar el cami més evident entre matolls fins a la base de l'esperò on muntarem una reunió, be en uns arbustos o llaçant un cordino gran en algun blog.

3r llarg: IV, IV+ i III, neta i uns 30 metres.

Aqui, les ressenyes que portem no deixen clar per on anar, i el meu "raro instinto del hombre blanco", em diu de tirar recte. Remuntem per uns blocs fins a un petit ressalt amb pedra trencada als peus, superem el ressalt i fem un flanqueig a la dreta per continuar per l'esperó i arribant als peus d'una mena de diedre, muntem reunió amb tascons i friends.

4t llarg: IV, IV+ i III, neta i uns 30 metres.
Ens enfilem pel diedre amb ressalts i escalem en vertical. Es un tram d'escalada prou atlètica pero divertida. Arribem a una plataforma on a l'esquerra, tenim una mena de llastra enganxada a un gran bloc de pedra. En enfilem al capdemunt de la llastra i superem el bloc de pedra. Arribarem a una petita plataforma herbosa i devant nostre tenim una reunió amb dos parabolts amb anella, poder es la reunió d'alguna via d'esportiva.

5è llarg: III , II i III, neta i uns 40 metres.

El darrer llarg és pel fil cimer de l'esperó, d'escalada molt fàcil i amb trams aeris que ens durà al cim de l'esperó i final de la via

Del cim baixarem pocs metres en direcció al coll i a la nostre dreta trobarem un arbust amb unes bagues i un maion. Farem un ràpel d'uns 20 metres mes o menys, primer per paret i després entre arbustos. Un cop fet el ràpel tindrem que remuntar per l'esquerra entre matolls i sense camí fins un petit coll que ve d'una cresta paralela a la nostre via. Des d'aquest mena de coll, baixarem sense camí i entre matolls fins un punt on anirem baixant en diagonal a la dreta per la base de la paret, ara amb poca vegetació i més còmodament. Arribarem a la part alta les Crestes del Conill i llavors seguirem camí poc marcat fins arribar gaire be al peu de la via i d'aquí, desfarem el camí fins el parquin. Entre 3/4 i un hora de baixada bastant penosa.

Via només recmanable per a "col.leccionistes" i via nova per la "cole". Mes que "esperó dels recors", jo diria dels mals recors...

Escalada realitzada per: Carles Marqués i Joan Prunera

Via INTEGRAL ESPIGOLO a la Pedrera Sud de Penyal de Garraf

No he escalt mai en aquest sector esquerra de la pedrera del Penyal i després d'un parell d'intents, m'hi poso. No es un sector gaire engrescador (per a mi) però degut a que no hi han restriccions en aquesta zona, es una bona opció. Recordo que a finals dels 70' vàrem descobrir aquesta zona del Garraf i per estalviar-nos la baixada per la cresta, ho feiem per la pedrera. Val adir que la acumulació de pedres i terra, era més amunt i ara per on hi han algunes vies, podiem baixar caminant i desgrimpant algún tram. Ara la tartera es molt més a baix.

1r llarg: V, IV i III, 5 expansions en uns 25 metres
A la dreta d'un grand pi, trobem uns parabolts sellats de color vermell, ens enfilem en vertical amb passos difícils fins que passats tres parabolts la dificultat decau i pugem per una mena d'esperó tombat fins arribar a la reunió en una còmoda repisa.

2n llarg: III, IV i III, 3 expansions en uns 30 metres
Sortim per l'esquerra facilment i arribem a una tartera de pedra i terra pujant per la dreta d'uns arbustos. Després anem a l'esquerra a cercar una placa on als seus peus hi a un parabolt. Pugem en vertical i arribem a una altre tartera igual a la de sota. De seguit trobem un altre placa tombada i superats uns metres trobem la reunió de dos burils i un parabolt al costat d'una corda fixa. Llarg lleig i poc agraït.

3r llarg: III i IV+, corda fixa en uns 10 metres
Ara farem un canvi i pujarem per una placa amb un petit ressalt a la dreta de la corda fixa. Al final entrem en un altre tartera i als peus d'una paret vertical muntem la reunió. Llarg molt curt i de tràmit.

4t llarg:  V/A0, IV+ i III, 5 expansions en uns 25 metres
Sortim per l'esquerra uns cinc metres i ens enfilem per una paret vertical amb dos parabolts. Passos d'A0 i tot seguit pujem per paret vertical amb petites cornisses. Arribem a un diedre tombat ben bonic d'escalar i facilment entrem a la reunió que tenim a l'esquerra. Bonic llarg.

5è llarg: V, Ae, IV+ i II, 6 expansions en uns 20 metres
Anem fen un petit flanqueig a l'esquerra a cercar els parabolts que aqui son nous i  inox. Pugem en vertical per roca polida fins a un petit replà als peus d'una plca molt vertical. Amb un parell de passos en A0 sortim a un petit ressalt i de seguit arribem a la feixa abans del cim del penyó. El llarg més difícil de la via.

El descens el farem pel camí de la carena i que seguirem per l'esquerra. Aixó ens deixarà a la cara nord on hi es la pedrera abandonada i en poca estona ja serem un altre cop al port o be, més feixuc, seguir crestejant per la dreta.

Via típica d'aquesta zona de pedrera amb cert ambient als dos darrers llargs i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera