diumenge, 28 d’octubre de 2012

Via Badalona a la Panxa del Bisbe

27 d'octubre de 2012


La Panxa del bisbe des de les escales
Que us puc dir, la Badalona de la Panxa, una via que fa 30 anys ni en somnis se'm va passar pel cap anar a fer-la. El llibre d'escalades d'en Rodes i Labraña de la Regió de Tebes/Tebaida, fa una descripció de la via per "esgarrifar-se" (teniu en compte que es de l'any 1973...). EL primer llarg i el llarg flanqueig del segon llarg, catalogats de dificultat extrema i de VI (no 6a com es moda ara), et treien les ganes d'anar-hi. Ara, gràcies als nois del CE de Badalona que l'han restaurada en Pere-Joan i jo ens decidim a tastar-la. Ell ja la va fer amb el seu dia, fa un munt d'anys però els parabolts lluents (no gaires!) ens animen.
Després d'uns tira i arronsa i una decisió a últim hora, per que les prediccions del "mentidòlegs" no son gens esperançadores, a quarts de nou del vespre quedem per marxar i  com diu en Pere-Joan: que ens pot passar, que ens mullem? Camí de Montserrat veiem que fa l'efecte que "lleparem" però a mida que arribem al Monestir la cosa va millorant malgrat que hem tingut sol, núvols i pluja.

1er llarg IV+, V, V+ (per mi, 6a) tres parabolts i dos burins en 25 metres
Comença en Pere-Joan i la cosa es curiosa fins arribar a la balma i travessar-la. En aquest recorregut trobem dos parabolts. Al sortir de la balma ja te'n adones de la "magnitud de la tragèdia" Sort d'un burí vell sense plaqueta que et dona un cop de mà. tot seguit la cosa es complica. Presa petita i vertical. Aprofitem un parabolt d'una via a la dreta per pujar mes tranquils i sorpresa! la cirereta del llarg, l'entrada a la reunió. Trobem un burí amb plaqueta vell que costa un ou arribar-hi i arribem a la reunió fent: ai, ai, ui, ui!!! Primer llarg molt fort que t'obliga a estar molt concentrat, tot i així, jo no he estat a l'alçada, per amí es més de V+.

2on llarg IV, IV+ 5 parabolts un d'ells de la Buriles Rojos en 25 metres
Arribo a la reunió rebufant i la visió del flanqueig es impresionant. Prenc cintes i començo. De fet, el llarg es més espectacular que difícil però t'he l'has de treballar. En el vertical i llarg flanqueig trobem tres parabolts, un d'ells de la Buriles Rojos, que sense recança, l'aprofito. Després del quart parabolt, pugem verticalment amb tendència a l'esquerra fins una pedra on hi ha una fissura on trobarem un parabolt. Contunuem vertical amb molt bona presa fins la pentjada segona reunió. Llarg molt maco on gaudirem duna roca de primera.

3er llarg IV+, IV i III 3 parabolts i un burí vell en 35 metres
Surt en Pere-Joan de la reunió fins un ressalt prou desplomat que el protegeix un parabolt. Aquí tenim que llegir una mica la roca i buscar el lloc mes adient per trobar el camí correcte. Després d'un parell de ziga-zagues trobem un altre parabolt. Aquí l'escalada es agradable i amb molt bona presa. Trobarem un burí vell i un altre parabolt abans d'arribar a la gran balma de la tercera reunió. Llarg amb les assegurances justes i per gaudir de la roca de la Panxa.

4t llarg III i neta d'assegurances en 40 metres
Comença a caure gotes però sense greus consecuències i Surto de la balma clarament vers la dreta. Es un llarg fàcil, tot de III on no trobarem cap assegurança, però que si volem podem posar algun merlet. Llarg fàcil i agradable però cansat.

5è llarg II, III i II un sol burí en 40 metres
Llarg encara més fàcil que l'anterior però encara que siguin de tràmit ens duran al cim d'aquesta roca tan característica de Montserrat. Es que si no faig cim, sembla que em falta alguna cosa de l'escalada. Manies meves!

