El col·leccionista de vies

diumenge, 28 d’octubre del 2012

Via Badalona a la Panxa del Bisbe

27 d'octubre de 2012

La Panxa del bisbe des de les escales

Que us puc dir, la Badalona de la Panxa, una via que fa 30 anys ni en somnis se'm va passar pel cap anar a fer-la. El llibre d'escalades d'en Rodes i Labraña de la Regió de Tebes/Tebaida, fa una descripció de la via per "esgarrifar-se" (teniu en compte que es de l'any 1973...). EL primer llarg i el llarg flanqueig del segon llarg, catalogats de dificultat extrema i de VI (no 6a com es moda ara), et treien les ganes d'anar-hi. Ara, gràcies als nois del CE de Badalona que l'han restaurada en Pere-Joan i jo ens decidim a tastar-la. Ell ja la va fer amb el seu dia, fa un munt d'anys però els parabolts lluents (no gaires!) ens animen.
Després d'uns tira i arronsa i una decisió a últim hora, per que les prediccions del "mentidòlegs" no son gens esperançadores, a quarts de nou del vespre quedem per marxar i com diu en Pere-Joan: que ens pot passar, que ens mullem? Camí de Montserrat veiem que fa l'efecte que "lleparem" però a mida que arribem al Monestir la cosa va millorant malgrat que hem tingut sol, núvols i pluja.

1er llarg IV+, V, V+ (per mi, 6a) tres parabolts i dos burins en 25 metres
Comença en Pere-Joan i la cosa es curiosa fins arribar a la balma i travessar-la. En aquest recorregut trobem dos parabolts. Al sortir de la balma ja te'n adones de la "magnitud de la tragèdia" Sort d'un burí vell sense plaqueta que et dona un cop de mà. tot seguit la cosa es complica. Presa petita i vertical. Aprofitem un parabolt d'una via a la dreta per pujar mes tranquils i sorpresa! la cirereta del llarg, l'entrada a la reunió. Trobem un burí amb plaqueta vell que costa un ou arribar-hi i arribem a la reunió fent: ai, ai, ui, ui!!! Primer llarg molt fort que t'obliga a estar molt concentrat, tot i així, jo no he estat a l'alçada, per amí es més de V+.

2on llarg IV, IV+ 5 parabolts un d'ells de la Buriles Rojos en 25 metres
Arribo a la reunió rebufant i la visió del flanqueig es impresionant. Prenc cintes i començo. De fet, el llarg es més espectacular que difícil però t'he l'has de treballar. En el vertical i llarg flanqueig trobem tres parabolts, un d'ells de la Buriles Rojos, que sense recança, l'aprofito. Després del quart parabolt, pugem verticalment amb tendència a l'esquerra fins una pedra on hi ha una fissura on trobarem un parabolt. Contunuem vertical amb molt bona presa fins la pentjada segona reunió. Llarg molt maco on gaudirem duna roca de primera.

3er llarg IV+, IV i III 3 parabolts i un burí vell en 35 metres
Surt en Pere-Joan de la reunió fins un ressalt prou desplomat que el protegeix un parabolt. Aquí tenim que llegir una mica la roca i buscar el lloc mes adient per trobar el camí correcte. Després d'un parell de ziga-zagues trobem un altre parabolt. Aquí l'escalada es agradable i amb molt bona presa. Trobarem un burí vell i un altre parabolt abans d'arribar a la gran balma de la tercera reunió. Llarg amb les assegurances justes i per gaudir de la roca de la Panxa.

4t llarg III i neta d'assegurances en 40 metres
Comença a caure gotes però sense greus consecuències i Surto de la balma clarament vers la dreta. Es un llarg fàcil, tot de III on no trobarem cap assegurança, però que si volem podem posar algun merlet. Llarg fàcil i agradable però cansat.

5è llarg II, III i II un sol burí en 40 metres
Llarg encara més fàcil que l'anterior però encara que siguin de tràmit ens duran al cim d'aquesta roca tan característica de Montserrat. Es que si no faig cim, sembla que em falta alguna cosa de l'escalada. Manies meves!

Amb en Pere-Joan fa temps que ens coneixem i hem coincidit en escalades però mai ens habiem "encordat" junts i de debò que ha sigut un plaer, com si escalesim junts tota la vida. No hi ha res com compartir afició i pensaments... ho repetirem!
Ara toca foto de cim envoltats de núvols que li donen una visió diferent a la tan habitual muntanya de Montserrat amb dies de sol. El Cavall i donem la jornada per acabada. Fa 15 anys que no venia a la Panxa i desde el mes de juny ja he anat tres cops. Un altre via per la cole.

