Via NORMAL al Setrill, Regió dels Frares

19.05.2012

Aquest dissabte no vull forçar el canell de la mà, doncs tinc una petita lesió i en fa mal, per culpa d'una caiguda tonta... molt tonta i ridícula! Estant a la moto parat, m'enganxo el peu i a terra... sense més comentaris. Be, anem al que toca. Com en Joaquim s'ha comprat un "juguetet" per posar parabolts (està capat, no pot posar parabolts a menys de 5 metres un de l'altre) anirem a netejar-li la cara a la via Normal del Setrill. L'ultim cop que la vaig fer, farà set anys, estave molt precària, tot i que hi han espits... fan una mica de por i sobre tot la reunió. Serà el primer cop que ho fem. Hem respectat tot el que havia, no hem tret res i hem posat al costat d'una pesa vella, un parabolt nou. Només hem deixat al segon llarg, un cap de burí, dels antics, sense plaqueta que sembla fossilitzat a la roca i la veritat fa goig. Serem tres, en Joaquim, en Vicenç i jo.

1r llarg III dos parabolts i 30 metres
Comença en Joaquim, i com es una rampa fàcil a uns 10 metres posa un friend en una fissura i al cap de poc arribant al espit vell el substitueix per un parabolt. continua fàcilment i arribat al proper espit fa el mateix. No recorda on està la reunió i jo no el vaig des de sota i decideix fer reunió de la peça nova i de la vella. Pugem nosaltres i quan arribo a la falsa reunió veig a uns 10 metres la reunio a sobre d'una lleixa. Prenc el relleu i hem dirigeixo a la reunió i abans d'arribar en una fissura poso un tascó. Entro a la reunió i còmodament poso un parell de parabolts al costat de burins vells.

2n llarg III, IV un cap de burí i un parabolt en 25 metres
Haben muntat la reunió continuo aresta a munt. Veig un merlet molt "guapu" i el llaço. Quan l'aresta es posa vertical arribo al cap de burí. son d'aquells buríns antics que fan goig veurel's, recordes temps passats! Passat el burí arribo al pas difícil i l'espit que el protegeix fa por veure'l. Al costat poso la peça nova... es "xulo" això de posar parabolts de primer! i un cop fet arribo sense problema a la reunió del arbres, a l'esquerra de l'aresta.

3r llarg III i IV neta i 20 metres
Surt en Joaquim i com no hi ha res, ho respectem. Pas vertical de flanc a l'esquerra i l'aresta va perden verticalitat fins arribar al cim.

Ha sigut una bona experiència netejar la cara d'una via molt clàssica i sencilla, però que ara es una mica més segura. Peces noves per velles i també podem auto protegir-nos. Espero que sigui del gust de tots.

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria, Vicens Nin i Joan Prunera

En Joaquim estrenant la "joguina"

Muntant la reunió

Arrapat com una sargantana, posant un parabolt en el segon llarg

En Joaquim als primer metres del tercer llarg

Peça nova per vella

Reunió vella i reunió nova al costat

L'espit del segon llarg, ara podrà explicar batalletes al nouvingut...

Mira per on, contents com canalla al "Happyparck"

Via ESPERÓ DE LA LLUNA PLENACelebració del cinc anys del Blog dels Kutresescaldors k pa team, però en minoria

12 i 13 de maig de 2012

Els 7... magnífics? D'esquerra a dreta: Neus, Joan Baraldés, Joan Prunera, Antxi, Wolfgang, Blai i Llorenç, disposats a menjat-nos els Ports

Aquest cap de setmana celebrem els 5 anys del blog dels "Kutres". Tenia que ser una trobada d'escaladors que ens coneixem per els blogs, però a la fi, va quedar en no res... sols uns pocs "in combustibles trepa-còdols" ens presentem a casa de l'Antxi i del Llorenç a Horta de Sant Joan... no en plan "gorreros", si no convidats, eh! i la veritat es que vàrem estar d'allò més be, anant a comprar llonganisses, corder i botifarrons de ceba per sopar a la nit... fins quarts de dues de la matinada, fent-la petar. I així és com l'Antxi, el Llorenç, en Joan Baraldés, el Wolfgang, la Neus, el Blai i un servidor vem passar un cap de setmana escalant, explicant anècdotes, futures escalades i bevent cervesa (jo sense alcohol, que si no, encara dic més "tonteries"). Des d'aqui el meu agraïment a aquesta parella d'escaladors per la seva hospitalitat i simpatia.

