dissabte, 25 de febrer de 2012

El Montgròs + Roca Plana dels Llamps

19.02.2012
Aquest cop pujarem el Montgròs, que jo recordi, per un lloc on no l'he pujat mai i serem uns diset "xirucaires". Sempre que he fet el Montgròs, sigui escalant o caminant, m'he mirat la Roca Plana dels Llamps amb la seva aresta ensisadora i fàcil, però aèrea, i sempres per una raó o altre, sigui per fret o mal temps no l'he pujat mai. Ara tenim una excusa i en Joaquim i jo pujarem una mica de material i un parell de cordes i un cop arribem tots al Montgròs ell i jo intentarem l'escalada d'aquesta altívola roca.

La pujada al Montgros la farem desde Can Jorba passant per la Palomera fins el Coll del Mosset. Despres amb forta pujada arribem a la Coma dels Naps de Dalt i travessant cap a llevant arribem al Coll del Montgròs. Hem trigat 2 hores i 30 minuts, no està malament per la colla que som. Un cop feta la foto de cim, en Joaquim i jo prenem els trastos i cap a la Roca Plana! No portem ressenya però sembla bastant llogica. Per arribar a l'aresta em de pujar un pedestal força dret per situar-nos on pròpiament comença la via.

1er llarg (el podem considerar un llarg) IV net i 10 metres
M'enfilo a un arbre entre el coll del Mongròs i la roca Plana dels Llamps. Pujo amb la motxilla a l'esquena i en "bambes" i un cop al mig m'hen adono de que es més difícil del que sembla però com que ja estic ficat, segueixo a munt. Arribo a una sabina i li llenço la corda al Joaquim que pujarà millor i més segur.

2on llarg III i IV-, un parell de burin vells un al costat de l'altre i 35 metres
M'enfilo pel bell mig de l'aresta fins un ressalt que el superem per la dreta en plena timba per la cara est. Podem posar algun friend o tasco. Aquí la roca no es molt bona i s'ha d'anar amb compte però es fàcil. Arribo a dos buris vells i momto R pero si pujem una mica més, al final de l'aresta poder munar la reunió més còmode en el rapel.

3er llarg II i III neta i uns 25 metres
Seguim per l'aresta, ara molt ajeguda i trencada fins un ressalt que el superarem per l'esquerra amb una bona timba (ull a la roca!) on arribarem al cim.

Els companys, desde el Montgròs qon estan dinant, ens miren i fan fotos. Be, ja hem pujat la Roca Plana dels Llamps... no crec que la torni a pujar aquesta roca dons la veritat esta força lluny i es ina escalada prou fàcil. Ens ha costat més "carretejar" la motxilla i rapelar la via que fer-la p`erò com a experiencia es bona i una via més per la cole. Mestre rapelem els companys aniran baixant que nosaltres ja els enganxarem i acabts de rapelar, en Joaquim i jo ens disposem a dinar dons ja tenim gana. Acabats de diunar reprenem la baixada, i a la Canal de Migdia, ens retrobem tots de nou per seguir el Camí del Francesos fins a Can Jorba. després "cafetons a la Viña Nova i tots cap a casa, que per a mi, entre l'escalada del dissabte i la "maxacada" d'avui he quedat fet pols!!!

La Gemma i la Cristina
La Lluisa, La Roselyne a l'esquerra i l'Esteve a la dreta
Forta pujada a la Coma dels Naps de Dalt
En Pol i en Biel baixant una petita canal equipada amb una corda
Tota la colla (menys jo) al cim del Montgròs
Escalant la roca Plana dels LLamps

En Joaquim al segon llarg
Els dos, petits com formigues, al cim de la roca

4 comentaris:

  1. Ep Joan! una clàssica que cal fer, no he pujat mai la Roca Plana i aquesta aresta tan aèria és un itinerari molt elegant, felicitats.

    ResponElimina
  2. Carai això si que és una bona colla, petits i joves. Les fotos de l'aresta molt xules.
    Salut

    ResponElimina
  3. Ei que xulo ha quedat el grupet!
    Gràcies per la sortida, tot i que vàrem estar dolorits uns quants dies, va ser molt bo poder caminar per la sorprenent natura de Montserrat. Per mí va ser molt emocionant doncs ja saps, Joan que encara que em falti un trocet, quan vaig segons a quins llocs i amb tú encara sembla que sento l'olor d'en Balbino. D'alguna manera em sembla que el puc fer content. A la muntanya tinc una sensació especial, el sento a prop.
    Estic contenta d'haver compartit aquest dia amb vosaltres i vull agraïr-vos la paciència i el carinyo que ens vareu regalar.
    Gràcies, Gemma, Pol i Biel.

    ResponElimina
  4. Ei Joan,
    Aquesta aresta és d'aquelles que sempre et crida quan arribes al Montgros !!
    Tu ja la tens al sac, jo encara no.

    Salut i a tibar

    ResponElimina

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.