11 d'octubre de 1714 / 2014
Últimament estic escalant a sovint per aquesta regió de Montserrat, dons tenim que aprofitar aquesta època en que no hi ha restriccions per nidificació d'ocells. Es un racó de Montserrat molt feréstec, gens típic de les arestes i parets més obertes d'altres regions on podem trobar profundes canals per on baixa l'aigua quan plou torrencialment. Son parets amb molta vegetació, que al primer cop d'ull, no son gaire engrescadores però ens sorprendran gratament un cop ens posem a escalar-les.
Diferents circumstàncies han fet que em decidís a fer aquesta via. Una proposta "deshonesta" de l'amic
Ricard Rofes proposant-me de sortir el dissabte en lloc del diumenge i embarcar-nos ens una via que no hem fet cap dels dos. La veritat es que no m'ho he rumiat gaire trobant informació em el blog de
l'escalatroncs. Una via d'equipament just i amb bones opcions d'autopotecció... ideal per gaudir d'una bona jornada!
Deixem el vehicle al pàrquing Nubiola al costat de la Vinya Nova i prenem la pista que porta a Collbató. A la poca estona arribarem a uns enreixats i una porta metàl·lica i tot just a l'esquerra surt el camí en direcció la canal de l'Artiga Alta. Pugem primer per camí i de seguit es torna canal. a la poca estona trobarem que la canal es bifurca a dreta i esquerra. A la dreta trobem la senyal de la ferrada i fàcilment escoltarem el xivarri dels "ferratistes" (serà això el que espanta als ocells?). Nosaltres seguirem la canal de l'esquerra i enfilant-nos per blogs, de mica en mica arribarem a sota la paret al costat d'una gran alzina. Fàcilment identificarem el diedre per on va la via. No fem cas dels parabolts que hi han a l'esquerra, son d'un altre via.
1er llarg: IV, IV+,V+ i V, dos pitons i 4 parabolts (més o menys) en 30 metres
Comencem pujant en diedre on podrem emplaçar algun tascó o friend fins un ressalt protegit per un parabolt. El flanquegem per l'esquerra i pugem per placa. Aquí trobarem el pas més difícil del llarg. Un cop superat seguim per diedre fins la reunió un pel incòmoda. El llarg es molt maco però la roca es bruta i molt polida pel pas de l'aigua. L'ultim pitó no serveix de gaire, la baga es podrida i no es pot cambiar.
2on llarg: IV+, IV i IV+, 4 parabolts (més o menys) en 30 metres
Sortim de la reunió verticalment a la recerca i captura d'un parabolt que es troba ben lluny. Hi han unes bones fissures per posar tascons. Seguim un cop superem l'expansió i arribem a una mena de feixa on trobem un bon arbre per assegurar-nos. De seguit ens dirigim a una placa amb roca bruta però fineta. Quan perd verticalitat tenim que dirigir-nos a la dreta a cercar un ressalt amb roca dubtosa. Cap problema, la roca es bona i trobarem dos expansions i tot seguit arribarem a la segona reunió al costat d'un gran arbre als peus d'un diedre. Llarg entretingut però una mica perdedor.
3er llarg: V i IV+, 1 o 2 parabolts (?) en uns 25 metres
Sens dubte un dels millors llargs de la via. Ataquem el diedre pel mig on ens entraran els friends o tascons a "caldo" i amb tècnica d'oposició ens enfilarem per una roca gaire be fantàstica. El diedre poc a poc va desapareixen i gracies a un parabolt i a dues sabines podrem completar els darrers metres d'aquest bonic llarg. La reunió es a sota d'un gran sostre. Llarg curt però preciós.
4t llarg: IV+ V+/A0e, V, IV+, IV i III, 2 parabolts en uns 50 metres
Aquí farem cas de la ressenya que portem i en lloc d'anar per la original farem la variant directa que "mola" més. Sortim de la reunió per l'esquerra i un cop hem sortit de sota el sostre pugem per l'esperó molt vertical però protegit per dos parabolts. el que no tenim grau podem fer un pas d'A0e. després del segon parabolts pugem per pleca vertical i de roca molt bona, això sí, fins la reunió no trobarem cap assegurança més però aguditzant el
"raro instinto del hombre blanco" podrem emplaçar tascons, friends i algun merlets. La reunió la farem quan l'esperó es tomba prou. Llarg simplement fantàstic.
5è llarg: III, V i IV+, 3 parabolts i un pitó en uns 40 metres
Ara en contes de seguir per la variant tornarem a la via original. Sortim de la reunió molt fàcilment fins que veiem que podem passar a l'altre banda a cercar una feixeta amb uns arbustos al peu d'una placa vertical. D'es d'aquí podem veure els parabolts. Un cop som a la vertical de la placa pugem per un petit diedre ajudats per una sabina fins un parabolt. Més a munt trovarem un pitó quer no veiem i tot seguit pujarem en flanqueig ascendent, sempre amb bona roca fins la reunió. Llarg una mica discuntinuo però prou bonic.
6è llarg: III IV+ i IV, dos parabolts en uns 30 metres
Aquest llarg es una mica perdedor però si busquem la lògica no tindrem cap problema. Des de la reunió sortim recte amb tendència a la dreta fins un ressalt que es força lluny. Aquí trobem un parabolt. Superem el ressalt sempre en direcció a la dreta fins un altre ressalt també assegurat i en poca estona arribarem a la reunió final una mica abans d'assolir el cim.
A estat una escalada fantàstica, de tall clàssic i amb al·licient de poder posar "caxarrets" que a Montserrat es tot un luxe.
Per baixar farem quatre ràpels amb cordes de 60 metres (veure el croquis de la ressenya)
Dia fantàstic amb bona companyia on m'he trobat a companys del centre que anaven darrere nostre, en Joan Asin, en Jesús i en Pep, que mentre repelàvem l'hem fet petar una estona. Un altre via nova per la cole!
Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera
 |
| La paret abans que li toqui el Sol |
 |
| El diedre del primer llarg |
 |
| El primer llarg |
 |
| Començant el segon llarg |
 |
| El diedre del tercer llarg |
 |
| Arribant a la quarta reunió |
 |
| El cinquè llarg |
 |
| El darrer llarg |
 |
| Foto finish!!! |
 |
| Fent el primer dels quatre ràpels... quin estrés, en el meu cas!!! |
Sempre ho he dit: el Pedraforca es la meva muntanya preferida. No es un dels llocs que he escalat més, ni he fet nombroses vies, però cada cop que he pujat per les seves parets, m'he sentit petit i insignificant en tota la magestuositat de les seves parets.