En Joan Baraldés i jo quedem el dissabte al matí a Collbató i arribem a Horta a quarts d'una. Mengem un entrepà i... com som uns cremats amb ganes d'escalar, no ens centrem correctament i de pet a la Punta Falconera! Arribem a peu de via a les dues de la tarde... molt d'hora i amb un sol de justícia. Caram, sembla que ens empaitin!!! Ara passo a detallar la via.

12.05.2012 - Punta Falconera. Via Take a Pebble

1er llarg III i IV- tres parabolts en 55 metres
Surto jo i un parabolt a peus d'un mur inclinat ens indica el camí més evident on força a munt veiem un altre parabolt. L'escalada esdevé fàcil i plaent fins una mena de mur més vertical on trobem el tercer parabolts i seguit la lògica arribem a un diedre petit i tombat on podem assegurar el pas amb un bon tasco i de seguit arribem a la reunió. Pel camí podem posar friends.

 2on llarg III i IV quatre parabolts i 55 metres. La variant, V+ i un pitó amagat.
Aquest llarg el fa en Joan B i també es fàcil si no fos per que en vem ficar per una variant. Sortim de la reunió recte a munt cercant un parell de parabolts fins la base d'un mur vertical amb d'un diedre amb roca molt lletja, la via no va per aquí i ens adonem més tard. En Joan b fa el pas com bonament pot ajudant-se d'una "antena" dons el parabolt esta a la cornisa i el pitó es força lluny i et jugues una bona castanya. Després d'aquest tram arribem a una cornisa a l'ombra entre un pi gruixut i en Joan B opta per fer reunió dons les cordes poden fregar molt. Quan pujo jo i arribo al pas "curiós" miro més a la dreta i veig la lògica de la via per una mena de canal de III que es més fàcil. El llarg l'hem partit en dos i jo faré els últims 10 metres amb un pas que no es més difícil de IV. i faig reunió en un bon replà

3er llarg II, IV i IV+ quatre parabolts i 50 metres
Torna a sortir en Joan B i aquest llarg de fet es el més maco dons es més fi i de presa petita que els altres. Tan sols hem de seguir recte a cercar el parabolts fins una còmode reunió

4t llarg III i IV neta i 15 metres
Aquest llarg es de tràmit per arribar a dalt de la cinglera de la Falconera. Un llarg curt on podem posar un parell de fiends i farem reunió en una pi que trobem al cap de munt.

La baixada la farem pel cantó oposat a la via baixant per terreny trencant fins una canal, mig entre bosc i mig entre les roques fins el camí de de peu de via. Via fàcil per fer-la a la tarde... a partir de les 5 no de les 2 com nosaltres que en vem torrar com castanyes la Nit de tots Sants!!! Un cop al camí, caiem en la tentació i ens remullem en un raconet d'aquest riu tan bonic del Estrets.

Jo al primer llarg

Arribant a la primer reunió

En Joan B al segons llarg

Sortint de la variant de V

Fotos del final de la via

Bona remullada al riu dels Estrets

13.05.2012 - La Gronsa Sud. Via l'Esperó de la Lluna Plena

 
Ens llevem d'hora i en Joan B i jo ja tenim la idea de fer la via que fa poc, en Llorenç i l'Antxi van obrir a la Gronsa Sud. L'Esperó de la Lluna Plena. Com som set "grimpacòdols" ens repartirem i en Joan B i jo  anirem a aquesta via i ens acompanyaran els mateixos aperturistes i els altres tres aniran a la veïna, No vendas la piel del oso sin haberlo cazado... i així ens anirem saludant, entre llarg i llarg.

1er llarg II i III i un pitó en uns 60 metres
Aquest llarg, sembla ser que es de la via Tornasol, arrampat i molt fàcil on tant sols trobarem un pitó vell molt a prop de la reunió. En Joan Baraldés comença el llarg.

2on llarg IV+, V, IV i IV+ i 4 parabolts i 40 metres
Ara em toca a mi. Pugem per roca discreta fins uns blocs on tindrem que protegir els passos amb un parell de friends. Superat això, arribem  a un pany de paret vertical on tindrem que escalar entre parabolt i parabolts amb roca bona i vertical. En tendència a la dreta arribem a un altre tramp més difícil per tot just entrar a la reunió. Llarg lògic on el parabolts allunyen però son fàcilment visibles.

