Regió dels Ecos Agulla Veïna del Musclet via Albert Masó

26.02.2012

Avui ens decidim per anar a fer una via dels Masó, la Albert Masó a la Veïna del Musclet. Serem en Guillem, en Joaquim i jo. Sempre habia sentit a parlar d'questa via (poc) en que la baixada no era molt clara i també l'aproximació. Be, sortim del Bruc i agafem la pista que ens durà a la Masia del Castell i d'aquí al Clot del Tambor, gran explanada plena de còdols i unes quantes oliveres, on dexarem el cotxe. Llavors prenem el camí a la Cova de l'Arcada sense tenir molt clara l'aproximació i prenent com a referència la Roca de la Proa, deprés de forta pujada arribem en aquest punt. Veiem que no toca el sol, es cara O però sembla ser que no farà fret... anàvem molt contents camí de la via! Segons la ressenya que portem, tot just passada la Tonsura, trobem la canal equipada que ens durà a la feixa superior. "Deunidó" la canaleta!!! ens ha costat d'arribar però ara be lo bo... Anem seguint la feixa al costat de la paret de la Proa fins que arribem a la R0. Sota nostre tenim un bon pati, al voltant d'uns trenta metres i veient com està, optem per treure la corda. Començo jo i no en fa gràcia, terra, pedres soltes, molta planta i... una corda que sembla tant podrida que fa cosa d'agafar-se. Per entrar a la reunió tinc que fer uns passos de flanc plens de terra i plantes... i el buit a sota meu. Li dic als companys que no m'agrada gens, que que fem? Em responen que pinta malament la cosa i millor baixar. La qüestó es que en fa mes "pal" tornar enrerre, que arribar a la reunió. Ja més tranquil a la reunió veiem el que seria el primer llarg, engrescador com lo de sota! En Guillem veu dos espits i jo dos pitons i diem que com que ja hi som aquí, ho intentarem. Aquí relato "l'aventureta" de la pujada... i la de baixada, que no es menys!

1er llarg V AOe tres espits i quatre pitons en 25 metres
Comença el valent del Guillem (jo m'he destrempat) Puja com només ho pot fer ell, per un diedre, brut, roca relliscosa i trencada, on tota l'estona el sentim renegar. A mig diedre, posa un friend i un tascó, junts per poder arribar a un pitó que ens situarà al cim d'una aguelleta petita amb el nom de "formiguetes". Després per placa, també trencada, arriba a una reunió d'un arbre, on no s'atreveix a moure's ni un pel per no llençar més pedres. Tirada, guarra, guarra de debó. A la ressenya posa que la tirada no esta malament... ves per on!

2on llarg V-, IV dos espits i 15 metres
Com porta la corda en Guillem, diu de continuar ell i ara ens situarem a una bonica aresta amb roca de "película" on ja comença a tocar el sol. Surt de la reunió on hi ha una corda fixe per arribar  a la paret, dons el terra es desmorona tot. Passet finet assegurat per un espit i després flanqueix a l'esquerra fins arribar a una bona i còmoda reunió.

3er llarg IV, V, IV+, V un pont de roca i cinc espits, 25 metres
Ja estic més animat, dons sembla que la cosa "rutllar" millor i em demano el tercer llarg. Tot una aresta amb un ressalt força vertical amb roca fantàstica i una entrada fineta a la reunió ens fa gaudir, ara si, d'aquesta via.

4t llarg IV+, V- i IV dos claus i dos espits en 20 metres
Ara surt en Joaquim amb la mateixa tònica que el llarg anterior. Bona roca i passets finets, tot i que la entrada a la reunió, la roca es un pel trencada. Reunió en un arbre una mica trencat. D'aquí fem un cambi de reunió anant un metres a la dreta, molt fàcils, caminant fins uns arbres on farem la reunió per atacar el cinquè i últim llarg

5è llarg V+, IV, III i II dos espits i un pont de roca i 40 metres
Comença en Guillem enfilant-se una mica a un arbre fins arribar al primer espit que està força lluny. Després, més fàcilment pujem per aresta cimera un pel trencada fins que arribem al cim caminant. No hi ha reunió al cim. Mentres en Guillem pujave, en Joaquim i jo mirem i remirem la ressenya i no tenim molt clar (gens) per on baixar... be ja decidirem al cim.

Ja som tots tres al cim, fem foto de rigor i... au! companys, per on baixem? Les ressenyes que portem cada una diu la seva. Una, la més fiable, diu que abans d'arribar al cim hi ha una savina  prou ferma amb una baga i un maion, on ens portará a les reunions de sota i baixarem per la mateixa via... veient la savina, no ens fa el pes. Es un arrel que es mou i sota tenim "timba". A la fí, decidim baixar fent un rapel d'una savina vella, on hi ha unes bagues amb maion que ens durà al coll E. Després del rapel baixem per una canal infecta de punxes i vegetació fins el coll de la Proa. D'aquí, com podem i ens deixen les herbes amb punxes, baixem per un altre canal, que sembla que ningú hagi baixat mai, fins un arbre gros on fem un altre rapel de 30 metres fins la R2 de la via. D'aquí un altre rappel fins la R1, em d'anar amb molta cura dons cauen pedres a tort i dret i les tenim que esquivar com podem dons no hi ha gare lloc per protegir-nos. Ara si, ja només ens queda un últim rappel de 35 metres volat, fins el terra i ja em puc asseure al terra, a tenir un "infart"...

A vore... la via no està malament, la part de dalt, però arriba-hi i baixar-la, no s'ho val. Només la recomano per a romàntics, aventurers i tot terreny de la muntanya i com diu en Joan Marc: TENGUI I NO VUELVI!!! que ja m'han vist prou en aquesta via.

En Guillem, al cutre, però cutre de debó, primer llag

El mateix Guillem al segon llarg

Jo, gaudint de la roca al tercer llarg

En Joaquim encarant el ressalt del quant llarg

En Guillem al ressalt del quart llarg

Els companys a mig tercer llarg

Jo a prop de la cinquena reunió

Per que riu en Joquim, si hara hem de baixar? Ell sempre riu!

El Montgròs + Roca Plana dels Llamps

19.02.2012

Aquest cop pujarem el Montgròs, que jo recordi, per un lloc on no l'he pujat mai i serem uns diset "xirucaires". Sempre que he fet el Montgròs, sigui escalant o caminant, m'he mirat la Roca Plana dels Llamps amb la seva aresta ensisadora i fàcil, però aèrea, i sempres per una raó o altre, sigui per fret o mal temps no l'he pujat mai. Ara tenim una excusa i en Joaquim i jo pujarem una mica de material i un parell de cordes i un cop arribem tots al Montgròs ell i jo intentarem l'escalada d'aquesta altívola roca.

La pujada al Montgros la farem desde Can Jorba passant per la Palomera fins el Coll del Mosset. Despres amb forta pujada arribem a la Coma dels Naps de Dalt i travessant cap a llevant arribem al Coll del Montgròs. Hem trigat 2 hores i 30 minuts, no està malament per la colla que som. Un cop feta la foto de cim, en Joaquim i jo prenem els trastos i cap a la Roca Plana! No portem ressenya però sembla bastant llogica. Per arribar a l'aresta em de pujar un pedestal força dret per situar-nos on pròpiament comença la via.

1er llarg (el podem considerar un llarg) IV net i 10 metres
M'enfilo a un arbre entre el coll del Mongròs i la roca Plana dels Llamps. Pujo amb la motxilla a l'esquena i en "bambes" i un cop al mig m'hen adono de que es més difícil del que sembla però com que ja estic ficat, segueixo a munt. Arribo a una sabina i li llenço la corda al Joaquim que pujarà millor i més segur.

2on llarg III i IV-, un parell de burin vells un al costat de l'altre i 35 metres
M'enfilo pel bell mig de l'aresta fins un ressalt que el superem per la dreta en plena timba per la cara est. Podem posar algun friend o tasco. Aquí la roca no es molt bona i s'ha d'anar amb compte però es fàcil. Arribo a dos buris vells i momto R pero si pujem una mica més, al final de l'aresta poder munar la reunió més còmode en el rapel.

3er llarg II i III neta i uns 25 metres
Seguim per l'aresta, ara molt ajeguda i trencada fins un ressalt que el superarem per l'esquerra amb una bona timba (ull a la roca!) on arribarem al cim.