Cordada composta per:
Pere-Joan Bosc, Ll 1 - Ll 3 i Ll 5
Joan Prunera, Ll 2 i Ll 4

L'entrada a la primera reunió, fineta, fineta...

El flanqueig del segon llarg

Veient la foto, sembla que sigui un escalador de veritat!

En Pere-Joan, al flanqueg

En Pere-Joan arribant a la segona reunió

Penjat de la segona reunió

Començant el tercer llarg

El quart llarg. comenxa aplovisquejar!

Foto del cim i final de via

El cavall Bernat surtint entre els núvols

Ressenya del Llibre Roques, parets i agulles de Montserrat de 1973. En aquella època marcave en vermell els VI per no confondre'ls amb IV

dimarts, 16 d’octubre del 2012

Via Buriles Rojos a la Panxa del Bisbe o també "culo veo, culo quiero"

12 d'octubre de 2012

Era 1984 quan vaig intentar per primer cop aquesta via i un "saque" al primer llarg una mica accidentat em va fer enrera. Darrerament mirant el nou blog http://elsvisas.blogspot.com.es/ vaig veure que la havien fet els mateixos aperturistes... i restaurat i re equipat!!!- Com això de les "autopistes de la informació virtual" corre com la pólvora, m'arrida informació d'altres blogs que ja l'han fet i com passa amb aquests casos; CULO VEO, CULO QUIERO!!! i només falta que el Joaquim m'ho proposi que hi anem de pet. He llegit unes quantes crítiques sobre el seu re-equipament i poder no ha estat la manera més correcta de fer-ho però tot son opinions i respectables. Això m'ha permès poder fer-la després de 28 anys, encara que sigui amb l'ajuda dels parabolts. El més correcte hauria de ser substituir burí per parabolt...

Son tres dies de festa i la intenció era anar al Pedraforca però som uns "cagats" i mirem la "meteo" i decidim deixar-lo per un altre dia. Jo estic una mica constipat i a tots el hi va be el divendres. Serem una colla, que ens repartirem es dues cordades, una de dos i una de tres. Anirem, el Joaquim, el Vicenç i jo al darrera del Pere-Joan i el Guillem.

1er. llarg IV+, V, V+i V 6 parabolts per 15 metres
Llarg curt però intens, on la presa es generalment petita i amb un parell de passos al mig que per a mi son V+ i una entrada a la reunió prou difícil.

2on llarg V, IV, V, V, IV+ i IV 6 parabolts i un pont de roca en 30 metres
Llarg per gaudir de la roca i la verticalitat amb un parell de ressalts que ens faran posar les piles. Poc a poc, el llarg, es va fen mes ajaguda i suau fins la reunió

3er llarg IV i III 6 parabolts en uns 50 metres
Llarg fàcil on només tindrem un pel de dificultat al principi que es vertical. Després es una rampa de tercer on crec jo que hi ha un excés de parabolts. He pogut posar un bon merlet i un friend en una fissura.

4t llarg uns II i un pas de III i neta en uns 45 metres
Llarg de tràmit per accedir en aquesta característica i famosa roca de la regió de Sant Benet on pràcticament caminarem fins arribar al cim.

Ja som el cim a dalt de la roca i com si no, ens farem una foto per el record. La baixada la fem amb dos cordes de seixanta per la cara NW amb un ràpel d'uns 40 metres.

Primera cordada
Pere-Joan Bosch: Ll-1, Ll-2, i Ll-4
Guillem Arias: Ll-3

Segona cordada
Joan Prunera: Ll-1 i Ll-3
Joaquim Llòria: Ll-2
Vicenç Nin: Ll-4

En Pere-Joan al primer llarg

El Vicenç i el Joaquim al primer llarg

El Vicenç entrant a la primera reunió

El Joaquim al segon llarg

El Guillem al segon llarg

El Guillem al tercer llarg

El Vicenç al segon llarg i jo al darrera

Arribant a la tercera reunió

El Vicenç arribant al cim

Los "Cinco Latinos", 284 anys tots junts!!!

divendres, 28 de setembre del 2012

Esperó Remacha, via normal

Dissabte 22 de setembre de 2012

Feia temps que no venia a escalar per la Noguera i vàrem pensar que seria bona idea anar a fer la normal de l'Esperó Remacha. Aproximació pràcticament inexistent, bona roca i verticalitat garantida... l'única pega, la calor!

Aparquem el cotxe molt a prop de la via i ens vestim de "romanus" a peu de carretera i per sort hi ha gent a una via nova que em sembla que es diu Diablillos i un munt de gent a l'Esperó sud de la Paret de l'Os on trobem al Xavier, un seguidor del blog. Fem petar una mica la xarrada i ens posem a la feina. Jo la normal ja l'he fet fa molt de temps, quan havien spits, si mal no recordo i ara estic mentalitzat a fer el segon llarg de primer a veure com pinta la cosa.

1r llarg IV+ i IV 6 parabolts en 30 metres
Comencem just al punt on hi ha la placa commemorativa que li dona nom a la roca. Pugem per placa, un xic pol.lida per el pas de les cordades, on trobarem parabolts emplaçats en els passos compromesos. La reunió la fem en una llastra enganxada a la paret, còmodament.
Comença en Joaquim i s'enfila a la placa/esquela que hi ha a peu de via i que li dona nom a la roca i els primers passos se li travessen. La roca es molt polida pels pas de les cordades i li costa una mica trobar el pas. Poc a poc va pujant i trobant els parabolts que ens indiquen al camí. L'escalada es plaent on pugem per blocs i ressalts fins arribar a una gran llastra enganxada a la paret. La passem per la seva esquerra per entrar a la còmoda reunió en flanqueig.

2n llarg V/V+, IV i III 6 parabolts en 25 metres
Llarg vertical i mantingut on antigament havien passos d'artificial. Surto de la reunió en tendència a la dreta amb un pas atlètic protegit per un parabolt. Segueixo per diedre fins que un desplom ens barra els pas i clarament faig un pas a la dreta. Aquí teinc el pas més difícil. No ho veig clar i poso un estrep que no el faig servir, crec que m'ha donat moral! Puc cercar unes bones fissures que tinc més amunt i que hem duran a la dreta fins un altre parabolt. D'aquí, recte a munt, trobo més parabolts que segueixen recte però la nostra via gira cap a l'esquera de cop i fent uns passos amb flanqueig molt verticals arribo fàcilment a la segona reunió en un replà força còmode.

3r llarg IV i IV+ 7 parabolts en 35 metres
Surtim de la reunió per l'esquerra fins una mena de reunió amb cadenes per seguir recte a munt a cercar dos parabolts més. Després fem un llarg flanqueig fàcil a la dreta fins una anella d'un pitó. Seguim tot recte amunt fins un arbust on trobem un parabolt i després pugem per una mena de canal fins un replà on trobem el pas més difícil de la tirada. Es un petit desplom assegurant per dos parabolts i ja som al final de la via

La baixada la fem des de el coll entre la Paret de l'Os i l'Esperó fins una pista que hi ha a la dreta que ens durà en mig hora a la carretera.

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera

El primer llarg

La primera reunió desde el segon llarg

El pas difícil del segon llarg

El flanqueig del segon llarg

Començant el tercer llarg

Foto-cim

dimarts, 18 de setembre del 2012

Xemeneia TIM a la Falconera

15 de setembre de 2012

Era el desembre de 1988 quan vaig fer per primer cop aquesta via. Era més jove, pesava vint quilos menys i tenia una cintura flexible com el millor contorsionista. Aquest hivern ens habiem proposat fer-la però degut a les restriccions ho vàrem deixar estar... però vet aquí que llegint la piulada de l'escalatroncs em va picar el cuc i li proposa al Joaquim anar a fer-la. Sempre m'han agradat el remonages, però els hi tinc molt de respecte.
Així que, dit i fet, el dissabte marxem cap a Terrassa i prenem la carretera que en porta al Coll d'Estenalles. al poc d'un quilometre passat el coll en un revolt a l'esquerra hi ha una petita explanada per a uns quatre cotxes (encara m'enrecordo d'arribar, fa vint i dos anys que no venia a fer aquesta via!). Pujarem sense motxilla que serà el mes adient. Ens endinsem per un caminoi on veiem davant nostre una roca que crec que es diu La Miranda de la Falconera. Seguim el camí i en una mena de coll boscos trobem una fita. Estem a la canal que separa aquesta roca de la Falconera. Baixem la canal on trobarem unes cordes fixes que ens faciliten la baixada i un cop als peus de la roca tenim que vorejar-la fins el peu de la evident xemeneia que ratlla tota aquesta paret est.