3er llarg IV i V- i 2 parabolts en 35 metres
Surt en Joan B i jo discrepo un pel del grau que han ressenyat dels "Kutres". Sortim per l'esquera d'un esperó, per placa i bona presa on trobarem dos parabolts fins que la lògica ens porta a la dreta del esperó... amb roca dolenta però que si la tractes amb "carinyo" es deixa "acaronà". Aquí  ho tenim que protegir tot nosaltres amb un parell de friends i una savina. Aquest es el llarg que li dona nom a la via, doncs uns metres abans d'entrar a la reunió trobem una pedra grossa rodona, com una lluna plena, que millor ni tocar-la ni mirar-la.

4t llarg V, V+ (o un pas d'A0e) IV+ i II i 5 parabolts en 35 metres
De la reunió i situats a sota un gran desplom (ara em toca a mi) flanquegem a l'esquerra fins una llastra amb un gran pont de pedra. Pugem damunt del pont de pedra, (passet espectacular) i davant nostre tenim una gran placa llisa amb una mica de molsa seca, on trobem els passos més difícils de la via. Com el meu "grau" no done per més tinc que "pillar-me" del segon parabolt i estudiar-me el pas. Prenc mà del fi-fi, trec cul en fora i arribo a l'altre parabolt... es molt fi i llis tot això! Amb la tranquilitat que em dona el parabolt arribo on el sostre que flanquegem es mes dèbil. Sembla que la roca, ara, no es molt bona però, res mes lluny de la realitat. encara que tinc molt a prop el parabolt puc posar un pont de roca... prenc aire i supero el petit desplomet amb bavaresa amb una roca de pel·lícula, llàstima que es torna molt fàcil i roca molt dolenta per entrar a la reunió als peus d'un esperó tombat perfecte.

5è llarg IV i IV+ i 5 parabolts i dos ponts de roca en 60 metres
Esperó tombat, llargíssim, perfecte, aeri i d'una bellesa extraordinària, on ens deleitarem de la seva escalada. Llarg realment maco on en Joan B gaudirà de valent... simplement espectacular, això si, 60 metres clavats!

6è llarg IV i III i 3 parabolts ens 50 metres
Ara, resta un últim llarg amb roca molt bona i li ofereixo al company, que encara al.lucina del llarg anterior. Sortim per placa tombada fàcil fins un muret ben protegit i un cop superat anirem en tendència a l'esquerra fins muntar reunió.

Pacientment, els aperturistes de la via han seguint al darrera nostre i en Llorenç, netejant algún tram que quedava. Ara esperem als altres companys que arriben de la via veïna i tots junts fem el descens de la Gronsa sud. Del cim baixem en direcció N desgrimpant un tros fins un arbre on hi ha un ràpel muntat de 35 metres. Tot seguit baixem fins un pas estret i en sentit W, baixem per una canal, que en un punt trobem una corda fixa. continuem baixant i en poc temps arribem un altre cop al camí dels Estrets.

Recollim trastos al pàrquing i ens trobem al poble d'Horta de Sant Joan per fer uns "variats" i un mos, explicar unes anècdotes més i planejar on fem la propera trobada, per que, sincerament, feia temps que no m'ho passava tan be una cap de setmana escalant i compartint tants bons moments amb els companys.

Gracies a tots i en especial a la hospitalitat i amabilitat de l'Antxi i el Llorenç.

El segon llarg

En Joan B en el segon llarg

Nosaltres, en una foto desde l'altre via

El "pasillo finillo" del quart llarg

Els companys abraçadets en la quarta reunió

En Joan B al magnifict esperó del cinquè llarg

En Llorenç a l'esperó

... i foto de cim

Via DEL CARLES a la Gorra Frigia

29.04.2012

Aquesta via es va obrir a l'abril del 87 i al juny del mateix any, ja vaig anar a fer-la. Ens van dir que havien obert una via nova amb espits verds pel bell mig de al Gorra...! i sense ressenya, ens hi vàrem ficar. Ara està equipada amb parabolts i han canviat de lloc les reunions però continua sent una via divertida amb poc compromís, per gaudir de la bona roca de les Gorres. És curiós, quan érem més joves, començar a escalar a la Gorra, en el camí on passa tanta i tanta gent, et feia sentir-te d'allò més important, ves a saber que! Que el "turistes" et miressin bocabadats amb tot el material i que algun curiós et preguntes: es molt difícil això? Ara, sincerament, em molesta una mica tindre que apartar la corda per que passin i contestant tota l'estona, bondiaaaa, holaaaa... en fi, anem cambiant com el temps.