Els companys, desde el Montgròs qon estan dinant, ens miren i fan fotos. Be, ja hem pujat la Roca Plana dels Llamps... no crec que la torni a pujar aquesta roca dons la veritat esta força lluny i es ina escalada prou fàcil. Ens ha costat més "carretejar" la motxilla i rapelar la via que fer-la p`erò com a experiencia es bona i una via més per la cole. Mestre rapelem els companys aniran baixant que nosaltres ja els enganxarem i acabts de rapelar, en Joaquim i jo ens disposem a dinar dons ja tenim gana. Acabats de diunar reprenem la baixada, i a la Canal de Migdia, ens retrobem tots de nou per seguir el Camí del Francesos fins a Can Jorba. després "cafetons a la Viña Nova i tots cap a casa, que per a mi, entre l'escalada del dissabte i la "maxacada" d'avui he quedat fet pols!!!

La Gemma i la Cristina

La Lluisa, La Roselyne a l'esquerra i l'Esteve a la dreta

Forta pujada a la Coma dels Naps de Dalt

En Pol i en Biel baixant una petita canal equipada amb una corda

Tota la colla (menys jo) al cim del Montgròs

Escalant la roca Plana dels LLamps

En Joaquim al segon llarg

Els dos, petits com formigues, al cim de la roca

La Pastereta, via Petit Four

18.02.2012

Fa temps que tenia arraconada la via que va obrir l'amic Joan Asín i això no es molt just, però sempre la deixavem... per un altre dia! Total que en Guillem, per variar, ens esperona a tot "escalador mediocre" per "e-mail" per veure qui pot sortir a fer una matinal de dissabte. Serem una colla, entre gent de la UEC de Sants i del C E Àliga, cinc. En Guillem, el Víctor, el Raimon, el Joaquim i jo. La conversa a dins del cotxe es: que fem, on anem? En Guillem, a dins el cotxe, te una carpeta plena, però plena de ressenyes i diu que en el bar, esmorzant, ja decidirem. Per l'autopista, arribant a Collbató, veig de refiló el Serrat de la Pastereta... i se m'encén la llum! Podriem anar a fer la Petit Four? Dit i fet. Acabats d'omplir el pap, ens dirigim a la via. No portem ressenya però la tinc molt present a la memòria i crec que son dos llarg, l'ultim molt difícil.

Farem dos cordades, els de la UEC al devant i el de l'Àliga al darrera. Ara explicaré la nostra experiència.

1er llarg IV+ i IV quatre parabolts i una savina i 35 metres
Comença en Joaquim per una petita rampa fins situar-se al devant d'un desplom on tenim una savina amb una baga. El llarg es veu força dret i amb els bolts molt separats. Aquest pas de la savina es molt "burru", Tens que superar-te de la baga o de la savina i "fotli cap a munt". Tot segit, en tendència a la dreta, trobem el primer parabolt. La roca es de molt bona qualitat i el llarg ja no es veu tan ferotge. Només arribant a la reunió, (on ens espren els companys) la roca es bastant bruta degut, crec, que està molt aprop d'una canal.

2on llarg V+ A0e V i IV sis parabolts i uns 35 metres
Quan arribo a la R, en Víctor ja es al final de la via i m'èstic una estona mirant com pujen en Guillem i en Raimon i la veritat, no es que vagin molt sobrats! Em fa l'efecte que serà "dureta" la tirada. Be, tenint una distància de seguretat començo. Per arribar al primer parabolt ja et costa el seu, i els seguents igual. Mig en lliure i mig en A0e arribo, crec que al terce bolt i aqui comença el ball. No puc arribar-hi al proper. Les preses bones son molt a munt. Trec l'estrep. No em serveix de res! Em pillo del "fifi" a la xapa i trec cul en fora. Carai, la presa que imaginave no es bona! Com puc (no se encara com) poso un peu a primers i enganxo una presa petita... ui, ui, ui... m'ha anat d'un pel!! Es dur això, supero el pas tremolant i suant i arribo a una còmoda plataforma terrosa on em diuen els companys que un pel més amunt hi ha un parabolt. Com que encara en fan figa les cames (i els braços) poso un friend en una llastra i tot seguit segueixo amb passets finets fins que mimba la dificultat i arribo a la reunió on els companys ja monten el rappel. Asseguro al Joaquim i de seguit, ja som tots cinc a la reunió.

Baixem per la mateixa via, que amb cordes de 60 metresk, s'arriba al terra sense cap problema... i ara, per unanimitat, ho remullarem amb unes "birres" a Collbató. Renoi, quina via per haber-la obert en sol.litari l'amic Joan Asin, sobre tot el segon llarg. He vist en alguns blogs que li donen 6a al segon llarg... jo, com soc d'un altre planeta, no se el que es això...

Demà, en Joaquim i jo tornem a Montserrat, a pujar el Montgros amb una colla de gent. Bes per on, serà un diumenge "xiruqueru" i que si surt be, tindrà sorpresa final. Au, una altre via per la cole.

En Guillem, capdevanter de cordades

En Joaquim al primer llarg

En Joaquim arribant a la R1

En Víctor en plena feina del segon llarg

Jo, trampejant com puc, els pasos més durs del segon llarg

En el tramp final de l'ultim larg

Via Bavaria a la Cua del Bacallà o Salvat Papasseit

11.02.2012

Cuntinuem amb temps (molt) fret, anticiclònic i sense ploure... Panorama engrescador, com la política d'aquet... pais, i per aquest dissabte, en Joaquim i jo, ens decidim, despres de pensar i pensar a on anar que ens toqui el sol i no bufi gaire el vent, anar a Frares, a la Cua del Bacallà, altramen anomenada, Salvat Papasseit, que imagino, el nom, dedicat al poeta de la Barceloneta. Tot baixant del cotxe a Can Massana, com es habitual últimament, fa molt de fret. Carreguem trastos i cap a Freres seguin el cami de les Portelles. La major part del camí, es tot nevat i amb gel, i tenim que anar amb comte amb les relliscades. Arribats a la Font de l'Esllavissada, hi ha una llenga de gel que surt de la font, pujem amb cura, dons la via comença en una cornisa, a uns metres de terra on trobem la reunió.

1er llarg, A0e, V+, V i IV 8 expansions i uns 35 metres
Estant a la reunió, el parabolt el trobo uns tres metres a la dreta i força a munt. La roca no es de gaire qüalitat i molt vertical però els parabolts son bastant a prop. Porto els estreps però faig tres pasos en A0e sense gaires problemes, el difícil, és el que be ara. Veig un parabolt amb un maion força lluny. Em desenganxo del seguru i pujo amb presa molt petita i vertical... bufff, arribo al parabolt! Miro a munt i no veig res... si! un parabolt, a "canpistraus"... som-hi. Vaig fent, sempre amb cura de la roca dons hi han trams que no es gaire bona. Fa sol i fins hi tot tinc calor. Arribo a la R1 als peus d'una xemeneia on trobo un parell de parabolts.

2on llarg, IV i IV+ 6 expansions i uns 30 metres
Ara surtirà en Joaquim. Es una Xemeneia d'uns 15 metres no molt estreta on es veuen dos parabolts, un a pocs metres de la R1 i l'altre, sembla ser que al final. Tenim un problema, pujem amb les motxilles i ens molestaran. Optem per penjar-les d'una baga al talabard i així tindrem l'esquena lliure. El Joaquim va pujant en "remonage" fins que el perdo de vista i al poc crida que ja es a la R2. M'he quedat gelat a la reunió, dons passa el vent i no em toca el sol.

3er llarg, V,/A0, IV i III 4 expansions i uns 30 metres
Arribo a la reunió completament gelat i mentre em "bufu" els dits encaro el tercer llarg, que com imaginava, no toca el sol. Trobo un pas explosiu un xic desplomat pero amb pressa generosa i assegurat per un parabolt. La resta es una gran placa inclinada amb petits ressalts prou fàcils. El problema es que tinc les mans gelades! Arribo a la R3 en un replà força bo i a la meva dreta veig els dos parabolts de l'ultim llarg. Podria empalmar-los dons deuen ser uns 10 o 15 metres, però, estic tocat de mans... Faré reunió.

4t llarg, IV, 2 expansions i uns 10 metres
Com en Joaquim arriba "calentet" fa l'últim llarg, que sortosament toca el sol i es curt. arribem al cim i contemplem el paissatge, a ponent  els Frares i a llevant els Ecos amb tots el camins nevats. Fem foto cimera i la baixada la fem seguint la carena vers el Nord fins un coll i a la nostra esquerra baixem una canal entre la Cua del Bacallà i l'Agulla del Rei que ens deixarà, en poca estona al camí que porta al Coll de Porc. Baixem per la vessant Nord fins a Can Massana i cap a casa que avui ja hem tingut prou.