1er llarg IV, IV+ i IV una savina un parabolt i un cap de burí en 35 metres
Començem per terrenys selvàtic i terròs, gens agradable fins que arribem a lo que es la vertadera xemeneia. Aquí tenim els primers passos compromesos. Costa un xic arribar a la savina però la roca es franca i "per si les mosques", abans, poso un friend. Llaço una baga a la savina i continuo. Lo que us deia, ja no soc tant elàstic i costa progressar. Al cap de poc, la xemeneia es fa més fàcil de pujar fins que arribem a un parabolt. Seguim recte amunt amb la mateixa tècnica però ara el remonage es més estret fins arribar a una còmoda reunió dins l'escletxa. Abans d'arribar a la reunió hi ha un cap de burí que no he vist. Llarg de remonage maco i disfruton.

2on llarg IV, IV+ quatre parabolts i dos savines en 20 metres
Surt en Joaquim i ara la xemeneia esdevé igual d'estreta i molt franca i amb els parabolts que enlluernen. Progressem (nosaltres) fatigosa ment fins uns passos atlètics i més amunt podem llaçar unes savines. el pas per entrar a la reunió ens el protegirà un parabolt. Llarg com l'anterior però millor.

3er llarg V, IV+ i III dos parabolts i un parell de savines en 30 metres
Aquest es el llarg més difícil de la via però no el més maco. Tan sols es un pas molt explosiu. Surto i m'obro de cames però em fa la sensació que em trencaré!!! M'agafo al bolt i m'ajudo una mica i de seguit cerco uns còdols grossos a la banda dreta que en fan arribar5 a un boix on llaço una baga. continuo amb remonage un xic terrós fins que un parabolts m'obliga a sortir de la canal i pujar per placa. Aquí la roca es típica de Sant Llorenç, trencadeta, trencadeta... l'has d'anar acaronant i tracta-la amb molt de "carinyu". Arribem a una gran balma i flanquegem a l'esquerra per terreny terròs i herba fins un petit diedre que en portara a la tercera reunió en uns arbustos. No es un llarg maco però te la seva història.

4t llarg II i III neta i uns 20 metres
A mi, particularment, m'agrada fer cim, sinó sembla que en falti alguna cosa i com el Joaquim no ha pujat mai a la Falconera farem la pujada ,per lo que seria la via normal, per ascendir al cim. Es un llarg, primer caminant i després grimpant fàcilment, encara que la roca es molt dolentot. Ja som al cim de la Falconera amb la mola enorme del Montcau per sobre nostre. Sembla com si un gat s'hages esmolat les urpes amb les nostres pobres esquenes però els dos baixem amb un somriure d'orella a orella.

Recomano aquesta bonica i clàssica xemeneia on ens delectarem arrossegant-nos com sargantanes per les seves parets. Si voleu més informació de la via la podreu trobar al blog de: http://escalatroncs.wordpress.com/

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera

La roca de la Falconera

El Joaquim al primer llarg

La primera reunió

El Joaquim al segon llarg

Una altre foto del segon llarg

El tercer llarg

La tercera reunió al final de la xemeneia

L'ultim llarg per arribar al cim

Si, encara que no ho sembla, es el cim de la Falconera

Ressenya feta l'any 88. Veieu la diferència de graduació a la d'ara? Erem joves i inconscients però d'assegurances habien les mateixes... ara, per sort, son parabolts!!!

dijous, 13 de setembre del 2012

Variant MONTPART a la Gorra Frigia. Una clàssica prou oblidada

8 de setembre de 2012

Sempre que anem a escalar, a lo que popularment anomenem "Gorros", sempre hi ha gent a la via del Carles, Òpera Prima, Stromberg, Bella Easo, de l'Adrià, alguns, pocs, la Badalona, però a la Monpart, ningú o això es el que a mi em sembla. Es una variant de la Haus-Estrems realment bonica i lògica... però amb poques i molt velles assegurances i deu ser per això que la fa poca gent.