Amb en Pere-Joan fa temps que ens coneixem i hem coincidit en escalades però mai ens habiem "encordat" junts i de debò que ha sigut un plaer, com si escalesim junts tota la vida. No hi ha res com compartir afició i pensaments... ho repetirem!
Ara toca foto de cim envoltats de núvols que li donen una visió diferent a la tan habitual muntanya de Montserrat amb dies de sol. El Cavall i donem la jornada per acabada. Fa 15 anys que no venia a la Panxa i desde el mes de juny ja he anat tres cops. Un altre via per la cole.

Cordada composta per:
Pere-Joan Bosc, Ll 1 - Ll 3  i Ll 5 
Joan Prunera, Ll 2 i Ll 4                    

L'entrada a la primera reunió, fineta, fineta...
El flanqueig del segon llarg
Veient la foto, sembla que sigui un escalador de veritat!
En Pere-Joan, al flanqueg
En Pere-Joan arribant a la segona reunió
Penjat de la segona reunió
Començant el tercer llarg
El quart llarg. comenxa aplovisquejar!
Foto del cim i final de via

El cavall Bernat surtint entre els núvols
Ressenya del Llibre Roques, parets i agulles de Montserrat de 1973. En aquella època marcave en vermell els VI per no confondre'ls amb IV

12 comentaris:

  1. La Badalona, caaaaaaaabró. Baba, enveja, cotxina enveja.

    ResponElimina
    Respostes
    1. cabronaaaaaaaaaaç!!! quin "culet" que vaig passar al primer llarg. Es per homes de debó, no per mariconetis "mentjacallosduminguerus" com nosaltres
      Au chaval, a recuperar-te, que m'has de portar a escalar!!!

      Elimina
  2. m'agradat molt les teves explicacions, en el seu moment no la vaig fer, ara hi hauré d'anar, sembla que la via s'ho val. Felicitats!!!!

    ResponElimina
  3. Estàs fet una bèstia, m'agrada la via, anirem a veure si jo la passo, jaja. Felicitats i que segueixis así company. una salutació

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cuidadin, cuidadin amb el primer llarg, es realment difícil i expossat. El segon no es gaire expossat però el flanqueig en molt curiós, vas per una curniseta petita, petita en adherencia i de cop s'acaba...!!!

      Elimina
  4. Felicitats per la via i records al Pere Joan, com comenten els companys aquesta me l'apunto.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ei, Jaume. Ves-hi quan puguis per que es realment maca, sobre tot, el segon i tercer llarg, son de pelicula! El primer és molt dificil i expossat.

      Elimina
  5. Moltes felicitats akesta i la Terrasa eren les més dificils kuan només havia el llibre del Labraña

    ResponElimina
  6. Felicitats per la via,
    Sortint de la R.2, pel que veig en la teva ressenya, ja no s'ha de fer el bucle a la dreta que marcava abans la ressenya vella que també hi penges oi?

    Salut i a tibar

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, de la reunió ja surts facilment directe al ressalt. Tot i que mirant la ressenya antiga, la buriles rojos deuria trepitjar-la. El que passa es que les ressenyes del Rodes i Labraña, algunes no son molt correctes però en aquella època,igual si que feien aquet llarg "bucle" que dius tú. De totes maneres recte se surt be. Jo pensave que ja la habies fet.

      Elimina
  7. L'he fet dos vegades i el primer llarg sempre de segón. Recordo el primer cop que vaig entrar a la R1 pujant una mica en diagonal i despres flanquejant i era un pas explosiu molt dur, si dius 6a jo dic que si, llavors aixó del 6a no existía jaja.

    La segona vegada el primer, en Toni Genescà, el meu mestre i un escaldar nat, va trobar una variant d'entrada flanquejant abans i pujant recte, em va semblar una mica menys dificil, mes vertical pero amb bona presa amagada, petita pero cantelluda. A més va trobar un pont de roca amagat mol guapo, ja et dic, el Toni aquest era un crack.

    Joan C

    ResponElimina
  8. A i flaqueig del segón llarg, aquest si l'he fet de primer, pero te un punt critic, hi ha una repisa pels peus que es va aprimant fins desapareixer, es un moment de coco, mires i dius, ara que. Sort que ja hi habien asegurances d'altres vies que atravesaben, crec que dos en tot el llarg, i el veureles et donaba fé per continuar. En fi, quins records.

    Joan C

    ResponElimina

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.