Via GAM a la Portella Petita i ARESTA BRUCS a la Màquina de Tren

Diumenge 22 de juny de 2014

Via GAM a la Portella Petita

L'aresta sud de la Portella Petita sempre va ser una via que em va fascinar. Quan ere primerenc, amb això de l'escalada, quan pujàvem a Agulles, sempre havia una cordada a la via GAM. Des de el turonet, en front de l'aresta, mirava "bocabadat" els escaladors i somiava en el dia que tindria prou valor per enfrontar-me a la dificultat del segon llarg. No va passar gaire temps fins que la vaig poder fer, a les hores, esdevingué una via que vaig repetir fins el cansament. El primer llarg amb la corda a l'esquena, el segon llarg tot en lliure, el tercer... es el que se'm va resistir de fer-lo en lliure, empalmant el segon i tercer llarg, en escalada nocturna. Ara fa una colla d'anys, al menys deu, que no la tastava i "deunidó" com a cambiat la via... be, la via no gaire, jo si que he cambiat!!! El segon llarg amb un pas d'A0e i la resta amb el "cul apretat". De totes maneres, es una via ràpida de fer, curta però aèria, correctament restaurada i i molt bonica, no us la podeu perdre.

La via comença, gaire bé, a peu del camí que puja al coll de les Portelles, just abans d'accedir a la canal, del camí surt un corriol que de seguit ens deixa a peu de l'aresta sud.

1er llarg: III i II, neta d'assegurances i uns 35 metres
Comencem pujant per l'aresta lleugerament a la dreta tocant la canal i en escalada fàcil anirem progressant fins la primera reunió. En aquest recorregut podrem, si volem, posar algun friend i merlet per protegir el llarg.

2on llarg: III, A0e, V+, V i IV, 5 expansions en uns 25 metres
Sortim de la reunió fàcilment i pugem al capdamunt d'un pedestal. Ara la paret es molt vertical i tenim que salvar un petit balmat. Amb un pas d'A0e el superem i continuem amb escalada difícil, amb les preses contades i un xic polides. Mica en mica va decreixen la dificultat i a la cinquena expansió ens decantem lleugerament a la dreta, Abans d'entrar a la reunió podem emplaçar un bon tascó en una fissura. D'aqui estant, flanquegem tot a la dreta per entrar a la reunió, un pel incòmoda a dins del balmat.

3er llarg: IV, A0e, V, IV i III, 3 expansions i un clau en uns 30 metres
Prenem el tercer llarg sortint de las reunió cap a l'esquerra fins arribar al primer parabolt i fent un pas dA0e arribem el pitó. continuem amb A0e i sortim fent un pas de bavaressa i situar-nos al damunt d'un relleix. Seguim escalant fàcilment fins que es redreça l'aresta, però amb un còdols grans i generosos, arribem al final de la via.

Per baixar només tenim un petit ràpel ,d'uns vint metres per la cara Est i ja serem al terra.

Com encara es d'hora i aprofitant que em fet una via que fa mot de temps que no hem pujat, el Joaquim em proposa anar a la Màquina de Tren... Batua!!!, aquesta fa, al menys, 25 anys que no la he pujat!!! Vinga, anem-hi...

El primer llarg

El segon llarg 

El Joaquim al segon llarg

El tercer llarg 

El cim de la Portella Petita i la Gran de fons

L'Aresta Brucs de la Màquina de Tren

La Màquina de tren, que puc dir d'aquesta senzilla però popular agulla. L'agulla que quan estàvem avorrits la fèiem pel simple fet d'escalar. La he pujat, fins hi tot en "solo integral" (bogeries de joventut). Te nombroses variants però mai he fet reunió en l'arbre, sempre a sota del ressalt i la que més he fet, es la que surt per la dreta, que es més senzilla que la que puja directa. De totes maneres es una escalada fàcil que inclòs es pot fer d'un sol llarg i amb unes vistes molt peculiars del refugi i d'Agulles. Antigament, un cop al cim, travessàvem tota la allargada agulla fins l'extrem oposat i d'allí un ràpel de pocs metres que ens portava al terra. Ara hem vist que en la petita bretxa que hi ha podem fer un ràpel de 15 metres.

L'agulla la tenim davant mateix del refugi i per arribar a peu de via prenem el calmi a coll de Port i amb una mica d'intuïció arribarem a peu de via.

1er llarg: III, tres expansions ens uns 20 metres
Situats a sota el gran sostre pujarem amb tendència a la dreta amb escalada molt fàcil fin travessar tot el sostre. Pujarem per un diedre i arribem a un relleix amb un arbre gruixut. Seguim fins un ressalt on aterra hi han dues burinades. si volem fem reunió.

2on llarg: IV+, IV, III i IV, tres expansions en un 25 metres
Comencem per l'esquerra, superant un ressalt un xic difícil,l però molt ben protegit. Seguim per placa fins un altre ressalt, aquest cop un pel trencat i pujant amb tendència a l'esquerra arribem al cim de l'agulla.

A estat un diumenge de record, amb vies que feia molt de temps que no pujava, que ja les tenia... podríem dir, una mica "saturades" però passa el temps i allò que t'avorria, descobreixes que no. No cambia res, tot es igual que abans, l'únic que cambia som nosaltres.

Escalades realitzades per: Joaquim Llòria i Joan Prunera

Via FULL EQUIP a la Paret de la Codolosa (Montserrat)

Diumenge 15 de juny de 2014

La Paret de la Codolosa, situada davant mateix del poble de Collbató es un lloc, per mi, no gaire encisador de Montserrat, però que ens permet fer un parell d'escalades en un temps "record", si la idea es poder tornar a casa a dinar ben d'hora. Ja us dic, no m'agrada gaire el lloc per la massificació de vies i que es un lloc molt castigat (crec) pels incendis. Generalment, quan he anat, tot era ple de gent com un ou, al contrari d'avui, que només érem nosaltres. Hem escollit la via Full Equip, que fa uns quatre anys la vàrem abandonar pel fred que feia i fins ara ni me l'habia tornat a mirar. Son dos llargs de corda, amb un equipament prou esplèndid i amb un segon llarg amb un 6a però que les "malas lenguas" diuen que es pot fer "trampa".
La via comença entre les vies Campions i La Tribu, on ja des de terra, podem veure els parabolts.

1er llarg: IV i IV+, nou parabolts en uns 30 metres
El primer llarg es bonic de fer i la màxima dificultat es superar pel mig uns tres o quatre ressalts, tots sempre ben assegurats. Mica en mica anem guanyant alçada i farem reunió a l'esquerra d'una roca que te la forma caracteristica d'un triangle. Reunió molt còmoda de dos parabolts amb anella.

2on llarg: A1e (6a) V, IV, A1e (V+?), V, IV+ i IV, 13 parabolts en uns 35 metres
Aquest es el llarg més difícil però el més bonic. Sortint de la reunió tenim un fort ressalt que el farem amb tendència a l'esquerra. Faig un pas d'A0e però no arribo a la propera expansió i li "fotu" ma a l'estrep. Superat aquest entrebanc el que continua es un festival de verticalitat i còdols molt generosos fins que decreix la dificultat i topem amb un altre ressalt que graduen de V+. Nois, jo he fer V+ més fàcils... Torno a treure l'estrep i dessolc el pas. continua amb bona roca i mica en mica arribem al final de la via.

Per baixar podem fer, be un sol ràpel de 60 metres fins el terra o be dos ràpels de 30 metres, a gust del personal. Ja ens em tret l'espineta de quan vàrem abandonar la via i un altre per la "cole".

Encara es d'hora i decidim fer una via d'un sol llarg que ja vaig fer en el seu dia situada a l'extrem dret de la Codolosa, però m'he confós sobre tot fent el primer llarg i adonant-me al arribar a la reunió que estic en una via. Aquesta via va per la dreta de la Iona a l'Esperó de la Salut però no tinc cap referència ni a la guia "cara sur Montserrat Vías largas". Com ara ja no tenim temps decidim baixar i cap a casa que ens estan esperant per dinar!!!