Seria cap els voltants d'octubre o novembre de 1978, que en el grup d'amics que érem, havien quatre que escalaven i jo els escoltava "bocabadat" paraules com: la Monpart, un buril, el water, trenta metres a pel, III i IV... paraules que em sonaven a "xinu", fins que un dia en vàrem dir que si volia anar a escalar amb ells. Han passat molts anys des de aquell dia i curiosament, va ser la Badalona la primera via que vaig fer de la Gorra Frigia. Encara recordo el dia que la vaig fer la Monpart que era un dia molt fred de gener de 1982. L'he repetit, no se quants cops i ara en Joaquim i jo ens hem proposat anar a fer-la. Ens prendrem la llibertat de cambiar els burins vells per parabolts, tant sols els que trobem i esperem que sigui prou correcte per a tothom.

1er llarg III+ dos pitons en 40 metres
Començo a la caracteristica llastra enganxada de la cara NE del Gorro Frigi on pujo fàcilment però amb comte, doncs la roca es un xic trencada. Trobo una llastra i poso un friend petit i al cap d'uns 15 metres trobo un pitó de via en prou bon estat. Vaig pujant i mirant a vall. No estem acostumats a pujar sense parabolts! Posant a prova l'ingeni, continuo pujant i poso un tascó i més a munt un altre friend, fins que trobo un altre pitó i llavors tant sols em queden uns 5 o 6 metres fins la característica alzina de la primera reunió.

2on llarg III i IV un cap de burí i tres parabolts en 35 metres
Sortim de la reunió per placa fàcil on podem posar alguna driend a la llastra que tenim a la dreta Un cop superada la llastra arribem a una cornisa on hi han un parell de burins molt vells i en Joaquim còmodament posa un parabolt. Un cop fet això continuem recte a munt amb tendència a la dreta i al poc trobem per casualitat un cap de burí. Decidim no posar un parabolt aquí. Continuem, ara amb tendència a la dreta i a uns 8 metres trobem un altre burí i fem la mateixa operació. el reemplacem per un parabolt. Continuem vers la dreta fins una mena de cornisa molt petita que la franquejarem a la dreta i trobarem un altre burí que reemplacem per un parabolt i en un parell de passos arribem a la segona reunió. Aquí trobem la reunió restaurada amb dos parabolts.

3er llarg IV un pont de pedra un parabolt i un burí en 30 metres
Sortim de la reunió amb passos de flanc a la dreta per situar-nos al damunt d'un merlet que sobresurt de la paret. Molt amunt veig el pont de pedra i son molts metres sense cap "seguru". Mirant, veig un merlet fantàstic per llaçar una baga i amb més tranquilitat arribo al pont de pedra i que la baga fa por de lo vella que es. La cambio per una nova i segueixo a munt. L'escalada es vertical però amb una roca molt franca i bona. En una petita cornisa trobo un burí que em disposo a cambiar per un parabolt. Des de aquest punt escalem amb tendència a l'esquerra fins una altre burí que no el puc cambiar per que ens hem quedat sense bateria. El pobre trepant ja no done per més. Uns metres més amunt arribo a un parabolts de la via de l'Adrià. Passo d'ells i poso un friend en un forat i fent uns passos de flanc a l'esquerra, arribo al forat on ja hi han un parell de parabolts.

4t llarg III un pont de pedra en uns 30 metres
Ha passat tant de temps que no feia la via Monpart que ara m'he adonat que la via del Carles trepitja descaradament aquest bonic quart llarg. Surto per l'esquerra del "water" i pujo vertical amb uns còdols enormes i vaig mirant els parabolts verds de la via del Carles i decideixo passar d'ells (ja es estrany que jo em salti els bolts!!) L'escalada es fàcil i de còdols generosos i quan porto uns quinze metres poso un friends. Al poc arribo a un gran forat on antigament es feia reunió. Poso un pont de pedra i segueixo fins la reunió que ja es comuna per a casi totes les vies d'aquesta cara.

5è llarg II i III i neta en uns 30 metres
L'ultim llarg d'escalada molt fàcil i en algun punt una mica trencada on tenim llastres i alguna sabina on podrem asegurar-nos i ja arribem a la "archiconeguda" creu de la Gorra Frigia.

A estat una escalada, per el nostre nivell, fàcil però amb assegurances justes i on em mirat de netejar-li una mica la cara, doncs la veritat, es que les assegurances fixes estan molt deteriorades i malgrat tot això a estat un plaer escalar amb els cinc sentits.
Els que hi aneu a fer-la, esperem que un agradi la restauració.

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera