dijous, 24 de maig de 2012

Agulla Sense nom i el Setrill, vies normals entre Agulles i Frares

19.05.2012

Aquest dissabte no vull forçar el canell de la mà, doncs tinc una petita lesió i en fa mal, per culpa d'una caiguda tonta... molt tonta i ridícula! Estant a la moto parat, m'enganxo el peu i a terra... sense més comentaris. Be, anem al que toca. Com en Joaquim s'ha comprat un "juguetet" per posar parabolts (està capat, no pot posar parabolts a menys de 5 metres un de l'altre) anirem a netejar-li la cara a la via Normal del Setrill. L'ultim cop que la vaig fer, farà set anys, estave molt precària, tot i que hi han espits... fan una mica de por i sobre tot la reunió. Serà el primer cop que ho fem. Hem respectat tot el que havia, no hem tret res i hem posat al costat d'una pesa vella, un parabolt nou. Només hem deixat al segon llarg, un cap de burí, dels antics, sense plaqueta que sembla fossilitzat a la roca i la veritat fa goig. Serem tres, en Joaquim, en Vicenç i jo.

Via Normal a l'Agulla del Setrill

1er llarg III dos parabolts i 30 metres
Comença en Joaquim, i com es una rampa fàcil a uns 10 metres posa un friend en una fissura i al cap de poc arribant al espit vell el substitueix per un parabolt. continua fàcilment i arribat al proper espit fa el mateix. No recorda on està la reunió i jo no el vaig des de sota i decideix fer reunió de la peça nova i de la vella. Pugem nosaltres i quan arribo a la falsa reunió veig a uns 10 metres la reunio a sobre d'una lleixa. Prenc el relleu i hem dirigeixo a la reunió i abans d'arribar en una fissura poso un tascó. Entro a la reunió i còmodament poso un parell de parabolts al costat de burins vells.

2on llarg III, IV un cap de burí i un parabolt en 25 metres
Haben muntat la reunió continuo aresta a munt. Veig un merlet molt "guapu" i el llaço. Quan l'aresta es posa vertical arribo al cap de burí. son d'aquells buríns antics que fan goig veurel's, recordes temps passats! Passat el burí arribo al pas difícil i l'espit que el protegeix fa por veure'l. Al costat poso la peça nova... es "xulo" això de posar parabolts de primer! i un cop fet arribo sense problema a la reunió del arbres, a l'esquerra de l'aresta.

3er llarg III i IV neta i 20 metres
Surt en Joaquim i com no hi ha res, ho respectem. Pas vertical de flanc a l'esquerra i l'aresta va perden verticalitat fins arribar al cim.

Ha sigut una bona experiència netejar la cara d'una via molt clàssica i sencilla, però que ara es una mica més segura. Peces noves per velles i també podem auto protegir-nos. Espero que sigui del gust de tots.

En Joaquim estrenant la "joguina"

Muntant la reunió
Arrapat com una sargantana, posant un parabolt en el segon llarg
En Joaquim als primer metres del tercer llarg
Peça nova per vella
Reunió vella i reunió nova al costat
L'espit del segon llarg, ara podrà explicar batalletes al nouvingut...
Mira per on, contents com canalla al "Happyparck"
Com es d'hora, encara que hem trigat lo nostre, davant nostre tenim l'estètica aresta de la Sense nom. Es una aresta molt fàcil amb un pas difícil al final, però que la seva visió de front, et crida a escalar-la. Estant a l'aresta, mirant al sud, tenim la Canal ample que separa Agulles del Frares als nostres peus, a panoràmica des d'aquesta via es espectacular.

Via normal a l'Agulla Sense nom

1er llarg II i III un cap de burí i un espit i uns 40 metres
Fàcil grimpada que a la meitat es fa una mica més difícil però sense cap problema i entrarem a la còmode reunió.

2on llarg IV- i III tres espits i uns 30 metres
Llarg una mica més exigent però però on gaudirem d'una roca molt bona i fàcil fins arribar a la reunió en  un replà al costat d'una mena de llastra.

3er llarg III, IV+ i III uns espits d'una reunió i un parabolt en 40 metres
Tot surtin de la reunió amb tendència a la dreta pugem per una rampa fàcil fins una mena de reunió a terra i encarem un mur vertical i fi assegurat per un parabolt. Poc a poc va perdent dificultat fins que arribem ala reunió un poc abans de fer cim.

Ja som a d'alt del cim i com no tenim presa en ho prenem amb calma. El ràpel es de 30 metres per la cara nord i tot baixant veiem una renglera de parabolts nous que puja per la dreta del ràpel i de la via de la cara nord. No tinc ni idea de quina via es.

El primer llarg
El segon llarg
el pas difícil... ei, poca broma, eh!


Ara feta la feina marxem al poble del Bruc on ens farem uns platets de "callos" i uns "calamars a la romana" tot explicant batalletes antigues... de tres "abuelos Cebolleta"

Els "callos" i els calamars... com la felicitat, de seguida s'acaba!

8 comentaris:

  1. Hola Joan,

    Espero que estiguis millor del canell.
    No sé si ho saps però hi han coses més divertides que tirar-se al terra amb la moto per barret, je, je, je.

    Vam passar una molt bona estona tots plegats.

    Salut i força al ... (canell eh?)

    Quimet

    ResponElimina
  2. Bona feina Joan i Quim !!
    Hi ha moltes vies que cal restaurar i, si es fa sense provocar polèmiques, tothom us ho agrairà.

    Quin trepant s'ha comprat ?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Joan, un de "baratiullu" pero hi ha que veure la feina que ha fet!

      Elimina
  3. Gràcies per la restauració Joan! molt bona la última foto, jajaja!!!

    ResponElimina
  4. Ei, Joan, espero que no sigui res això del canell!

    Una abraçada ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Montse! ja veus, no es res, el dissabte ja estava escalant.
      Recorts guapa!

      Elimina
  5. Hola joan,
    enhorabona per l'estreno amb el trepant, et volia preguntar si hi ha reunio al cim del setrill i com baixes, es que voliem anar amb la meva companya la Mònica.
    Gracies
    Miquel

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Miquel! Al cim hi ha reunió, no de la via però si d'altres, no hi cap problema. Per baixar, teniu que anar cap el N a cercar una petita desgrimpada de II grau fins una feixa que us deixarà al'arbre de la última reunió i després un rapel de 35 m fins la base de l'agulla.
      Salut i a tibar!

      Elimina

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.