després de pujar amb el "Cavall de Ferro" i petar la xarrada amb uns companys arribem a peu de via i tot el gorro es ple com un ou. com que nosaltres anem amb "Gas-Oil" arribem més tard i tota la gen es a mitja paret i no ens molestaran ni molestarem. Mentre fem material i ens posem els "trastos" repartim els llargs i a mi em tocarà el tercer.

1er llarg IV, III i IV 7 parabolts en 30 metres
Comença en Joaquim i el llarg es com un de tants que parteixen del camí. Comença vertical per arrampar-se fins un muret, on antigament, començàvem la via. Desprès recte a munt amb escalada plaent fins la reunió.

2o llarg IV, IV+ i IV 6 parabolts i 30 metres
ara li toca al Guillem. El llarg es semblant al primer però a la part intermitja, tenim un muret una mica més exigent, però tot molt ben protegit

3er llarg IV, V+ V i IV 6 parabolts i uns 20 metres
Surto mirant-me de lluny la part més vertical i "deunidó" com es redreça! Recordo el llarg, que abans era més llarg, bastant "durillo". Sense problemes arribo al mur vertical i ja veig la "magnitud de la tragèdia"... Hi ha bones preses de ma, petites però bones, però molt vertical. Faig cop de gas i em surten els passos. Quan arribo al segon parabolts, les braços ja no donen per més i m'agafo. Ho estudio i surto... Redéu!!! al mig del pas se m'enganxa el fifi i no el puc treure! Provo amb una ma i no surt. Provo amb l'altra i tampoc. Tinc que tornar al pas anterior i "Santornem-hi". a la fi puc treure el maleït fifi i puc per els passo que em queden fins la reunió nets. Llarg curt però intens.

4t llarg IV i uns 7 o 8 parabolts en uns 35 o 40 metres
Surt en Joaquim i aquest es un llarg per gaudir d'una escalada amb bastants trams verticals i amb generosos còdols que ens portaran a la reunió on s'ajunten quasi totes les vies d'aquesta cara.

5è llarg III, IV+, IV i II 5 parabolts en uns 30 metres
El Guillem em diu que faig cara de tenir ganes d'escalar i molt amablement em cedeix el llarg treien com excusa que està agraït per que el portem a escalar... no se qui porta a qui. L'ultim llarg ataca el pleg del Gorro (d'aqui li be el nom de Gorro o Gorra Frígia) pel bell mig amb un pas de força, també molt ben protegit que ens durà a d'alt del cim.

Ja som els tres al cim. Em arribat el últims de totes les cordades que hi habian, tan sols ens han acompanyat uns companys de Vic que han fet la Magic Line i que venien de la Òpera Prima... no hi ha res com ser jove!!! Ara "xinu-xanu" baixarem per la via normal plena de cables i cadenes on fan les delícies dels "ferratistes" per pujar al cim d'aquesta famosa roca montserratina. com diu en Guillem: Escalda agradable per fer "Baring, escalada, baring"... au, a remullar-lo al bar El Rincón de l'estació inferior de l'Aeri de Montserrat.

El Joaquim començant el primer llarg

El Guillem concentrat al segon llarg

Jo en els passos de V+

Viestes dels companys des de la tercera reunió

El Guillem al mig de la placa de V+

El Joaquim al plaent quart llarg

Faig cara d'espatant!

L'últim llarg

Els tres i la creu al darrera

Via ARESTA BRUCS sortint per la via SIDDARTHA a La Bola de la Partió

21.04.2012

Quins records la Bola! Seria l'any 82, en que vàrem abandonar la Cerdà-Riera de la Ven-Suri-Ven, i frustrats, ens vem anar de "pet" a la Bola de la Partió. Amb cordes de 40 metres arribaves molt just a la reunió del pedestal i tants sols hi havien dos burins en tot el llarg. Un cop al pedestal vem anar a la via original, doncs llavors, la via Shiddarta no existia, i ho vem veure molt negre. Reculem cap a la dreta i ens hi vem ficar a la Santboiana que estava amb burins vells i plaquetes esquerdades. Amb el martell, les anava picant i treien i llavors substituint-les per plaquetes recuperables... vaja, tota una "aventurilla" per nosaltres. Ara, la via resta prou equipada, tot i que hi ha alegria entre assegurances al primer llarg, es fa be i a l'artificial estan els parabolts prou seguits per no tindre "masses" problemes. Semblo el "Abuelo Cebolleta"!!!