Via "disfrutona" i variada en un entorn molt sol.litar,i on tant sols hem trobat gent que passa cami del refugi o a Coll de Port

Primer llarg, despres del tres passos d'A0e

Xemeneia del segon llarg

Tercer llarg, aqui ja no toca el sol!

Gel incrustat en una presa al tercer llarg

El Joaquim arribant a la tercera reunió

El Joaquim fent el curt i últim quart llarg

Sort del Sol que escalfa!

Com sempre, foto de la cordada al cim de la via

Sol i neu entre els còdols de la Serra l'Obac

 04.02.2012

La persona que em va convèncer per sortir a escalar, en Guillem, al final no va poder venir i el Joaquim i jo no les teniem totes degut el fred que feia. Ja de camí a Sant Boi ja m'hen adono que avui no "seria un gran dia". Parlant amb el Joaquim, li dic d'anar a Sant Llorenç del Munt i podriem fer la via normal del Cavall Bernat, altrament dit (carinyosament) "el Burret", així en Joaquim s'estrenaria amb la caracteristica i especial roca de Sant Llorenç. Arribats al punt on es deixa el cotxe, val a dir que sempre em costa trobar el lloc i em perdo de mala manera per aquesta maleïda urbanització, sembla que el temps es mantindrà. Estem a +3º i tot plé de neu. Ens posem els "trastos" i comença a bufar un vent que s'ens gela, fins i tot, les idees. Començem per l'entrada del diedre i ja veiem que no farem res. Tenim les mans i el peus gelats, retirada!

Ja que estem aquí, li dic d'anar a la vessant oest de Sant Llorenç, a la Serra de l'Obac, on un cop vaig veure en el Vertex nº 227 un artícle d'aquesta zona (he estat previsor i porto a la motxilla la resvista) i m'hi vaig acostar per donar-li una ullada, a veure si tenim possibilitats de fer algo, si més no, de donar un cop d'ull. Reprenem la carretera al Coll d'Estenalles i passat el km.11, trobem a l'esquerra l'aparcament de l'Alzina del Salari. Està tot nevat però hi ha lloc. Prenem les motxilles i enfilem per una, sortosament abandonada, urbanització. Trobem el camí plé de neu i en 20 minuts, arribem al Coll de Tres Creus. Prenem llavors el camí cap el Coll de la Tanca i de seguida tenim devant nostre les primeres roques, La Foradada i la Cinglera del Setrill. Fa un sol espatarrant i molt fret però la temperatura es millor que abans. Mirant les ressenyes, ens decidim per la via Reyes a la Cinglera del Setrill. La roca es... com us ho diria, especial, s'ha d'estar acostumat a escalar per aquestes contrades per tenir confiança. Be, la via que hem escollit es molt fàcil però no la coneixem i ni sabem si te assegurançes.

1er llarg III net i uns 15 metres en travessia
Comença en Joaquim però no troba la reunió i de seguida m'adono que no anem be i veig la primera reunió que està a la cornissa de sota. Desgrimpada i tornem a començar. Ara sí, travessia a la dreta, la ressenya posa II però nosaltres li donem III. La roca te l'has de mirar amb "carinyu". Reunió de dos espits nous.

2on llarg IV dos espits i uns 30 metres
Surto jo fen uns pasos una mica delicats de roca discreta, salvant una placa fins un replà on trobem un espit. Passo per la dreta d'una savina on puc col.locar una baga i més a munt, en un ressalt trobo un altre espit. Pujo recte, ara la roca es mes bona, fins una llastra on puc posar un pont de pedra. Flanqueix a la dreta i un altre ressalt. Aqui la roca no es gens bona i està molt bruta. Es una mena de diedre canal on poso un friend gros i una baga en una savina i fent un ultim pas arribo a la reunió del cim de la cinglera, en una alzina grosa. Està tot plé de neu. La ressenya diu que es baixa per llevant per una canal fins el camí però tot es plé de neu i ho tenim una mica "magre" i decidim baixar, fent un rapel de 40 metres, desde l'alzina fins el camí. El paissatge es maquíssim i fetes les motxilles anem fins la singlera de la Porquerissa per donar un cop d'ull. Després retornem el camí fins l'aparcament i ens tornem cap a Terrassa a veure si trobem un lloc on fer un mos, dons tant de fret, en ha obert la gana!

Estrena del Joaquim a la peculiar roca de Sant Llorenç de Munt i nova via per la cole. Al final, sí que ha pogut ser "un gran dia"

A peu de via.

La foradada desde la cinglera del Setrill

Ara si que em trobat la via!

El segon llarg

En Joaquim al segon llarg

Cim!

El camí tot nevat

El Turó de la Pola

El Paller desde el cim

Vies TUAREG i ANTONIA VILASECA VILALTA a la Doble. La Plantació

29.01.2012

La idea d'aquest diumenge era molt diferent del que vàrem planejar en Joaquim i jo. El cas es que quan surtim del cotxe, al parking del Monestir, vem cambiar d'opinió de cop. El termòmetre marcave 2º C i corria un "airet geladet" que no era res engrescador. Be, ja hi erem al Monestir, que fem? Anem a Gorros o a la Plantació? Ja veurem. Arribem a l'estació inferior del Funicular de Sant Joan i vet'aqui, tancat per revisió anual, dons a caminar s'ha dit!

Pujant pel camí cimentat fins a Sant Joan, optem per anar a la Plantació i fer una via dels germans Masó a la Doble que jo fa temps que la vaig fer, així en Joaquim farà una via nova. El sol no llueix gaire i s'està tapant per moments però sembla que no plourà, ja veurem en que queda tort això avui...

Arribats a peu de via el sol escalfa una mica i sembla que el dia s'aguantarà. Devant nostre tenim la vertical aresta del primer llarg. Recordo que al costat hi ha un altra via dels mateixos Masó. Quan acabem amb aquesta podriem fer la seva veïna, no? Be, ens posem a la feina.

Via Tuareg
1er llarg III, IV i V 5 espits i 40 metres.
El començament es una mica trencat i l'espit està força lluny, on es redreça l'aresta. Puc possar un parell de friends abans dels espits i continuo vertical per uns còdols petits i cantelluts amb un grau que va pujant de dificultat fins arribar a la reunió que farem en una petita cornisa per sobre d'una sabina.

2on llarg 1 espit i 35 metres
Sortim de la reunió verticalment pero més fàcil que al primer llarg i també amb molt bona roca. Pasats un metres de l'unic espit de la tirada la cosa ja s'inclina força i pugem amb facilitat. No hem trobat el clau que indica la via però podem possar un merlet molt bo. Arribant al cim la roca es torna dolenta pero de poca dificultat.

Ja som al cim i buja un vent gelat que ens esperona a buscar el rapel. Tindrem que baixar l'agulla principal amb un passos una mica delicats fins un collet. D'un pont de roca hi ha una baga que la podem fer servir per despenjar-nos, però això es a gust del personal. Tot seguit, remuntem un altra agulla fins el seu extrem nord on farem el rapel que ens deixarà en un collet. Recllim cordes i tornem a la mateixa agulla on tenim les motxilles i ens disposem a fer la segona via.

El primer llarg

El Joaquim poc abans d'arribar a la reuió

Començo a tenir fred, encara que faci sol!

El segon llarg

El cim!

Via Antonia Vilaseca Vilalta
1er llarg III, IV i IV+  dos espits i 45 metres
L'espit es veu força lluny però d'entrada no sembla difícil. Vaig pujant i no trobo res per possar i sort que arribo a l'espit, dons ja portave uns deu metres sense res i aquí la cosa ja cambia. després es tomba fins un ressalt on trobo el segon espit. Pas vertical on passat l'espit poso un friens del 0,25 i tot seguit fins que la roca ja es tomba i arribo a la reunió en una cornisa força còmode.

2on llarg IV i III un espit i 35 metres.
Aquest llarg es veu fàcil i al final tot apunta que la roca no serà gaire bona. Desde la reunió veiem un espit amagat que no es divisa facilment. Pujem per una mena d'esperó fins "xapar2 l'espit. després facilment fins que a pocs metres abans d'arribar al cim la roca estorna molt dolenta i entre terra i sabines arribem un altre cop al cim.

Ara només ens resta tornar a fer el mateix d'abans i per avui ja hem tingut prou, dons começa a fer fred de valent i s'està encapotant una mica. Be, no ha sortit el dia tant malament com creiem i hem pogut fer un parell de vies en un lloc molt solitari. Es curiós, avui només hem vist una cordada a la Comez-Xalmet, de camí a la Plantacio i a la tornada, un altre a la Rantanplan. Avui ha fet molt de fred!!!

El primer llarg de la via Antonia Vilaseca

En Joaquim al segon llarg