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera

El primer llarg

Superant el primer ressalt del segon llarg amb estreps 

El segon llarg

Arribant al final de la via

Via EPIRIMOUNTAINS a la Paret del Davessó (Malanyeu)

Diumenge 8 de juny de 2014

La meva ressenya

No sóc un assidu habitual d'aquesta bonica zona del Berguedà i sempre que he anat, ha estat amb més gent o fent alguna col.lectiva amb el centre. Aquest cop em venia de ganes de fer un parell de vies que les tenia pendents, la Badalona i la Epirimountains. Ja comença a fer prou calor i la Paret del Davessó, orientada al sud, pot ser com un forn, així que farem un pensament i anirem a intentar aquestes dues vies abans que faci més calor en els mesos propers. Arribem a les nou e punt al poble de Malanyeu i a l'entrada del poble tenim unes bones explanades d'herba per poder seure i esmorzar tranquilament. entre moç i glop de "cucacola" ens mirem les ressenyes que portem i per fi ens decidim per la que ens fa mes pes, la Epirimountains. L'aproximació es tranquil·la i senzilla. Prenem la pista que tenim a la dreta del les cases del poble i la seguim fins que arribem a l'entrada d'una masia. Prenem un corriol que puja per la dreta i travessem un bosc fins davallar a un rierol. Les parets les tenim davant nostre i pujant una estona, anirem travessant tota la paret a l'esquerra fins trobar el punt on comença la via. Després d'investigar una mica, dons no tenim massa clar on comença la via, domen amb ella. Està tota equipada amb espits nous i això es un punt de referència. La via Badalona es més a la dreta i son parabolts.
Ja ho tenim clar i ens posem a la feina. El primer llarg es veu molt dret però anem contant els espits i surten els contes!!!

1er llarg: IV+, V i IV, 11 espits en uns 35 metres
Comencem el primer llarg un pel a l'esquerra de la clariana del bosc pujant per aquesta roca, tant especial, plena de forats. Mica en mica es va fent més difícil però quan comences a tremolar, guaita, un espit! Així anem fent en vertical fins un punt que els espits ens manen a l'esquerra per tornar un altre cop a la dreta. En aquest punt, per mi, es el més difícil de la via i gràcies a uns quants reposos puc continuar prou be. els últims 8 o 10 metes son verticals i amb la roca a controlar però més fàcils i en una mena de llastra, al capdemunt, muntem una còmoda reunió. Llarg mantingut, molt "disfrutón" i generosament equipat.

2on llarg: IV, V i IV, 7 espits en uns 30 metes
Sortim de la reunió lleugerament per l'esquerra per superar un bloc fins el seu capdemunt, on còmodament en una bona cornisa, "xapem" el primer espit. Seguim per una mena de fissura en diagonal fins un arbust. Aquí tenim el pas clau del llarg. Hem de passar de la fissura a la placa de la dreta i la sabina, a modus de nansa d'olla, ens permet fer-ho. Buscant preses adient superem els passos difícils fins que la cosa minva de dificultat i en una feixa de la paret muntem la còmoda segona reunió. Llar molt bonic de fer i també, generós en equipament.

Llegint la ressenya que portem, ens recomana fer reunió al mig de lo que seria el tercer i últim llarg, Per això ens tindríem que proveir d'un parell de tascons mitjans o friends per poder reforçar la reunió, aprofitant el segon espit del llarg. I així ho vàrem fer.

3er llarg: III i II un espit en uns 20 metres
Sortim de la reunió vers l'esquerra per la feixa a cercar el primer espit. Seguim amb molta facilitat fins els peus d'una mena de diedre i aprofitant el segon espit muntem la reunió com ja he dit. Llarg de tansició per evitar el fregament de les cordes i escalar més tranquilament, el darrer tram.

4t llarg: IV+, V, A1e i V, 8 espits en uns 15 metres
Encetem el darrer llarg pujant en bavaresa fins un fort ressalt. Hi ha dos opcions, fotre-li per mig o pujar per l'esquerra, que es més lògic, i així ho faig. El problema es que l'espit em queda molt a la dreta i me les veig "peludes per "xapar" i passar la corda. Al llarg li donen 6a (dimensió desconeguda per "cagamandurries" com jo) i veient com "pinta la cosa" trec un estrep i... cames per que us vull!!! Faig tres passos en A1e, posant-me a primers, fins que la dificultat decreix i arribo al final de la via.

Fa molta calor i donem l'escalada per finalitzada. Un altre dia farem la Badalona, que ara ens toca baixar i tindre que fer de dos a tres ràpels... amb la gràcia que a mi em fa!!! Primer fem un ràpel de 30 m. fins la segona reunió i després un de 55 m. fins el terra i aquí be l'ensurt del dia! Faig un nus a la punta de la meva corda pensant que faríem un tercer ràpel. com el Joaquim veu que arriben be les cordes segueix fins el terra. Baixó jo i acabat el ràpel recupero la corda preguntant al Joaquim si ha desfet el nus... El nus? em respon. Ens mirem amb cara de moniato i... hòsties el nus!!! El nus ens queda a cinc metres pel damunt nostre i fora de qualsevol via. Vaig tenir que suar de valent per arribar a cercar un altre cop la corda pujant per un troc de roca no gaire bona i només podent posar un tascó en cas de caiguda. En fi, ho hem resolt feliçment, però amb les cames tremolant de valent!

Una via més per la cole i molt recomanable, poder, la mes maca que he fet a la Paret del Davessó. Amb aquesta calor, em fa l'efecte que, trigarem en tornar a Malanyeu

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera

El primer llarg

Des de la reunió, es veu vertical el primer llarg

El segon llarg

El fàcil tercer llarg

La reunió d'un espit i reforçada amb dos tascons

El quart llarg, fent tres passos amb estrep

"Fotomatón"

Via CALIFORNIA a la Boteruda del Grà (Montserrat)

Dissabte 31 de maig de 2014

Avui ens hem llevat mandrosos i quedem un pel més tard de lo habitual. Arribem al poble del Bruc a les deu del matí ben tocades i poca gent queda al Bar de l'Anna, ja han marxat tots a "tocar" roca. Anem al Monestir o ens quedem per Agulles? De sota la màniga, (be, vull dir del llibre nou de ressenyes d'Agulles) trec la ressenya d'una via a la Boteruda del Grà que fa temps que vull anar. Es tracta de la via Califòrnia. Que puc dir de la via? Sense grans pretensions, ben assegurada i, per lo general, molt bona roca i de tres llargs. Via curteta de 65 metres però amb una bona aproximació. Al Joaquim li fa gràcia i ja està tot decidit.

Per arribar a la via anirem fins el refugi Vicenç Barbe i prendrem la canal de les Bessones i un cop passat l'agulla de la Carnavalada seguirem les marques vermelles del camí alt d'Agulles que va a la dreta i en poca estona passarem pel costat de la Panxeta i de seguit arribarem a la Boteruda del Grà. La via comença pujant per la canal que tenim a la dreta i en arribar a una fissura ombrívola i vertical ja serem a peu de via. els parabolts son visibles des de el terra. A peu de via, ens trobem a l'amic Toni Aymami i un amic que acaben de fer la via Dipankasa a la mateixa agulla. Salutacions, xerrada i ens acomiadem i el Joaquim i jo ens posem a la feina.

1er llarg: V, A0e, IV+ i IV, 5 parabolts en 15 m
Comencem enfilant-nos per la fissura que es humida i trencada fins arribar al primer parabolts. Dos passos en A0e i una sortida en lliure curiosa en menarà a un flanqueig a l'esquerra i de seguit arribarem a una còmoda reunió.

2on llarg: V+, V, IV+ i IV, uns 8 parabolts de 8 mm en 30 m
Sortim de la reunió lleugerament a l'esquerra. La paret es força vertical però amb molt bons còdols. Seguim recte fins un resalt més fàcil del que sembla. Superat això seguim per placa tombada fins decantar-nos una mica a la dreta i seguir recte amunt, ara més vertical i als peus d'un ressalt farem la segona reunió u pel incòmoda.

3er llarg: V-, IV+ i IV, uns 4 parabolts de 8mm en 20 m
Encetem el llarg a la vertical de la reunió superant aquest ressalt i amb tendència a la dreta arribarem a un altre. Seguim escalant amb bona roca fins que, gaire be al final de la via, trobem un ultim ressalt que superem molt fàcilment. La reunió la tenim pràcticament al cim de l'agulla. Per baixar anirem al cantó oposat a la via i de dos espits, un amb maillon, units per una baga farem un petit ràpel de 15 metres fins un collet i després tot caminat baixarem per una canal que en portarà a peu de via.

A estat una escalada curta però divertida, amb un sol que "espatarra" però ben arribats al cim veiem que s'acosten uns núvols negres i carregats de "mala llet". Company, pleguem trastos i cap a vall que això pinta malament. En poca estona, ja tenim la tormenta damunt nostre i ens falten cames per tirar cap a vall. Arribem al refugi tot just quan més aigua cau i asseguts als porxo contemplem com cau l'aigua per la taula contemplant els contrastos de llum amb lla pluja i les tonalitats que prenen els arbres al mes de maig. Aquets moments de pau guarits sota la pluja, no tenen preu. Pot ser el millor del dia.

Un altre via per la "cole"

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera

La fissura bastant lletja del primer llarg

El flanqieg del primer llarg 

Començament, molt dret, del segon llarg

El tercer i últim llarg

l'últim llarg

Ha estat un dia de sol, però... 

 just hem arribat al refugi... 

 per guarir-nos de la pluja!!!

Pic de Pessons 2.865 m per la canal dels Isards. Andorra

Dissabte 24 de maig de 2014

No tot serà tocar roca! i aquest dissabte, "matinada inhumana" per pujar al País dels Pirineus, Andorra, sortint de Barcelona a les 5.30 h. i després d'un petit contratemps, arribem a Grau Roig a les 9.30 h. Passat el Túnel de Cadí el temps empitjora per moments i la cosa "pintan bastos". Després de la matinada i la qiilomatrada, han de caure "chufus de punta" per que no pugui el Pic de Pessons!!!

Sortim de Grau roig (2.120) i seguim la pista d'aquí en sentit SO fins l'estany Primer de Pessons on hi ha un restaurant. Voregem el llac en sentit SE fins travessar-lo. Ja de lluny, veiem l'altívol Pic de Ribuls i a la seva dreta, la canal dels Isards i el Pic de Pessons. El camí es molt evident. Mica en mica, anem guanyant alçada fins situar-nos a la vertical del famós esperó N del Pic de Ribuls i seguim caminant en senti O fins arribar a la canal dels Isards a l'esquerra del Circ de Pessons. Hi ha força neu i quatre dits de neu nova caiguda la nit anterior i la part mitja i final es veu prou dreta. Optem per posar nos els crampors per evitant mals majors. En poc més de mig hora remuntem tota la canal fins el portell de Pessons i decidim anar a al Pic de Ribuls i desfent el camí tornem al coll i ens disposem a pujar, ara si, el Pic de Pessons. Ara el temps cada cop empitjora a més, Neva i fa vent i no més ens aturem al cim, per fer un parell de fotos i marxar a vall. Un cop a la canal, ens trobem a raser del vent i podem baixar amb més comoditat desfent el camí que em fet de pujada i a les 15.30 h. ja som un altre cop al pàrquing de Grau Roig.

De tornada, baixarem pel "bonic" País dels Pirineus passant per la, no més "bonica" capital d'aquest país (només els envejo, que estan dins els Pirineus i que els seu idioma oficial es el català) i de pressa, de pressa, sortirem d'Andorra i dinarem a la Seu d'Urgell... abans carregem benzina que aquí es més barata!

Dons ja hem fet un parell de cim del Pirineu que encara no habiem pujat i que per avui, ja hem tingut bastant

Ascensió feta per: Vicenç Nin i Joan Prunera

El Pic de Ribuls a l'esquerra i a la dreta el Pic de Pessons

Endinsant-nos en el Circ de Pessons 

El Pic de Pessons

La Portella de Pessons i la canals dels Isards

La canal dels Isards

Arribant a la Portella de Pessons

"Homo congelatus"

Foto pel record i marxem, que el temps empitjora

Via CERVERA-RAÜL a la Talaia Gran (Montserrat)

Dissabte 17 de maig de 2014

La meva ressenya de la via

Les Talaies, isolades al bell mig del coll de Migdia, ens ofereixen una vista, que pot ser, de les millors de Montserrat. Una aresta Sud esvelta i estreta, que sembla tallada amb un ganivet, ens permetrà fer una escalada amb grau moderat, però no mancada d'aventura i ambient. Amb un equipament vell i d'un altre nou, però baix el meu parer, una mica precari, tindrem que ser un pel valents per forçar passos en lliure. De totes maneres, es una escalada que no us la podeu perdre.

Per fi! M'ha costat decidir-me. Farà més de quinze anys que vaig intentar fer-la, però aquell cop érem massa gent i vàrem decidir no anar. Últimament he vist moltes piulades d'aquesta via i això ho teníem que racabar i he fet el corvalent, ens hem decidit d'anar-hi.

Com som escaladors mediocres i molt, però que molt "cagaduptes", fem cas als "mentidòlegs" i decidim anar el dissabte. Deixem el vehicle en un replà de la carretera de Can Massana al Monestir, abans d'arribar a Santa Cecília i comencem a remuntar canal del Llum a munt. Portem prou pes a les motxilles i poc a poc, amb pas lent però seguit, arribem al coll de Migdia. A mida que ens anem acostant a la Talaia, les papallones comencen a despertar-se a la meva panxa. El Joaquim i jo, anem xerrant per trencar una mica el gel però la veritat es que jo vaig massa intranquil, mirant el cel, el vent, els núvols que passen... a veure si tenim un bon dia.
Ja som a peu de via, les papallones de l'estòmac sembla que vulguin sortir totes a l'hora pel mateix lloc! Miro el primer llarg que es el que em fa més respecte, per la roca i les poques assegurances que hi han. Ens disfressem amb el casc, arnés, peus de gat i material i començo el primer llarg.

1er llarg: IV+, Ae i IV+, 4 parabolts de 8mm i un burí en 30 metres
Situats lleugerament a l'esquerra de l'aresta, pugem per terreny trencat fins una fissura on entrarà un tascó a "caldo". Seguim a munt fins que la paret pert verticalitat, Aquí trobem un parabolt. Seguim vers la dreta fins un ressalt on trobem seguits tres parabolts i un burí i en tècnica d'Ae superem el ressalt. Seguim fins un altre ressalt on en una fissura oritzontal podem posar un altre tascó. El superem recte fins arribar a una mena de sostre. En un altre fissura horitzontal podem emplaçar un parell de friends petits. Flanquegem a la dreta per terrenya un xic trencat i de seguit arribarem a un bon arbre on muntarem la primera reunió. Aquest primer llarg, ja et pose les "piles".

2on llarg: III, A1e i IV, un pitó, dos parabolts de 8mm i un burí sense plaqueta en 25 metres
Sortim de la reunió per terreny molt fàcil fins un ressalt prou ferm assegurat per un pitó. Els passos en A1e son llargs i un cop superat això arribarem a un burí sense plaqueta. Seguirem en lliure fins un replà a sota d'un desplom on muntarem la segona reunió. Llarg més difícil del que sembla a primera vista.

3er llarg: V, V+/A0e, V i IV, cinc assegurances entre espits i parabolts de 8mm en 30 metres
Sortim de la reunió vers la dreta per situar-nos al bell mig de l'aresta. Amb una roca fantàstica, anirem progressant per terreny molt vertical, fins que l'aresta perd verticalitat i fàcilment però sense cap assegurança arribarem a la reunió. En mig d'aquest tram, podem emplaçar un friend mitjà en un forat. La reunió es d'un espit i un burí. els dos parabolts que havien els han petat. De totes maneres a l'esquerra tenim una bona fissura on entren a "caldo" dos tascons  per poder reforçar la reunió. Llarg molt bonic, amb una roca, gaire be, perfecte.

4t llarg: IV i III, un espit i un parabolts de 8mm en 20 metres
Prenem el llarg per l'esquerra de la reunió on trobem un espit vell. Seguim recte fins un ressalt assegurat per un parabolt. Superat això arribarem al cim d'una agulla, on a sota a la dreta, muntarem la quarta reunió. Llarg fàcil però molt estètic i bonic de fer.

5è llarg: III. A1e V/A1e, V, A1e, V i IV, entre espits parabolts burins i un pont de roca, 15 assegurances en 35 metes
El llarg tècnic. Davallarem l'agulla fins a tocar l'aresta que ara es força vertical i desplomada per encetar un artificial que en el primer tram es tot A1e. Al mig, tindrem que ser valents i sortir en lliure un parell de cops fins tornar a reprendre l'artificial. La sortida es prou curiosa i gens fàcil. Després seguirem en lliure i poc abans d'arribar a la reunió trobarem un pont de roca. Llarg espectacular, he tingut que carregar piles de nou.

6è llarg: III, cap assegurança en 20 metes
Llarg sense cap misteri. Rampa de III molt fàcil però sense cap assegurança que ens durà al replà final on muntarem la última reunió.

7è llarg: IV, III i II, un espit en 25 metres
Llarg, també molt fàcil, però amb molt d'ambient, que ens durà al cim privilegiat d'un mirador fantàstic, tant a llevant a ponent, com al nord o al sud.

La nostra joia és plena. Han estat quatre hores i mitja d'escalada amb els cinc sentis posats a la roca. Una bona aventura per celebrar els deu anys que fa que escalem plegats en Joaquim i jo... i que puguin ser molt més!!!

Es curiós, mentre fas l'aproximació, el teu desig es arribar a peu de via, un cop a peu de via, desitges haver passat el llarg més difícil i un cop fet això desitges, haver fet els ràpels de baixada. Tota l'escalada te passes desitjant coses i un cop a baix, ja s'ha acabat tot. La glòria personal es efímera, com els nostres somnis, sort que encara ens queden força somnis per realitzar, tant de bo siguin com aquest!!!

Be amics, ara be el que menys m'agrada, baixar rapelant... de totes maneres pensave que seria més "acollonidor" però no ha estat res. Primer devallarem uns metres vers el Nord fins la intal.lació amb espits, cadenea i una argolla molt gran. Farem un primer ràpel de uns 30 metres fins el coll de les dues Talaies i després des d'un arbre per una canal terrosa i descomposta (ull amb les pedres) un  altre ràpel d'uns 40 metres, fins unes terrasses. D'aquí, baixarem amb compte fins un altre coll, el remuntarem i llavors baixem un altre cop fins al peu de via i camí de retorn fins a Santa Cecília.

Els que encara no la heu fet, no us la podeu perdre. Una via més per la "cole"

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera

El primer llarg

El segon llarg

Arribant a la segona reunió

Començant el tercer llarg

Arribant a la tercera reunió

El quart llarg 

Pas acrobàtic per cercar el primer parabolt del cinquè llarg 

El cinquè llarg, amb les seves "sortidetes" en lliure

Començant el fàcil sisè llarg

El sisè llarg

I l'últim llarg per finalitzar la via

Ja som al cim de la Talaia, em suat de valent!

El material adicional que em fet servir