Com el Joaquim no ha pujat mai la Bola i fa uns dies que anem per Agulles ens animen per anar-hi i si el dia i els ossos ens ho permeten, farem també l'Ou de Colom. Que somiatrutites que soc!!!

Decideixo fer la segona tirada jo que tinc més pràctica amb estreps i que el Joaquim faci el primer llarg tot en lliure ell que li agradarà prou.

1r llarg: IV, III, IV i IV+ un burí sense plaqueta, tres espits i un parabolt en 40 metres
Desde el coll entre la Bitlla i la Bola, al costat d'un arbre ajagut, pugem amb tendència a l'esquerra amb roca relliscosa i un xic incòmode per situar-nos al bell mig de l'aresta. ara més fàcil al cap d'uns metres (uns quants) trobem un burí sense plaqueta. Continuem uns metres més endavant, un espit. Ara l'escalada esdevé de IV però exposada, dons fins a prop de 7 ó 8 metres no trobem una altre espit. Seguim recte fins un ressalt on als peus troben un altre espit i sortim una mica a l'esquerra superant un tram vertical i a la sortida trobem un parabolt. Només ens resten uns metres fàcils fins la reunió de dos parabolts a sota de la grandiosa Bola. A la nova guia d'Agulles el llarg el graduen de III i IV. Discrepo prou!

2n llarg: A2e A1e IV+ i IV 10 parabolts i uns 20 metres
Comencem amb fort desplom, on anirem trobant els parabolts prou seguits, fins que rarament quants no desploma i es fa vertical, estan més a prop. Llavors, vertical amb presa petita però cantelluda, sortim amb lliure en un ambient espectacular. continuem amb bona i grossa presa de mà fins la reunió abans d'arribar al cim de la Bola. M'ha costat ficar-me als dos primers parabolts de l'artificial, estic una mica rovellat amb els estreps...

Be, ja som al cim d'aquest fantàstic monòlit, visible des de molts punts de la muntanya i mirador privilegiat de tota la Regió d'Agulles. Ara ens toca baixar. A la gui posa de fer dos ràpels un de 20 al pedestal i un altre de 40 fins el terra, però amb cordes de 60 metres podem fer un sol ràpel des de el cim, i encara ens sobren uns 4 metres de corda. Recordo que amb cordes de 40 arrivàbem amb el "xiclet" de la corda.

El primer llarg, a l'ombra de la Bitlla

Barallant-me amb l'artificial, amb més pena que glòria

Vista de la reunió desde el desplom de l'artificial

El Joaquim després de l'artificial

Arribant a la reunió del cim... i rient, com es natural

El cim de la Bola de la Partió

Caminant per la Serra de l'Obac

15.04.2012

El recorregut erràtic com la "baba" d'un cargol

Aquest diumenge, sense planejar-ho la Cristina i jo, anem a fer un volt per la Serra de l'Obac, en una zona que només he anat a mirar unes vies d'escalada i a escalar un dia que estaba tot nevat. No conec molt la zona i el planell de l'alpina que tinc, es una edició de 1976 de quan les primeres sortides excursionistes... i vaja, no es molt fiable i que com el "remenis" molt s'esmicola entre les mans. Deixem el cotxe a la carretera, al quilometre 11 a l'entrada de l'alzina del Salari, dons està ple com un ou de cotxes (de "pixapins"... com nosaltres!) Enfilem pista asfaltada a munt, d'un projecte d'urbanització, que per sort, inacabada, fins el coll de Tres Creus. Un cop en aquest punt ens dirigirem al Coll de la Tanca per un camí molt agradable amb vistes de la Muntanya de Montserrat i envoltats de cingleres. Arribem a la Porquerissa i continuem fins un lloc on crec que es el Coll de la Tanca, però no, ens l'hem passat. Pregunto a un noi que passa i no te ni idea. Mirem junts el mapa però no li fem l'aigua clara. Faré servir "el raro instinto del hombre blanco" i aniré per on amb diu el nas... i Bingo!!! La idea es donar la volta per damunt de les cingleres i anar a buscar el GR5 i pujar el Turó de la Pola o de Tres Pics a 930 metres d'alçada. Seguim, des de el Coll de la Tanca, caminet ombrívol fins arribar al GR5. Com es d'hora seguim el GR en sentit al Coll d'Estenalles fin un punt on tenim una bonica vista la Mola i el Montcau que en poca estona comença a tapar-se de núvols negres amenaçant pluja. Reculem i arribem al Turó de la Pola i marxem al cotxe i donem per acabada la "xirucada". Ara, buscarem un lloc per dinar i refer-nos del petit esforç "pixapins"

La Porquerissa

El cingles del coll de la Tanca

Vista de la Muntanya de Montserrat des de la Porquerissa

Núvols sobre la Mola

El Turó de la Pola amb Montserrat de rerefons

Aquí ja comença a "enmarrornar-se" el temps

No pensava que quedaria be, però, ves per on, si...

ARESTA BRUCS a la Roca del Dumbo (Miranda del Setrill)

14.04.2012

Aquesta via fa anys que la vaig fer, seria cap el 1991, però ja la coneixíem, i ens donava molt de "cangueli.lo" anar-hi, per les poques assegurances que havien. Pepe el Chino, que estave aquell dia pel refugi ens va convèncer per anar amb ell. Després l'any 1996 la vaig tornar a repetir amb l'Alfred Ruiz, el Chufi i des de llavors no la he tornat a fer. Ara, de fet, continua igual amb les mateixes assegurances, però amb algun "parabolillo", només tres, que et donen una mica més de confiança. Es una Aresta Brucs per típica, pocs segurus, passatges verticals i roca generosa, on podrem delectar-nos d'una escalada curta però intensa.

Quedem en Joaquim i jo i la intenció era aprofitar i fer més agulles però un núvols amenaçadors i un vent gelat com un crit en la foscor, ens va condicionar a marxar en acabada la via.

1er llarg II i III neta uns 20 metres
Començo jo el primer llarg. Es una rampa fàcil, on puges en diagonal ascendent cap a la dreta fins un relleu molt a prop den arbre. Pel mig podem posar un friend del nº 2.

2on llarg IV, V, IV+ i IV un parabolt i un pitó vell en uns 30 metres
Sort en Joaquim de la reunió en flanqueig ver un gran merlet on podem posar una bona baga. Després vertical ment amb passos finets arribem a un parabolt. Aquest tram es un pel exposat dons entre el merlet i el parabolt ens separen uns sis o set metres. Desprès, també molt vertical, arribem a un pitó vell ala nostra esquerra per seguir recte fins la reunió al bell mig de l'aresta.

3er llarg IV, V, IV, V i IV dos espits un parabolt un burí doble i un pont de pedra en uns 30 metres
Surto de la reunió amb un bon "pati" als meus peus tot intentant cercar un espit abans del gran merlet. Arribo al merlet i veig que hi ha un parabolts per sobre d'ell. M'he de posar damunt del merlet i així puc xapar tranquilament l'assegurança (al costat hi havia un burí petat). El pas es finet i vertical. Després arribes a una mena de cornisa on hi ha vestigis d'una antiga reunió (això no ho recordo) amb dos burins vells. Els xapo i ho veig mes clar per l'esquerra. No es fàcil el pas, però me'n surto. continuo recte i arribo a un espit vell que no el veig des de sota... quina alegria! Segueixo i al poc, en una fissura trobo una baga en un pont de pedra. Flanqueig a la dreta i arribo fàcilment al avant cim. Bufa molt el vent i comença a caure gotes, això no acabarà be.

Quan arriba en Joaquim te les mans gelades i donem la jornada per acabada. M'ha semblat a poc l'escalada dons m'he anat animant i ara el temps m'ha tallat el rotllo... En fi, ja trobarem dies millors però amb el Joaquim hem gaudit d'una escalada magnífica.

Escalada realitzada per: Joaquim Lloria i Joan Prunera

En el primer llarg 

El vertical segon llarg

El tercer llarg a la captura del parabolt

Recuperant el tercer llarg

Fotomatón a dalt del cim